Empresa (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Internacional de Cataluña (UIC)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Empresa
Año del apunte 2014
Páginas 40
Fecha de subida 11/03/2015
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EMPRESA   1     EMPRESA • La crisis ha hecho cerrar a 100 medios de comunicación en el Estado entre noviembre de 2008 y julio de 2014. En total se ha despedido a 11.145 periodistas.
• Las aportaciones de las administraciones a los medios públicos no son suficientes. Todas las corporaciones de radio y televisión publicas se plantean reducciones de presupuesto o el cierre.
• La inversión publicitaria en medios convencionales ha caído desde 2008 un 40% • En 2008 los anunciantes invirtieron 7.100 millones de €. Esta cifra ha pasado a 4.200 millones de euros en 2013.
• La compañía telefónica vende infraestructuras y compra contenidos.
Smartphones: la lucha no es por el precio sino por las aplicaciones.
• En 2012 cerró el diario Público. Poco después algunos trabajadores fundaban el diario digital.
• El diario ARA nació en noviembre de 2010, en plena crisis económica y estructural del sector. Actualmente todavía es un periódico de referencia en Cataluña.
• El Consejo del Audiovisual ha otorgado este septiembre 22 nuevas licencias de radio.
• Las principales cadenas de radio están ganando dinero.
• La publicidad en este primer semestre de 2014 ha crecido un 2,7%.
• Las TIC pueden generar entre 175.000 y 350.000 nuevos puestos de trabajo en 5 años. Los perfiles profesionales más demandados estarán vinculados al marketing y a la comunicación.
2   EMPRESA     • Hay nuevas oportunidades de ocupación: o Los medios tradicionales solo dan trabajo al 25% de los estudiantes que salen de grados.
o Hay muchas más oportunidades en el entorno digital.
o Comunicación corporativa o El marketing 2.0 o La analítica web o Las tareas para mejorar la eficacia comunicativa de una web o La organización de la comunicación interna de empresas e instituciones o La autoocupación: cada vez las empresas demandan más servicios externos. Un trabajador implica una inversión del 35% de seguridad social.
• Nuevos perfiles: o Trabajadores polivalentes o Que dominen idiomas o Con una amplia formación multimedia o Con una buena base cultural Introducción a la Empresa • Actividad económica: actos que se realizan en un colectivo con la finalidad de obtener bienes para satisfacer determinadas necesidades.
Para obtener estos bienes es necesario: o Esfuerzo personal (trabajo) o Medios instrumentales (capital) • Empresa: Conjunto organizado de actividades personales, medios económicos y materiales, y relaciones comerciales. Con el propósito de obtener beneficios para la consecución de una idea; bien sea de producción de bienes o sea de prestación de servicios, destinados al mercado. (2000: A. Nieto, F. Iglesias) • Idea empresarial o “Una idea que capta las necesidades, las identifica y procura satisfacerlas con la producción de bienes o la prestación de servicios” (200: A. Nieto, F. Iglesias) o El emprendedor ve lo que las otras personas no ven, la necesidad y la manera de satisfacerla.
EMPRESA   3     o Por eso también cumple una función social: no produce para el autoconsumo sino para la satisfacción de necesidades de terceros.
• Empresario: innovador por naturaleza, acepta la competencia y busca la eficacia.
• Clases de empresas o Según la personalidad de quien es el propietario (empresa individual, sociedades mercantiles, públicas) o Según el patrimonio que administra (bienes, materiales, derechos) o Según los objetivos que se persiguen o Según la dimensión que tengan o Según el objeto o actividad que desarrollan DAFO Per omplir l’origen extern s’ha de veure com funciona la competència.
Numerem qui són els nostres competidors. Les d’origen intern són les que tenen a veure amb les nostres pròpies capacitats. Les nostres pròpies capacitats personals.
Fortaleses: jo en què sóc bo i debilitats: jo en què fallo.
Oportunitats i amenaces són el mercat i la competència.
Crisi externa ens costarà trobar finançament. No recursos suficients i em costarà trobar el finançament.
Contabilidad: Lenguaje universal por el cual las empresas se entienden entre ellas. Este lenguaje es necesario para que las empresas se entiendan.
Nace de una necesidad. Se hace creando un lenguaje numérico, cuantitativo, que hace una interpretación homogénea de una situación de la empresa. Da datos que sirven para dos funciones concretas: nos permite prever y controlar.
Previsión: Fase previa. Quien lleva una empresa necesita poder organizar la marcha de esta empresa en el futuro.
Control: Con los datos los empresarios ven si la empresa va bien o no y se pueden tomar medidas correctoras.
Instrumentos fundamentales: 4   EMPRESA     • Cuenta de explotación: Instrumento contable que refleja el resultado obtenido de la empresa después de consignar los ingresos menos las deudas. Refleja todo lo que podemos llegar a gastar o ingresar.
