Comentari sentència: 224/2017, recurs 2783/2014 , 05/04/2017 (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 2º curso
Asignatura Dret Civil III
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 19/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

224/2017, recurs 2783/2014 de la Sala Civil del Tribunal Suprem, amb data 05/04/2017

Vista previa del texto

Guillem Campillo Camps unybook.com 2017 Comentari Identificar la sentencia La sentencia que analitzarem a continuació és la resolució 224/2017, recurs 2783/2014 de la Sala Civil del Tribunal Suprem, amb data 05/04/2017. Aquesta sentència, respon a una recurs de cassació, sobre tema de la consideració dels consumidors en els anomenats contractes de doble finalitat.
Supòsits de fet: El dia 10 de juny de l’any 2005, el senyor Bernardino va celebrar un contracte amb la llavors anomenada Caja de Ahorros de Galicia, que actualment s’ha convertit en el Banc NCG, mitjançant el qual l’entitat financera mencionada concedia un préstec hipotecari amb un valor de 540.000 euros, el qual seria posteriorment se li sumarien 228.000 euros, a través de dos augments de 72 mil i 156 mil euros respectivament. Aquest contracte contemplava un clàusula referent a l’interès, el qual seria considerat variable. Aquesta variabilitat estava limitada en la mateixa clàusula, dient que l’interès o seria mai superior al 10% ni inferior al 3%. El senyor Bernardino va demanar la nul·litat de la clàusula a través d’una demanda a la entitat bancaria, que a més a més reclamava la devolució de tot allò cobrat. La demanda va ser tramitada i tractada en el Jutjat Mercantil, el qual va decidir estimar de manera íntegre la demanda interposada pel senyor Bernardino.
Posteriorment, la Caja de Ahorros de Galicia va apel·lar la decisió del jutjat mercantil a la Audiència Provincial, lloc on la demanda del senyor Bernardino fou desestimada, a través de l’estimació del recurs presentat per l’entitat.
La clau de l’apel·lació, i de la seva acceptació, va ser el fet que en la contracció que particular i entitat van portar a terme, no quedés especificat si el senyor Bernardino estava actuant pel seu propi interès (consumidor) o si tenia fins empresarials (empresari).
S’argumenta en primer lloc que la casa (aparentment residencial) del senyor Bernardino va ser inscrita en el padró de l’any 2012. A més a més, s’exposa que els diners del préstec no van ésser dirigits únicament a la casa residencial del particular sinó que van ser parcialment utilitzats per construir un edifici que tenia com a principal funció una activitat clarament empresarial: l’arrendament d’habitacions.
Guillem Campillo Camps unybook.com 2017 Fonaments jurídics De tots aquests fets sorgeix el debat sobre si en els contractes en què es té una doble finalitat (personal i empresarial, com succeeix en aquest cas) s’ha de considerar al contractant, empresari o consumidor. Cal dir que en el moment en què es va firmar la clàusula origen d’aquesta sentència i posterior anàlisi, l’anomenat “Texto Refundido de la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios” encara no havia estat redactat, motiu pel qual en el moment de dictar sentència sobre el tema en qüestió es va haver de prestar atenció a la llei 26/1984, la qual determina que s’han de considerar usuaris i consumidors qualsevol persona (física o jurídica) que estigui actuant fora de l’àmbit professional o empresarial. La llei, però, no fa especial referència als contractes de doble finalitat, i la jurisprudència espanyola sobre la qüestió és pràcticament nul·la i ens revela pocs coneixements d’importància. Si ens fixem en la normativa europea (jurisprudència comunitària) es diu que en els contractes com el present, si la finalitat professional no és clarament predominant, el contractant serà considerat consumidor.
Perquè això passi, la finalitat professional ha de ser molt menor (mínima, insignificant) si se la compara amb la personal o privada.
Conclusió Seguint els preceptes de la normativa europea, l’audiència considera que la finalitat professional en el contracte signat pel senyor Bernardino no és residual ni prou insignificant per considerar que la finalitat personal és clarament dominant, ja que llogar habitacions de la totalitat d’un edifici és una activitat empresarial de considerable envergadura. Conseqüentment es dona la raó a l’entitat bancària, desestimant l’inicial recurs del senyor Bernardino.
...

Tags:
Comprar Previsualizar