Deontologia Tema 2 + Europa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 29
Subido por

Descripción

Tema 2 de l'assignatura de Deontologia i Llibertat d'Expressió amb els apunts de la Unió Europea de la professora: Bettina Steible

Vista previa del texto

Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió 25/02/2016 TEMA 1.2 — INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA Donald Tusk → President del Consell Europeu Jean-Claude Juncker → President de la Comissió Europea Federica Mogherini → Alta representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat Martin Schulz → President del Parlament Europeu L’any 1951, 6 països es van unir i van construir la Comunitat Europea pel carbó i l’acer. L’any 1957 es va aprovar el pacte de Roma per aplicar unes unitats econòmiques als països membres. Una de les manifestacions que hi ha a la UE, és el sufragi democràtic a les eleccions europees.
Dret basat en els tractats internacionals, l’any 1951 la comunitat es va crear a base de tractes. Va d’un dret basat en els tractats a un dret d’integració; la UE té una organització pròpia i un dret propi. Un element d’aquesta progressió, avui en dia la Unió Europea es fonamenta en doble legitimitat (internacional - estats i democràtica - ciutadans).
Un canvi de 6 països a 28 (ampliacions de la Unió Europea).
El sistema institucional de la UE Hem delegat competències a la UE, i en conseqüència una part de la nostra sobirania. Hi ha una divisió de poders (no és la clàssica: legislatiu, executiu, judicial) sinó que la UE des de 2009 té 7 institucions:
 - Parlament Europeu - Tribunal de Justícia de la Unió Europea - Consell Europeu - Banc Central Europeu - Consell - Tribunal de Comptes 
 - Comissió Europea La Comissió Europea → Institució independent amb 28 comissaris (un per cada Estat), però no representen als Estats. la missió principal de la Comissió és encarnar l’interès general de la Unió Europea. Els membres de la Comissió no poden acceptar ni sol·licitar informació per part dels seus governs. La Comissió és responsable davant del Parlament Europeu. A nivell estatal, és el Govern el responsable políticament davant del Parlament. Aquesta responsabilitat té dos manifestacions: una durant el processament de la investidura i l’altre gràcies al procés de censura.
Els resultats de les eleccions queden reflectits a la presidència de la Comissió. Aquells que guanyen les eleccions, han de quedar representats en la presidència. Els membres de la Comissió tenen que estar aprovats pel Parlament. Els Estats presenten un llistat de candidats cada país. Si el parlament té dubtes, es pot rebutjar tot el col·legi de comissaris.
La Comissió Europea té el monopoli de la iniciativa normativa, el dret de la iniciativa permet al CE el paper de motor de la construcció jurídica europea.
La institució europea és qui assumeix les competències legislatives. És la institució “Guardiana dels tractats”. És la institució qui assegura el compliment del dret europeu. Tenim una normativa Europea i els estats han de complir amb la normativa . Aquesta institució controla que s’apliqui 9 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió correctament el dret europeu. SI veu que un estat no compleix amb una norma., pot enviar una carta institucional i així es resol. Si això no és suficient pot recórrer al Tribunal de Justícia i aquest pot posar multes. La Comissió representa a la UE, en l’escena internacional.
Estat de dret, democràcia i drets humans → Són els valors de la UE.
La Comissió al encarnar l’interès europeu, té un caire federalista.
El parlament Europeu → 751 diputats, depenen del país; 5 anys i escollits mitjançant les eleccions, on s’han de seguir alguns principis bàsics. Els ciutadans europeus residents en un altre país europeu poden votar des del país on se situen.
El parlament es caracteritza per representar els ciutadans. És el que permet participar en la vida pública europea. També té la funció de legislar. Actua igual que el Consell; si no hi ha acord entre aquests dos òrgans, no s’aprova la legislació. També té una funció de control a les institucions.
El Consell de la Unió Europea → Són reunions esporàdiques sobre temes diferents, on els ministres d’aquell àmbit i assisteixen. Al principi era l’únic legislatiu, ara és co-legislador amb el Parlament, coordina la cooperació intergovernamental en matèries sensibles. Finalment també decideix sobre la firma de tractes internacionals. Cada Estat disposa d’un cert número de vots, que depèn de la població del país. En el Consell regeix el terme de la majoria qualificada (55% dels Estats Membres, els quals han de representar el 65% de la població). També s’anomena “doble majoria”. Són els ministres els que es reuneixen.
