Tema 1: CATEGORIES TRIBUTÀRIES (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Dret Tributari
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

DRET TRIBUTARI I 2n semestre TEMA 1: CATEGORIES TRIBUTÀRIES 1. El tribut, concepte i classes Segons l’article 2.1 LGT els tributs són ingressos públics que recapta l’administració perquè aquesta pugui dur a terme els seus fins.
Hi ha 5 ingressos tributaris, que són:    Impostos: és el més importat i el més conegut. EX: IRPF, impost succesions, etc Taxes Contribucions Especials Ademés trobem dos ingressos públics que es troben fora la categoria de tributs que són:   Exaccions parafiscals Preus públics Trobem dos tipus de tributs:   Fiscals: segons l’article 2.1 tenen una funció recaptatòria i són el 90% dels tributs. EX: IRPF,IVA,impost sucessions, etc Extrafiscals: apart de la funció recaptatòria o retributiva sinó que la seva finalitat és impedir determinades conductes o fomentar d’altres. EX: Impostos medioambientals Els tributs han de complir amb dos principis: Art 31.3 CE: diu que els tributs han de ser obligacions de caràcter personal i sobretot han d’estar sotmesos al principi de reserva de llei, és a dir, quan es vulgui crear un tribut ex novo o modificar algun antinc, s’ha de fer obligatòriament per llei. En canvi, si que es podria modificar els preus públics o les exaccions perafiscals per mitjà d’un altre mecanisme diferent a la llei.
Art 32.3 CE: els tributs s’haurien de basar en el principi de capacitat econòmica, és a dir, per pagar qualsevol tribut el contribuent ha de tenir i demostrar que té una capacitat econòmica tributable. Hi ha impostos que no compleixen amb aquest principi, com per exemple, l’impost de plusvàlua municipal; un impost que es paga a l’Ajuntament quan s’ha venut un immoble. Degut a la crisis, quan es ven un ara no es guanyen diners sinó que disminueix el patrimoni, però l’administració local exigeix que es pagui aquest impost.
2. Impost: concepte i tipus L’article 2.2 c) LGT estableix que són tributs que s’exigeixen per part de l’administració sense contraprestació i el fet imposable (el que origina) és demostrar capacitat econòmica.
Classificació d’impostos: 1- Personals i reals - Impost personal, té en compte a l’hora de configurar el fet imposable són les circumstàncies personals, és a dir la renta, si té fills, estat civil, etcétera (impost subjectiu). EX: IRPF Impost real, no tenen en compte les circumstàncies personals del contribuient. Exemple: IVA (al ser un impost objectiu no es té en compte la renta del contribuient) Quan l’administració modifica els impostos objectius, aquests són regressius perquè tothom paga el mateix sense tenir en compte la renta. (art 31CE els impostos han de ser redistributius, és a dir, que no han de desigualdad ni dregadar la societat)- A Espanya s’estan augmentant els impostos objectius, i per tant, s’està convertint en un país de regressivitat fiscal.
2- Directes i indirectes En funció la renta: - Impost directes: són els impostos que graven manifestacions directes de capacitat econòmica. Exemple: IRPF o Impost de patrimoni Impost indirecte: són els impostos personals, no hi ha manifestació directe, sinó indirecte de la capacitat econòmica. Indici de prova de que quan gastes tens diners, per tant, s’ha de tributar. Exemple: IVA DRET TRIBUTARI I 2n semestre 3- Estatal, autònomic o municipal En funció de qui recapta l’impost: - Estatal: impostos estatals del IRPF, impost de societats, IVA.
Autonòmic: impostos de succesions, impost de transimissió patrimonials oneroses Municipals: impost de construcció i obres, impost IVI (vivenda), impost de circulació (vehicle), impost plusvalua municipal.
Les diputacions provincials també s’han de mantenir, i poden crear recàrrecs sobre impostos ja existents. Exemple: IAE Aquesta aplicació implica que es centri en doble imposició. EXEMPLE: quan es té una vivenda extra, s’ha de pagar l’impost per patrimoni i a més l’impost de IAE pel lloc on esta ubicada. Això és contrari al principi de l’article 31.3 CE, ja que no hauria d’haver una doble o triple en algunos casos d’imposició. El TC no entra d’ofici a defensor d’aquestes qüestions, és a dir, per un error de forma. Hi ha moltes normes inconstitucionals que vulneren la CE però no es pot anular pel TC.
