Bloc B2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

BLOC B: DESENVOLUPAMENT INFANTIL I POBRESA POBRESA A CATALUNYA A Catalunya un de cada quatre menors està en risc de pobresa. El 26,4% dels catalans menors de 16 anys es troba en risc de pobresa, un percentatge de 8,8 punts superior al que es va enregistrar a l’any 2008.
Les dades de risc de pobresa infantil són les més altes d’Europa. L’estat espanyol és el país amb més desigualtat de l’Eurozona.
El 13,7% dels menors de 18 anys viuen en llars amb un nivell alt de pobresa, hi ha 714.000 famílies amb nens i tots els adults a l’atur.
De les famílies ateses per Creu Roja, un de cada tres infants no disposa de sabates adequades.
CONCEPTE DE POBRESA - Necessitats definides socialment: si no hi ha accés a menjar, a calefacció, a llum, a aigua, etc. Això es defineix segons el país. Aquí a Catalunya està molt per sobre del que defineix la pobresa a altres països. Es refereix a l’economia i als recursos essencials per viure.
- Expectatives creades i percepció de poder-les assolir: La pobresa també és definida per les persones que les pateixen com un estat subjectiu i està relacionada amb les expectatives creades respecte a la subsistència, a la vida, al que jo puc assolir.
- Recursos per assolir la inclusió social: és un dels aspectes més importants i que està molt per sobre dels índex de caire econòmic. A banda dels ingressos econòmics hi ha una qüestió molt important que té a veure amb com s’estructuren les xarxes socials, si independentment dels ingressos estàs inclòs o exclòs socialment, si pots accedir a recursos socials que et permeten una situació d’integració social i fer una vida “normal” o la teva vida està exclosa socialment, marginada.
EFECTES EN EL DESENVOLUPAMENT Quan arriben a situacions extremes de pobresa estem parlant de situacions de carència, situacions que han estat molt estudiades a països llatins però que aquí estan incrementant.
Aquestes situacions són: - Alts nivells d’estrès: L’estrès té a veure amb una situació amb les quals tens unes demandes a complir i no les pots assolir, per exemple, haver de donar de menjar als teus fills i no poder-ho fer. Els entorns de pobresa van acompanyats de situacions d’estrès.
- Majors riscos per la salut: Les situacions de pobresa tenen una incidència clara en situacions de salut així com en l’esperança de vida. Les situacions de salut tenen a veure amb moltes coses com l’accés a serveis mèdics, menor atenció i seguiment en aspectes preventius de salut, anar al dentista, revisions oculars, etc.
- Dificultats per a accedir a una estimulació psicosocial adequada: Una part important dels programes d’intervenció psicosocial relacionats amb àmbits de pobresa té a veure amb la organització d’activitats de lleure. L’escola no supleix això, és una activitat obligatòria però una part important dels inputs formatius al llarg de la nostra infància es donen fora de l’escola, al món social. Tenen menys possibilitats de tenir accés a diferents experiències.
- Barreres per assolir nivells educatiu: Tenim una escolaritat obligatòria entre els 6 i els 12 16 anys. Hi ha molts nens i nenes que ho abandonen abans dels 16, a partir dels 12 anys alguns no passen a l’institut o alguns abandonen al llarg de l’institut o quan compleixen 16 anys. Les situacions de pobresa suposen limitacions que tenen a veure amb la valoració que es pot fer de l’escolaritat, amb les pressions per a contribuir amb l’economia família.
ESTRÈS PSICOSOCIAL És el desequilibri que es produeix entre les demandes a les que es veuen exposats els individus i els recursos adaptatius que posseeixen, o que creuen posseir, per tal de fer-lis front.
Aquest model d’estrès psicosocial és un model multifactorial, és molt utilitzat en la intervenció psicosocial. Aquest model ens porta a analitzar uns factors: - Factors predisposants: factors que predisposen a l’estrès psicosocial. No vol dir que tots els que esmentarem desenvoquin en una situació d’estrès però s’ha de tenir en compte perquè amb combinació amb altres factors si que pot passar.
o Biològics: Per exemple, persones a la família amb discapacitat.
o Familiars: una família monoparental, per exemple.
o Social: situacions d’exclusió social, per exemple.
o Cultural: Ser part d’una cultura que no està inclosa socialment, per exemple.