Consell Europeu → Cimera dels Caps d’Estat o de Govern de tots els països de la UE. Estableix les directrius generals de les polítiques de la Unió Europea. No té cap competència legislativa.
Són els caps d’estats els que es reuneixen. El president és Donald Tusk.
Consell d’Europa → Una altra institució internacional, que té un àmbit territorial més extens i conté 47 països (la UE en té 28). La seva missió és promoure els drets humans, la democràcia i l’estat de dret. És dins d’aquest marc que existeix el conveni europeu dels drets humans (CEDH).
COM ES FA LA LEGISLACIÓ EUROPEA? La UE té competències compartides amb els Estats. I ha d’actuar en el marc d’aquestes competències.
Té un procediment legislatiu ordinari (co-decisió), el nivell europeu més eficient i rellevant per aconseguir els objectius de la normativa, si és més rellevant actuar a nivell de l’Estat, la UE no pot actuar. El nivell més rellevant per a poder actuar ha de ser per tal d’aconseguir els objectius (subsidiarietat). Ha de ser quelcom rellevant a nivell europeu.
Proporcionalitat → Que els mitjans s’ajustin als objectius 10 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió PROCEDIMENT LEGISLATIU ORDINARI Ciutadania, grups d’interès i especialistes: Debat i consulta Comissió: Presentació de propostes oficial Parlament i Consell: Decisió conjunta Autoritats nacionals o locals: aplicació Comissió i Tribunal de Justícia: Seguiment de l’aplicació També hi ha un altre procediment on el Parlament està més restringit, però és en el cas de les decisions de competències sensibles.
FONTS DEL DRET DE LA UE Hi ha una divisió entre el dret primari, el dret derivat i el dret subsidiari.
Drets primaris → És el dret suprem de la UE, s’identifica amb els tractats. Aquests tractats tenen molts drets constitucionals i també tenen drets primaris on es comenta com funciona tot aquest sistema, quelcom molt característic també de les Constitucions.
Caràcter constitucional Tractats constituents Tractats d’adhesió Carta dels Drets Fonamentals de la UE.
Dret derivat → Conté l’activitat normativa de les institucions europees. Ha de complir amb el dret primari.
Reglament: Abast general, serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicavle a cada Estat membre.
Directiva: Obligarà a l’estat membre destinatari en quant al resultat que ha d’aconseguirse deixant a les autoritats nacionals l’elecció de la forma i dels mitjans.
Decisió: Serà obligatòria en tots els seus elements. Quan designi destinataris, només serà obligatòria per a aquests.
Dret subsidiari → Conjunt de les fonts no escrites de l’origen jurisprudencial, decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Això s’integra en el dret intern a partir de les accions dels jutges, tant nacionals com europeus. Dia a dia són els jutjats nacionals qui apliquen els drets de la UE. Si hi ha diferents punts de vista del dret europeu, serà el Tribunal de Justícia de la UE, és qui s’encarrega de ser l’intèrpret del punt de vista de la UE. D’aquesta manera s’aplica una decisió bastant uniforme en tot el territori europeu.
Per tal què això funcioni bé, es necessiten dos drets: - Primacia del Dret de la UE: El seu dret és suprem i es beneficia de la primacia. Preval la normativa europea per sobre de la normativa nacional. Aquest és el sistema declarat pel Tribunal de Justícia.
- Efecte directe: El Tribunal de Justícia va considerar que s’han de crear drets pels particulars i una conseqüència és que els particulars poden invocar aquestes normes de dret europeu davant dels tribunals nacionals.
- El sistema de la qüestió prejudicial: Un jutge nacional que no té clara el punt de vista, i el TJCE no s’ha pronunciat, puc preguntar als jutges europeus sobre l’interpretació de les lleis.
PREGUNTA D’EXAMEN → Diferència entre Consell d’Europa i Consell Europeu 11 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió TEMA 2 — LES LLIBERTATS D’EXPRESSIÓ I D’INFORMACIÓ MANIFESTACIONS de les LLIBERTATS INFORMATIVES Article 20 de la Constitució Espanyola de 1978 → Aquest article beu de tres fonts: Constitucionalisme Espanyol, Constitucionalisme Europeu i de la Jurisprudència dels Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Iter constitucional del dret • L’estructura actual del precepte es deu a la Ponència constitucional, a qui també es deu la incorporació, arran d’una esmena d’UCD, de la protecció de la joventut i de la infància entre els límits als drets reconeguts en aquest article.
