TEMA 02: Què és el sòl? (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Valencia (UV)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Edafologia
Profesor R.B.
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 27/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Edafologia TEMA 2: QUÈ ÉS EL SÒL? CONCEPTE DE SÒL Concepte administratiu de Sòl: capa superior de l’escorça terrestre, situada entre el llit rocós i la superfície, composta per partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. La interfase entre la terra, l'aire i l'aigua, és el que li confereix capacitat de portar a terme tant funcions naturals com d’ús. Aquells permanentment coberts per una capa d'aigua superficial no tindran aquesta consideració.
Concepte de sòl: sistema complexe, dinàmic i obert, lligat a una sèrie de factors formadors com són el clima, els organismes, la topografia i el temps, que transformen la roca mare en sòl.
− − − − − Roca: material originari o material parental del qual es forma el sòl.
Clima: aporta aigua i energia al material originari.
Organismes vius: actuen sobre la roca o material contribuint a la seua degradació i mescla.
Topografia: posició que ocupa el sòl al relleu (lloc).
Temps: l’acció dels distints factors es prolonga al llarg de milers d’anys.
ORGANITZACIÓ EDÀFICA: ESCALA D’OBSERVACIÓ, TIPUS I ENFOCAMENT METADOLÒGIC A l’estudiar un sòl, es poden observar canvis en les seues propietats a distàncies molt curtes (submil·limètriques, microlloc), així com altres propietats que canvien a distàncies molt grans (Km) com és el cas d’un paisatge de sòls (edafopaisatge).
Microlloc: espai molt xicotet (microambient), en el que poden tindre lloc processos diferenciats als del seu entorn. Les condicions en un microlloc són molt uniformes.
Edafopaisatge: cadascuna de les unitats edàfiques en que es pot dividir la coberta de sòls d’un territori molt extens (exemple: conca hidrogràfica), atenent a les relacions funcionals i interrelacions mútues que mantenen els sòls. L’estudi de l’edafopaisatge va adreçat a millorar la comprensió de les relacions entre paisatge, sòl i essers humans. La variabilitat dels sòls es d’esperar que siga gran.
Dins d’esta variabilitat espacial i multiescalar la mida de la unitat mínima que reflecteix l’interval de variació d’un conjunt de propietats varia segons es tracte d’un microlloc, que defineix un microambient, o si es fa referència als canvis en la coberta edàfica d’un edafopaisatge.
La unitat mínima que inclou els canvis que presenta el sòl individual es denomina pedió. Les seues característiques es repeteixen espacialment al llarg d’una certa distància des del punt considerat, fins un nou pedió.
Pedió: el volum mínim de sòl que inclou els canvis que presenta un cos de sòl individual.
Lloc: àrea petita representativa d’on hi ha un sòl individual.
Perfil del sòl: tall vertical del terreny que permet estudiar tots els horitzons d’un sòl complet, es a dir, des de la superfície fins al material originari o roca mare.
Horitzons: capes paral·leles a la superfície contingudes en el perfil del sòl amb diferències morfològiques, físiques, químiques o biològiques. Parts d’un horitzó: materials, agregats, elements grossos, entre d’altres.
Es tracta d’una divisió arbitraria en un edafopaisatge, amb dimensions laterals suficients, establerta com la mínima unitat que permet l’estudi de tots els horitzons del sòl (descripció, mostratge i classificació del sòl). Un pedió no pot ser cartografiat en un mapa, la seua superfície pot variar d’un a deu m2 .
Isopedions: conjunt de pedions equiparables en una mateixa àrea.
Polipedió: agrupació d’isopedions contigus en una mateixa unitat cartogràfica. Representable en mapes de sòls a escala molt detallada (escala gran). Els sòls d’un polipedió han tingut la mateixa edafogènesi, tenen les mateixes propietats i són aptes per al mateix ús.
HORITZONACIÓ Horitzons genètics: horitzons que es diferencien per criteris qualitatius sobre els processos formadors que els han originat. Es denominen així perquè són el resultat de l’edafogènesi.
• • • • Superficials (orgànics i minerals) → H i O Eluviació → E i A Il·luviació → A i E Subsuperficials (minerals) → B, C i R DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS GENÈTICS DELS SÒLS Horitzons H (orgànics): estrats o capes dominats per matèria orgànica formades per acumulacions de material orgànic no descompost o parcialment descompost en la superfície del sòl que pot estar baix de l'aigua.
Horitzons O (orgànics): estrats o capes dominats per la matèria orgànica que està formada per residus intactes i/o parcialment descompostos, com fulles, branques, molses i líquens, que s'han acumulat a la superfície; el podem trobar sobre sòls minerals o orgànics. Els horitzons O no estan saturats amb aigua durant llargs períodes de temps.
