Anatomia de la cavitat peritoneal (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 25

Vista previa del texto

Anatomia de la cavitat peritoneal 1. Cavitat peritoneal.
Cavitat com a tal (no es virtual).
1.1. Límits:     Superior: múscul diafragma.
Inferior: fons de sac de Douglas.
Anterolateral: paret abdominal anterior (muscular).
Posterior: peritoneu parietal posterior.
1.2. Continguts:   Òrgans digestius Òrgans genito-urinaris 1.3. Parts: Dividit per el pla estret superior de la pelvis:   Cavitat abdominal Cavitat pelviana Pelvis major o falsa: vísceres abdominals per sobre del estret superior de la pelvis Pelvis petita o vertadera: viseres pelvianes per sota del estret superior de la pelvis.
Les vísceres poden ser intra o extra peritoneal. Aquestes segones es divideixen en preperitonals, subperitonals o retroperitoneals.
1.4. Parets abdominals.
   Paret abdominal anterior Parets laterals Paret abdominal posterior Formades per:     Pell Teixit subcutani: format per fàscia superficial i greix.
Fàscia profunda Músculs:    Fàscia transversal Greix preperitoneal Peritoneu parietal 2. Peritoneu.
2.1. Generalitats.
Membrana serosa que entapissa les parets de la cavitat abdomino-pelviana i envolta de manera completa o parcial les vísceres.
Les funcions principals d’aquest seran la posició d’òrgans, la separació de compartiments, reabsorció de líquid, també tindrà funció immunitària i servirà com a reserva de greix.
2.2. Constitució.
   Peritoneu parietal: o Anterior o fàscia tranversalis: no és llis.
 Per sobre del melic: trobem el lligament falciforme del fetge  Per sota del melic: trobem plecs umbilicals o Posterior: format per diversos plecs, anomenats mesos que deixen en suspensió les vísceres de la cavitat peritoneal i les recobreixen (peritoneu visceral) a l’hora que arribaran vasos i nervis per aquests.
o Superior: en relació amb el diafragma.
o Inferior: en relació amb les vísceres pelvianes (ovaris, úter, bufeta...)  Fons de sac de Douglas: invaginació del peritoneu situada entre el recte i la bufeta urinària. Es troba tant en dones com en homes i és la part més inferior de la cavitat de manera que en situacions patològiques serà habitual l’acumulació de líquid en aquesta zona.
 Fons de sac vesico-uterí: invaginació menys profunda del peritoneu situada entre la bufeta de l’orina i l’úter. De manera que es troba únicament en dones.
Peritoneu visceral: capa serosa que envolta les vísceres abdominals constituint la seva coberta externa.
Cavitat peritoneal: Cavitat situada entre les dues fulles peritoneals. Es troba oberta en dones i tancada en homes.
 Líquid peritoneal: Es produeix secreció d’aquest per tal de lubrificar les superfícies i facilitar els diversos moviments eliminat fricció.
2.3. Plecs peritoneals.
   Mesos: plecs que sorgeixen del peritoneu parietal posterior. Aquests deixen en suspensió les vísceres de la cavitat peritoneal i les recobreixen (peritoneu visceral) a l’hora que arribaran vasos i nervis per aquests.
o Mesenteri del jejú i l’ili: arriba fins tot el jejú i l’ili.
o Mesocòlon transvers: creua la superfície anterior del cap i del cos del pàncrees. Arriba fins el colon transvers.
o Mesocòlon sigmoide: té forma de V invertida i uneix el colon sigmoide amb la paret de l’abdomen.
o Meso apèndixs.
Epiplons o oments: Greix que permet la protecció i el moviment de l’estomac i que conté vasos i nervis. Delantals dels epiplons.
o Epipló o oment menor: allargament peritoneal que va des de el fetge fins l’estomac.
o Epipló o oment major: allargament peritoneal que descendeix des de el fetge i recobreix els intestins quedant unit al colon transvers i a la símfisi púbica.
Els lligaments: uneixen peritoneu visceral amb peritoneu parietal o amb peritoneu visceral. Poden tenir vasos i nervis, tot i que la funció principal serà la de sosteniment.
o En el fetge:  Lligament falciforme  Lligament coronari o En el diafragma:  Lligament gastrofrènic  Lligament frenoesplènic o En l’estomac:  Lligament gastroesplènic o En l’úter:  Lligament ample o En la bufeta urinària:  Lligaments de la bufeta de l’orina 2.4. Espais peritoneals.
 Espai intraperitoneal: dins del peritoneu. Trobem el mesocòlon transvers: o Compartiment supramesocòlic: esòfag abdominal, estomac, fetge, primera porció del duodè i la melsa. Epipló major i menor, lligament gastoesplènic i esplenorenal.
o Compartiment inframescoòlic: anses intestinals del colon transvers, intestí prim, colon sigmoide.
 Solcs paracòlics: Sacs peritoneals variables situats als costats del colon descendent.
  Esquerra o recés hepatorenal: Extensió posterosuperior de l’espai subhepàtic.
 Dret o bossa omental: Situada darrera de l’omet menor i de l’estomac.
Espai extraperitoneal: fora del peritoneu.
o Retroperitoneal: espai entre el peritoneu i la paret abdominal posterior.
o Infraperiotoneal: espai per sota del peritoneu. On les vísceres pelvianes es disposen en tres compartiments:  Posterior: recte.
 Mig: úter i trompes en el cas de les dones; i vesícules seminals i conductes deferents en el cas dels homes.
 Anterior: bufeta i uretra.
o Preperitoneal: espai anterior a la cavitat peritoneal.
...