05.1. Avaluació de la toxicitat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Toxicologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Jon_Snow 104 BLOC 5. AVALUACIÓ DE LA TOXICITAT 5.1 CONCEPTES GENERALES AVALUACIÓ DE LA TOXICITAT Objectius: Comprendre la necessitat d’avaluar la toxicitat Conèixer la existència de diverses fases en el procés d’avaluació Conèixer la existència de l’entorn normatiu Conèixer el fonament i els rudiments metodològics bàsics Avaluació experimental de la toxicitat: Està pensat sobretot per medicaments, tot i que es fa per molts més productes. Què és? Qualsevol activitat que generi informació nova per contestar a la pregunta: “Quina és la toxicitat de la substància X?” Per què serveix? 1. Prevenir els efectes tòxics sobre a. La salut humana b. Altres espècies c. El medi ambient 2. Per donar resposta a la demanda social de més seguretat, menys riscos. 3. Per evitar, eliminar o “gestionar” el risc (fer---ho acceptable) EVOLUCIÓ DE L’AVALUACIÓ DE LA TOXICITAT: Cada vegada s’avalua la toxicitat de més productes. Jon_Snow 105 En la història, apareixen nous productes que pateixen un canvi en com n’avaluem la toxicitat. Ex: Nanopartícules (exemple metalls innerts com l’or), materials obtinguts per biotecnologia à calen noves tecnologies per avaluar---ne la toxicita, els mètodes no s’acaben de posar al dia. Reach. Reglament de la Unió Europea que obliga a resistir productes a la indústria tant nous com vells, com d’exportació o importació. Encara hi ha milers de productes químics sense un estudi toxicològic. COM? • • Sobre un producte. Existeixen 3 mètodes: o Experimental o Predictiu o Observacional (començarem per aquest) Sobre qui els fem: o En humans o En altres espècies in vivo o In vitro o In silico (a l’ordinador) La combinació de mètode – individu origina una tècnica diferent: Jon_Snow 106 Casos clínics. Individus que han patit exposició i han tingut problemes. Epidemiologia. Han tingut exposició i han tingut o no problemes. Quan no és suficient amb assaigs clínics i estudis de camp duim a terme una avaluació experimental (simplificació de la realitat). Zoom a l’avaluació experimental Es tracta de COM respondre a la pregunta: quina és la toxicitat de la substància X ? En realitat, una mateixa substància té múltiples efectes tòxics possibles à cal més d’un mètode. Cada efecte és depenent de múltiples variables i seria bo conèixer com a mínim les més bàsiques: espècie, dosi, temps d’exposició, via d’exposició, sexe, soca, altres patologies... à a més variables, més assaigs caldrà fer. Conclusió: és impossible avaluar “completament” la toxicitat d’una substància. Hem de controlar el risc, fer---ho el més baix possible. Disminuir---ho a 0 passa contades vegades; l’hem de deixar d’utilitzar o substituir per un altre. Així doncs, cal arribar a un compromís (consens entre la quantitat i qualitat de la informació obtinguda i la inversió de temps i diners). Cal decidir: 1.
2.
3.
4.