Horitzons A (minerals): horitzons minerals que es van formar en la superfície del sòl o sota l'horitzó O, en el que tota o part de l'estructura de la roca original ha estat desintegrada i es caracteritzen per un o més dels següents aspectes: − − − Acumulació de matèria orgànica íntimament barrejada amb la fracció mineral humificada i en el que no es visualitzen propietats característiques d'horitzons E o B subjacents.
Propietats resultat del conreu, pasturatge o similars tipus de pertorbació.
Una morfologia que és diferent de l'horitzó B o C de sota, resultat de processos relacionats amb la superfície.
Horitzons E (subsuperficial i mineral): horitzons minerals on la característica principal és la pèrdua d'argila, silicats, ferro, alumini o una combinació d'aquests, deixant una concentració de partícules de sorra i llim i en la qual la major part de l'estructura original de la roca ha estat completament desintegrada.
Horitzons B (subsuperficials i mineral): horitzons que han sigut originats sota l'horitzó A, E, H o O, i que presenta elements clau com són la alteració o desintegració parcial o total de l’estructura de la roca original, conjuntament amb una combinació de: Concentració il·luvial, individualment d'argila silicatada, ferro, alumini, l'humus, carbonat, guix o sílice.
Proves d'eliminació de carbonats.
Concentració residual de sesquiòxids.
Revestiments de sesquiòxids (Fe, Al).
Alteració de silicats formant argila o òxids lliures o tots dos i que formen una estructura granular, subangular o prismàtica.
Fragilitat.
− − − − − − Horitzons C (subsuperficials i minerals): horitzons o capes, excloent la roca mare dura, que han sigut afectats pels processos edafogenètics de manera mínima i no tenen les propietats dels horitzons H, O, A, E o B. Es tracta d’un material detrític (solt).
Capes R (subsuperficials i minerals): constituïts per roca dura i compacta subjacent al sòl.
Capes I: cristalls i cunyes de gel que contenen al menys 75% de gel (en volum) i que separen distintivament les capes orgàniques o minerals en el sòl.
Capes L: sediments dipositats en cossos d'aigua (sub-aquosos), formats per materials orgànics i inorgànics, també conegut com material límnic.
Capes W: capes d'aigua en el sòl o l'aigua submergint-los, ja siga permanent o cíclicament en un període de temps de 24 hores.
DENOMINACIÓ D’HORITZONS (SUFIXES-PROCÉS PREDOMINANT) El procés edafogènic dominant s’indica per mitjà de lletres minúscules afegides a la lletra majúscula corresponent amb l’horitzó principal.
NOMENCLATURA DEFINICIÓ G (gley) Forta gleïtzació. Excés d’aigua.
H (humus) Acumulació de matèria orgànica en horitzons minerals.
En un B il·luvial.
K (Kalk) Acumulació de carbonats, generalment CaCO3.
M Cimentació contínua o gairebé. Restringeix el pas de les arrels.
No es desfà en submergir una mostra en aigua.
N Na Ox P S Presència de nòduls de carbonat càlcic.
Acumulació de sodi intercanviable. ESP>15% Acumulació residual de sesquiòxids.
Horitzó llaurat i alteració antròpica.
També s’aplica si la part llaurada afecta un B o C.
Acumulació il·luvial de sesquiòxids.
EXEMPLES Ag Bg Cg Ah Bh Bk Ck Bkm (CaCO3) Bym (guix) Bqm (sílice) Bkqm (CaCO3 i sílice) Bsm (ferro) Bkm Btna Ap Bs H Ss T (Ton) W Y Z Acumulació il·luvial de matèria orgànica.
Amb cares de lliscament. Indica la presencia d’argiles expansibles. Caràcter vèrtic.
Acumulació d’argila il·luvial. Presència de revestiments d’argila.
Desenvolupament d’estructura edàfica i/o color diferents que el del material originari.
Acumulació de guix CaSO4 ·3H2O.
Acumulació de sals més solubles que el guix.
Bh Bss Bt Bw By Cy Az DESCRIPCIÓ D´HORITZONS GENÈTICS L’estudi dels horitzons requereix una completa descripció de les seues característiques morfològiques, anàlisis de les propietats físiques, fisicoquímiques, químiques i biològiques. En general la informació deu contemplar: 1. El medi ambient en el que es troba el sòl (localització geogràfica, roca, relleu, vegetació i ús, clima, drenatge,...).
