Constitucional III: Drets i Llibertats Tema 1.2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Constitucional III: Derechos y Libertades
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

1.2. Elements configuradors dels drets 1.2.1. Naturalesa i estructura dels drets: dimensió subjectiva i objectiva.
Els drets constitucionals neixen fora de qualsevol negoci jurídic i només existeixen per disposició de la Constitució, imposant la seva titularitat al marge de la voluntat de la persona a qui es destinen. Expressen, mitjançant el seu reconeixement normatiu constitucional, els espais de llibertat i de la dignitat de la persona humana, considerats com indispensables per la convivència democràtica dins l’espai estatal. Per tant, podem dir que l’eficàcia jurídica del dret atén a la directa aplicabilitat d’aquest des de la CE. Tenen una eficàcia directa els drets recollits en el Capítol II (Seccions I i II), mentre que tenen una eficàcia indirecta els recollits en el Capítol III, és a dir, que la seva eficàcia no es desprès directament de la CE sinó de la legislació que desenvolupa els seus preceptes.
Aquests drets també són denominats drets fonamentals perquè s’entén que conformen les bases o fonaments del quadre de drets que l’ordenament jurídic assegura a una persona. És així com els denomina l’encapçalament del Títol I de la CE: “de los derechos i deberes fundamentales”.
Per altra banda, els drets tenen una estructura donada per la pròpia Constitució, que determina els seus titulars, objecte (bé jurídic protegit), el contingut, els límits i les garanties.
En alguns casos tots aquests elements no es troben clarament delimitats en la CE, sinó que cal una prèvia interpretació sistemàtica i valorativa dels preceptes corresponents per tal de concretarlos.
Finalment, els drets constitucionals posseeixen dues facetes que actuen conjuntament: • Drets Subjectius: dimensió per la qual es constitueix una pretensió jurídica del titular, i que per tant, el protegeix en el cas que li fos vulnerat algun dret.
• Drets Objectius: dimensió dels drets expressada en normes constitucionals, que formen part de l’Ordenament Jurídic i que, per tant, obliga l’Estat a protegir i garantir el bé jurídic del dret, el contingut i els seus titulars.
1.2.2. Drets, principis i deures Drets: facultat d'actuació. El destinatari son les persones (si está ubicat al capitol II, podem reclamar constitucionalment el culminat d'aquest). Tenen un titular actiu (persona que es vol reunir, expressar,...), i el subjecte passiu es qui está obligat a garantir el dret (o be els PP PP o a vegades els particulars, com en el dret a la vaga ho fa un empresari) Deures: 30.2 CE. Son els PP PP qui determinaran com hem de defensar España. El legislador dirà com el deure constitucionalment passa a la obligació jurídica (mili, qui ha d'anar a la guerra,...) si no hi ha llei, el deure no podrà ser exigit. El subjecte actiu (son els ciutadans, prèviament determinats pel legislador) Principis: guies, paràmetres, orientacions... Però que no té l'estructura de dret subjectiu. Art 14 CE, no proclama el dret a la igualtat, sinó al principi (els PP PP no poden actuar amb accions discriminatòries, però si pot condicionar p.e com accedir a unes oposicions) Tots els drets del cap. II, son drets fonamentals. Perquè diem que es fonamental: • Vinculació als poders públics. Els PP PP no poden vulnerar-lo • Vinculació jurisdiccional.
• Eficàcia: tots aquests drets tenen un contingut essencial, que vols dir això? Actua com una substància directament exigible des de la CE, per tant no necessiten llei per a defensar-los, la llei simplement el millorarà i el desenvoluparà. Per tant els drets tindran el valor que el legislador vulgui, però el contingut essencial està garantit des de la CE.
La IRRADIACIÓ dels drets.
En el nostre ordenament jurídic no nomes tenim drets subjectius, sinó que també tenim normes objectives. Per tant els drets, si nomes fossin normes subjectives, tant sols podríem demanar la defensa i per tant activar-los, si se'ns vulneressin, en canvi al dotar el sistema de normes objectives, irradiem el sistema d'un caracter...?? 1.2.3. Límits i delimitació dels drets Els límits immanents són aquells que marquen el contingut constitucional del dret, i que, per això, formen part de la definició del contingut del dret encara que sigui des d’una perspectiva negativa (el dret no va més enllà del límit). Tot i això, el legislador por optar per introduir en el dret alguna restricció sempre que suposi la defensa d’algun bé constitucionalment protegit.
