Exercici individual 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Estadística Descriptiva
Profesor T.V.
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Anàlisi de Dades Criminològiques Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció NOM I COGNOMS: EXERCICI 1. BLOC 1, BLOC 2 I BLOC 3 1. Quina és la unitat d’anàlisi de l’estudi? A través de quines fonts s’obtenen les dades? (1 punt) L’objecte de l’estudi és l’evolució de la conducta antisocial i delictiva juvenil a Espanya en el termini de 1992-2006. L’anàlisi d’estudi es la població jove espanyola en aquest període.
Les dades sobre les que treballen han sigut extretes de diferents fonts de dades com: Policia, Fiscalia de menors, Jutjats de menors i autoinformes. Aquestes dades són publicades en l’anuari del Ministeri del Interior (AMIR) i en les Memòries de la Fiscalia General del Estat (MFGE) i del Conseller General del Poder Judicial (MCGPJ).
2. Identifica tots els diferents tipus de variables que s’analitzen en aquest estudi, a partir de la informació aportada entre les pàgines 5 i 11. Digues per cadascuna de les variables si són quantitatives o qualitatives i de quin tipus (nominals, ordinals, interval, raó). En el cas de les variables qualitatives identifica també les categories. (2 punts) - Joves residents a Espanya d’entre 14-21 anys: Qualitativa ordinal.
- Tipus d’educació: Qualitativa nominal (ESO, batxillerat i Cursos Formatius) - Tipus d’escoles: Qualitativa nominal (nacional, concertada i privada) - Conductes antisocials: Qualitativa nominal (robar, amenaçar, tinença d’armes, agressions...) - Consum de drogues: Qualitativa nominal.
- Característiques demogràfiques i situació sociofamiliar: Qualitativa nominal.
- Edat d’inici de la conducta antisocial: Quantitativa continua 3. Quin tipus de variable apareix a la Taula 4? Calcula totes les mesures de tendència central per a les primeres columnes (ISRD-I [1992] i ISRD-II [1992], “alguna vez en la vida”). Comenta els canvis que s’observin entre la primera onada (1992) i la segona (2006). (1 punt) El tipus de variable que apareix a la taula 4 es una variable qualitativa ordinal.
1 Anàlisi de Dades Criminològiques Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció MESURES DE TENDÈNCIA CENTRAL ISRD I Moda Els joves que han comés al menys 1-2 conductes antisocials (42,1%).
Mediana La posició de la mediana està entre 1-2 conductes.
Mitjana ISDR II Moda Els joves que han comés cap conducta (54,4%) Mediana La posició de la mediana es troba en cap conducta.
Mitjana CONCLUSIÓ En general, tant la prevalença com la implicació en conductes delictives han baixat. Augmenta el percentatge de joves que no cometen cap conducta delictiva i doncs, es veuen reduïdes les possibilitats de risc dels joves a poder desenvolupar una carrera delictiva.
4. Ves a la Figura 7. Quin tipus de gràfic és? Quines variables hi trobes? Quina és la variable dependent i quina és la variable independent? (1 punt) La figura 7 és un gràfic de barres apilades. Les variables que hi trobem són una comparació entre els detinguts juvenils ( d’entre 0- 17 anys ) a Espanya per sexe.
La variable dependent (Y, efecte) es el nombre de detinguts per sexe i la variable independent (X, causa) es la delinqüència segons sexe.
2 Anàlisi de Dades Criminològiques Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció 5. Fixa’t ara en la Figura 4 del text (que es reprodueix aquí sota). Per cadascuna de les tres variables (robatori amb violència, homicidi o lesions) quina és la seva mediana i mitjana? Cal que presentis els càlculs realitzats (es recomana que utilitzeu una fulla de càlcul excel o similar i enganxeu les taules al document de respostes que lliureu). (2 punts) Robo con violencia Homicidio Lesiones 199 199 199 199 200 200 200 200 200 200 200 200 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 330 282 351 438 497 488 508 442 427 395 377 345 6 9 2 0 5 2 7 0 7 7 8 1 64 39 62 54 79 60 66 72 72 100 73 64 104 106 116 116 119 115 5 779 938 930 4 899 935 995 9 9 9 8 “robo con violencia”: Robatoris ni 1997 2829 1996 3306 2007 3451 1998 3512 2006 3778 2005 3957 2004 4277 1999 4280 2003 4420 2001 4882 2000 4975 2002 5087 Mediana La posició de la mediana la trobem als anys 2005 i 2004 (la posició 6,5), entre els valors 3957 i 4277. Ara calculem la mitjana d’aquests valors per obtenir el valor de la mediana.
