Activitat de Principis i Institucions Constitucionals (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Principis i institucions constitucionals
Profesor E.P.
Año del apunte 2013
Páginas 11
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

PRINCIPIS I INSTITUCIONS CONSTITUCIONALS ACTIVITAT NÚM. 4: CORTS GENERALS I GOVERN Data dʼentrega: 16/11/2012 Professora: Eva Pons Grup: M4 PRINCIPIS I INSTITUCIONS CONSTITUCIONALS ACTIVITAT NO AVALUABLE NÚM. 4: CORTS GENERALS I GOVERN Pregunta 1: A partir de la consulta de la composició del Congrés dels Diputats en la 10ª Legislatura: 1.1.
Quins grups parlamentaris existeixen actualment en el Congrés dels Diputats? Amb base a quin/s article/s del Reglament del Congrés els diversos partits o coalicions han pogut constituir un grup parlamentari propi? Actualment al Congrés de Diputats existeixen set grups parlamentaris, són els següents: Grupo Parlamentario Popular en el Congreso(185 membres), Grupo Parlamentario Socialista(110 membres), Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió,16 membres), Grupo Parlamentario de IU, ICV-EUiA, CHA: La Izquierda Plural (11 membres),Grupo Parlamentario de Unión Progreso y Democracia(5 membres),Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV,5 membres),Grupo Parlamentario Mixto (18 membres).
Els grups parlamentaris són la concreció formalitzada de cada determinat partit polític dins del Parlament, i també són els que participen i s’encarreguen d’organitzar el treball de la cambra i els seus diversos òrgans, sempre respectant el principi constitucional del parlamentarisme racionalitzat. Aquest principi és fruit de l’evolució del sistema parlamentari, i es fa càrrec de protegir l’estabilitat del govern per evitar que el Parlament provoqui crisis de govern de forma massa habitual. És a dir, aquest principi vol reforçar l’actuació del govern respecte les Corts Generals. El funcionament del Parlament s’organitza internament a partir dels grups parlamentaris, que tenen una influència decisiva en el seu funcionament. Els articles que ho exposen són del 23 al 29 del títol segon del reglament del Congrés de Diputats. Com a mínim hi ha d’haver 15 diputats per constituir un grup parlamentari. El Partit Popular(PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) catalans actualment tenen grups parlamentaris propis amb 16 diputats. Però en aquells casos en què no es disposi d’una gamma tan àmplia de diputats, es podrà constituir un grup parlamentari a partir d’un mínim de 5 parlamentaris si es compleixen dues condicions: l’obtenció d’almenys un 15% dels vots en les circumscripcions en què es va presentar (províncies), o l’obtenció d’almenys un 5% dels vots en el conjunt de l’Estat.
  Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 1.2.
En relació amb la qüestió anterior, per què Amaiur no va poder constituir grup parlamentari propi i, en canvi, UPyD sí? Aquesta situació es va produir ja que UPyD(Unión Progeso y Democracia) tenia 4 diputats però es va ajuntar amb Foro Asturiano, el qual li va deixar el diputat que li faltava per poder formar el grup parlamentari. Per tant, UPyD va aconseguir tenir 5 diputats i va obtenir el 5% dels vots en el conjunt estatal. Naturalment, el diputat cedit pel partit asturià, posteriorment tornà al seu partit originari. Aquesta acció de deixar-se diputats d’un partit a un altre és bastant freqüent ja que els dos requisits per poder constituir un grup parlamentari són acumulatius i per tant, a part de d’aconseguir el percentatge de vots, has de tenir sempre els 5 diputats, no es poden separar les condicions.
En canvi, Amaiur no va poder arribar al 15% de vots de les províncies. No va poder constituir grup parlamentari ja que no complia les dos parts del requisit.
1.3.