4- Periòdic/instantani - Impost periòdic, són els que es meriten periòdicament. EXEMPLE: impost de patrimoni, es paga pel patrimoni que tens cada 31 de desembre de cada any.
Impost instantani, tenen una meritació directe, és a dir al moment. EXEMPLE: IVA, cada cop que comprem alguna cosa, sempre paguem un tant per cent del producte.
5- Fiscal/Extrafiscal - Impost fiscal: són els que simplement tenen una funcio de recaptar. EX: impost successions, IVA, IVI, etcétera.
Impost extrafiscal: a part de tenir com a finalitat recaptar, tenen també la finalitat de promoure o evitar una política. EXEMPLE: impost en el tabac o begudes alcoholiques 6- Regressius/redistributius Segons l’article 31.1 CE tots els impostos han de ser redistributius, és a dir, distribuir la renta.
- Impost regressiu: tots els impostos espanyols són regressius, perquè no igualen la societat sinó que l’emprobeixen més del que està.
Impost redistributiu: no existeix cap impost d’aquest tipus, tots són regressius perquè realment qui paga és la classe mitjana no la classe alta que és qui té més. el IRPF hauria de ser el mes redistributiu, però s’ha convertit més regressiu que l’IVA, és el pitjor 7- Progressius/proporcionals - - Progressius: (art 31 CE) si són progressius són restridibutius, qui té més paga més, en teoria hauria de ser així i a la práctica no es dóna això. Hi ha tarifes progressives però no moltes. EX: IRPF, només succeix amb rentes de treball, però les financeres o capitalistes no es dóna i impost de matrimoni (a la pràctica no es compleix).
Proporcionals: les tarifes són proporcionals, és a dir, sempre es pagarà el mateix independentment de la renta. EX: IVA (impost indirecte, regressiu i proporcional) 3. La taxa, la contribució especial: concepte i classes Les taxes, que també són un tribut, són ingressos públics per prestacions de serveis o utilització del domini públic en els administrats (persona física o jurídica, individual o col·lectivament). EX: instal·lar un GUAL en el domini públic, taxa per utilitzar privativament un domini públic. Un altra exemple seria les terrases del bars a l’estiu, ja que utilitzen domini públic.
Hi ha un altre tipus de taxes que es troba al art 2.2 LGT. Són les taxes les prestacions de serveis que afecti de manera particular al obligat tributari. Exemple: a la Universitat, quan s’acaba la carrera perquè ens donin el títol es pagarà una taxa, ja que és la prestació d’un servei públic que ens afecta personalment a nosaltres. Ja que aquest servei només el podem demanar a la universitat no a una altra entitat púbica.
La taxa a diferència del impost, reps de forma particular/privativa un benefici. En canvi, el impost recauda diners per tota la població, és a dir, afecta en general a tota la població. La similitud és que els dos són tributs i ingressos públics.
La contribució especial, la similitut amb taxa i impost és que són tributs. Però tenen una naturalesa jurídica i és que quan es paguen, es beneficia a un determinat col·lectiu o se’ls i agumenta el seus béns, com a conseqüència de què es facin obres públics o s’augmentin el serveis públics. (és un mix d’impost i taxa) – article 2.2 b) LGT. Exemple: DRET TRIBUTARI I 2n semestre determinat col·lectiu que viu en una urbanització i han de pavimentar uns quants carrers, Ajuntament dóna tots els serveis mínims; per tant l’Ajuntament té el dret d’exigir una contribució especial “esforç” perquè l’establiment d’aquelles obres públiques beneficia a tothom, però més a ells perquè hi passen més.
A diferència de la taxa, es que beneficia a un col·lectiu de persones determinada i ademés no hi ha intervenció de l’administració prèvia, sinó que és a posteriori que exigeixen aquesta contribució especial.
Hi ha una altra categoria de ingrés públic, és la que costa més de concretar, són les execcions parafiscals (no són ni impostos, ni taxes ni contribucions fiscals ni preus públics) sinó que són ingressos públics que tenen similitut amb els tributs però tenen un règim jurídic diferent als tributs. Perquè el seu règim pressupostari (a on van aquests diners) són per causes concretes. Exemple: quotes que es paguen en els colegis professionals (colegi advocats o metges), la institució a qui pago presta un serveis especials als afiliats. Un altra exemple (tot i que ara és voluntària) és la quota que es paga a la càmara de comerç, hi ha empreses o persones físiques que paguen una quota perquè aquestes càmeres de comerç presten serveis als seus afiliats (subvencions, xerrades de com realitzar millor l’activitat, etc).