• Per la seva banda, en el Dictamen de la COmissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques del Congrés es va introduir la referència a la clàusula de consciència i al secret.
• Finalment, en el Dictamen de la Comissió de Constitució del Senat s’afegeix el dret a la creació “tècnica” al costat de la literària, artística i científica.
Aquesta protecció de la joventut i la infància ve de la Llei fonamental de Bonn del 1949 (Alemanya). I també de la Constitució Italiana de 1947.
La llei fonamental de Bonn: “Aquests drets tenen els seus límits en les disposicions de les lleis generals, en les disposicions legals adoptades per a la protecció de la joventut i en el dret a l’honor personal”.
La Constitució Italiana, article 21, amb un article més llarg. Té el mateix sentit: “Tots tenen dret a manifestat lliurement el seu pensament de paraula, per escrit i per qualsevol altre mitjà de difusió”.
La idea que només es pot intervenir la llibertat d’expressió a través de l’autoritat judicial.
Complexitat actual del dret a la llibertat d’expressió de l’article 20 Per influència de la Constitució Alemanya, s’afegeix la llibertat de càtedra i la llibertat de creació artística. Aquests drets tenen una basant individual i a una basant col·lectiva. Tens dret a donar a conèixer la teva opinió, però hi ha el dret de la col·lectivitat a rebre aquestes opinions i a aquestes informacions.
Tant la UE com el Consell d’Europa són Organitzacions Internacions. La Unió Europea és una organització internacional d’integració, mentre que el Consell d’Europa ho és de cooperació. La primera està pensada en l’organització mentre que la segona està pensada per la cooperació dels països. Hi ha un instrument què és el Conveni Europeu de Drets Humans i un òrgan que s’encarrega de la seva aplicació Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
La seva jurisprudència és important perquè incideix en el Tribunal Espanyol en la presa de decisions. D’aquesta manera ha creat una identitat europea en la protecció de les llibertats d’expressió. També ha servit per perfilar els criteris i pautes que permeten jutjar l’exercici de les llibertats d’expressió quan entren en col·lisió amb altres drets.
Quan parlem del nostre dret de llibertat d’expressió hem de veure’l en el marc de l’àmbit de la jurisprudència europea. D’altra banda, amb el conveni europeu de Drets Humans hi han límits.
12 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió Com són per exemple la protecció a la joventut i a la infància. És un dret limitat, perquè acaben on comencen els drets dels altres. Determinats drets tenen els seus límits dins de la seva estructura.
Conveni Europeu de Drets Humans, Roma, 4 de novembre de 1950 Aquesta llibertat d’expressió està reconeguda a l’article 10 del Conveni Europeu. És un dret que permet el funcionament de la democràcia, si no hi ha llibertat d’expressió, no hi ha opinió pública, per tant no hi ha democràcia.
Caràcter integrador L’article 10 del CEDH, és què aquest article integra la llibertat d’expressió i el dret a la informació.
En l’àmbit del TEDH, això no és així, sinó que hi ha una sola regulació dels dos drets. La diferència fonamental, què es diferència la llibertat d’expressió (opinió) i el dret a la informació (fet). Llibertat d’expressió empara la opinió, en canvi la llibertat al dret de la informació, empara la transmissió dels fets amb l’afegitó de la veracitat. Els fets han de ser veraços.
Jurisprudència del TEDH diferència entre: la llibertat d’opinió i la llibertat de comunicar i rebre informació; indicant acuradament en què s’ha de diferenciar entre fets i judicis de valor, integrant les dues llibertats en la jurisprudència del TEDH.
Limitacions: Poden haver-hi restriccions estan limitades per: 1. Previstes per la llei 2. Persegueixin una finalitat legítima 3. Necessàries en una societat democràtica, per a: 1. La seguretat nacional 2. Integritat territorial o seguretat pública 3. Defensa de l’ordre i la prevenció del delicte 4. La protecció de la salut o de la moral 5. La protecció de la reputació o dels drets aliens 6. Per impedir la divulgació d’informacions confidencials 7. Per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.