- Factors precipitants: Situacions en les que quedes en una situació d’atur, hi ha una malaltia a la família, hi ha un canvi social determinat, apareixen una sèrie de respostes racistes perquè formes part d’un grup minoritari, etc. Tot això, si hi ha un factor predisposant poden formar una situació d’estrès.
- Factors mediadors: és un sistema social de recolzament, real o percebut. Hi ha gent que té dificultats per la seva situació d’aïllament, persones que no tenen una xarxa d’amics.
Aquests factors mediadors són fonamentals i és on podem intervenir.
Una família patriarcal és una estructura descentralitzada, però existeixen mecanismes reguladors d’això. Al llarg dels segles les dones han desenvolupat mecanismes, un té a veure amb les xarxes de dones que es creen fora o dins de la família i contraresten aquesta situació. Això és molt efectiu dins de la llar. No hi ha una estructura senzilla de desaparèixer aquesta situació patriarcal i tot va millor a la família, això depèn de cada família.
Els factors de risc situen als individus a una situació de VULNERABILITAT (menor resistència). Les conseqüències destructives del risc varien durant el cicle vital en relació als processos de desenvolupament, les condicions de protecció i els recursos per efectuar ajustaments o integracions transformadores de la situació. Aquest concepte l’hem de tenir en compte en totes les situacions de pobresa. El cicle vital d’una família està ple de transicions ecològiques que suposen reptes que en algunes circumstàncies donen situacions de vulnerabilitat.
La RESILIÈNCIA és la capacitat de l’ésser humà de recuperar-se de l’adversitat i, més encara, transformar factors adversos en un element d’estímul i desenvolupament.
En situacions familiars horroroses, determinats nens i nenes emergien amb unes condicions de salut mental sorprenents, és a dir, davant d’unes condicions negatives pel desenvolupament, no sempre o no tots són igualment vulnerables, alguns mostren resiliència.
La resiliència aporta una susceptibilitat menor al estrès i disminueix la potencialitat de veure’s afectat per esdeveniments negatius, fins i tot, alguns danys.
Es reflecteix en el fet que en moments diferents de la vida de les persones mostren major capacitat per afrontar, resistir i recuperar-se de factors que poden ser destructius.
Aquesta depèn molt d’experiències que tenen a veure amb els primers anys de vida i sobretot amb el primer.
CULTURA DE LA POBRESA Trets socials - Amuntegament - Absència de vida privada, primer perquè en determinades situacions no ho permeten i també perquè a vegades l’acció de serveis socials suposen que determinades cases són transparents i les famílies deixen de tenir intimitat.
- Alta incidència d’alcoholisme - Violència intrafamiliar - Temprana iniciació sexual - Mares abandonades - Autoritarisme familiar, bàsicament masclista - Inexistència de la infància com etapa de vida - Baix nivell educatiu - Analfabetisme Tot això dóna lloc a la cultura de la pobresa, actituds compartides socialment davant la vida.
Trets personals - Orientació cap al present, tot va orientat al present. Pensar en el futur no es dóna en les situacions de pobresa perquè has d’aconseguir recursos cada dia.
- Pocs desitjos de planificar pel futur (hedonisme de curt termini) - Sentiments de fatalisme - Creença en la superioritat masculina - Dones es consideren màrtirs - Sentiment de marginalitat i inferioritat - Desconfiança social.
POBRESA I SIGNIFICAT HUMÀ Els essers humans necessitem un “guió per viure”, un pla coherent, una narració que es pugui integrar en el passat i el present, que es pugui projectar en el futur de manera que constitueixi una base de predicibilitat, ordre i respecte de sí mateix.
Un esser humà és capaç de construir un relat sobre sí mateix. Les identitats són els relats que fem de nosaltres mateixos i de les nostres circumstancies, però les situacions de pobresa els relats que creen són molt negatius.
...