Mitjana : Aleshores, la posició de la mediana finalment es troba a l’any 2004, que té un valor de 4277.
Mitjana Per calcular la mitjana sumen tots els valors de la taula i el dividim pel número de valors que hi ha.
3 Anàlisi de Dades Criminològiques Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció “Homicidios” Homicidis 1997 1999 2001 1998 1996 2007 2002 2003 2004 2006 2000 2005 ni 39 54 60 62 64 64 66 72 72 73 79 100 Mediana La posició de la mediana es troba entre els anys 2007 i 2002 (la posició 6,5), amb uns valors de 64 i 66, respectivament. Calculem la mitjana dels valors anteriors per saber el valor de la mediana.
Mitjana: Aleshores, la posició de la mediana està a l’any 2002, amb un valor de 66.
Mitjana “Lesiones” Lesions 1997 2001 1999 2002 1998 2003 1996 2000 ni 779 899 930 935 938 995 1045 1064 4 Anàlisi de Dades Criminològiques Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció 2004 2005 2007 2006 1169 1169 1158 1199 Mediana La posició de la mediana està entre l’any 2003 i el 1996, que tenen uns valors de 995 i 1045 respectivament. Calculem la mitjana dels valors anteriors per saber el valor de la mediana.
Mitjana: La posició de la mediana es troba al 1996, amb un valor de 1045.
Mitjana 6. Finalment, en dades estandarditzades, en quina de les dues variables (sospitosos adults o sospitosos joves) està millor Espanya, comparat amb els països europeus seleccionats? Abans de respondre la pregunta anterior, produeix per cadascuna de les dues variables la taxa per 1.000 habitants. Cal que presentis els càlculs realitzats (es recomana que utilitzeu una fulla de càlcul excel o similar i enganxeu les taules al document de respostes que lliureu). (3 punts) Austria Germany Greece Italy Romania Spain Sweden TOTAL ADULT SUSPECTS, 2006 201285 1904193 197476 770307 305801 279560 82346 TOTAL JUVENILE SUSPECTS, 2006 36826 278447 3670 31516 28747 21714 26654 TOTAL POPULATION, 2006 8254298 82437995 11125179 58751711 21610213 43758250 9047752 POPULATION 12-20 YEARS, 2006 889185 8317346 1066130 5234340 2765299 4080561 1.081.797 Source: United Nations Surveys of Crime Trends and Operations of Criminal Justice Systems.
Total adult suspects TAS Total juvenile suspectsTJS 5 Anàlisi de Dades Criminològiques Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció CÀLCUL DE LA TAXA PER 1000 HABITANTS.
Taxes dels països: Taxes d’Àustria TAS 24,38 TJS 41,42 Taxes d'Alemanya TAS 23,1 TJS 33,48 Taxes de Grècia TAS 17,75 TJS 3,44 Taxes d'Itàlia TAS 13,11 TJS 6,021 Taxes de Romania TAS 14,15 TJS 10,4 Taxes d'Espanya TAS 6,39 TJS 5,321 Taxes de Suècia TAS 9,10 TJS 24,64 Aquestes dades han sigut extretes mitjançant la fórmula: Taxa=(total dels adults sospitosos/total de la població del país)*1000 Taxa= (total dels joves sospitosos/total de la població entre 12 i 20 anys)*1000 Per calcular la desviació típica, hem de saber la mitjana de les dades de cada país. Per això, sumem les dades de les dues variables per a cada país i el resultat el dividim entre 7 (que és el número de països que hi ha).
Àustria Alemanya Grècia Itàlia Romania Espanya Suècia TAS 24,38 23,1 17,75 13,11 14,15 6,39 9,10 15,43 TJS 33,48 3,44 6,021 10,4 5,321 24,64 17,81 41,42 La desviació típica, que és l’arrel quadrada de la variància, al ser de dades de població, tindrà una n=7. Per calcular la desviació típica hem de restar la mitjana al valor que m’interessa i elevar aquest al quadrat. Posteriorment sumo tots els resultats i els divideixo per la n (7), i finalment del resultat que hagi obtingut d’aquesta operació fem l’arrel quadrada. D’aquesta manera obtindrem la desviació típica per a poder fer la estandardització.
L’estandardització de cada variable la obtenim restant la a la taxa que hem obtingut anteriorment, i dividint tot això per la desviació típica, que ja l’haurem obtinguda.
6 ...