10/03/2016 SEMINARI: La manera que té Cercas d’escriure és novel·lant realitats. És una picabaralla entre Espasa i Cercas. En aquest cas, l’Arcadi Espasa comenta a Cercas que novel·la una hipòtesi, i és una queixa d’amic. Està inclòs al dret a la producció, creació literària, artística, científica i tècnica; i no en els altres drets (A i D).
En aquest cas, la llibertat a l’honor, pot quedar afectada. Però entenent que són amics, i que pot quedar emparada per la creació literària; no hauria de suposar problemes legals. Si no fos el cas, sí que podria estar trencant al dret a l’honor (dret 4).
Influència de l’article 20 de la Constitució Espanyola: Constitució d’Alemanya — Llei Fonamental de Bonn 1949 (més influència), Constitució Italiana, Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (Conveni Europeu dels DDHH — Conveni de Roma 1950).
13 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió Consell d’Europa és un Tractat Internacional → Una organització de cooperació entre Estats.
Cada Estat té la seva sobirania.
Consell Europeu → Òrgan de la Unió Europea.
Unió Europea → Organització d’Integració entre Estats. Es busca una sobirania europea.
Quan s’interpreta l’article 20 de la Constitució Espanyola, ens basem en la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que ha estat influït per la jurisprudència del TEDH.
TEORIA CONTINGUT DE LES LLIBERTATS D’EXPRESSIÓ I D’INFORMACIÓ El contingut és doble: 1. La llibertat d’expressió: Dret a expressar i difondre pensaments i opinions per qualsevol mitjà.
2. Llibertat d’informació: Dret a comunicar i rebre lliurement informació veraç (desenvolupada pel periodista, i que ha estat comprovada). És molt complex el terme veraç-veritat.
Una sentència es una realitat abstracte amb els elements de prova que es tenen en aquell moment. La informació no és la veritat absoluta, però sí que és una veritat que has creat amb els elements que tens a mà, seguint els criteris deontològics de la professió.
- La llibertat d’expressió, té un caràcter més subjectiu → Llibertat per comunicar idees, opinions, per qualsevol mitjà, ja sigui de caràcter general o restringit. Exercici d’un dret per tal de garantir una especial protecció en el primer cas.
- La llibertat d’informació, té un caràcter més objectiu. → Comunicació de fets mitjançant qualsevol mitjà de difusió general (diari, televisió…).
Qualsevol subjecte pot exercir aquestes llibertats. La Constitució no diferencia, però la jurisprudència dóna un plus al periodista. La Constitució atribueix diferents continguts, promovent diferents límits en cada un dels casos.
LA CONSTITUCIÓ NO ESTABLEIX cap DISTINCIÓ SUBJECTIVA entre ambdues LLIBERTATS Tant poden ser persones físiques (ciutadans o estrangers) i persones jurídiques. És un dret que gaudeixen tots els ciutadans. Els professionals de la informació, tenen una posició privilegiada. La qual cosa conduirà que aquests comptin amb garanties específiques com són la clàusula de consciència i el dret al secret professional. (Sentències del 1987 i del 1990).
Sentència STC 165/1987: Aquests valor preferent arriba al seu màxim nivell qual la llibertat és exercida pels professionals de la informació a través del vehicle institucionalitzat de formació de l’opinió pública, que és la premsa. La part inicial recorda que hi ha llibertat d’expressió i d’opinió per tal que una democràcia pugui funcionar.
Aquesta llibertat també es reconeix en els ciutadans, però el valor preferent de la llibertat declina, quan el seu exercici no es realitza per les vies normals de formació de l’opinió pública, sinó a través de mitjans, tan anormals i irregulars com és la difusió de fulls clandestins.
Sentència STC 105/1990: La protecció constitucional dels drets de què es tracta «arriba a un màxim nivell quan la llibertat és exercida pels professionals de la informació a través del vehicle 14 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió institucionalitzat de formació de l’opinió pública que és la premsa, entesa en la seva més àmplia accepció».
El TC ha definit (STC 13/1985) que la - Llibertat d’expressió com una llibertat primera i primària.
- Llibertat d’informació com una «simple aplicació de la llibertat d’expressió».