Quins efectes tòxics estudiem (EMEA) Quins mètodes Quants assajos (Agència Europea del Medicament) Garantia de qualitat: BPL’s Cal seguir les BPL si volem que el medicament sigui autoritzat. Si els resultats tenen implicacions legals (per exemple registre d’un nou medicament), existeixen un seguit de lleis, normatives i “línies directius” que condicionen les respostes a aquestes preguntes. 1. Quins efectes tòxics estudiem Estudiem efectes de 2 tipus: • Toxicitat general: administrem el tòxic à veiem què passa en tot l’animal (volem descobrir sobre quins òrgans produeix més toxicitat): o Aguda: 1 Dosi o Dosis repetides (crònica, subcrònica) Jon_Snow • Toxicitat específica o Sobre un òrgan concret (que hem trobat amb la toxicitat general) o Reproucció: infertilitat, teratogènesi... o Genotoxicitat o Carcinogènesi o Tolerància i irritació local o Sensibilització o Folat i fotosensibilització o Comportamental o ... Els farmacòlegs també fan uns estudis toxicològics = “Safety pharmacology”. S’estudien els efectes derivats del mecanisme farmacològic del fàrmac. No sempre treballo primer in vitro i després in vivo. 2. Metodologia Depèn de la finalitat que tingui l’avaluació i del tipus de producte del que estigem parlant. 107 Jon_Snow 108 Jon_Snow 109 La llei de cosmètica prohibeix la utilització de cosmètics estudiats en animals mitjançant un mètode diferent d’un mètode alternatiu. Entenem per això que queda prohibit utilitzar mètodes no acceptats. Hi ha metodologia: • • Metodologia in vivo: que utilitza animals d’experimentació Mètode alternatiu: Intenten ↓ el número d’animals utilitzats, eliminar---los o millorar la qualitat de vida tant in vivo com in vitro. El mètode alternatiu suposa una millora respecte a les 3 R’s: --- Replacement (acceptació del mètode alternatiu, eliminant o no l’acceptat). --- Reduction --- Refinement Per tal que puguin ser utilitzats en l’avaluació toxicològica d’un medicament cal que aquests mètodes estiguin: 1. Validats: això ho fa la ECVAM. Procés científic de comparació i estudi del nou mètode. 2. Acceptats com a mètode “normatiu” en l’àmbit d’aplicació en el que estàs treballant Jon_Snow 110 QUAN? • Per noves substàncies (per exemple medicaments que volen ser autoritzats): o Fase de screening: triar el millor candidat en funció del que tingui menor toxicitat. Calen mètodes ràpids (per fer ??) encara que siguin poc fiables. o Fase de registre: autorització, assaigs clínics i comercialització. Calen mètodes “normatius” que són fiables. • Altres aplicacions (no cal saber---ho) o Aplicació de REACH o Estudi dels efectes tòxics de les droques d’abús o Estudi de la toxicitat dels contaminants ambientals, aliments, residus... o Estudi d’interaccions o efectes secundaris sospitats en medicaments o Avaluació de la toxicitat en refomulacions, canvis de via d’administració, o canvis d’indicació en medicaments o Aliments considerats “Novel foods” o Re---avaluació de llistes autoritzades d’additius alimentaris o ... Jon_Snow 111 Un medicament nou està sotmes a diverses etapes de durada entre els 6 i 12 anys. FHD= first human dose. Fa referència a l’etapa preclínica. Etapa de screening. Consta de dos etapes: 1. early drug discovery. 2. Nonclinical development. Preparació de les dades necessàries per obtenir el permís. PD= product decission. Fa referència a l’etapa clínica. Comencem a donar medicament a persones. Els estudis toxicològics es duen a terme en la fase clínica. També hi ha estudis toxicològics quan es troben en el mercat. Qui fa l’avaluació de toxicitat? • • Les empreses o Quan volen dur a terme alguna activitat en que la normativa els obliga o Quan necessiten tenir uns coneixements preliminars i decidir la seva estratègia Les administracions o Davant de situacions d’incertesa de risc per la Salut pública i per recopilar dades que permetin fer una adequada avaluació del risc i/o emetre normativa sobre límits acceptables 112 Jon_Snow • Els Centres Públics de Recerca o En totes aquelles situacions en que no actuïn els anteriors o Per encàrrec dels anteriors Fins on, quan parar? Per a un producte concret, la avaluació de la toxicitat mai es pot donar per finalitzada Sempre queden aspectes, situacions i possibilitats, que formen part de la realitat, que queden sense explorar. Sovint l’organisme avaluador indicarà quan ja és suficient, o demanarà més proves. Cal tenir sistemes de vigilancia contínua dels possibles efectes tòxics que es produeixin un cop el producte ja està en contacte amb el públic i/o l’ambient. ...