Per últim preus públics també és un ingrés públic però que es troba fora dels tributs. (no se li pot aplicar el art 31 CE). Si es vol crear un preu públic no cal utilitzar una llei, perquè no hi ha el principi de reserva de llei. Per tant és possible realitzar un preu públic a través d’un reglament, etcétera. És més fàcil realitzar un preu públic que un tribut.
El que tenen en comú el preu públic i la taxa es paga pels serveis que presta i realitza l’administració, és a dir, per la intervenció de l’administració.
En el preu públic, també es beneficia de manera particular però a diferència de les taxes també es pot sol·licitar el servei a una entitat privada. El particular té la facultat d’elecció, en canvi amb la taxa no perquè és obligatori demanar l’expedient a l’administració del Ajuntament.
Exemple: 1) Quan no ets soci d’una entitat privada pots pagar un pre públic, és a dir, per exemple el gimnàs de la UAB el SAF, si no sóc soci puc pagar un preu públic per entrar, tot i així també tens la possibilitat de pagar preu privat i fer-te soci. 2) El bitllet de l’autobús és un preu públic, perquè les persones tenen opció d’anar amb transport privat. 3) La matrícula universitària també és un preu públic, perquè tens la opció teòrica d’anar a una universitària privada.
Tots aquest ingressos, només impost, taxa i contribucions especials (tributs) estan sotmesos al article 31 CE els demés no estan sotmesos aquest principi. (No es pot denunciar) Principis informadors dels TRIBUTS – que afecten al CONTRIBUIENT:       Principi de capacitat econòmica: qualsevol tribut que es crei perquè es pugui exigir als contribuients, prèviament els contribuïents han de demostrar una capacitat econòmica tributable. Amb el IRPF a través de la renta, IVA a través del que consumeix, IP a través del patrimoni o el impost de successions del que rebo.
És un principi cert, però no totes les capacitats econòmiques són iguals. És un principi que constitucionalment aplica, i és dels pocs que es compleix Principi d’igualtat tributària: article 31CE, al marge del recurs d’emparament. És a dir, si se li vulnera a un particular no té opció de demanar el recurs d’emparament. És un principi fonamental del dret tributari, però no tan per la via del recurs d’emparament.
S’ha de fer un tractament igualitari entre els contribuients amb mateixes característiques. No es compleix.
Està viciat d’inici tant per part dels inspectors d’Hisenda com a l’hora de realitzar les declaracions de la renta.
Pincipi de reserva de llei o de legalitat: per crear qualsevol tribut es necessita una llei o una norma amb rang de llei.
Principi de progressivitat: quan més riquesa més tributació. Progressivitat fiscal, és a dir, s’intenta que els tributs siguin redistributius (és teòric, ja que a la pràctica no es compleix, ja que la única redistribució que existeix és l’impost de IRPF per la renta de treball). EXEMPLE: l’IVA no és progressiu, ja que tothom paga el mateix.
Principi d’evitar la doble imposició sobre les mateixes rendes o béns: l’Estat, CCAA o municipis no poden gravar una mateixa capacitat econòmica dues vegades. (aquest principi no es compleix) EXEMPLE: un individu ven un immoble davant de notari, el venedor per aquest benefici que té ha de pagar IRPF (increment de patrimoni), però a la mateixa s’haurà de pagar a la plusvàlua municipal a l’Ajuntament.
Tributació doble.
Principi irretroactivitat de les normes fiscals/ principi seguretat jurídica: tots els tributs quan es creen no poden afectar a situacions anteriors a la seva situació en vigor. EXEMPLE: abans del 1 Gener 2014 si compraves un vivenda, una part del pagament del pis et desgravava hisenda el 15%, si et compres la DRET TRIBUTARI I 2n semestre  vivenda a partir de 1 Gener 2014 s’elimina aquesta llei. S’està plantejant eliminar aquesta llei per les persones que abans del 1 gener de 2014 es van comprar una vivenda.
Principi no confiscatorietat: amb una persona física o jurídica no li poden confiscar els seus béns.Aquest principi tampoc s’acaba complient.
Principis que afecten al subjecte actiu, és a dir, QUI COBRA, TRIBUTS que es recapten en els MUNICIPIS, han de servir perquè els municipis tingui: (art 138 CE)    Autonomia financera: per prestar els serveis públics municipals no ha de reclamar a altres muncipis diners per pagar-ho.
