Tema 1 part 1 Dret Romà (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret Romà
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: El IUS CIVILE DE L’ESTAT-CIUTAT I.
EL PRIMITIU DRET ROMÀ 1. EL COSTUM: MORES MAIORUM La llei es limita a recollir el dret consuetudinari tradicional (mores maiorum) que actuen com fre a l’arbitrarietat i a l’abús dels Drets subjectius.
2. LA LLEI: LEGES REGIAE: REX Les leges regiae eren les lleis reals, però es desconeix el seu contingut.
3. EL SENAT I ELS COMICIS Els reis llatins que van governar durant l’època de la monarquia, ho van fer, segons ens explica la tradició, tenint en compte el senat i amb l’assentiment del poble reunit en assemblees. En canvi, els reis etruscos (tots dos Tarquinis) s’havien caracteritzat pel seu despotisme, que finalment va haver de conduir a un aixecament del poble i a l’expulsió de Tarquini el Superb (510 aC).
El rei assumia tant la funció de summe sacerdot com el més alt comandament militar.
El senat era l’element estable de l’Estat, ja que a diferència de les magistratures que canviaven d’any en any, el senat era permanent. Era una assemblea formada pels exmagistrats, de manera que els plebeus van anar entrant també en el senat a mesura que podien accedir a les magistratures.
L’any 242 aC es va crear a Roma un nou magistrat (el praetor peregrinus), encarregat de dirimir les controvèrsies que se suscitaven bé entre romans i estrangers, o bé entre els estrangers mateixos. També hi havia l’antic pretor creat el 367 a.C (que, a partir d’ara, s’anomenarà praetor urbanus).
Al llarg de la República, el poble estava organitzat en assemblees en funció d’uns criteris que van variar al llarg de la història. Les funcions més rellevants de les assemblees eren l’elecció dels magistrats majors i la votació de les lleis.
El poble tampoc no entrava als comicis de manera indiferenciada, sinó que ho feia per un ordre. Segons la manera d’agrupar-se del poble, podem distingir: a) Comitia curiata. Els comicis curiats es remunten als temps de la Monarquia, i eren compostos per trenta cúries, agrupades en tres tribus. Com a competències pròpies d’aquests comicis, se citen l’assentiment en l’adrogatio, és a dir, en l’adopció d’un fill com a hereu, en el testament comicial (testamentum calatis comitiis) i en l’anomenada lex curiata de imperio, que potser era l’acte pel qual s’investia de poder el sobirà.
b) Comitia centuriata. Els comicis centuriats van aparèixer en l’etapa de transició de Monarquia a República i eren unitats de reclutament militar format per patricis i plebeus. Es tenia en compte el patrimoni dels ciutadans i segons la classe, s’havia d’aportar un nombre determinat de centúries. És a dir, a partir dels cens dels ciutadans romans, s’agrupava en cinc classes segons la seva fortuna. Els centúries tenien una doble funció, militar i política.
c) Un tipus específic d’assemblees eren els concilia plebis, les assemblees de la plebs que es reunien a instàncies del tribú de la plebs. En aquest tipus d’assemblees es votaven els plebiscits i s’elegia als magistrats plebeus.
d) Comitia tributa. Els comicis per tribus (241 aC) format per ciutadans romans, però es té en compte l’adscripció municipal. És a dir, el criteri per dividir es feia segons districtes geogràfics (tribus).
4. EL CONEIXEMENT I INTERPRETACIÓ DEL DRET: ELS PONTÍFEXS - Els juristes feien de pont entre la voluntat de Déu i els homes. Per tant, el Dret estava vinculat a la religió.
- Els pontifices eren els encarregats de la custòdia dels formularis processals i negocials, que eren secrets.
- Emetien dictàmens (respondere), redactaven formularis per a negocis concrets (cavere) i instruïen / assessoraven les parts en un procés amb determinades fórmules orals (agere).
  ...