Quines conseqüències té, a l’hora d’exercir les funcions parlamentàries, la integració dels parlamentaris de la resta de partits o coalicions en el Grup mixt? Seria possible que els diputats d’aquests partits permaneixin com a no adscrits a cap grup parlamentari? Una conseqüència negativa és que per tal de poder exposar els seus discursos, cada grup parlamentari té un temps determinat ja que es divideix el temps en diferents torns de debat. Si cada grup té 30 minuts, s’han de repartir el temps entre tots els diputats que formen el grup i es veuen obligats a negociar entre ells segons la jerarquia de càrrecs interns, de forma que la majoria de diputats mai poden parlar o si ho fan, és en una quantitat fins i tot insuficient per poder-se explicar de forma significativa. El representant de cada grup mixt haurà de negociar entre diferents idees que poden ser concebudes amb ideologies molt diferents ja que les coalicions del grup mixt poden aplegar diputats de partits polítics molt divergents. Una altra conseqüència negativa és que l’assignació econòmica també s’ha de dividir...i un aspecte tan quotidià com és el repartiment dels despatxos pot causar moltes disputes. A més, l’aparició en rodes de premsa del grup mixt sol ser mínima, i aquesta baixa visibilitat els posiciona en una escala inferior a la resta de partits. La iniciativa legislativa i altres funcions bàsiques es mantenen però tenen més dificultats per exercir-les en igualtat de condicions.
  Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 Sí que ho seria ja que actualment per exemple, Joan Laporta és un diputat no adscrit (art 24.3 del reglament del CD) que es manté al marge ja que no vol anar al Grup mixt perquè encara estaria més desavantatjat. Tot i això, es troba en una situació política en què només pot fer preguntes i votar. A part de ser un diputat no adscrit, és un diputat propi del transfuguisme ja que pot sortir del seu partit polític i segueix conservant el seu ascó.
Pregunta 2: Quin és el nom de l’òrgan en el Congrés dels Diputats i la seva composició actual (especifiqueu el número o proporció de diputats de cada grup parlamentari)? 2.1.L’òrgan que vetlla pels poders del Congrés dels Diputats quan aquest no es troba reunit o està dissolt.
És la diputació permanent (art 2.1 del reglament CD i el 78 de la CE). Aquest òrgan ha de tenir 21 membres com a mínim i posseeix facultats de les cambres quan aquestes no estan reunides perquè els seus membres estan de vacances o perquè s’han convocat eleccions. Les seves funcions són el manteniment de les actuacions del Govern, el control dels decrets llei que puguin ser proposats, i funcions concretes en els estats excepcionals (d’alarma, excepció o setge). La seva composició està formada per un mínim de 21 membres (art 78.1 CE) en proporció al nombre d’ascons de cada grup parlamentari. Els diputats no adscrits no hi formen part i actualment la diputació permanent té 51 membres.
2.2. L’òrgan rector que assumeix funcions de qualificació i ordenació de la tramitació de les iniciatives que presenten els diputats i grups parlamentaris.
És la mesa (art 72.2 CE i del reglament del Congrés de Diputats, l’art 30 i següents). Aquest òrgan té una funció de qualificació dels escrits i també d’autonomia administrativa i de gestió. La seva composició l’exposa l’art 30.2 del reglament, i segons la qual, la mesa ha d’estar formada per un president, 4 vicepresidents i 4 secretaris. L’elecció del membres de la mesa està a l’article 36 i 37 del reglament i serà exercida pel ple (la totalitat de membres de la cambra). Cada diputat escull un parlamentari de cada partit. Aquesta elecció, en la majoria de casos ha estat pactada anteriorment, de manera que les eleccions de la mesa es podria afirmar que es realitzen de forma lícita però no legítima, gairebé en la seva totalitat. Actualment la   Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 mesa està formada per un president del PP i 4 vicepresidents: 2 del PP, 1 del PSOE i 1 de CIU, i també per 2 secretaris del PP i 2 del PSOE.
2.3. L’òrgan que ha de ser consultat per a certes decisions més polítiques del treball parlamentari i que aprova l’ordre del dia de les sessions del Ple.
Aquest òrgan és la Junta de portaveus dels grups parlamentaris. En aquesta junta hi intervé un membre del Govern. La composició d’aquest òrgan és la següent: un membre de cada grup parlamentari, i membre del Govern, i membre de la mesa i a més, personal polític de suport. La junta té una funció decisòria ja que és qui s’encarrega de decidir l’ordre del dia, prioritzant quins aspectes s’han de parlar al Govern (art 39 del reglament).
2.4. Els òrgans que assumeixen funcions d’estudi dels projectes i proposicions que se’ls encomanin, d’acord amb la seva esfera de competència.
Aquests òrgans són les comissions (la majoria de les quals són permanents i s’organitzen per matèries: educació, sanitat, seguretat, etc... i s’encarreguen d’estudiar projectes de llei abans que siguin enviades al ple.