• Balance: Foto de la situación patrimonial de la compañía. Representa la situación en un momento concreto. Divide en activo y pasivo. Dentro del pasivo, están las cantidades que indican el origen de los fondos de la empresa. En los de activo, dejamos consignados el destino de estos fondos.
• Memoria: Instrumento que sirve para explicar hechos cuantitativos que hemos conseguido.
• Presupuesto: Cuenta de explotación supuesta. La diferencia entre cuenta de explotación y presupuesto es que presupuesto es algo supuesto y la cuenta de explotación y el balance son el hecho contable real en un momento concreto. El presupuesto es la previsión de ingresos y gastos que hacemos de una compañía.
cualitativamente PASIVO L’origen dels diners de la nostra empresa pot venir pel capital que aporten els accionistes que són recursos no exigibles, o bé de préstecs bancaris a curt o llarg termini i amb els diners que devem als nostres proveïdors els quals s’anomenen passiu exigible. S’ordena de menys exigibilitat a més exigibilitat.
• Capital no exigible: la compañía no lo debe.
• Capital exigible: préstamos que tenemos que pedir al banco.
• A largo plazo son las deudas que tenemos en una entidad financiera para más de un año. (+1) • A corto plazo son todos aquellos dineros que nos han dejado a un plazo inferior a un año y que dentro del ejercicio ya los tenemos que haber dado. (-1) • Otro modo de financiar una empresa es el dinero que debe a sus proveedores. Cuando no han cobrado aún los proveedores a los clientes, este dinero lo consignamos en una cuenta pasiva. (Se escriben de menos exigibilidad a más exigibilidad) EMPRESA   5     ACTIVO A l’actiu hi destinem on han anat a parar tots aquests diners. Destí dels fons.
S’ordenen de durada llarga a l’empresa a durada curta. En un balanç es fa de més durada a menys durada.
• Destinamos ahí los fondos.
• Inmovilizado: hemos utilizado dinero para adquirir bienes que no se pueden mover de la empresa. Por ejemplo: máquinas y clientes. (Se escriben de más duración a menos duración) • Coche • Clientes: va en activo porque es el destino de su dinero.
• Tesorería/caja LA PÉRDIDA ENGLOBA LA DEUDA Resultado = Ingresos – Gastos INGRESO / DEUDA BENEFICIO / PÉRDIDA - Balanç (compte de pèrdues i guanys). El balanç és patrimoni. És la foto de l’origen i destí dels fons que hi ha a una companyia.
- Compte d’explotació instrument comptable que reflecteix el resultat obtingut de l’empresa després de consignar els ingressos menys les despeses.
- Memòria: instrument que ens serveix per explicar qualitativament els fets quantitatius que hem aconseguit. Relat qualitatiu expressat conceptualment dels esdeveniments més importants que han tingut lloc durant l’exercici.
- Break even: Cuando las deudas y los ingresos se igualan. La estadística dice que esto no suele pasar antes del tercer año.
- Ingresos: Venta publicidad, servicios, números, subvenciones 6   EMPRESA     - Deuda: Recursos humanos (sueldos, seguridad social), consumibles.
Balance porque se calcula el fondo.
Déficit: Tiene que ver con el descuadre del presupuesto. Donde el objetivo es equilibrar los presupuestos. Diferencia de los gastos sobre los ingresos.
- Superávit: Diferencia de los ingresos sobre los gastos. Tiene que ver con el presupuesto.
- Ratios: Instrumentos de análisis económico financiero, que ponen en relación diferentes parámetros del balance y de la cuenta de explotación. Proporcionan información sobre la situación empresarial.
− De tesorería: Tesorería/Cifra de ventas x 365.
− De rentabilidad de las ventas: Resultado explotación/Ingresos de explotación.
− De ventas por trabajador: Ventas/Número de trabajadores.
• de Ingressos empresa d’audiovisuals: vendes de publicitat, vendes de serveis, venda de número, subvencions.
• Despeses: recursos humans (sous i Seguretat Social), consumibles (llum, aigua, lloguers) coses que paga l’empresa i que no és personal.
• Tot el que l’empresa ingressa menys tot el que gasta pot tenir un resultat positiu o negatiu.
• El benefici és el marge entre l’ingrés i la despesa.
• La pèrdua engloba la despesa. Hi ha pèrdua quan la despesa és més gran que l’ingrés.
• És veritat que el benefici augmenta si l’ingrés és més gran que la pèrdua? NO. La pèrdua és el resultat negatiu que surt de restar l’ingrés menys la despesa.
• No és un instrument comptable però sí és un instrument de control de gestió és el pressupost. Compte d’explotació suposat. Dóna fe de la situació real de la companyia en un moment concret.
• Compte d’explotació: reflex de la situació de l’empresa després de restar els ingressos de les despeses. La diferència amb el EMPRESA   7     pressupost és que aquest és la previsió que fem d’ingressos i gestos d’aquella companyia. És un instrument de control de gestió.
