Tema 22-Epilèpsia (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 21
Subido por

Descripción

Malaltia del parkinson explicada amb fotos

Vista previa del texto

TEMA 22: EPILEPSIAS 1. DEFINICIÓ: Antigament es creia que els pacients estaven posseits i els tractaments que utilitzaven eren els exorcismes. Posteriorment se’ls hi va anar donant carácter orgànic.
- CRISI EPILÈPTICA: Descàrrega elèctrica descoordinada del SNC=símptoma. No té perquè haver-hi una lesió del SNC associada, però serà necessari descartar-la perquè hi ha molts tipus d’epilèpsia.
- EPILÈPSIES: són malalties (estat de crisis recidivants) cròniques (no és una situació aguda).
- SÍNDROME EPILÈPTIC: complex de símptomes que caracteritzen una epilèpsia (tipus de crisis, edat de manifestació, EEG, evolució,…).
- ICTAL: serà el que passi durant la crisi (els símptomes típics serán motors, sensitius, cognitius, psíquics,…).
- POSTICTAL: serà el que passi després de la crisi (dèficit de funció perllongat: paresia, afasia, depressió, esgotament,…).
- INTERICTAL: serà el que passi entre crisis (situació de pocs símptomes: normalitat, depressió, alteracions cognitives,…).
- CRISIS PROVOCADES: activació aguda del SNC provocada per un traumatisme, alcoholisme,… no constituiran l’epilèpsia. Forma especial: crisis febrils.
- STATUS EPILÈPTIC: crisi epilèptica de més de 10 minuts de duració (les crisis que duren més de 5 o 10 minuts tenen un alt risc de mortalitat).
- TIPUS DE STATUS EPILÈPTIC: convulsiu o no convulsiu.
Alguns pacients poden tenir sensacions de dejavus o que surten de la seva pell i es veuen des de dalt.
Aquests símptomes poden ser normals (sense patologia) o indicatius que hi ha algun problema al lòbul temporal que és on trobem els hipocamps (memòria) i la pròpia sensació.
Als 5 anys ja comencen a presentar símptomes de epilepsia Crisis: una petita lesió, quaqn és crònic tendeix a repetir-se, i epilepsia es considera un estat crònic repetitiu.
2. CLASSIFICACIÓ: 2.1 CLASSIFICACIÓ IN TERNACIONAL: CRISIS EPILÈPTIQUES - CRISIS PARCIALS (O FOCALS)   Focal simple: sense alteració de la consciència Focal complexa: amb alteració de la consciència, secundàries a les generalitzades - CRISIS GENERALITZADES: Absències. Tònica, clònica, atònica, tònico-clònica, mioclònica,… - CRISIS NO CLASSIFICABLES 1 2.2 CLASSIFICACIÓ IN TERNACIONAL: SÍNDROMES EPILÈPTICS - FOCALS:   Idiopàtics: epilèpsies parcials benignes Símptomàtics: epilèpsies lesionals - GENERALITZATS   Idiopàtics: per exemple epilèpsia d’absències Simptomàtics: per exemple el síndrome de West - NO DEFINITS (si focal o generalitzat): per exemple les convulsions a un nou nat.
- SÍNDROMES ESPECIALS: per exemple les crisis febrils Epilepsia convulsiva la febre puja.
3. FREQÜÈNCIA: Hi ha un risc de patir una crisi d’1 cada 10 (1:10) fins als 80 anys, però de patir l’epilèpsia d’1 cada 30 (1:30) fins als 80 anys.
Inici de l’epilèpsia: 1/3 a l’infantesa i juventut (0-18 anys), 1/3 en edat adulta (18-60 anys) i 1/3 en la tercera edat (60-+80 anys).
4. CAUSES: a) Factors predisposants inespecífics: umbral individual epileptògen (genètica, edat, ritme circadià, fàrmacs,…).
b) Procés epileptògen específic: sincronització patològica de neurones (per exemple malformacions del SNC, TCE, tumors,…).
c) Factors desencadenants aguts (estímuls endògens o exògens (per exemple estímuls sensorials en les epilèpsies reflexes, drogues,…).
Se va dessarrollando lo que se llama red epilptica. LAS NEURONAS SE VUELVEN EPLIECTICAS I DAN DESCARGAS matando a las del rededor. Kingling 5. DIAGNÒSTIC: Primera crisi (agut): Descartar malaltia aguda Descartar lesions susceptibles de tractament Crisi en el marc d’una epilèpsia (crònic) Comprovar ingesta de FAEs Descartar diagnòstic errat 2 Estimar inici d’epilèpsia Comprovar possibilitats terapèutiques PROCEDIMENT: - El neuròleg o l’encarregat en un hospital general realitzarà el següent:        Semiologia: és la fenòmenologia de les crisis. Realitzarem: Anamnesis: existència d’aura?, hora, desencadenants, postictal-local,… Anamnesi indirecta: evolució dels elements.
RM: exclusió de lesions tractables (per exemple un tumor) EEG i Holter EEG: són els elements específics que ens ajudaran en el diangòstic d’epilèpsia.
(recolzament pel diagnòstic i ordenament sindromàtic).
