Apunts complets sobre la sentència 4.(DTC 1-2004, de 13 de desembre) per Dret Constitucional I (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencia política y Gestión pública + Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 09/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts complets sobre la sentència 4.(DTC 1-2004, de 13 de desembre) per Dret Constitucional I

Vista previa del texto

4. DTC 1/2004, de 13 de desembre DTC 1/2004 del 13 de Desembre, tractat que mai va entrar en vigor.
Per evitar la situació que un estat firmés un tractat i després no complir-lo per contradicció amb preceptes de la seva constitució, la CE preveu el procés de control preventiu. Aquest procés és singular perquè en ell, pròpiament, no es produeix una contradicció entre dues parts, sinó que es produeix una consulta del govern o qualsevol de les dues cambres pregunta (en realitat requereix). Aquestes institucions són les que tenen el treaty making power. Aquesta procediment és simplement consultiu que aquestes institucions poden exercir. La resposta del TC serà vinculant per aquells que l’hagin sol·licitat. Si la resposta, en aquest cas, hagués sigut que alguns dels articles era contrari a la CE, Espanya no ‘hagués pogut firmar, o bé, hauria d’haver fet una reforma constitucional.
Preguntes presentades al TC per part del govern: La PRIMERA PREGUNTA es sobre la contradicció de la CE i l’article I-6 del TI pel qual estableix una Constitució per Europa.
El Dret comú Europeu (El dret derivat de les institucions europees i la CEuropea) primarà sobre el Dret dels Estats membres. També sobre la Constitució Espanyola que és Dret dels Estats (el de rang major). Aleshores, aquí es produeix una contradicció. CE deixarà de ser la norma suprema? La resposta del TC és que no. El Tribunal fa una diferenciació entre que seria diferent la supremacia (concepte que fa referència a la jerarquia de les normes, fa referència a la producció de les normes) i la primacia (es mou en l’àmbit de l’aplicabilitat de les normes). En al cas que una norma no respecte l’ordre jeràrquic provocaria la seva invalidesa. Una norma pot ésser vàlida, però pot ser que no sigui aplicada a un supòsit perquè pot ser desplaçada per una altra norma.
El TC diu que el dret europeu (composat per dret originari i dret derivat), igual que va fer el els tribunals europeus en la sentència Costa Enel 1964, diu que hi haurà primacia en les matèries de les competències de la Unió Europea. L’aplicador de normes (jutges nacionals i estatals) són els propis jutges europeus perquè són els que apliquen el dret produït per les institucions europees. Aquesta primacia vol dir que si hi ha una incompatibilitat de normes estatals i de les normes europees (sempre en matèries dins les competències europees) s’aplicarà el Dret Europeu.
El TC, per tant, diu que no és inconstitucional perquè no es diu que el Dret Europeu sigui superior a l’estatal.
En aquest procés, observem que la UE s’està constitucionalitzant.
4. DTC 1/2004, de 13 de desembre En el cas que aquest precepte del tractat fos inconstitucional i Espanya hagués volgut firmar-lo, prèviament, hauria d’haver reformat la CE (això és el que defensen alguns vots particulars en contra de la posició que adopta la STC).
La SEGONA PREGUNTA és sobre la contradicció dels articles II-111 i II-112 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE.
Aquests Drets Fonamentals els podran reclamar front als poders públics europeus. Així com en els Estats membres quan apliquin el Dret de la UE, sempre i quan s’estigui aplicant el Dret de la UE, ja que els jutges de cada estat són els que apliquen del Dret Europeu.
Aquesta carta atorga uns drets als ciutadans europeus front a les autoritats europees i també davant les autoritats espanyoles quan aquestes estiguin aplicant el Dret Europeu.
Aquí es podria donar que la protecció dels drets europeus sigui més reduïda o més àmplia respecte els drets fonamentals de la CE.
En l’article 10 de la CE se’ns diu que un jutge ha d’interpretar els drets fonamentals de la CE d’acord amb la DUDH i tractats i acords internacionals.
La resposta del TC és que aquesta contradicció a l’hora d’interpretar els drets fonamentals es que no hi hauria contradicció perquè els dos es regeixen per la interpretació que fa el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg.
La tercera pregunta és si l’article 93 és suficient perquè l’Estat pugui atorgar el seu consentiment a aquest tractat internacional. La resposta és que sí.
La resposta del TC va ser que no hi havia contradicció amb cap d’aquests articles i declara que l’article 93 és suficient perquè el govern pugui.
Quina relació existeix entre els drets fonamentals de la Constitució, el Conveni Europeu de Drets Humans i la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el TC? Hem de partir de la base que hi ha influències entre tots els preceptes, però no hi pot haver contradiccions. Els drets de la carta, són destinataris a les institucions, òrgans i organismes de l’UE, així com els estats membres quan apliquin el dret comú.
ART 10.2. obliga a interpretar les normes constitucionals sobre drets fonamentals d’acord amb normes internacionals relatives a drets internacionals, d’acord a la carta i als tractats.
D’acord amb aquest article, els aplicadors del dret, i per tant, de les normes de la CE 4. DTC 1/2004, de 13 de desembre Pràctica DTC (Distinció entre primacia i supremacia (DTC 1/2004)) 1. Quina diferència hi ha entre el procés de l’art 78 LOTC i el recurs d’inconstitucionalitat? Declaració: a priori, de caràcter preventiu per evitar conflictes en l’ordre internacional, sobre tractats internacionals.
Recurs: a posterior, de caràcter reparador, sobre lleis.
Artículo 96 CE: Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional.
El TC, si es donés una condició de inconstitucionalitat una vegada compromesos, es faria la inaplicació.
2. Quines disposicions del Tractat de Roma de 2004 entén el Govern que podrien contradir la Constitució? Perquè? Els articles 6, 111 i 112 del Tractat. El 6 al 10.2CE (supremacia per part dels drets fonamentals), i el 111 i 112 al 93CE (el tractat sobrepassa les competències que li atribueix la CE als tractats internacionals).
3. Perquè el TC sosté que el Tractat de Roma de 2004 no contradiu la supremacia de la Constitució? No contradiu a la supremacia de la CE perquè les lleis del Tractat prevalen sobre les lleis, però no són supremes. La supremacia fa referència a la jerarquia, no obstant, la primacia fa referència a la preferència.
S’han format sobre una base similar.
S’han cedit sobre algunes matèries.
El respecte a la identitat nacional, és a dir, la identitat constitucional.
LA RESPOSTA 4 ESTÀ A DALT ...

Comprar Previsualizar