Genètica. Parcial 1 Tema 1 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Genética
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 30/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Genètica Parcial 1 Shay 12 Curso 2016-2017
 Veterinaria UAB Tema 1 El genoma Introducció La genètica és la ciència que estudia la herència i la variació dels éssers vius. Els organismes biològics contenen informació codificada que es transmet de generacio en generació. Entren en joc els conceptes naturalesa, expresió, transmisió i evolució. Els caracters depenen tant del contingut genètic com del medi ambient. Són entitats dinàmiques, canvien amb el temps, acumulen mutacions, etc. Aquestes mutacions poden ocasionar problemes.
Hi ha diferents tipus de genètica: - Molecular —> la que veurem aquest curs - De poblacions - Quantitativa: útil per a la millora genètica a espècies domèstiques.
Evolució: variació genètica entre espècies El dofí i la vaca estan més relacionats entre sí que el cavall i el tauró, ja que descendeixen d’un ancestre comú més proper. Aquest ancestre és l’Indohyus, que vivia durant l’eocè, és ancestre de l’ordre Cetartiodactyla. Es sap que l’Indohyus era un animal aquàtic perquè tenia escorça gruixuda, que facilita la flotabilitat. L’hipopòtam podria ser un animal similar, ja que reuniria en part les característiques de dolfins i vaques.
Estudiant les seqüències del genomiques podem fer metagenòmica i contestar nombroses preguntes sobre els éssers vius.
Millora de les espècies domèstiques - Selecció negativa: seleccionada durant l’evolució. P.e. la que usa el senglar pel camuflatge.
- Selecció artificial: espècies de porcs, vaques, gossos, etc. per satisfer necesitats humanes.
Per a millorar les epècies domèstiques es busquen les mutacions causals. Es vol identificar la mutació que causa l’aparició de determinats fenotips. Aquests gens poden servir com a criteris de selecció.
Selecció asistida per gens: hi ha malalties rares i la genètica ens pot permetre identificar la causa d’aquestes. Un cop coneguem el gen podem intentar erradicar la malaltia fent selecció en contra d’aquest. Exemples: - “Cordero araña”: mutació que ocasiona diferenciació anormal dels condrocits.
- Scrapie oví: malaltia causada per prions que afecta a ovelles. La susceptibilitat a aquest prió ve determinada pel gen PrP, que té diferents al·lels i alguns donen més resistència al prió que altres.
Selecció genòmica: la selecció consisteix en esbrinar el valor genètic d’un individu a partir del seu genotip.
- Valor millorant clàssic: tradicionalment si vull saber el poder genètic d’un individu mesuro la producció de llet de les seves filles —> BLUP “best linear unbiased prediction”.
- Valor millorant genòmic: es pot fer actualment amb tècniques moleculars i es poden mirar moltísims marcadors genètics. Aquesta segona aproximació és molt més ràpida, es pot valorar treient una simple mostra de sang. S’ha de conèixer prèviament l’associació dels marcadors amb el seu fenotip.
Proves de paternitat: també es fan amb estudis genètics.
Naturalesa del material hereditari Són sucres (ribosa o desoxiribosa) units per enllaços fosfodiester. Cadascun d’aquests sucres contenen bases nitrogenades. Com ja sabem, les bases nitrogenades es poden dividir en purines (adenina i guanina - anell doble) i pirimidines (timina i citosina - anell simple). La unió GC és més forta que l’AT, ja que la primera té tres unions mentre que la segona únicament en té dues. El DNA té estrutura de doble hèlix.
Diferències RNA / DNA - DNA: el sucre és una desoxiribosa. El complementari a l’adenina és la timina. L’estructura del DNA és més estable, per això és prioritari a la majoría de microorganismes. Es pot guardar indefinidament a una nevera i no es veurà afectat.
- RNA: el sucre és una ribosa. El complementari a l’adenina és l’uracil. Les mostres de RNA són molt inestables i s’han de guardar a -80ºC. Es creu que el RNA és l’origen de la vida per les seves propietats enzimàtiques.
Replicació del DNA Característiques de la replicació - Semiconservativa: cadascuna de les cadenes serveix de motlle per sintetzar cadenes noves.
- Catalitzada per les DNA polimerases - Cal un motlle de RNA i un cebador - Activitat polimerasa 5’ —> 3’ - A la cadena 3’—> 5’ la síntesi de la cadena complementaria és contínua.
- A la cadena 5’—> 3’ s’utilitzen uns primers o molècules cebadores i hi ha síntesi discontinua.
Aquest fragments formats, el fragments d’Okazaky, serien units amb una lligasa. A la síntesi discontinua hi ha un retardament respecte a la contínua.
Procariotes —> Síntesi bidireccional: en el cas de bacteris la forquilla de replicació va en les dues direccions. Tinguem en compte que el cromosoma és circular.
Eucariotes —> Múltiples origens de replicació: a eucariotes hi ha múltiples llocs d’inici de la síntesi degut a la gran mida dels cromosomes, ja que sino aquesta seria molt lenta.
Origen de la vida Hi ha moltes teories sobre l’origen de la vida. La vida al planeta s’origina de manera relativament ràpida. Els àcids nucleics són components essencials per la vida, presents a eucariotes, procariotes i també a virus.
Com arribem al punt de formació del primer ésser viu? Hi ha moltes teories, com p.e. la teoría del món del RNA, que diu que la molècula primordial de la vida és el RNA. El RNA té dues caracteristiques importants: 1. Codifica informació 2. Activitat enzimàtica: pot fer que la reacció química funcioni més ràpid. P.e. algunes molècules de RNA poden catalitzar el trencament d’un altre RNA o catalitzar un trencament peptidic.
Inicis de la vida procariota: es sospita que és d’un fossil de bacteri que es va trobar fa poc.
...

Tags:
Comprar Previsualizar