Tema 1 : Conceptes bàsics (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia de la Família
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  1:  CONCEPTES  BÀSICS     Conceptes.   “  Construir  la  democràcia  més  petita  en  el  cor  de  la  ciutat  ”.   La   família   és   la   cèl·lula   bàsica   de   la   societat,   el   seu   paper   és   justament   reconegut.   Nombrosos   canvis   han   modificat   el   seu   paper   i   les   seves   funcions,   ja   que   aquesta   estructura,   funcions   i   paper   no   sempre   ha   estat   la   mateixa.   Em   passat   d’una   estructura   patriarca   on   el   pare   era   el   líder   de   la   família,   a   una   estructura   on   la   dona   i   l’home   són   iguals,   tenen   els   mateixos   drets   i   deures   i   han   de   pactar,   i   això   genera   discussions   i   tensions,   però   a   la   vegada   genera   riquesa.   Una   parella   que   no   discuteix   no   és   normal.   Tot   i   així   la   família   segueix   sent   el   marc   natural   on   els   membres,   en   particular   els   nens   es   beneficien   del   suport   afectiu,   financer   i   material   indispensable   pel   creixement   i   l’expansió  i  on  s’atenen  a  les  persones  com  els  ancians,  els  discapacitats  i  els  malalts.   La  família  omple  la  funció  essencial  de  preservació  i  transmissió  dels  valors  culturals.  La   família  és  una  institució  que  educa,  forma,  motiva  i  ajuda  als  seus  membres  i  inverteix  en   la  seva  expansió  i  aporta  una  contribució.   Nacions  unides  1994.   M  .  Garrido  :  La  família  és  un  grup  que  té  una  estructura  bàsica  (pare-­‐mare-­‐fill)  on  habiten   en    un  espai  (llar)   durant  diversos  cicles  vitals  que  tenen  com  a  fi  complir  amb  funcions   sexuals,  reproductores,  socioeducatives,  econòmiques  i  afectives  i  funciona  amb  les  seves   pròpies  regles  internes  i  obertes.   Tasca   de   la   família   :     contenir   ansietats   per   poder   ajudar   a   créixer,   amb   ansietats   no   es   creix.   Afavoreix   el   creixement   acceptar   la   diferenciació,   ex:   la   família   que   accepta   que   cada   fill   es   diferent.   Acceptant   la   diferencia   la   família   coopera   i   inverteix   en   educació   (la   família  educa).  I  donar  temps  i  espai,  cadascú  fa  el  seu  procés  i  cal  ser  tolerants  amb  això.   J.   Thomas(terapeuta   de   família)   :   La   família   és   un   grup   molt   especial   que   s’ha   organitzat   al   voltant  d’una  tasca,  que  és  la  de  ser  matriu  parental  amb  dos  sistemes  inconscients  al  seu   interior  :   1.  Continent  (sistema  parental)   2.  Contingut  (sistema  filial)   Cada  sistema  té  responsabilitats  diferents.  A  partir  d’aquí,  la  família  és  una  estructura  viva   i   única,   participa   i   dona   forma   a   l’aparell   mental   de   cada   membre,   sobretot   pel   que   respecte  als  fills.   La  família  serà  :   -­‐ Un  sistema  internalitzat  de  relacions.   -­‐ Un  marc  d’aprenentatges.   -­‐ Una  matriu  pel  pensament.   Relació  d’objecte   És   la   interacció   que   des   de   el   moment   del   naixement   del   nen,   aquest   es   relaciona   i   vincula   a  la  persona  que  atén  a  les  seves  necessitats  vitals  i  l’han  cuidat.   El   creixement   del   nen   es   dona   a   la   matriu,   per   tant   abans   del   naixement   hi   ha   un   vincle   entre   el   fetus   i   la   mare.  