No confundir gastos, pérdidas, déficit. Tampoco ingresos, ganancias y superávit.
Quina relació hi ha entre el compte d’explotació i el balanç? - Els clients són factures emeses per la nostra empresa encara no cobrades.
- Proveïdors: factura que una empresa ens fa a nosaltres i que hem de pagar.
- Els clients per nosaltres són un destí de fons. Aniran a parar a l’actiu perquè és una factura d’algú que a mi no m’ha pagat.
- Tu fas una factura de serveis a un client però tu el dia 31 ja necessites diners per pagar l’aigua, el llum i el gas.
Els proveïdors per nosaltres són un origen de fons perquè és un servei del que estem gaudint sense haver pagat per ell encara.
Uno de los principios fundamentales de la empresa es “Paga tan tarde como puedas a los proveedores y cobra tan pronto como puedas a los clientes”.
8   EMPRESA     Clases de empresas según titularidad • Empresa individual: Cuando la empresa es propiedad de una sola persona física que asume todas las funciones • Empresarios sociales: Sociedades mercantiles Propiedad de una persona o más de una Constituyen una nueva persona (jurídica) • Otras formas de entidades jurídicas no mercantiles: cooperativas, sociedades civiles.
− Cooperativa: es una opción entre el empresario individual y la empresa social.
• • • • Empresa individual Persona física que desarrolla una actividad empresarial de manera habitual y actuando en nombre propio Puede delegar todas las partes de las funciones de dirección y gestión sin renunciar a su responsabilidad No hay límites al capital invertido: uno puede dedicar tantos recursos como crea necesario a su empresa individual.
La responsabilidad del empresario es personal e ilimitada ante terceros: − Responde a las deudas con la totalidad de sus bienes, no solo los que ha invertido en la empresa − No existe un capital social independiente de la persona del empresario De todos los tipos de empresa, este es el modo más fácil de volverse emprendedor. Pero si las cosas van mal, al tener deudas, estas deudas irán en contra de nuestro propio patrimonio personal.
EMPRESA   9     Empresario individual • Emprendedor/autoocupación • Salida profesional emergente • Externalización servicios por parte de las empresas: − Crisis económica, cambio de paradigma − Cambios en el modelo y la organización de la producción − Nuevas herramientas de producción (digitalización, comunicaciones, etc.) • Nuevas ocupaciones: − Agilidad en la prestación de servicios − Nuevos servicios a las empresas Sociedades mercantiles • • • • Contrato social en el que intervienen: − Socios − Bienes (dinerarios o no dinerario) y derechos − Con la finalidad de obtener ganancias Se debe otorgar escritura pública e inscribirla al registro Mercantil.
La sociedad tiene personalidad jurídica propia: − Capacidad jurídica, derechos y obligaciones − Dispone de patrimonio propio independiente de los socios El objeto social es la actividad a la que se dedicará Nuestro sistema jurídico considera la existencia de personas físicas y jurídicas. La persona jurídica es una barrera para acceder a nuestro patrimonio.
Sociedad limitada • Capital: − Participaciones iguales entre todos los socios − Capital mínimo: 3005,6€ • Responsabilidad: limitada a las aportaciones • Socios: máxima 50 • Gobierno: − Junta de socios − Administraciones (no hace falta que sean socios) • Fiscalidad: Impuesto sobre sociedades (30%) • Sociedad más adecuada para empresas de nueva creación tanto pequeñas como medianas 10   EMPRESA     • • • Dificultad para la incorporación de personas ajenas al grupo inicial.
Participaciones, no acciones.
En caso de pérdidas, se limita la responsabilidad al capital aportado Es posible la sociedad formada por una sola persona Sociedad Anónima • Capital: − Mínimo: 60.101,21€ − Cada socio el importe que desea • Responsabilidad limitada a las aportaciones • Socios: número mínimo de 3 personas para la constitución, después se puede reducir • Acciones: menos restricciones si no se pretende • Gobierno: − Junta general − Administradores (socios o no) / Consejo de Administración − Auditores • Fiscalidad: 30% impuesto de sociedades • Tipo de sociedad más habitual en las grandes empresas • La transmisión de las acciones es libre: − Son las sociedades que se financias en la Bolsa.
− Acciones “al portador” • La gestión de la empresa se encomienda a directivos profesionales • NORMA APLICABLE: Real Decreto Legislativo 1/2010, de 3 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital.
Sociedad Cooperativa • Unidad económica de producción, comercialización o consumo que pertenece a los mismo usuarios / trabajadores.
• Normativa: − Número ilimitado de miembros − Funcionamiento democrático − Limitación de los rendimientos del capital − Reembolso al consumidor − Capital constituido por las aportaciones de los socios. En dinero, bienes o derechos.