2. Als propis horitzons. Amb dades de camp (morfologia): espessors, textura, estructura, color, consistència,...
i límit; i dades de l’anàlisi del sòl al laboratori: anàlisis físics (granulometria, retencions d’aigua, densitats,...), fisicoquímics (capacitat de bescanvi iònic, pH, Eh, conductivitat elèctrica,...), (químics N, Fe, Al, CaCO3,...), i biològics (C orgànic, microorganismes, activitats dels enzims.....).
Amb tot podrem establir interessants conclusions sobre el tipus de sòl, constituents, formació, fertilitat, ús més sostenible, fragilitat, resiliència o resistència a la degradació.
HORITZÓ DE DIAGNÒSTIC (TIPUS I NOMENCLATURA) Horitzó de diagnòstic: horitzó del sòl definit morfomètricament o amb la major precisió possible, amb informació del camp i del laboratori per a la seua utilització taxonòmica. En un mateix sòl ells horitzons de diagnòstic presents corresponen a una determinada organització i deriven dels processos edafogènics que hagen predominat al llarg de la formació del sòl.
Superficials-epipedions (orgànics i minerals) Antròpic Folístic Hístic Mòl·lic Òcric Úmbric Plaggen Subsuperficials-endopedions (minerals) Àgric/Argílic Àlbic Càlcic Petrocàlcic Cànvic Gípsic Petrogípsic Sàlic Nátrico Òxic Espòdic Epipedió: horitzó de diagnòstic format en la part superior del sòl i que presenta un color fosc per la matèria orgànica que conté (horitzó A i part de l’horitzó B si està obscurit).
Endopedió: horitzó de diagnòstic format al interior del sòl. Es caracteritza per la presencia d’estructures edàfiques i color distint al del material originari, presentar d’acumulació de substancies translocades dins del perfil o presencia d’un tret lligat a una saturació per aigua (horitzó B).
Propietats i materials de diagnòstic − − − − − Canvi textural abrupte Carbonats secundaris Llengües albilúviques Permafrost Propietats arídiques − − − − − Propietats ferràliques Propietats àlbiques Propietats glèiques Propietats vèrtiques Artefactes HORITZONS DE DIAGNÒSTIC SUPEREFICIALS (EPIPEDIONS) Antròpic (Ap): horitzó que es superficial i que està afectat per les activitats humanes, sobretot per l’agricultura.
Solen tindre diferents profunditats, a més de ser clars.
Mòl·lic (Ah): horitzó de diagnòstic que presenta un color més fosc i una bona estructura com a resultat de la presencia de matèria orgànica. Té una bona permeabilitat i un bon drenatge. A més d’estar saturat en bases (els cations majoritaris son Ca, Mg, K i Na) i per tant tindrà un pH bàsic.
Úmbric (Ah): és pràcticament idèntic a l’horitzó mòl·lic des del punt de vista morfològic. L’única diferència és que es un horitzó no saturat en bases, per tant presentarà un pH àcid.
Òcric (Ah): horitzons que no compleixen les característiques de cap altre horitzó.
Hístic (H): horitzó orgànic.
Sàlic (Az): horitzó superficial, de color blanc, típic de paisatges àrids, que presenta sals més solubles que el guix (sulfat de calci) degut a l’evaporació de l’aigua.
Criic (Af): horitzó superficial que pot estar congelat i es troba en zones amb temperatures molt baixes la majoria de l’any.
HORITZONS DE DIAGNÒSTIC SUBSUPERFICIALS (ENDOPEDIONS) Quan més probabilitats de pluja té un clima, més evolucionat estarà el seu sòl. El més evolucionat serà el Cànvic (Bw).
Àlbic (E): característic del procés de pèrdua de materials, pot estar sempre per baix de l’horitzó A. Es tracta d’un horitzó eluvial amb color blanc per la presencia de partícules d’arena i quars.
Cànvic (Bw): horitzó que presenta símptomes de que ha hagut un canvi per evolució que distingeix el material.
Argílic (Bt): horitzó fonamentalment constituït per acumulació d’argila il·luvial (per procés de lixiviació).
Òxic (Box): horitzó subsuperficial que es caracteritza per l’abundància de ferro i alumini, i en alguns casos argiles de tipo caolinita. Típic de sòls equatorials i tropicals, que presenten una elevada alteració.
Espòdic (Bsh- Bs): horitzó subsuperficial on hi ha molta acidificació i alteració, com a conseqüència de quelats orgànics per la vegetació que dona acidificació al sòl. I mostra senyals d’il·luviació Càlcic (Bk): horitzó que té una acumulació de carbonat càlcic.
Petrocàlcic (Cmk): és el mateix que el càlcic però endurit.
Gípsic (By): format per acumulació de guix.