2.5. L’òrgan que s’ha de pronunciar sobre els assumptes que afectin l’estatut dels parlamentaris.
També hi ha unes altres comissions que no són legislatives, com el reglament i l’Estatut dels diputats (art 2.5 reglament). Les comissions legislatives reprodueixen a escala reduïda la opinió del ple i la comissió de l’estatut de diputats (art 48 reglament) és més especial en el sentit que està formada per un representant de cada grup parlamentari.
Pregunta 3 : A partir de les eleccions generals, i en relació amb els passos a seguir per a la constitució del nou Govern de l’Estat, responeu: 3.1. Quin és el paper constitucional del Rei en el procés d’investidura del nou President del Govern? El candidat a President ha de ser necessàriament el líder del partit polític més votat? Ha de tenir la condició de diputat?   Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 En compliment de les previsions que estableix l'article 99 de la Constitució, i un cop rebuda al Congrés dels Diputats la proposta de candidat a la presidència del Govern, el President de la Cambra convocarà el Ple. La sessió començarà per la lectura de la proposta per un dels secretaris. A continuació, el candidat proposat exposarà, sense limitació de temps el programa polític del Govern que pretén formar i demanarà la confiança de la Cambra.
Després del temps d'interrupció decretat per la Presidència intervindrà un representant de cada Grup Parlamentari que ho sol·liciti per trenta minuts.
El candidat proposat podrà fer ús de la paraula tantes vegades com ho sol · liciti. Quan contesti individualment a un dels interventors, aquest tindrà dret a rèplica en deu minuts. Si el candidat contesta en forma global als representants dels grups parlamentaris, aquests tindran dret a una rèplica de deu minuts.
La votació es durà a terme a l'hora fixada per la Presidència. Si hi el candidat proposat obtingués el vot de la majoria absoluta dels membres del Congrés, s'entendrà atorgada la confiança. Si no s'obté aquesta majoria, cal fer una nova votació quarantavuit hores després de l'anterior, i la confiança s'entendrà atorgada si hi obté majoria simple. Abans de procedir a aquesta votació, el candidat podrà intervenir per temps màxim de deu minuts i els grups parlamentaris per cinc minuts cada un per fixar la seva posició.
Atorgada la confiança al candidat, conforme a l'apartat anterior, el president del Congrés ho comunicarà al Rei, als efectes del seu nomenament com a President del Govern. Si a les votacions a què es refereix l'article anterior la Cambra no ha atorgat la seva confiança es tramitaran successives propostes pel mateix procediment.
Si transcorren dos mesos a partir de la primera votació d'investidura i cap candidat proposat hagi obtingut la confiança del Congrés, el president de la Cambra sotmetrà a la signatura del Rei el decret de dissolució de les Corts Generals i de convocatòria d'eleccions i ho comunicarà al President del Senat.
El president del Govern no ha de ser necessàriament diputat, ja que podrà ser parlamentari o no ser-ho, atès que la CE no ho regula i per tant no és obligatori.
Aquest punt queda explicat en l’article 99 de la Constitució Española: 1.Después de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els altres supòsits constitucionals en què segueixi procedent, el Rei, prèvia consulta amb els   Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del President del Congrés, proposarà un candidat a la Presidència del Govern.
2. El candidat proposat conformement al que preveu l'apartat anterior exposarà davant el Congrés dels Diputats el programa polític del Govern que pretengui formar i demanarà la confiança de la Cambra.
3. Si el Congrés dels Diputats, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, atorgava la seva confiança al dit candidat, el Rei el nomenarà President. Si no obtenir la dita majoria, la mateixa proposta a nova votació quaranta-vuit hores després de l'anterior, i la confiança s'entendrà atorgada si obtenia la majoria simple.
4. Si efectuades les esmentades votacions no s'atorgués la confiança per a la investidura, es tramitaran successives propostes en la forma prevista en els apartats anteriors.
(Pertany als articles 170-172 del reglament del Congrés i al article 99 de la CE).
3.2. On es regula l’actuació del Govern en funcions? S’estableix algun límit pel que fa a la durada màxima del Govern en funcions? L’actuació del Govern en funcions està regulada a l’Article 21 de la Llei 50/1997 del 27 de novembre. Del Govern en funcions. i també a l’article 101 de la CE.
1. El Govern cessa després de la celebració d'eleccions generals, en els casos de pèrdua de confiança parlamentària prevists per la Constitució, o per dimissió o defunció del seu President.
