9.2 Teixit adipós (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 1º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 09/06/2017
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Raquel París. 1r NHD 9.2 Teixit adipós Emmagatzematge d’energia en forma de greix. à funció principal. Te una funció en al regulació de la gana ja que secreta la leptina per la sacietat. Un excés d’emmagatzematge de teixit adipós dona senyals de sacietat. Te una regulació termogènica perquè es aïllant del fred i la calor. Funció de regulació hormonal per la secreció de diverses hormones per la sacietat i el metabolisme. Un teixit adipós atrofiat o gran secreta hormones que envien senyals a diferents teixits com el múscul per l’ús de greix de forma preferent. Tipus de teixit adipós anatòmicament: - Subcutani à plecs i te funció d’emmagatzematge d’energia i protecció de cops. - Visceral à Als òrgans. I es forma quan el subcutani per la capacitat d’emmagatzematge. La forma de peraà Capacitat d’emmagatzemar greix subcutani. Relació: més maluc que cintura. Forma de pomaà capacita d’emmagatzemar greix a les vísceres. Relació: mes cintura que maluc. L’emmagatzematge de teixit adipós visceral no es boà malalties cardiovasculars. El teixit adipós visceral es saludable perquè es teixit nou, però si es té aquest teixit es perquè hi ha un excés de greix. Tipus fisiològics: Teixit adipós marroà te molts mitocondris i té molècules d’emmagatzematge d’O2 i gasta molta energia per la producció de calor. Teixit adipós blanc à emmagatzematge d’energia. La leptina relacionada amb la quantitat de teixit adipósà com mes teixit adipós mes leptina i esta relacionada amb la gana i la sacietat. Metabolismes dels esteroidesà secreció pel teixit adipós Adiponeptinaà envia senyals de si s’ha d’utilitzar energia de greix o no. Aquesta va directe al múscul per utilitzar mes o menys creix segons les reserves de greix. Raquel París. 1r NHD Adipogènesis Es formen d’un fibroblast, que també dona lloc als ossos i al múscul. Els factors de diferenciació per donar lloc a un T. Adipós madur es un excés d’insulina i es formen cèl·lules amb fibroblast que comencen a acumular greix. Hi ha recanvi de T. Adipós cada dia. El temps de vida es bastant elevat. El teixit adipós es canvia cada 8 anys. Hi ha dos tipus d’obesitat: - Hipertròficà Augment de la mida de les cèl·lules teixit adipós per incorporació de greix. Tenen mes problemes de salut, perquè amb un índex de massa corporal no tant gran com en l’hiperplasic ja tenen problemes de salut. - Hiperplasicà Multiplicació de les cèl·lules per incorporació de greix. Divisió cel·lular + incorporació de greix. Aquestes persones tenen mes capacitat d’engreixar-se que l’altra. Amb un índex de massa corporal bastant elevat no tenen encara problemes de salut. Es poden tenir els dos tipus d’obesitat barrejades. El primer any de vida i la adolescència son els dos períodes que es creix mes en proporció. Si es posa molta energia en el moment que s’estan dividint cèl·lules induïm a major divisió cel·lular i ja tindrà tendència a tenir mes cèl·lules d’emmagatzematge de teixit adipós i tindrà tendència a ser gras en l’edat adulta. à La hiperplàsia es dona mes en etapes de desenvolupament Ens podem engreixar de dues formes diferents i el problema de salut arriba quan les cèl·lules ja no tenen capacitat d’emmagatzemar greix. Si hi ha mes cèl·lules hi ha mes capacitat d’emmagatzematge i es triga mes a emmalaltir, tot i que l’índex de massa corporal sigui major. Genotip estalviador Mare desnodridaà nen desnodrit preparat per un ambient amb baixa energia i es una modificació epigenètica. El nen estarà preparat per sobreviure en situacions de baixa energia Una mare amb un excés d’energia donarà lloc a un nen amb capacitat de sobreviure en situacions d’alta energia. Raquel París. 1r NHD Per persones amb un genotip estalviador si van a viure a un país amb molt excés de menjar s’enreixen molt i pateixen malalties, perquè la seva naturalesa es de tenir un metabolisme estalviador. En una persona amb un teixit adipós hipertròfic i va baixant de pes perquè es va reduint el greix però hi haurà les mateixes cèl·lules, si torna a menjar es tornen a emplenar fàcilment. Les dietes perquè siguin efectives haurien de ser durant un any perquè les cèl·lules que es tenien es moren cada 300-400 dies i es renoven i es manté el pes perquè tenen una menor adipositat. Quan es perd la capacitat d’emmagatzemar energia al T adipós s’emmagatzema en altres teixits com el múscul i com que ja tindrà suficient energia no entrarà glucosa al múscul encara que hi hagi insulina en sang i apareix la inulina-resistència. Mentre es tingui la capacitat d’emmagatzemar greix al teixit subcutani no es sinteritza teixit visceral. Com mes teixit adipós abdominal tinguem menys capacitat d’emmagatzematge d’energia i problemes per respondre a la insulina. Teixit adipós marro Quan naixem tenim T. Adipós marro i a mesura que