Petrogípsic (Bmy): és el mateix que gípsic però endurit.
Nàtric (Btna): horitzó molt típic d’alguns sòls amb complexe de càmbic amb molt de sodi. Té una superfície trencada, que dóna forma de columnes per l’acció del sodi. En zones semiàrides, on l’aigua no drena i té una alta evaporació.
DIAGNÒSTIC SIMPLIFICAT D’EPIPEDIONS RÈGIMS D’HUMITAT DEL SÒL RÈGIM HUMITAT Áquic CONDUCIONS DE LA SECCIÓ CONTROL D’HUMITAT Saturat d’aigua Lliure d’oxigen Údic No està seca en algun lloc durant un període tan llarg com 90 dies acumulades en anys normals Ústic Està humida en algun lloc per més de 180 dies acumulatius per any o 90 dies o més consecutius TEMPERATURA DEL SÒL Per damunt del zero biològic (5 ºC) Si la temperatura mitja anual del sòl és menor que 22ºC i si la temperatura mitja de l'hivern i la mitjana d'estiu a una profunditat de 50 cm difereixen 6ºC o més, la secció control d'humitat està seca en totes les parts menys de 45 dies consecutius en els 4 mesos que segueixen el solstici d'estiu Si la temperatura mitjana anual del sòl és de 22ºC o superior, o si la temperatura del sòl d'hivern i d'estiu difereixen menys de 6 º C a la profunditat de 50 cm, la secció control en les àrees de règim ústic està seca, en alguna o totes les parts 90 dies o més (acumulatius) en anys normals. No obstant això, està humida en algun lloc per més de 180 dies acumulats a l'any o 90 dies o més consecutius ELEMENT FORMATIU aqu (Ej. aquent) ud (ud-oll) ust (ust-alf) ZONACIÓ Tundra àrtica, alguns aiguamolls Zones temperades humides Zona temperada Xèric Està seca a tot arreu durant 45 dies o més consecutius en els 4 mesos següents al solstici d'hivern Arídic o Tòrrid Està seca en totes les parts per més de la meitat dels dies de l’any (acumulatius) quan la temperatura del sòl, a una profunditat de 50 cm de la superfície, siga superior a 5ºC; i 2. Està humida en algunes o en totes les seues parts per menys de 90 dies consecutius quan la temperatura del sòl, a una profunditat de 50 cm, és major de 8ºC En anys normals, la secció de control d'humitat està humida en qualsevol part més de la meitat dels dies a l'any (acumulatius), en el qual la temperatura del sòl, a una profunditat de 50 cm, és major de 5ºC, o 90 dies o més consecutius quan la temperatura del sòl a una profunditat de 50 cm és major de 8ºC. La temperatura mitjana anual del sòl és menys de 22ºC i les temperatures mitjanes del sòl a l'estiu i hivern difereixen en 6ºC o més, fins a 50 cm de profunditat o hi ha un contacte lític, la secció de control d'humitat està humida més de la meitat dels dies a l'any (acumulatius) Els sòls que tenen un règim d'humitat arídic (tòrrid) estan normalment en climes àrids. Alguns estan en climes semi-àrids perquè tenen propietats físiques que els mantenen secs, com els que tenen una crosta superficial que impedeix la infiltració d'aigua o perquè estan en pendents molt forts on l'escorrentia és molt alta. Hi ha poca o cap lixiviació en aquest règim d'humitat i les sals solubles s'acumulen en estos sòls, si existeix una font d'elles xer (xer-alf) Clima Mediterrani id (orth-id) Climes àrids El règim d’humitat és bàsicament conèixer els dies durant l’any en que la secció control d’humitat del sòl està banyada.
FASES DE UN ESTUDI EDAFOLÒGIC 1. Etapa de gabinet: etapa de recol·lecció de tota la informació existent i necessària per al posterior estudi del sòl.
2. Etapa de camp: elaboració d’un inventari morfològic del sòl. Es seleccionen els punts més representatius, s’alcen els perfils de sòls necessaris i es du a terme la descripció i mostreig.
3. Fase de laboratori: es duen a terme estudis físics, químics, fisicoquímics, mineralògics i micromorfològics dels sòls representatius.
4. Redacció i elaboració de l’informe i documents cartogràfics.
MOSTRATGE DE SÒLS 1. Aleatori: anar dins d’una zona i agafe mostres de llocs elegits a l’atzar.
2. Dirigit: 3. Sistemàtic: TRACTAMENT DE LA MOSTRA 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Assecat Homogeneïtzació Elements grossos Moldre Garbellat Submostratge Determinació humitat a 105 ºC ...

Comprar Previsualizar