Solidaritat interterritorial: els órgans que recapten més tributs han d’ajudar, a les autonomies que recapten menys com per exemple és de Catalunya, que recapta més que altres comunitats autònomes.
Principi lliure circulació persones/mercaderies/serveis/capitals: dins del territori nacional qualsevol persona física o jurídica té la llibertat de circular o fixar el seu capital o serveis on li sembli millor.
4. Sistema Tributari Aplicació de les normes tributàries Art 10 LGT diu el mateix que l’article 2 del Codi Civil, diu que les normes entren en vigor els 20 dies naturals següents a la publicació del bulletí oficial del Estat.
A qui afecta les normes tributàries Les normes tributàries afecten, en el cas d’Espanya, en els punts de connexió que marca la llei, és a dir, en base a la residència habitual de la Comunitat Autònoma on et trobes. Això és així, perquè hi ha impostos cedits per l’Estat a les Comunitats Autònomes.
Aquests impostos autonòmics es paguen a la Comunitat Autònoma on es resideix.
Es donen molts casos de canvi de residència fiscal per poder disminuir la càrrega tributària. Un exemple seria que a Madrid només es tributa el 1% del impost de sucessió mentre que a Catalunya es paga el 100%.
Interpretació de les normes Les normes tributàries s’han d’interpretar segons els principis constitucionals, i ademés com s’expressa en l’article 88 LGT, on es dóna la virtut i la possibilitat de fer consultes prèvies a la direcció general de tributs (dubtes) sobre la interpretació d’una norma que no està clara. On l’adminsitració respon a la consulta exposada.
La contestació d’aquestes consultes per part de la LGT, diuen que tindran efectes vinculants en relació per l’agència tributària i per la persona que consulta. I no es poden recòrre.
No SEMPRE però en molts casos es responen en virtut de l’Administració.
L’altre principi de la interpretació de les normes tributàries és que es prohibeix l’analogia, vol dir que només et poden fer tributar per lo que s’expressa en la norma i no per altres situacions similars. També fa referència a la excepcions, és a dir no pagar un impost. EXEMPLE: la llei diu que seran excepnts de pagar les persones que tinguin invalidesa absoluta, per tant les persones amb incapacitat temporal haurà de tributar com tothom.
Per tant, aquest principi serveix tant com pels ingressos com per les excepcions.
Aquesta diferència es dóna perquè es dóna una lluita contra l’administrat i l’Adminsitració, perquè l’administrat vol pagar menys impostos, en canvi l’Administració vol controlar l’administrat a través del pagament dels impostos.
Diferència entre les diferents figures tributàries:  Frau de llei: figura contrària a l’economia d’opció, ja que el frau de llei és il·legal. De forma genèrica estava regulat a l’article 6.4 Codi Civil. Són actes que es fan a l’aparament d’una norma però persegueixes una finalitat prohibida per l’ordenament jurídic o és contrari a ell. EXEMPLE: CR7 vol comprar un inmoble a Espanya i li costa 10 milions d’euros (què ha de pagar per comprar aquest inmoble a Espanya – 10% de transmissió patrimonial sobre el preu de compra. Per tant el preu puja a 11 milions d’euros). El comprador no vol assumir el 10% de la compra del inmoble. El venedor porta un inmoble a una societat limitada i a canvi rep participacions de la societat (passa a tenir l’inmoble de forma indirecte), això té un cost de 1% per operacions societòries, després A li transmet les participacions de la societat a B, per tant, B acaba sent propietari del pis de forma indirecte (passa a tenir el 100% de la societat). La venta de participacions no són tributables. EN AQUEST CAS ESTARÍEM ABAIXANT LA TRIBUTACIÓ.
Article 108 llei 24/88 llei mercat de valors, norma/clàusula d’antialusió fiscal que no es pot aplicar el frau de llei, quan es trasmeten accions o participacions de societats on el 50% del seu actiu està format per inmobles aquestes operacions tributaran com si fós una compraventa d’inmoble (10%) i no compraventa d’accions o participacions (que no tributen res).