L’objecte de la comunicació és el que permet distingir el contingut d’ambdós drets: - Llibertat d’expressió: opinions o creences - Llibertat d’informació: fets Ambdós drets tenen autonomia pròpia: La llibertat d’expressió consisteix en la formulació d’opinions i creences personals, amb caràcter subjectiu. Mentre que la llibertat d’informació suposa subministrar informació sobre fets o afirmar dades pretesament objectives i empara tant la seva emissió com la seva recepció.
El problema que hi ha entre llibertat d’opinió i d’expressió, és que la frontera no és sempre nítida.
És difícil separar en un mateix text els fets de les opinions. Això ha dut al Tribunal Constitucional a tenir en compte l’element que prepondera. S’haurà de veure si majoritàriament és opinió o és informació. Criteri que presenta tots els problemes del món.
Ho va comentar a la sentència de l’any STC 104/1986 i la sentència STC 160/2003. FJ fa referència a Fonament Jurídic.
La llibertat d’expressió ha de tenir sempre l’absència d’expressions indubtablement injurioses (no es pot insultar). La llibertat d’informació sempre ha de comptar amb la veracitat de la notícia.
La llibertat d’expressió és des d’una opinió fins a una crítica, per més agre que resulti. El límit que tens, és que no pots insultar, es pot ser desagradable, però no insultar.
El segon límit és la veracitat de la informació. No significa que resti exempta de tota protecció la informació errònia o no provada. Si la informació no és veritat, però has utilitzat la deontologia periodística, has realitzat la investigació, i has analitzat; tens protecció. Si no ha estat el cas, no tens protecció.
La informació sigui errònia, no vol dir que no sigui veraç. Les afirmacions errònies són inevitables en un debat lliure, de tal manera que d’imposar-la “veritat”, com a condició per al reconeixement del dret, l’única garantia de la seguretat jurídica seria el silenci. STC 6/1988.
Informació veraç significa així, segons la jurisprudència tribunal, informació comprovada segons els cànons de la professionalitat informativa, excloent invencions, rumors, o simples insídies.
La veracitat subjectiva demana que el periodista actuï amb diligència i contrasti la informació de forma adequada a les característiques de la notícia i els mitjans disponibles.
15 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió Si la veritat hagués de ser objectiva això faria impossible o dificultaria en extrem l’exercici de la llibertat d’expressió.
L’EXERCICI DE LES LLIBERTATS D’EXPRESSIÓ I D’INFORMACIÓ I LLURS LÍMITS Els límits a les llibertats d’expressió i d’informació. La llibertat d’expressió està limitat per altres drets de la constitució però principalment per: - Els drets a l’honor, a la intimitat i a la imatge pròpia com a límits a les llibertats d’expressió i d’informació: criteris de ponderació.
- La protecció de la joventut i de la infància com a límits a les llibertats d’expressió. Són bens constitucionals que respecte a aquest dret estan especialment protegits (prové de la Constitució de Bonn).
Qualsevol dret està limitat, entre tots els drets, es limiten mútuament. Entre molts drets es van complementant entre ells.
Cap dret constitucional té caràcter absolut, i el que fa el constituent, és que focalitza amb quins són els drets que s’han de tenir cura quan estem exercint el dret de la llibertat d’expressió i de la informació.
El debat que hi ha és respecte a la moral pública i a la bona fe. La moral pública no és única, i és diferent en funció del col·lectiu, de la religió, de l’ubicació geogràfica… No hi ha un concepte únic de moral, amb la bona fe succeeix quelcom semblant.
Quan ens trobem amb notícies que poden afectar a persones públiques, quan ens trobem notícies que afecten a persones privades, són noticiables; hem d’aplicar els criteris: - Dret a la informació → Sempre que la informació sigui veraç - Intromissió en algun altre dret fonamental, l’expressió ha de tenir rellevància pública. No és el mateix a “Juan lo han detenido", que a “Juan lo han condenado”. Detingut el protegeix la presumpció d’innocència, en canvi condemnat fa referència a culpable.
- El personatge també ha de tenir rellevància pública.
Si s’apliquen aquests tres casos, no hi ha col·lisió entre drets.
Aquestes llibertats són protegides quan els assumptes són d’interès general per les matèries a les que fa referència i per les persones que intervenen (STC 107/1988).