Moltes  vegades  aquest  vincle  es  comença  a  genera  perquè  la  mare   genera  fantasia,  ex:  com  serà  el  meu  fill?  (  imagina).   El  pare  es  vincula  a  través  de  la  mare,  perquè  la  mare  explica  el  que  sent,  per  tan  la  mare   és  la  que  pot  afavorir  e  integrar  el  pare.   El  fetus  el  primer  que  mielinitza  són  les  vies  sensitives,  el  nen  i  sent  (sons  aguts).  El  nen  i   sent  i  pateix  ansietats  i  necessita  contenció,  apart  de  que  el  naixement  es  pot  experimentar   com  un  trauma  i  també  genera  ansietats.  El  nen  des  de  ven  nadó  està  capacitat  per  establir   un  vincle,  ja  que  quan  assoleix  unes  capacitats  i  competències  i  sent  i  veu.     Característiques  de  l’ansietat   • CONFUSIONAL:  predomina  la  confusió.  És  la  reacció  davant  d’un  entorn  que  el  nen   pot   percebre   com   hostil.   La   mare   conté   les   ansietats   del   nen   des   de   el   primer   moment.  Poc  a  poc  ,  amb  aquest  vincle  van  creixent  les  capacitats  del  nen.     • PARANOIDE:  persecutòria.  Hi  ha  relacions  parcials,  és  a  dir  que  la  mare  està  amb   ell  però  sovint  no  està  present.  El  nen  es  pot  sentir  perseguit  una  vegada  comença   a  prendre  consciencia  de  si  mateix,  al  final  és  capaç  de  diferenciar-­‐se  de  la  mare.     • DEPRESSIVA:  període  de  ambivalència.  Reconeix  que  la  mare  no  és  d’ell  i  l’ha  de   compartir   amb   altres   figures.   Diferents   períodes   d’ansietat   en   funció   de   com   es   vincula.     Mecanismes  de  defensa   • ESCISIÓ:  es  talla  la  realitat,  es  veu  a  trossos.     • PROJECCIÓ:   “siempre   cree   el   ladrón   que   todos   son   de   su   condición”.   El   que   no   ens  agrada  de  nosaltres  ho  projectem  en  l’altre.     • NEGACIÓ:  es  nega  una  part  de  la  realitat  perquè  genera  angoixa.     • IDEALITZACIÓ:   es   nega   una   part   determinada,   només   es   veu   lo   positiu   i   es   neguen  els  aspectes  positius.     • IDENTIFICACIÓ   PROJECTIVA:   és   un   mecanisme   positiu,   forma   de   comunicació  en  que  tu  poses  coses  teves  en  l’altre  amb  finalitat  comunicativa.   Col·locar  aspectes  de  un  mateix.       Concepte  de  col·lusió   Joc   inconscient   de   dos,   és   un   engany   mutu.   En   totes   les   parelles   es   donen   a   diferents   nivells.     COL·LUSIÓ:   per   col·lusió   entenem   un   acord   inconscient   que   determina   una   relació   complementaria,   en   la   qual   cada   un   desenvolupa   parts   de   un   mateix   que   l’altre   necessita   i  renuncia  a  parts  que  projecta  sobre  la  parella.   Ex.  de  col·lusió  rígida:  “jo  sempre  cuido  i  tu  et  deixes  cuidar”     Supòsits  bàsics  (Bion).  (comença  a  tractar  pacients  en  grup.)   o Grup   de   treball:   grup   de   persones   que   s’ajunten   amb   un   objectiu   comú,   amb   un   líder   que   els   ajuda   en   el   procés.   Tot   grup   de   treball,   per   més   interès   que   tinguin,   generen  mecanismes  de  moviments  anti-­‐tasca.     Tres  tipologies  de  supòsits  bàsics:     o Dependència:  grup  que  es  deixa  anar  (depèn  del  líder).     o Atac   i   fuga:   dinàmica   d’oposició,   de   shock   (una   part   agressiva,   una   part   tranquil·la).     o   Aparellament:  dos  parlen  a  part  del  grup  (dinàmica  anti-­‐tasca).     ...