− Se rigen por una asamblea general y un consejo rector EMPRESA   11     Cuentas anuales: el director presenta la cuenta de explotación, el balance del año anterior y una memoria del año anterior. Una vez aprobado esto, se deposita oficialmente delante del registro mercantil, que está a disposición de todo el mundo. Cualquiera tiene derecho a ver las cuentas anuales de las empresas. El Registro Mercantil da transparencia de las operaciones empresariales y ayuda a otras empresas a decidir si trabajar con ellas o no.
Proveedores: van en el pasivo.
Empresa informativa • “Conjunt organitzat de treball redaccional, creatiu i tècnic, béns materials i econòmics, i relacions comercials, per a difondre informacions, idees, expressions artístiques o d’entreteniment, utilitzant suports o mitjans de comunicació social”. (2000: Nieto, A; Iglesias, F.) • Elements de l’empresa informativa: - Personals - Immaterials - Materials No estem parlant només de diaris i ràdios sinó que l’empresa informativa és la que es dedica a difondre informacions, idees, expressions artístiques i entreteniment.
Internet no és una empresa informativa sinó que és un suport o mitjà pel qual posem en marxa una empresa informativa. És el suport pel qual accedim a les empreses informatives, condició necessària per accedir als continguts de les empreses informatives.
• Personals: - Creatiu: gent que no faci només coses sinó que pensin per endavant.
Generació d’idees.
- Producció: qui genera continguts i qui està a la tecnologia per fer que les coses funcionin.
- Comercialització: entenent que té com a destinataris tant els usuaris directes com els anunciants. Mercat primari (lectors, usuaris) i mercat secundari (publicitat, anunciants).
- Destinataris 12   EMPRESA     - Anunciants • Immaterials: - Organització - Principis configuradors • Materials: - Béns mobles - Béns immobles - Drets • Cal distingir empresa Informativa d’Indústries e la comunicació.
• Les indústries de la comunicació són el conjunt organitzat d’empreses l’objecte de les quals és generar estructures adequades per a la difusió d’informacions. Poden comunicar informació o no (entreteniment).
Només en el primer cas són empreses informatives.
• El sector audiovisual està format per mitjans de comunicació. Però sempre difonen informació.
• Som a l’era de la informació: per les grans possibilitats de subministrar i adquirir informació i pel fàcil accés al coneixements dels fets, judicis i opinions sobre temes d’actualitat.
Empresa informativa. Història • Origen al segle XV: “premsa” en una de les seves accepcions és impremta. El nostre sector neix vinculat a la tecnologia. Passar de la còpia a mà a la còpia amb la impremta.
• Algú va veure que a través d’uns caràcters mòbils es posaven en línia i amb tinta t’estalviaves feina i la productivitat era 100 vegades més ràpid i 100 vegades més barat.
El 1492 la cultura s’estén gràcies a l’avanç de la tecnologia amb l’aparició de la impremta.
• El primer terç del segle XVII es coneixen les primeres publicacions periòdiques, setmanaris. Molt vinculat al comerç: Price-Currents (relacions de preus corrents).
Quan el vaixell arriba al port demanen al capità quan demana per la informació. Va a la impremta i això es difon pagant un preu. Fer EMPRESA   13     d’intermediari d’una informació que és important pel receptor i que en forma de moltes còpies la gent pagui per disposar.
• Els primers diaris són del segle XVIII (1702, Daily Courant).Anglaterra. Neixen per defensar obertament per defensar una idea política. Inclús a la capçalera posaven el partit al qual s’identificava.
• Fins la segona meitat del segle XVIII l’organització empresarial gira a l’entorn dels propietaris d’impremtes.
• A començaments del segle XX la compra i lectura de la premsa diària és una relació comercial consolidada a la majoria de països occidentals.
• 5 causes: 1. Socials: comença a universalitzar-se la lectura, l’educació entre els homes.
2. Demogràfiques: prevenció d’enfermetats amb els medicaments i la higiene fa caure el nombre de morts. Cada vegada hi ha més gent.
3. Econòmiques. Cada vegada emergeix una classe mitjana més àmplia. La renta de la gent és cada vegada més alta. Cada vegada més gent es pot comprar el diari.
4. Tecnològiques: ja és possible enviar una crònica de la guerra de Crimea a la redacció de Barcelona. La tecnologia ha permès que la informació no sigui només la que el periodista ha vist sinó que amb la telefonia i la telegrafia es pot comunicar a grans distàncies.
També una impressió tecnològicament.
5. Transports i comunicacions.
cada vegada més perfeccionada 14   EMPRESA     Característiques específiques empresa informativa (EXAMEN) • Treballa amb informació • És un bé perible • Depenent d’una producció àgil i una distribució eficaç, molt vinculat als avenços tecnològics. Distribuir de manera ràpida la nostra capacitat de generar continguts i també una distribució eficaç.