2. El Govern cessant continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern, amb les limitacions que estableix aquesta Llei.
3. El Govern en funcions facilitarà el normal desenvolupament del procés de formació del nou Govern i el traspàs de poders al mateix i limitarà la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics, abstenint d'adoptar, excepte casos d'urgència degudament acreditats o per raons d'interès general l'acreditació expressa així ho justifiqui, qualssevol altres mesures.
4. El president del Govern en funcions no podrà exercir ( límits) les següents facultats: a. Proposar al Rei la dissolució d'alguna de les cambres, o de les Corts Generals.
b. Plantejar la qüestió de confiança.
  Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 c.
Proposar 5.
El a.
Aprovar al Govern el en Rei la funcions Projecte de convocatòria no podrà Llei de d'un exercir referèndum les pressupostos consultiu.
següents generals de facultats: l'Estat.
b. Presentar projectes de llei al Congrés dels Diputats o, si s'escau, al Senat.
6. Les delegacions legislatives atorgades per les Corts Generals quedaran en suspens durant tot el temps que el Govern estigui en funcions com a conseqüència de la celebració d'eleccions generals.
Tanmateix, el govern cessa quan hi ha eleccions, quan es perd la relació de confiança i s’interposa una moció de censura o quan mor el president del Govern. El govern continuarà existint però estarà en una situació transitòria fins que no es formi un nou govern. El Govern en funcions només s’encarregarà de realitzar una gestió ordinària, i serà el nou govern qui podrà gaudir de totes les atribucions pròpies del poder governamental. Pel que respecta al límit temporal, no n’hi ha per al govern en funcions.
3.3. Existeix alguna limitació constitucional o legal relativa al nombre de membres del Govern? És incompatible ser membre del Govern amb a) ocupar un escó al Senat; b) ocupar un càrrec funcionarial; c) ser parlamentari d’un Parlament autonòmic? No hi ha cap limitació constitucional relativa a la composició governamental, en cap moment es determina el màxim de membres que ha d’haver. No és incompatible ocupar un escó al Senat amb ser membre del govern. L’article 98.3 és una mica confús ja que pots ser membre del Govern si alhora també ets diputat o senador. I finalment, un membre del govern no podrà ocupar un càrrec de funcionari si aquest no deriva del seu càrrec al govern.
En l’article 98 queda explicat: 1. El Govern es compon del president, dels vicepresidents, si s'escau, dels Ministres i dels altres membres que estableixi la llei.
2. El President dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres d'aquest, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquells en la seva gestió.
3. Els membres del Govern no podran exercir funcions representatives que les pròpies del mandat parlamentari, ni qualsevol altra funció pública que no derivi del seu càrrec, ni activitat professional o mercantil.
4. La llei regularà l'estatut i les incompatibilitats dels membres del Govern.
  Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 Pregunta 4: A partir de la regulació que la Constitució i els reglaments parlamentaris fan dels mecanismes de control parlamentari del Govern, responeu: 4.1. A quin òrgan afavoreix la regulació diferenciada de les majories necessàries (absoluta o simple) perquè sigui aprovada una moció de censura i una qüestió de confiança? La qüestió de confiança està regulada en els articles 112 i 114.1 de la CE (dins el títol V, De les relacions entre el Govern i les Corts Generaes)i també en els articles 173 i 174 del Reglament del Congrés dels Diputats. Es tracta d'un dels mecanismes de control-sanció o d'exigència de la responsabilitat política del Govern. Constitueix un instrument en mans del Govern (i en concret del president del Govern) per verificar si continua gaudint de la confiança del Parlament, necessària en el sistema parlamentari de govern.
La qüestió pot plantejar en relació amb el programa polític del Govern o bé sobre una declaració de política general. A Espanya, la qüestió de confiança no pot ser utilitzada pel Govern per aconseguir l'aprovació d'un projecte llei per part del Parlament. El plantejament és una competència exclusiva del president del Govern, i només es requereix la deliberació prèvia en el Consell de Ministres.
