Tema 18 FRDV germinació de llavors (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

2014/Ls FRDV 2n parcial 18.- Germinacio de llavors. Control i regulacio La llavor La formacio de la llavor s'inicia amb al fecundacio i la formacio del zigot. El zigot entra en fase de dormicio idesores comenqa a dividir-se. Els teixit de I'ovul es transformen dessecant-se iesclerificantse fins convertir-se en la coberta protectora que garantiri la supervivencia de la llavor.
totes les reserves que la planta mare hi deposita.
I'espEcie. Cal per tant una mixima qualitat.
La llavor cont6 Es responsable de la supervivencia de Parts d'una llavor A jt Lt, 3r q .1, Radicula: part que surt primer. Una vegada fora es converteix en I'autentica arrel amb pEls absorbents i arrels secundaries.
Pl6mula: gemma que es troba al costat oposat de la radicula i que donar5 la part aEria. Fins que no es desplegui i pugui sintetitzar la planta utilitza el reservori dels cotilddons.
Hipocdtil: espai entre I'inicide la radicula i la plfmula.
Es convertiri en la tija.
CotilEdons: faran la funcio de les primeres fulles primaries, d'organ de reserva alimentari (endosperma) o ambdues coses. Segons el numero de cotiledons parlarem de plantes: fi Monocotileddnies: t6 un eix embrionari al que s'hiinsereix un cotiled6 iel divideix en dos zones, quedant la part superior o epicdtil i la part inferior o radicula. Tamb6 t6 endosperma ila testa.
fi Dicolid6nies: consta d'un eix embrionari al que s'hi insereixen dos cotilEdons i el divideix en dos, quedant la part superior o epicdtil i la part inferior o hipocdtil. Pot tenir endosperma envolvent o no tenirne, itamb6 t6 la testa.
5 .f, Testa: coberta protectora .1, Micrbpil: orifici on hi havia enganxat eltub polinic.
Tipus de germinacio Quan les llavors es troben en les condicions adequades germinen. Que es doni un tipus o un altre de germinaci6 6s independent de si la planta es mono o dicotileddnia.
jt Germinaci6 epirgea: els cotiledons surten delsdl per allargament de I'hipocdtil. Ex: mongeta t6 FRDV 2n parcial 20L4lLs Factors que afecten a la germinaci'6 Hi influeixen factors interns de la planta, com la maduresa i la viabilitat de la llavor; i factors externs a Ia planta, com la temperatura, els gasos, la disponibilitat d'aigua, etc. Diem que una llavor es madura quan ha complert tot el seu desenvolupament morfoldgic i fisiolbgic.
Factors interns: .1, Desenvolupament morfol0gic de totes les seves estructures i que acaba quan I'embri6 td el seu desenvolupament mixim.
.b Desenvolupament fisioldgic: normalment es dona alhora que el morfoldgig perd poden haver diferencies de temps de fins a anys.
Fa referEncia a la funci6.
.lt Viabilitat periode de temps que les llavors conserven la seva capacitat de germinar.
variable i depdn deltipus de llavor, esp6cie, de les condicions (de dies fins a anys).
La lis viabilitat sol ser d'entre 5 i 25 anys.
Com menys actiu sigui el metaholisrne, maiorseri la seva longevitat Factors externs: .lt Humhat: l'absorci6 d'aigua es el primer pas i tambfte el m6s important. Cal la rehidrataci6 de la llavor. L'entrada d'aigua es fa per diferencies de potencial hidric entre la llavor i el medi, ja que en condicions normals el potencial hidric es menor en les llavors segues que en el medi exterior. Fins que no surt la radicula I'aigua entra a I'embri6 a travds de les parets cel.lulars de la coberta seminal. Aquest procEs s'anomena imbibici6. Un excEs d'aigua 6s perjudicial per a la germinaci6 perquE dificulta I'arribada d'oxigen a I'embri6.
.1, Temperatura: 6s un factor decisiu ja que influeix en l'activitat dels enzims que regulen la velocitat de les reaccions bioquimiques despr6s de la rehidrataci6. Cada enzim t6 un mixim i un minim de temperatura entre els quals es troba el seu 6ptim.