PL: descartar meningitis/encefalitis (sospita) Nivells plasmàtics: opcions terapèutiques - Unitat d’epilèpsia   Video-EEG: diagnòstic diferencial i localització, prequirúrgic Imatges: Seqüències especials, SPECT, PET,… 3 6. TRACTAMENT: Efecte terapèutic dels fàrmacs antiepilèptics (FAEs) en pacients no tractats prèviament: (n= 470) Control exitós d’epilèpsies focals a través de fàrmacs antiepilèptics (FAEs): Fàrmacs i número de pacients amb epilpesia focal necessaris de tractar per a obtener un pacient amb reducció de crisis > 50% Hi haurà epilèpsies fàrmacorresistents, el 20-30% de pacients després d’un any administrant el fàrmac continuaran presentant crisis.
4 TRACTAMENT QUIRÚRGIC : La cirurgia serà una altra opció de tractament. Es treurà la part del cervell que estigui provocant l’epilèpsia. Normalment les àrees que ho provoquin no serán àrees funcionals i ho podrem treure sense problema.
Primer es realitzarà el diagnòstic prequirúrgic de l’epilèpsia que ens dirà on es troba la zona epileptògena i si aquesta pot ser ressecada sense déficit important. En el cas que sigui viable la cirurgia es ressecarà la zona i s’extirparà.
Podem fer una ressecció d’una estructura cerebral amb l’objectiu exlusiu del control de les crisis (imatge superior) o resseccionar una estructura cerebral amb l’objectiu exclusiu o concominant del control de les crisis (imatge inferior).
PACIENT HM: Pacient amb epilèpsia intractable. Va patir crisis parcials durant molts anys , i convulsions tònico clòniques des dels 16 anys . Un neurocirurgià va localitzar l'origen de l'epilèpsia en els lòbuls temporals medials esquerre i dret , i va suggerir una extirpació quirúrgica bilateral del lòbul temporal medial com a mesura de tractament. Al realitzar-la el pacient va perdre aproximadament dues terceres parts del seu hipocamp, el gir hipocampal i l’amígdala . L’hipocamp semblava haver quedat completament infuncional , ja que els 2 cm restants semblaven atrofiats , i a més , tota l'escorça entorrinal (el principal centre de comunicació amb l'hipocamp) havia estat destruïda.
5 La cirurgia, però, va assolir l'efecte desitjat pel que fa a l'objectiu de controlar els atacs epilèptics , però li va provocar una severa amnèsia anterògrada : tot i que la seva memòria de treball i la seva memòria procedimental es trobaven intactes, no era capaç d'incorporar nova informació a la seva memòria a llarg termini. També va patir una moderada amnèsia retrògrada, no podent recordar la major part dels esdeveniments dels dos anys previs a la cirurgia, ni alguns dels esdeveniments ocorreguts onze anys enrere, el que implica que la seva amnèsia retrògrada estava graduada temporalment. No obstant això , la seva capacitat per formar records procedimentals a llarg termini estaba intacta . Així , per exemple, era capaç d'adquirir noves habilitats motores , tot i que després no fos capaç de recordar que les haver adquirit ESTIMULACIÓ DEL NERVI VAGUS: El VNS ha estat desenvolupat per a pacients d'epilèpsia que no són candidats a cirurgia i els atacs intractables no es manegen amb medicaments anticonvulsius. El nervi vague és una de les línies de comunicació principal des dels òrgans principals del cos, al coll. L'estimulació d’aquest pot aturar els atacs, o reduir la intensitat i freqüència dels atacs en alguns pacients. El VNS estimula periòdicament el nervi vague, normalment durant un breu període de temps.
El VNS és un estimulador de la mida d'un marcapassos implantat.
Té un cable conductor que connecta al nervi vague a través d'una incisió. Després que el pacient s'estabilitza, el metge utilitza una vareta per activar el VNS.
IMPLANTACIÓ DE ELECTRODES: 7. EVOLUCIÓ: - Medicació: molts pacients tenen poques crisis, després de 3-5 anys sense crisises suspendran els FAEs (tot i que el 30% recidiva).
   Les epilèpsies primàriament generalitzades seran l’excepció (no es suprimirà el fàrmac).
Les epilèpsies del desenvolupament “es curen”.
Suspenció fallida de FAEs  temps de teràpia molt llarg.
6 - Status Epilèptic: empitjorarà el pronòstic.
- Alteracions cognitives: la memòria, per exemple, pot empitjorar.
- Pacients epilèptics crònics: acabaran tenint algun problema psiquiàtric.
8. CONSEQÜÈNCIES: Efectes psicosocials     Escolta (companys, professors,…) Treball (elecció, risc, estabilitat) Assegurances (exclusió, preus molt alts) Socialització (conducció, aïllament,…) - Qualitat de vida: dependència de l’absència de crisis 9. DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL: 10. RESUM: - És una malaltia freqüent. Reconeixement tempranament. Símptoma! - Formació del concepte considerant totes les opcions - Hi ha pacients que no presenten crisis.
- Es tractaran les alteracions psiquiàtriques acompanyants.
7 ...