• Entorn d’alta creativitat i innovació. La indústria de la comunicació avui és un dels motors essencials de l’economia. Mai hi havia hagut tanta gent i tantes empreses gestionant informació: generant continguts o fent d’intermediaris.
• Treballa per a un doble mercat: - Audiència: mercat primari - Anunciants: mercat secundari Tipologia d’empreses informatives • Segons el mitjà o suport • Segons l’àmbit geogràfic • Segons la necessitat de títol habilitant • Segons la posició a la cadena de valor • Segons el tipus de propietat • Segons la finalitat dels accionistes • Segons la relació comercial amb l’audiència   Segons el mitjà o suport capacitat a través del qual arribem al nostre usuari.
• Impresos (diaris, revistes). Tradicional. Mitjans que funcionen a través de la impressió.
• Audiovisuals (ràdio, televisió). Empreses que necessiten la premsa literalment. Mitjans que han estat conformant el sector audiovisual tradicional.
• Multimèdia/ electrònics (internet, mòbil).
Acaben esdevenint empreses multimèdia gràcies als suports electrònics. Tenen com a difusió internet i ens arriben a través de qualsevol dispositiu mòbil i EMPRESA   15     aquestes empreses han nascut moltes vegades en el sector de la impressió o en el sector audiovisual.
Les empreses que originàriament lideraven el món de la premsa han acabat sent del sector audiovisual i finalment s’han incorporat al món multimèdia.
Sempre han començat en el món de la premsa.
Segons l’àmbit geogràfic Quan del que parlem és d’intermediar informació, hem de tenir clar al públic objectiu al qual ens adrecem. És difícil fer una empresa de comunicació continental a Europa pel tema de l’idioma.
• Local: la informació local ha desaparegut perquè no hi ha hagut prou recursos perquè la publicitat local no era suficient per cobrir-ho. El mercat local continua viu el problema és com construïm empreses viables des del punt de vista econòmic.
• Regional: Això és important a llocs com Catalunya des del punt de vista cultural. Les úniques televisions autonòmiques que funcionen és on hi ha nacionalitats històriques que tenen una llengua pròpia.
El diari més llegit a cada territori és el diari d’allà.
La televisió més vista a Catalunya és TV3 i al segona Antena 3. Els diaris més llegits són La Vanguardia i El Periódico. La ràdio més escoltada és RAC1 i la segona Catalunya Ràdio.
• Estatal: de tot l’estat.
• Continental: Tenen sentit on hi ha una llengua comuna.
• Global: De tot el món.
    Segons la necessitat de títol habilitant Empreses que per poder funcionar necessiten que els donin una autorització de l’administració.
Això passa sobretot amb la tele i també la ràdio. Ho pot concedir el govern central o el govern autonòmic.
• Empreses que necessiten llicència administrativa: ràdio i televisió • Empreses que no cal llicència administrativa: diaris i mitjans online 16   EMPRESA     Exemple: el que va passar amb els canals de Telecinco i Antena 3. El govern els va donar permís però un òrgan ho va denunciar a un jutge i van haver de tancar els canals que tenien. Ara Telecinco i Antena 3 ho han denunciat perquè ells havien fet una gran inversió de diners.
Els diaris no necessiten llicència administrativa. Un mitjà per internet tampoc.
Segons la posició a la cadena de valor És allò que ocupem com a empresa des de l’origen fina arribar a l’usuari final.
En un cotxe, per exemple comença amb les matèries primeres. Després la transformació de les matèries primeres en matèries que entren a fàbrica, les peces i després el concessionari on el comprem.
• Integració horitzontal: quan un diari funda un altre diari. Créixer en el mateix suport.
• Integració vertical: quan una empresa que es dedica a imprimir funda un diari. Està verticalment situada a la cadena de valor del diari abans de la cadena del contingut. De l’origen cap al consum final • Integració diagonal o multimèdia: quan un diari funda una ràdio o una televisió. Quan tenim diferents suports sota una mateixa empresa.
Segons el tipus de propietat • Públiques: empreses informatives que la titularitat correspon a alguna de les administracions. Públiques locals, autonòmiques, estatals.
• Privades: les que el capital és exclusivament privat.
• Mixtes: aquella que barreja els diners públics i privats. A Catalunya passa en el cas de la medicina. Hospitals amb part de capital privat i part públic. En el cas de mitjans de comunicació és més difícil de veure.
Una empresa que rep subvencions no és una empresa mixta.
Segons l’objectiu prioritari dels accionistes • Orientat als beneficis • Orientat al servei públic EMPRESA   17     • Orientació ideològica: exemple cadena Cope, doctrina ideològica; la Razón a favor de les testis del partit popular. Público sostenia les ideologies del partit socialista.
Segons la relació comercial amb l’audiència • Gratuïts: • De pagament: Gol TV, diaris quan els compres esporàdicament • Per subscripció: diari pot ser de subscripció • Freemium: és la barreja de free i premium. Per exemple diari Ara que t’ensenya titular i un tros perquè llavors paguis.