.l} i didxid de carboni. L'embri6 obtfte I'energia necessdria per mantenir les activitats metabdliques. La majoria de les llavors Gasos: cal un medi airejat amb disponiblitat d' oxigen germinen b€ en una atmosfera amb2L% d'oxigen iun 0,03% de didxid de carboni.
Fases de la germinaci6 Durant la germinaci6 es donen una sdrie de canvis importants tant a nivell morfolbgic com en el nivell de consum d'oxigen.
.1, Fase 1: 6s la fase d'imbibici6.
d6na un escis consum d'oxigen degut a que a la coberta seminal esta intacta i es dificil obtenir oxigen. Reversible.
.l} Fase 2: estancament Es de les necessitats metabdliques. El consum d'oxigen quasi no varia.
Reversible.
.I) Fase 3: el metabolisrne s'engega peltrencament de la coberta seminal. Puja ++ el consum d'O2.
lrreversible.
La durada de cada fase depdn de propietats de les llavors i de les condicions del medi.
20t4lts FRDV 2n parcial Fases del desenvolupament 1.- Desenvolupament: divisi6 expansi6 de la c6l.lula i dipdsit de reserves. Es la etapa incial on la planta 6s intolerabt a la dessecaci6. La maduraci6 comporta l'entrada a la fase de dessecaci6 on disminueix la taxa metabdlica i 6s molt resistent a I'estrEs hidric. La llavor seca esti en dormici5 {quiescEncia}. En aquesta fase hi ha un augment de la progressi6 de nivells d'ABA.
2.- Germinaci6: calen unes condicions favorables perqud la llavor surti de I'estat de quiesc6ncia. Cal que la llavor prengui aigua del sdl a favor de gradient (imbibici6). S'activa el metabolisme general (sense aigua no hi ha germinaci6). Baixen dristicament els nivells d'ABA.
3.- Creixement: degradaci6 de les reserves, elongaci6, divisi6 cel.lular de la nova plantula. fs una fase intolerant a la dessecaci6. Els nivells d'ABA s6n molt baixos. Caldri reparar en cas necessari el DNA; les proteines i els mitocondris danyats durant la dessecaci6 que hagi pogut haver durant la dessecaci6.
La llavor cont6 les reserves que hi diposita la planta mare via floema. Es petita perd rica en aliment.
Cal una mixima qualitat perquE seri la font d'aliment en la fase inicial geterotrbfica de l'embri6.
t Movilitzaci6 de les reserves " \ / \ .-' "'.- .--- '" "" " ( An-r, i*[ dfpr;aAil; meiabdlics i morfogEnics].
Basicament es tracta de la degradaci6 de mid6 dipositat en la llavor. L'embri6 rehidratat produeix giberelines que viatgen cap a I'aleurona i activen enzims igens que degraden el mid6 donant sucres al propi embbri6 per alimntar-lo.
'<<orrsq<sL orrrL 'rfgo.\sg<r\L \ertrs-rtr {C,t'.rtrn! glucosa-lP sacarosa-6P ----->Sacarosa UDP€lucosa Mid6 -+ glucosa-5P ----+ -----> --*+ Germinaci6: transformaci6 d'un embri6 en plintula Kort A curt termini es mou com UDP-glucosa per6 a llarg termini la sacarosa 6s la forma en que es mouen els nutrients per la planta.
Gen MYB: activador de la transcripci6 del gen alfa-amilasa en el reticle endoplasmitic que serd ransportat cap a I'endosperma.
Control del proc6s de desenvolupament i inhibici6 de la germinaci6. Quan comenga a pujar el nivel d'ABA, hi ha sintesis de proteines de reserva i s'incia la sintesis de le spoteines lea (gens que toleren la sequera, fan que les estructures tolerin la dessecaci6).
Fase incial: inici de sintesis de proteines Fase de maduraci6: l'estructura es va dessecant, s'acaba aport de reserva, preparaci6 per a les condicions per germinar.
Germinaci6: Quan hi ha una baixada important d'ABA, si hi ha unes bones condicions, hi ha el creixement de les estructures noves de la llavor (germinaci6.) A nivell de lexpansi6 celular depen de l'aport d'ABA fa que lestructura estigui quieta, metabolisme a baix nivell, augment d'osmolaritat. Com mes dessecaci6 hi hagi m6s maduracid. osmolaritat (aport f de nutrients) inhibeix una germinaci6 precog.
t6 ...