Les persones públiques que estan implicades en afers de rellevància pública, estan obligades a suportat que els seus drets a l’honor resultin afectats per opinions o informacions generals.
Per contra, quan la conducta no té rellevància pública, preval el dret a l’honor i a la intimitat.
Pel que fa a joventut i infantesa, no són drets, són bens jurídics de rellevància constitucional. Es vol protegir al menor com a subjecte i com a objecte. Com a subjecte intentant que no tingui accés a determinades imatges on s’està formant com a persona.
La jurisprudència constitucional ha reconegut que la moral pública o la bona fe, poden actuar com a límits a l’exercici de les llibertats d’expressió.
16 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió S’han d’aplicar criteris en atenció al concret supòsit de fet que genera la col·lisió entre drets: - Que la informació facilitada sigui veraç - La rellevància pública de l’expressió que causa una intromissió il·legítima en un altre dret fonamental.
- La rellevància pública del personatge a qui l’expressió es refereix.
Que la informació sigui veraç: La veracitat de la informació és un especial deure de diligència de l’informador en comprovar la veracitat dels fets que exposa, mitjançant les comprovacions oportunes i emprant la diligència exigible a un professional.
Les informacions falses, però obtingudes amb aquesta diligència i comprovacions, poden prevaler sobre els altres drets fonamentals.
La rellevància pública de l’expressió: Segons l’article 20 de la CE: «només poden ser protegits quan les llibertats s’exerceixen en connexió amb assumptes que són d’interès general per les mesures a què es refereixen i per les persones que intervenen».
La rellevància pública del personatge: El valor de les llibertats assoleix la màxima eficàcia quan els titulars d’aquest dret són persones públiques, que exerceixen funcions públiques o resulten implicades en afers de rellevància pública, i aleshores es veuen obligades a suportar que el seu dret a l’honor resulti afectat per opinions o informacions d’interès general.
Aquesta prevalença es perd quan aquells supòsits s’exerceixen en relació amb conductes privades mancades d’interès públic i la difusió de les quals sigui innecessària. En aquest cas, preval el dret a l’honor.
La protecció de la joventut i de la infància com a límits a les llibertats d’expressió. No són drets, són béns jurídics de rellevància constitucional. En aquest cas s’actua en dos àmbits: - Per evitar que siguin objecte de les llibertats d’expressió (publicació de pornografia infantil) - Com a subjectes receptors d’expressions o d’informacions que poguessin incidir en la seva personalitat, encara no formada per complert (STC 176/1995).
S’ha expressat en termes molt semblants a la jurisprudència del TEDH.
Col·lectius especialment protegits: - Parlamentaris: tant la Constitució com els articles d’Autonomia, sempre protegeixen als - parlamentaris. “Els Diputats i els Senadors gaudiran d’inviolabilitat per les opinions manifestades en l’exercici de les seves funcions”. Aquesta prerrogativa té com a finalitat assegurar, a través de la llibertat d’expressió dels parlamentaris, la lliure formació de la voluntat de l’òrgan legislatiu al qual pertanyen.
Periodistes: Formen part de la idea de la formació d’una opinió pública lliure. A través de la opinió pública tenim una democràcia. Aquest privilegi ha estat criticat fortament per una part de la doctrina.
17 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió Exercici més limitat i restringit a les llibertats: - Funcionaris: L’article 103 diu que l’Administració Pública funciona per criteris jeràrquics.
Exercir una crítica desmesurada, pot fer que l’Administració no funcioni adequadament. Des d’aquest punt de vista, la crítica que fan sempre hauria de ser mesurada (parlem de policies i de militars també). Tenen llibertat d’expressió, però ha de ser interpretada restrictivament.
Aquesta crítica ha de ser sempre mesurada. Tot i això, introdueix el principi de jerarquia en l’àmbit de les relacions internes de l’administració. Si en el ciutadà el límit a la llibertat d’expressió és l’insult, en el funcionari el constitueix «la manca de mesura» en la crítica públicament formulada.
- Treballadors (relació laboral): No pot exercir qualsevol crítica, perquè la única que pot fer és aquella que sigui estrictament imprescindible per al correcte i ordenar desenvolupament de l’activitat productiva.
18 ...

Tags: