Tema 1 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Fisiològica I
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. SENSACIO I PERCEPCIÓ.
0. INTRODUCCIO.
Psicologia fisiològica es la ciència que te com a objecte d’estudi les bases biològiques de la conducta (la ment).
- Ciència de la conducta, que pretén estudiar els processos de memòria, sentiments, emocions...
Ciència experimental, intervenen mètodes de la psicologia experimental.
Ciència interdisciplinar, cada vegada s’utilitzen tècniques mes sofisticades i diferents per estudiar els processos anteriors.
Una mateixa conducta es pot produir per raons diferents, una persona pot estar contenta per diferents coses, cal tenir en compte que els sistemes cerebrals son diferents en una conducta o un altre.
Una possibilitat per estudiar això es utilitza persones que han patit una lesió cerebral. Ex: si te lesionat l’hipocamp i l’individu no te memòria podem veure que hi ha una lesió entre hipocamp i memòria.
Es pot fer l’estudi social, orgànic, de sistemes neuronals, regions cerebrals de circuits, cel·lular, sinàptics i moleculars.
1. MENT, CONSCIENCIA I PERCEPCIO.
1.1. Conducta, ment i cervell.
Conducta és equivalent al comportament, i aquest es divideix en dos: - Observable: Explicita, Oberta  part motora o Voluntària.
o Involuntària.
- No observable  ment conjunt de funcions o processos cerebrals. Ex: sentiments, pensaments...alguns processos cognitius son: o Conscients, ens permeten adonar-nos de la nostra pròpia existència i la del mon en que vivim o Inconscients.
1.2. La ment.
Sistema funcional: Conjunt de funcions o processos cerebrals imbricats, resultat de la interacció del cervell amb l’entorn.
La ment es un conjunt de funcions o processos cerebrals. Per tant es el resultat del nostre cervell en funcionament i interacciona amb el que està passant amb l’exterior i l’interior de l’organisme. Ex. quan parlem de ment fem referencia a emocions, raonament, sensacions..
Tots aquests processos que formen part de la ment hi ha alguns que es produeixen de manera conscient i d’altres que es produeixen de manera inconscient (Ex. Hi ha reaccions que es produeixen de manera inconscient, com la memòria implícita.) i uns influeixen en els altres. Ex. les emocions influeixen en la nostra memòria, una cosa que ens ha impactat queda en la nostra memòria. Ex2. La motivació afecta a la nostre atenció.
En el nostre cervell existeixen tot un conjunt de processos dels que no som conscients que estan determinant el que farem en un futur. Aquest és el procediment que es segueix amb els anuncis subliminals.
La ment es un conjunt de funcions o de processos cerebrals que poden ser conscients o inconscients.
Quan són conscients ens permeten adonar-nos de la nostra pròpia existència i la del món en el què vivim. Es a dir quan són conscients permet que ens adonem de el mon en el que vivim a partir dels sentits i de la informació que prové del nostre propi cos.
Molts processos mentals són automàtics i inconscients, però la majoria d’ells (com les percepcions, les emocions o la memòria) es produeixen de forma Conscient tot i que bona part dels seus components siguin sempre Inconscients.
Quan diem que som conscients del que fem ens referim a una sensació de control, que pot ser una simple il·lusió cerebral. El fet de sentir que ho controlem tot ens dona tranquil·litat.
1.3. Consciencia.
La consciencia depèn del cervell, tots em experimentat com els nivells de consciencia poden variar amb determinades substancies. Ex: alcohol, fàrmacs...
La consciencia es un estat de la ment, que permet adonar-nos de coses que passen en la nostra ment, però no de tot el que passa en ella.
Es basa en els processos inconscients, però el que arriba a nivell conscient es el resultat de tots aquests processos.
TEMA 1. SENSACIO I PERCEPCIÓ.
La consciencia te una sèrie de característiques: - - Coneixement subjectiu i immediat (tot i que recordis, ho sents en aquell moment) que tenim del mon i de nosaltres mateixos.
o Subjectiu.
o Immediat “jo, ara i aquí”.
Ex: un daltònic fins que no li diuen que es daltònic creu que els color son com els veu ell. Es a dir que es una experiència subjectiva, es una experiència que fa referencia a aquest moment. Es a dir la consciència es ara, en aquest moment i de manera subjectiva.
Coneixement: implica percepcions, memòria, sentiments,... normalment integra totes o moltes de les funcions cognitives.
La consciencia és un estat unificat que esta integrat per múltiples components, es presenta com un tot integrat (som o no som conscients, però no experimentem mes d’una consciencia alhora).
Consciencia NO es el mateix que atenció, ja que jo puc ser conscient d’alguns estímuls als quals no estic prestant atenció. L’atenció selecciona la informació i això ens permet veure els detalls, en canvi, la consciencia es un estat de la ment, que es el resultat final del procés cerebral que s’està produint.
- La atenció selectiva esta molt relacionada amb la consciencia i pot influir en ella, però no son el mateix.