Una mateixa empresa pot estar en més d’una classificació. Taxonomia: foto estàtica d’un moment concret i les empreses són tot menys estàtiques. No hi ha ningú que pertanyi a un únic grup; es pot pertànyer a més d’un grup.
Exemple: Amazon va comprar el Washington Post. Quan un grup potent vol entrar a continguts no ho fa generant una marca nova sinó comprant un dels diaris més prestigiosos dels Estats Units d’Amèrica.
Els diaris digitals amb més lectors a internet són alhora els diaris amb major circulació. A Espanya són El País i El Mundo.
Empreses de premsa • El seu producte és caduc i variable (diari, revista, tabloide, butxaca, etc.). L’empresa de premsa té unes especificitats en funció de la caducitat. Tecnologia de producció i difusió adequada a aquesta caducitat.
• Es caracteritza per la periodicitat. És el que defineix tota la nostra estratègia de producció. No és el mateix a una revista mensual que a una setmanal. No publicaràs el mateix a una i l’altra. Exemple: en una mensual no publicaràs informació.
• Procés de fabricació complex on intervenen múltiples factors industrials i creatius: Departaments que hi intervenen: - Redacció /Publicitat: els que redacten continguts i els que ens porten la publicitat. Els que programen i els que decideixen sobre els continguts han de tenir clar quin espai deixen per a la publicitat. Com i 18   EMPRESA     quina quantitat d’informació donem i com i quina quantitat de publicitat donem.
- Composició: com fer més atractiu el diari.
- Impressió: un cop tenim les maquetes fetes van a les plantes impressores que entren a la rotativa per imprimir.
- Distribució: distribuir-ho.
(Procés de fabricació complex: Un periodista està al carrer i veu com passa una notícia, arriba a la redacció i ho escriu, s’elegeix a quin lloc estarà i es presenta als jefes de la redacció que seleccionaran les notícies que es publicaran i es difondrà.
El més valuós des del punt de vista comercial, per a un anunciant. Tots voldrien aparèixer a la portada i quan no a la contraportada i sinó a les imparells).
• Han estat origen de molts grups de comunicació: integració horitzontal i després multimèdia. Exemple: grup Godó va néixer com un diari. Multimèdia: Amazon va comprar el Washington Post.
• Ingressos: la meitat dels seus ingressos procedeixen de la venta del número, subscripcions i l’altre 50% procedeix de la venda de publicitat.
En els esportius és molt baix. Funcionen molt poc per la publicitat.
El número creix en època de crisi i les subscripcions en moments de molta eufòria. Des de 1993, el pes s’ha anat desplaçant de la publicitat a la venda d’exemplars. Abans els diaris tenien moltes més pàgines i molta publicitat. Més de la meitat del diari era publicitat. Diaris 150-180 pàgines. El percentatge de publicitat pujava al 70%.
El Marca és el diari més llegit a Espanya i la revista Pronto.
• Despeses: 35% (un terç) consums i provisionaments (paper, distribució) part material que comprem. Quan va sortir la premsa gratuïta, els editors eren els mateixos que venien el paper.
28% despeses de personal. Un terç de despeses de les empreses de generació de contingut són les despeses de personal. 27% altres despeses d’explotació. La tendència és a disminuir les despeses de personal a favor d’altres despeses: externalització de serveis.
EMPRESA   19     • La digitalització ha suposat un canvi profund en el model de negoci. El fet que la gent pugui llegir per internet ha canviat totalment el negoci dels diaris. El dia en que es va decidir publicar els titulars a internet mentre que la gent podia estar pagant per allò van canviar els hàbits de la gent.
• La premsa viu una doble crisi - Cojuntural, provocada per la caiguda d’ingressos.
Caiguda d’ingressos de publicitat.
- Estructural, per la gratuïtat que imposa internet. Ens han canviat el model de negoci amb nosaltres a dins. 50% de negoci està en risc.
• Els paywalls no funcionen (El País, El Mundo) excepte en diaris d’alta qualitat (ARA) i d’abast internacional (The Wall Street Journal).
Paywall: mur de pagament. Per continuar llegint la notícia s’ha de donar el número de targeta. Això no ha funcionat. Això només ha funcionat amb els diaris en anglès d’abast mundial com el The Wall Street Journal. Són una eina útil per les empreses d’arreu del món.
• Crisi no resolta. Aixecar el mur de pagament no suposa el mateix que la publicitat perquè hi ha menys gent que ho visita.
Empreses de ràdio • El seu contingut és fugaç (fins a l’aparició del podcast) i calia consumir-lo al moment que es produïa.
• Limitació geogràfica. És un producte bàsicament local, excepte per associació en cadena. Això ho determina la llicència que té. Els governs donen llicencies per fer ràdio en una localitat. Si vols fer una cadena has de demanar llicència per cada una de les comunitats.