Es presenta mitjançant un escrit motivat adreçat a la Mesa del Congrés dels Diputats (el Senat no intervé en cap moment). El debat en el Ple del Congrés es tramitarà d'acord amb les mateixes regles que el procediment d'investidura (art. 174 RCD), comprenent la intervenció inicial del president del Govern ia continuació dels diferents grups parlamentaris (art. 171 RCD). La qüestió de confiança no podrà ser votada fins a 24 hores des de la seva presentació (art. 174 RDC). S'entendrà atorgada la confiança si obté la majoria simple dels diputats. En aquest cas, el Govern continua, i veu reforçat el seu suport parlamentari. Si no s'obté la confiança, el Govern ha de dimitir, en virtut de la responsabilitat solidària dels seus membres per la seva gestió política (art. 108 CE). El Parlament no és cap cas afectat en la seva continuïtat. Per tant l’òrgan al que afavoreix la regulació diferenciada de les majories és el Govern.
La moció de censura està prevista en els articles 113 i 114.2 de la CE, i el seu procediment és regulat pels articles 175 a 179 del Reglament del Congrés (RCD). La moció de censura és un instrument de control-sanció o d'exigència de la responsabilitat política del Govern que sorgeix per la iniciativa del Congrés dels Diputats (el Senat no intervé). La seva regulació tracta de preservar l'estabilitat   Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 governamental, mitjançant l'establiment d'una sèrie de requisits que la dificulten ia través del seu caràcter constructiu (en el mateix acte es nomena un nou president del Govern). La moció es presenta per un mínim d'1/10 part dels diputats (35) mitjançant escrit motivat a la Mesa del Congrés. En aquest escrit ha de figurar el nom un candidat alternatiu a la presidència del Govern i l'acceptació del candidat proposat (moció de censura constructiva). Un cop qualificada la primera proposta s'estableix un termini de cinc dies abans de la seva votació (període de refredament). Dins dels 2 dies següents poden presentar mocions de censura alternatives, amb els mateixos requisits. Des d'aquest moment i fins que no s'hagi realitzat la votació, el govern no pot dissoldre les Corts. En el debat previ a la votació en el Ple del Congressos intervenen: un dels signants de la moció exposant els seus motius, el candidat alternatiu proposat ia continuació els grups parlamentaris. La votació es fa de forma pública, nominal i per crida. La moció només serà aprovada si rep el vot favorable de la majoria absoluta del els membres del Congrés. Si la moció fracassa, els seus signants no podran presentar una altra durant el període de sessions, per tal d'evitar l'abús i la utilització fraudulenta d'aquest recurs. Si la moció de censura té èxit, el president i el seu Govern han de dimitir (d'acceptar una moció no es debatran les altres alternatives plantejades).
Automàticament queda investit president del Govern el candidat proposat pels diputats que han impulsat la moció de censura. El Parlament no és afectat en la seva continuïtat.
4.2. D’acord amb les majories actuals en el Congrés i en el Senat, valoreu les probabilitats d’èxit d’una moció de censura contra el Govern.
És molt improbable l’èxit d’una moció de censura contra el Govern vigent ja que l’actual president va guanyar amb majoria absoluta a les eleccions i té 185 escons dels 350 membres del Congrés de Diputats. Pel que fa a la majoria del Senat, la probabilitat seria inexistent ja que aquesta cambra no intervé en el procediment de la moció de censura.
4.3. De quins instruments disposa l’oposició en el Senat per al control ordinari del Govern? Com s’ha dit anteriorment, la nostra Constitució està inclosa en un sistema parlamentari racionalitzat, fruit de l’evolució del sistema clàssic, de dues vessants: la   Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 relació de confiança creada en el moment de la investidura del president del Govern, i el control del Parlament sobre el Govern. Els instruments que té a l’abast l’oposició en el Senat estan inclosos en aquesta segona vessant. El control ordinari o d’inspecció l’exerceix el Senat però no afecta a la relació de confiança. En canvi en el control exigència de la responsabilitat política del Govern, el Senat no pot actuar. D’acord amb l’article 160-169 del Reglament del Senat, els instruments són: qüestions, interpel·lacions, mocions i proposicions no de llei. Aquests mecanisme d’actuació apareixen reflectits a l’article 180 i següents del Reglament del Congrés de Diputats i al 160-169 del RS. Les interpel·lacions poden ser realitzades per qualsevol senador però no qualsevol diputat. En el Congrés de Diputats les interpel·lacions condueixen a una moció i es regula la proposició de llei però en el Senat aquest procés varia.
16/11/2012 Eva Pons   Principis i institucions constitucionals |16 de Novembre del 2012 ...