- L’atenció selecciona informació. Sense atenció selectiva no s’aprecien els detalls.
- La consciencia integra o resumeix informació sobre l’estat de l’organisme i l’entorn.
- La consciencia no ens proporciona informació directa sobre el processament mental d’informació (totalment inconscient).
La consciencia serveix per: - Adonar-nos del que passa, controlar els nostres pensaments i la nostra conducta, ens permet interpretar el mon i respondre.
- Suport de les accions racionals i/o voluntàries, donar respostes flexibles, adquirir noves habilitats, corregir errors, prendre decisions...
1.4. El coneixement del mon i de mi mateix.
1.4.1.Coneixement del mon.
Nosaltres estem envoltats d’informació sensorial i d’energia de diferents tipus, i els nostres sistemes sensorials son capaços de captar aquesta energia i processar-la, i així donar-nos coneixement del mon que ens envolta.
L’arribada de la informació sensorial a l’escorça primària o de projecció genera sensacions conscients.
Quan la informació es analitzada, integrada i interpretada, en funció de l’experiència prèvia i la memòria, es genera la percepció conscient. Ex: agnòsia somatosensorial, posem 1 moneda a la ma, nota que te algo, però no reconeix el que és (sensació i percepció es donen de forma separada).
- Les nostres percepcions difereixen qualitativament dels estímuls.
- Colors, tons, olors, gustos son “creacions mentals” construïdes pel cervell. Son reconstruccions subjectives de la realitat.
1.4.2.Coneixement de mi mateix.
Permet el coneixement del mon i de mi mateix, obtenim una imatge corporal i la consciencia del “jo”. Ex: tenim mal a la panxa. Aquesta informació sensorial la tenim per formar la consciencia del jo. Ningú de nosaltres ens hem sentit fora del nostre cos, i això es una creació del nostre cervell perquè si es manipula d’alguna manera pot donar lloc a experiències religioses o out of body experience.
Aquesta percepció que tenim de estar dins del nostre cos depèn de la integració de diferents processos perceptius. Es tracta d’un procés complexa que es fa de manera automàtica, necessitem informació de els nostres moviments, de nosaltres mateixos, però a la vegada de tot el que ens envolta. No som conscients de aquests processos.
1.4.3.Experiment: percepció del jo subjectiu.
És la integració multisensorial és necessària per establir la percepció del propi cos i del sentit de pertany-ne, imprescindible per al sentit de la pròpia existència.
El sentit d’estar localitzat dins del teu propi cos depèn completament de processos perceptius. La integració multi sensorial és necessària per establir la percepció del propi cos i sentit de pertany-ne, imprescindible per al sentit de la pròpia existència. Ex. Un home amaga la seva mà sota una taula i li ell veu com surt del mateix lloc una mà de goma.
Quan toquen la mà de goma (també toquen la mà amagada del home) per tant, té la sensació de que li estan tocant.
Posteriorment donen amb el martell a la mà de goma i ell retira la mà.
TEMA 1. SENSACIO I PERCEPCIÓ.
2. PRINCIPIS GENERALS DEL PROCESAMENT DE LA INFORMACIO.
La informació sensorial te gran importància pel coneixement del mon, de mi, i també per aprendre.
La maduració biològica, font d’arousal, regulació de moviment, regulació de diferents processo cognitius (emocions). La informació que reps del teu cos es critica per les emocions, ja que pot fer que es multipliquin o desapareguin.
Al nostre voltant, hi ha diferents tipus d’energia, i el nostre organisme te uns receptors que detecten energia: Formes d’energia Mecànica Tèrmica Química Electromagnètica Tipus de receptors Mecanoreceptors.
Termoreceptors.
Quimioreceptors.
Fotoreceptors.
Modalitat sensorial Tacte / oïda Calor / fred Gust i olfacte Visio.
Els receptors poden ser mes o menys sensibles per a una determinada energia, es troben en els llocs claus per rebre l’energia determinada.
- La sensibilitat es la quantitat d’energia necessària per activar un receptor  aspecte quantitatiu.
o Els receptors sensorials son cèl·lules que poden ser una neurona (directa) o una cèl·lula especialitzada (connecta amb una neurona). Ex: en el sistema visual, els fotoreceptors son cèl·lules somàtiques (cons i bastons) i en el somestèsic son neurones.
- Modalitat: aspecte qualitatiu  tipus de percepció conscient.
2.1. Del receptor a l’escorça cerebral: Processament de la informació.
La via general és: Receptor  Medul·la/tronc de l’encèfal  Tàlem  Escorça cerebral.
El primer pas que es dona es la transducció, els receptors capten diferents tipus d’energia però aquests tipus d’energia s’han de transformar en canvis de potencial (excitabilitat), és a dir, energia electroquímica del SN. A partir d’aquí es comencen a emetre potencials d’acció.