Hi ha gran variabilitat de continguts i de públic objectiu. Això fa que sigui un mitjà molt madur però encara en creixement. (El millor criteri de marketing es poder tancar els ulls i que ens vingui la imatge d’una persona perquè aquest serà el target al que m’he d’adreçar). La ràdio fa continguts adreçats a públics molt concrets. Les audiències de ràdio continuen creixent. En nombres absoluts hi ha més oients de ràdio avui que fa deu anys.
20   EMPRESA     • Producció molt més lleugera que els diaris: - Redacció/Publicitat - Difusió (per ones FM, xarxa, etc.) • Ingressos: - Gairebé el 100% venda de publicitat en el sector privat. Falques, patrocinis, esponsoritzacions).
- Subvencions en el sector públic i molt poques pel sector privat. En d’altres països taxes (per receptor, amb la factura elèctrica). Als altres països es paga una taxa o quota un cop l’any. El sector públic viu de la subvenció. Les ràdios públiques europees tenen molt poca publicitat.
Excepció: Catalunya Ràdio.
• Despeses: - 30% despeses de personal - La resta, difusió de senyal, productores, etc.
- La tendència és a disminuir les despeses de personal a favor d’altres despeses: externalització de serveis.
• La digitalització ha mantingut el model de negoci, i ho aprofita tant per a la difusió i el consum asincrònic com per a millorar la participació i interactivitat amb l’audiència. Les xarxes socials han permès millorar la fidelitat de l’oient. L’oient se sent partícip del que està passant perquè et contesten i acabes sentin-te part del programa.
• Mercat en convivència de les emissores de titularitat pública i les privades. En premsa la titularitat és privada, la ràdio pública i privada i la televisió també pública i privada.
• 3 àmbits de mercat: local, regional i estatal. Igual que la premsa.
Pràcticament no hi ha ràdio internacional per l’idioma, l’interès i els repetidors.
• Tendència a la concentració en cadena i a la desaparició de les emissores de caràcter local.
• Les empreses de ràdio han viscut sempre del mercat secundari (la publicitat) i no el primari (audiència) a diferència de les empreses de premsa.
EMPRESA   21     • La ràdio amb la digitalització ha aconseguit millorar la seva relació amb l’audiència.
• Si ajuntes dos ràdios aconsegueixes a través d’una xarxa d’emissores arribar a més mercat. Això es veu en el compte d’explotació: d’una banda alleugereixes la càrrega de les despeses perquè podem prescindir de part de les despeses de personal i per la possibilitat de rebre publicitat nacional.
• Mercat en convivència de les emissores de titularitat pública i les privades.
• 3 àmbits de mercat: local, regional i estatal. En funció del contingut, la tecnologia i la cobertura tindrem tres tipus de cobertura: local, regional i estatal. Existeix la televisió de caràcter internacional. CNN primera cadena d’abast internacional amb notícies 24 hores. Guerra d’Irak. Són líders d’opinió. Bloomerg, Finantial Times. Però no tenen grans audiències.
• Tendència a la internacionalització i a la concentració: poques empreses, molts canals.
• Les empreses privades pensen que les públiques que van publicitat els estan fent competència deslleial. Exemple: RAC1 i Catalunya Ràdio.
RAC1 té una manera de fer ràdio que embla una ràdio pública. Ho diferencia el compte d’explotació perquè la publicitat la demanen els dos i RAC1 no pot baixar el preu de la publicitat i el de Catalunya Ràdio sí. Quan el sector públic va a buscar publicitat es troba que les privades els acusen de fer competència deslleial.
• Mediaset i Atresmedia van acordar amb el govern espanyol que TVE no tingués publicitat.
• Youtube és una plataforma que algú va idear que fos participativa i col·laborativa però no té les condicions d’una televisió: criteri editorial ni una graella.
• Fem ràdio a internet quan tenim un criteri editorial i posem una graella a disposició de la gent. No tots els audiovisuals que hi ha a internet es poden considerar part de televisió. El sector audiovisual és molt més 22   EMPRESA     gran que televisió. Una empresa de televisió requereix condicions i una de continguts audiovisuals és molt ampli.
• Cada vegada hi ha menys empreses propietàries perquè s’uneixen. La tendència a la concentració és imparable no només en l’àmbit audiovisual sinó en tots els sectors. Mai hi havia hagut tanta oferta televisiva en tan poques mans.
Empreses de televisió • Per volum, penetració i inversions, són les empreses informatives més importants.
• Els continguts audiovisuals són la base del desenvolupament de bona part de l’actual sistema industrial de la societat de la informació.
• De la mà del desenvolupament tecnològic els continguts i possibilitats de difusió creixen exponencialment. Mai com fins ara la tecnologia de la informació havia estat tan important des d’un punt de vista econòmic.