DRET TRIBUTARI I 2n semestre  Economia d’opció: és juga amb la normativa fiscal per intentar que el contribuient tingui una tributació més favorable o mennys agressiva aplicada a la realitat. És a dir, l’economia d’opció és legal. EXEMPLE: Fernando Alonso, es crea una residència fiscal a Suïssa a fi efecte de tributar a Suïssa, per tant així obté una tributació menor que la que hauria de pagar a Espanya. Si acredita que durant 183 dies l’any viu a Suïssa.
o S’aprofita de forma legal de la llibertat de moviments per implantar la seva residència en un país on el sistema tributari és baix.
NO és el mateix que aludir (és legal) que evadir (és il·legal).
 Simulació: articloe 16 LGT, realització d’un negoci jurídic aparent que no és efectivament el real.
EXEMPLE: A (familiar- donant) ens vol donar B (nosaltres-donatària) un edifici en vida, de forma gratuïta.
Per poder tributar més econòmicament. Els inmobles costen en total 400.000€, per evitar-los realitzem una simulació (perquè el pare vol que el fill no pagui res). El pare li fa un prèstec de 400.00€ sense interessos (document de prèstec, estan exents de TPO) quan el fill ja té els diners, li ha de tornar al pare i posem que li torna en 30 anys (a mesura que el pare rep els diners del fill li dóna al seu fill perquè realitzi la compra-venta), per tant el fill passarà a apgar el 8-10% de TPO i no el tant per cent elevat de donació.
Desde el punt de vista general, Hisenda compleix les normes? Hisenda està realitzant frau de llei perquè si comprem un inmoble i paguem els impostos pel valor que tenia anteriorment i no per l’actual. Per tant, Hisenda no compleix aquests principis. I tampoc es compleix en els especuladors. ELS PRINCIPIS NOMÉS ELS COMPLEIX ELS ADMINISTRATS, EN CANVI ELS ADMINISTRADORS NO HO COMPLEIXEN.
TEMA 2: RELACIONS ENTRE L’ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA I EL CONTRIBUIENT Fet imposable: és el que determina el naixament de la obligació tributària. Aquest pots ser de dos tipus: - Instantani, es dóna en imposotos com el IVA Periòdic, per exemple com el IRPF que es paga cada any Supòsits negatius: Supòsits no subjeccció tributària, no es compleix el fet imposable, no hi ha ni obligació material (pagar-lo) ni formal (declarar-lo).
o No subjectats a IRPF els increments de patrimoni a títol gratuït, perquè aquests increments queden gravats per un altre impost, per això no s’ha de grava en IRPF. EX: donacions d’immobles en vida, també estan no subjectes de IRPF, perquè paguem un impost més específic que és el de donació o No subjectat a IVA les transmissions de la totalitat de patrimoni empresarial o professional.
Perquè es vol fomentar la continuitat de les empreses per això la llei expressa que no el declari ni el pagui.
Supòsits d’exencció article 20.2 LGT, si una renta o impost està excent vol dir que primerament ha estat subjectat, és a dir, subjecció però excenció. No es paga l’impost. La implicació en la subjecció hi ha la obligació formar de declarar la renta, en canvi la no subjecció no està obligat de declarar ni pagar.
EXEMPLES: o Capitalitzar l’atur, és cobrar l’atur de cop. Sempre i quan destinti les quantitats adequades aportar una activitat autònomament. Aquestes quantitats quan es capitalitzes en atur els primers 15.500€ que cobres estan excents de IRPF, s’han de declarar però no es paga l’impsot o La indemenització per acomiadament també està excenta de tributar, sempre i quan es pagui el que està establert en la llei del TRELET o conveni col·lectiu de l’empresa.
o Excents d’IVA en supòsits educatius Dins de les exencions hi ha dos tipus diferenciades entre elles: - - Subjectives, són les exencions que afecta als subjectes que intervenen independentment del negoci que realitzi. EXEMPLE: impost de béns immobles, els immobles que siguin de la creu roja estan exempts d’IVI, per tant en funció del subjecte no es tributarà el IVI.
Objectives, en funcio del negoci si és inferior a 2.500€ està exempt de pagar Estan regulats sobre el principi de reserva de llei de l’article 31 CE. No es pot realitzar cap llei retroactiva perquè es vulnera l’article 31 de la CE.
En la llei de patrimoni, es diu que els objectes d’art estan excents de tributar, sempre i quan formi part del patrimoni de la persona que els realitza. (és a dir, el pintor no ha de declarar el seus quadres). El pla de pensions també estan excents de tributar quan es paga, però quan te’l paguen s’ha de declarar i tributar com a renta de ...