El TC i la doctrina constitucionalista han estimat que la introducció de límits externs als drets constitucionals ha de comptar amb una especial càrrega de justificació referida a tres aspectes estructurals: • El legislador no pot introduir restriccions legítimes al dret constitucional en qüestió si la CE no conté una habilitació de restricció. Qualsevol restricció als drets constitucionalment consagrats tan sols pot efectuar-se en defensa d’altres drets o béns constitucionalment protegits. D’aquesta manera, el legislador no és lliure d’introduir causes de limitació que no es trobin expressament determinades en la CE i considerades com a béns dignes de protecció.
• Cap límit extern o restricció pot afectar al contingut essencial del dret. Aquest contingut essencial es planteja doncs com un límit als límits, és a dir, el legislador podrà ser més o menys propens a establir límits als drets dins del marc permès per la CE, però, en qualsevol cas, ha de tenir en compte el límit a la seva capacitat d’establir límits: el contingut essencial. Aquest contingut l’entenem, d’acord amb el TC, com “aquella part del contingut del dret sense la qual, aquest perd la seva peculiaritat o allò que fa que pugui ser reconegut com a dret pertanyent a un determinat tipus. És també aquella part del contingut que és ineludiblement necessària per a que el dret permeti al seu titular la satisfacció i consecució d’aquells interessos pels quals el dret s’atorga”.
• Qualsevol restricció del dret, encara que no afecti el seu contingut, ha de respectar un principi de proporcionalitat. Per això, el legislador ha de respectar una proporcionalitat entre la restricció introduïda i el manteniment de la força i eficàcia del dret regulat. Aquesta relació s’ha de realitzar mitjançant 3 criteris: • Finalitat constitucionalment legítima • Instrument adequat per la finalitat perseguida • La restricció no tingui una altra alternativa o mesura menys perjudicial 1.2.4. Els conflictes entre drets i amb altres bens jurídics: ponderació, raonabilitat i proporcionalitat Es pot donar el cas en el qual dos o més drets entrin en conflicte. En aquests casos, no existeix una prevalença en l’ordre dels drets. Tot i això, per part del TC , ha d’existir uns elements per tal de poder valorar i jutjar, i per conseqüència, fer prevaldre un dret. S’ha de fonamentar per justificar l’enunciat de preferència condicionat que representa el resultat de la ponderació, però aquesta deixa encara més marge a valoracions el control de les quals escapa al propi procediment de ponderació. Per tant, podem afirmar que aquests criteris de ponderació i raonabilitat no són fixos, sinó que depenen del cas que es tracti.
Per altra banda, també ha d’existir un principi de proporcionalitat, del qual hem parlat amb anterioritat.
1.2.5. Titularitat i condicions d’exercici dels drets: règim dels drets de les persones estrangeres Persones físiques Titularitat Persones Naturalesa jurídiques Tipus/Finalitat D. Públic D. Privat La nacionalitat és un element clau per a determinar la titularitat dels drets (11) i del seu exercici (13).
Segons la CE, els estrangers són titulars de les llibertats públiques en general, garantides en tot el Títol I (13.1).
Tot i això, només els espanyols són titulars dels drets recollits en l’article 23 (de participació política) (13.2). D’aquesta forma, queden exclosos els estrangers de poder participar, no només en el sufragi sinó en tota participació relacionada amb la política estatal. Si més no, la pròpia CE estableix una excepció: podran ser partícips de les eleccions municipals aquells estrangers provinents de països on existeixi un tractat que vinculi els dos països, i a més, que existeixi una reciprocitat.
Per altra banda, el legislador pot modular la titularitat dels drets sempre que respecti els tractats internacionals i les lleis. De la mateixa manera, té uns límits establerts pel TC (a raó de guia) estructurats en 3 nivells, pels quals no pot existir diferència en titularitat de drets per raó de la nacionalitat: 1. Dignitat Humana (seguint la clàusula d’apertura del 10.2, d’acord amb els estàndards mínims establerts per la DUDH, el PIDCP, el CEDH i la CDFUE) 2. Drets exclusius dels espanyols (art.23) 3. Drets que admeten diferenciacions ...