El segon pas es la codificació on els estímuls que tenen unes característiques que s’han de representar mitjançant un codi al SN la intensitat, durada i localització de l’estímul (receptor, via aferent, escorça). Les neurones tenen dues maneres de codificar: - Codificació temporal Ens ajuda a codificar la intensitat de l’estímul. nombre de potencials d’acció per unitat de temps (codi de freqüència). Si l’estímul és molt intens la freqüència dels potencials d’acció augmenta.
- Codificació espacial  Ens ajuda a codificar la localització de l’estímul. Fa referencia a la població de neurones actives en un moment determinant (codi de població de receptors).
Durada  Quan hi ha un estímul que dura molta estona i no varia, les neurones que responen a aquest comencen a disminuir la seva resposta fins a un límit molt baix, es produeix una adaptació sensorial (no es el mateix que habituació.
Ex. Hi ha soroll i al cap d’una estona no el notes però si hi penses tornes a sentir).
2.2. L’adaptació sensorial: sistemes tònics i fàsics - Tònics  Mecanoreceptors d’adaptació lenta. No s’adapten gaire i continuen mantenint la resposta. Ex. Dolor.
- Fàsics  Mecanoreceptors d’adaptació ràpida. Sistemes sensorials que s’adapten molt ràpidament. Sistemes dissenyats per informar de canvis en la estimulació, del inici i final de l’estímul. Ex. Visual.
2.3. Camp receptor Estímul, conjunt d’estímuls o característiques dels estímuls que provoquen una activació de la cèl·lula sensorial (receptor, via, cortical).
Totes les neurones de la via tenen el seu camp receptor. El camp receptor depèn tant de la localització de l’estímul com de les seves característiques i el CR d’una via sensorial és progressivament més grans i complex. Ex. En el sistema visual el camp receptor d’un fotoreceptor de la retina és el lloc de la retina on ha de incidir la llum perquè s’activi i hi ha uns que són sensibles a una determinada longitud d’ona i altres a una diferent.
2.3.1.CR: Complexitat El camp receptor d’una neurona de segon ordre és el format per totes les neurones de primer ordre que convergeixen al seu CR, la neurona de segon ordre no discriminarà el lloc on s’ha produït l’estímul.
Zones on/off depenen d’on s’apliqui l’estímul, la neurona de segon ordre s’excitarà o s’inhibirà.
TEMA 1. SENSACIO I PERCEPCIÓ.
2.3.2.CR: mida i nivell de discriminació espacial - CR petit  Les àrees de la pell que són més sensibles (discriminen millor) el seu camp recepto és petit i permet una millor discriminació de l’estímul, hi ha més densitat.
- CR gran: son àrees de la pell menys sensibles (discriminen pitjor) tenim camps receptors grans i la densitat de receptors és més baixa.
2.3.3.Models d’organització dels sistemes sensorials Receptor  talem  àrea primària  àrea d’associació unimodal  àrea d’associació polimodal - Té una organització jeràrquica i en paral·lel (una via mostra moltes vies paral·leles alhora i s’integren a l’escorça).
- Nivell progressivament superior de codificació.
- Processos d’inhibició lateral (podem inhibir informació que no es rellevant en un moment donat, aquests processos són importants per generar camps receptors que tenen àrees d’activació o inhibició).
3. PRINCIPIS GENERALS D’ANALISIS.
- Per què serveixen els sentits? Per detectar estímuls i per tant, saber que passa al nostre entorn i tenir consciencia de nosaltres mateixos. Maduració biològica del individu. Activació. Mobilitat.
- Per què els humans no escoltem els ultrasons i no veiem la llum ultraviolada? Tenim receptors mecanoreceptors sensibles a estímuls mecànica però nomes fins a una determinada freqüència i per la llum ens passa igual.
- A quina fase del processament sensorial fan referencia aquestes imatges? Traducció.
- En quina situació (A o B) notarem els estímuls com un únic estímul? A, perquè els dos estímuls estan dintre del mateix CR. Què aporta major resolució espacial, un camp receptor petit o gran? Petit.
- - - Com s’explica que la pell de l’espatlla sigui menys sensible que la dels dits de les mans? Els camps receptors son més grans i hi ha menys densitat.
Per què en la situació C es produeix una resposta de la cèl·lula receptora i no en les altres dues? Perquè depèn tant de la localització com les característiques de l’estímul.
Es tracta d’una cèl·lula ubicada en un lloc concret i que respondrà quan l’energia sigui òptima per ella i estigui dintre del seu camp receptor. Camp receptor d’una cèl·lula sensorial: Regió receptiva en la qual la incidència d’un estímul, d’uns paràmetres determinats, produeix la resposta de la cèl·lula sensorial.
Quines estacions de processament recorre la informació sensorial des de que activa els receptors fins que som plenament conscients? Receptor, neurona, medul·la/tronc de l’encèfal, neurona, tàlem, neurona, escorça primària, neurona, escorça unimodal, neurona, escorça polimodal.
Per què no notes la pressió de la màniga de la samarreta si l’estimulació es constant? Adaptació sensorial.
En quina situació es donarà una major resolució espacial? 1 perquè hi ha menys convergència.
...

Comprar Previsualizar