creixem es va perdent. Quan fa fred les mans tenen menys irrigació que quan fa calor. Al coll de persones adultes hi ha teixit adipós marro i te capacitat de produir calor. El teixit adipós es major en dones que en homes. L’home te la major capacita de regulació de la temperatura al múscul i no necessiten el t adipós per produir calor. A l’estiu baixa el % de T adipós i a l’hivern augmenta i esta controlat pels ritmes circadiants, principalment de la vitamina D que influeix en la formació de teixit adipós. Fisiologia* Emmagatzematge d’energia i donar-la quan es necessari. Glucosa + insulinaà entrada de glucosa perquè es transformi en triglicèrids i emmagatzemar- ho QM de la dietaà captar els triglicèrids i s’emmagatzemen en forma de triglicèrids Raquel París. 1r NHD Factors de l’estrès fisiòloga com la hormona del creixement i cortisolà treuen energia en forma de triacilglicèrids Catecolamines (adrenalina) à estres fisiològic que treu energia en forma de triglicèrids i al torrent sanguini s’alliberen àcids grassos lliures perquè els utilitzin els òrgans com a font d’energia. Localització Es mes fàcil perdre greix del teixit adipós del visceral que del subcutani, perquè es l’últim que s’ha format quan hi ha un excés d’energia i el primer en marxar quan hi ha dèficit d’energia a més, els àcids grassos del visceral poden ser enviats directament cap a la vena porta i cap al fetge i es mes fàcil metabolitzar-los La oxidació dels àcids grassos té lloc mes freqüentment al teixit adipós visceral. Eix hipotàlem-pituïtària-adrenal Quant tenim un tipus d’estres, sobretot psicològic, tenim un augment de treure energia del teixit adipós. Eix hipotàlem-pituïtària-adrenal à Sistema regulat per ritmes circadiants i s’allibera mes energia. El nostre cos està mes disposat a gastar energia. SN simpàticà molt puntual i el metabolisme no està accelerat. Raquel París. 1r NHD Si tenim estres però no està connectat amb activitat física el greix es torna a emmagatzemar. Al mati hi ha mes secreció de cortisol perquè correspon a una majora activitat tan física com psicològica i al migdia baixen. Durant el període d’activitat traiem greix del teixit adipós i si coincideix durant el període de major activat física es degrada però sinó es torna a acumular. Els obesos tenen la secreció de cortisol elevada, es molt semblant durant tot el dia i tenen un descontrol en la despesa del metabolisme i costa molt perdre pes Estres i HPA Quan l’estrès psicològic disminueix la gana i no indueixen a una despesa energètica com en l’estrès fisiològic. Glàndula suprarenal Zona glomerularà part mes adjacent al ronyo i es on es secreta l’aldosterona Zona fascicular à producció de cortisol que e secreta per ritmes circadiants Zona reticularà secreció hormones sexuals Medul·la suprarenalà secreció adrenalina i noradrenalina i son secretades a la sang tot i que rebi senyals nervioses. Les hormones de la glàndula suprarenal provenen del colesterol Raquel París. 1r NHD Glucocorticoides Hormona associada a increments de glucosa. Quan està elevat el cortisol hi ha mes glucosa i per tant mes greix. Fa sortir mes energia per tenir-la disponible. Es secreta per ritmes circadiants (munt màxim 9 matí) A prop dels ritmes circadiants hi ha la hormona alliberadora del cortisol a la adenohipòfisi i l’adrenocorticotròpica i a partir d’aquí s’estimula la secreció de cortisol i aquest inhibeix l’hipotàlem i així successivament es van activant i inhibint. Factors increment estres físicà exercici modifica nivells de cortisol. L’estrès emocional també afecta al cortisol, augmentant-lo. La hipoglucèmia també afecta, perquè es necessita glucosa i necessitem mes energia per regular-lo. Estres fisiològicà rimes circadiants que ens permeten tenir energia. Per obtenir-la disponible ho fem a través del teixit adipós i del fetge. Accions glucocorticoides Emmagatzematge glucogen hepàtic i activitat antiinflamatòria Absència de glucocorticoides: Elevació de glucocorticoides: - Depleció de glucogen - Expansió volum plasmàtic - Hipoglucèmia - Retenció de sodi - Augment eliminació sodi - Augment pressió arterial - Disminució volum plasmàtic - Increment de glucogen - Disminueix despesa cardíaca - Augment de nitrogen no proteic - Disminució de nitrogen no proteic Mineral-corticoidesà aldosterona. Modifica els nivells de minerals, com el sodi. Tenen la funció de retenir sodi i aigua. Raquel París. 1r NHD Efectes del cortisol en el cos Activa el cervell, cor, ronyons, augmenta nivells de glucosa, afavoriment entrada d’energia al múscul per poder exercici mes activat física. Adrenalina i noradrenalina Estres psicològic i es activat pel sistema nerviós simpàtic. Mateixes funcions del cortisol, ja que actuen sobre el teixit adipós i fetge treien energia en forma d’àcids grassos i glucosa perquè estigui disponible pel múscul en una situació d’alerta. Un 80% es secreció d’adrenalina i un 20” es noradrenalina. Es mes important l’adrenalina. ...