La supremacia d'August i la consolidació del nou règim (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia de Roma
Año del apunte 2016
Páginas 1
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 19
Subido por

Descripción

Profesor José Remesal

Vista previa del texto

La supremacia d’August. La consolidació del nou règim - El triumvirat ja no té sentit: només un al poder. necessitat de crear un càrrec nou:  S’eviten els títols de rex o dictator. S’ha de buscar altra forma per perpetuar-se.
 31-28 aC va encadenant el títol de cònsol.
 27 aC: prínceps i August. Es presenta al Senat i ‘’pretén’’ retirar-se del poder, retornant-li el poder al Senat. Aquest, però, li prega que no marxi i el cobreixen d’honors. August = títol religiós i autoritat moral (‘’consagrat’’).
 27 aC: inici del principat (o Alt Imperi). Fi de la República.
Principat d’August - August fa veure que tot segueix igual, que la república no ha mort. Teòricament: - El prínceps és un magistrat més.
- El seu càrrec és una concessió del Senat.
- El prínceps acumula poders molt diversos: - 30 aC: potestat tribunícia, sense limitacions.
- 27 aC: princeps i augustus.
- 19 aC: censor.
- 12 aC: pontífex màxim, ja que mor Lèpid.
- 2 aC: pare de la pàtria. Únicament simbòlic, però que indica com era vist August.
- Limitació de poders del Senat:  Govern provincial retallat: províncies senatorials (governades pel Senat) i províncies imperials.
 Retirada del control de l’exèrcit.
 Reducció del nombre de senadors: de 1000 a 600.
 Òrgan consultiu.
 Encunyació de moneda de bronze, l’emperador es reserva el dret de les de plata i or.
 Investeix els emperadors, però no els escull.
- Les magistratures tradicionals republicanes (pretors, edils, qüestors) es mantenen, però es redueixen i perden atribucions. L’única que manté el seu prestigi i atribucions és el Consolat, que d’altra banda estarà sempre sota el control d’August (ell i un més són cònsols, o bé dos cònsols de confiança).
- Altres òrgans de poder:  Consilium principis: amics i familiars de l’emperador i alts funcionaris. Consell de l’emperador.
 El prefecte del pretor: cap de la guàrdia personal amb competències administratives i judicials.
Normalment, cavaller.
- August acaba amb la tradicional oposició del Senat i de l’aristocràcia a les reformes populars. Trenca l’oposició ja habitual del Senat i poble.
- D’altra banda, la vella aristocràcia ha desaparegut en gran part culpa de les guerres civils, i la que queda està cansada d’aquestes pugnes polítiques.
- Per tant, August s’acaba presentant com una mena de mediador entre el Senat i el poble. Intenta sempre acontentar a ambdós bàndols, evitant la violència generalitzada entre els dos.
- Recuperació del mos maiorum (costums dels avantpassats), caracteritzat per l’ascetisme (la vida humil) i uns costums rigorosos:  Renovació del sentiment religiós. Ex: construcció de diversos temples a Roma (creant un nou tipus de temple, d’influència grega i itàlica, una mescla).
 Renovació del sentiment moral. Lleis que comencen al 18 aC: - Llei contra l’adulteri.
- Llei contra el celibat, per a fomentar el matrimoni i la procreació.
- Llei contra el suborn.
- Llei contra el luxe.
- Fracàs de les lleis, perquè ni August era exemplar ni aquestes es podien implantar de nou en aquest nou context.
...