• Producció molt complexa i industrialment potent: - Producció/Redacció/Publicitat : àrea on s’originen els continguts.
- Empaquetat: qui posa nom a tots aquests continguts, donar-los un títol.
- Difusió (per ones TDT, xarxa, satèl·lit, cable, etc.).
Les empreses de televisió són les que tenen una inversió més important i les que tenen major importància.
• Ingressos: - Publicitat, subscripcions, venda de continguts.
! El 40% de tota la inversió en mitjans convencionals ! Spots, patrocinis, product placement (comèdies de situació.
Exemple: exhibir ampolla cervesa Damm. Inserció d’un producte dins la narrativa del programa), televenda, sobreimpressions, telebotiga...
! El preu es fixa en funció del share.
EMPRESA   23     - Les televisions públiques tenen subvenció o taxes. Es financen amb el finançament públic.
La tecnologia va fent canviar el model de negoci d’aquestes indústries.
La televisió és el mitjà més universal (95%) per tant, les grans marques confien en la televisió a l’hora de destinar-hi els seus recursos publicitaris.
• Despeses: - El 60% o més poden ser compra de continguts. Cada vegada més les empreses inverteixen en continguts. Abans quasi tot ho produïen ens els seus estudis perquè no existien les empreses de producció que lloguessin aquest material. Ha passat de immobilitzat material (estudis) a immobilitzat immaterial (drets de series o de futbol).
- Gol TV gairebé el 80% els gasta amb drets de contingut, immobilitzat immaterial (compra de drets de futbol).
- Les despeses de personal 15% i baixant. És la que té menys despese.
En té menys que radio i premsa.
- Altres despeses són difusió, drets d’autors, etc.
• La digitalització ha augmentat les pantalles de difusió: - Oportunitat i competència alhora. Apareix la competència. La principal competència de les empreses de televisió a internet és Youtube.
- Smart TV (pantalles connectades). 75% gent fins a 40 anys quan mira la televisió està alhora utilitzant una altra pantalla.
- Mòbil: com a paradigma d’un canvi en els consums audiovisuals.
• Les empreses de telecomunicacions comencen a operar com a empaquetadors de televisió (Telefónica).
Impacte que està produint la digitalització tant en la generació de continguts i producció com en la difusió d’aquests continguts. EL potencial de difusió es multiplica gràcies a internet. Difondre els continguts arreu del món. Això es converteix en una oportunitat per la nostra empresa.
24   EMPRESA     Cadena de valor de les empreses de televisió Són tots aquells elements que contribueixen de l’origen a la desaparició d’aquest bé o servei. A cada una d’aquestes fases se li afegeix un valor econòmic i serveixen per fer augmentar el valor d’aquest servei respecte de la fase anterior.
Passos consecutius pels quals passem per anar de l’origen al final d’un be o servei. Cada fase serveix per fer augmentar el valor d’aquest servei respecte de la fase anterior. Les fases són: Proveïdor 1. Matèria primera 2. Subministrament Fabricant 3. Logística/materials 4. Fabricació 5. Logística/productes Client/consumidor 6. Ús 7. Fi de vida Cadascun d’aquests passos, amb la transformació que ha sofert, el preu ha canviat.
El procés que va des de la compra per milers fins la compra de l’usuari hi ha hagut una transformació progressiva que ha fet variar el preu. (augment de valor en el preu final del producte que comprem).
Cadena de valor dels diaris (premsa) 1. Creació o adquisició de drets. Creen els continguts els periodistes i l’adquisició de drets seria d’imatges, de notícies d’agència i de reportatges.
2. Edició 3. Producció: disseny i lectura 4. Impremta.
5. Distribució i venda.
6. Lector EMPRESA   25     − El valor canvia i augmenta en cada una de les fases de la cadena.
− El sou de tots els que intervenen en l’elaboració d’un diari venen del preu del diari que paga el lector.
− L’origen de la cadena de valor de les empreses de televisió i les empreses de premsa és el mateix.
Cadena de valor empresa de televisió 1. Creació de continguts (preproducció: guionistes i creatius; producció: artístic, executiu, tècnic; postproducció: tècnics i professionals 2. Empaquetats, programació. Homogeneïtza els continguts en format audiovisual. Es creen graelles de programació a través dels concessionaris de televisió i dels editors de continguts.
3. Transmissió (terrestre, cable, satèl·lit, DVB-H, IP.
4. Recepció. Es rep per tots els mitjans disponibles.
5. Consum. Pot ser mercat primari (audiència) o mercat secundari (publicitat).
Els diaris venen un 30% menys i la publicitat cau un 55%.
26   EMPRESA     Esquema organització empreses de televisió i empreses de ràdio.
Catalunya Ràdio RAC1 Ingressos explotació 6.523.056 16.820.239 Altres ingressos 32.845.621 0 Personal -23.161.820 4.725.489 Resultat -2.961.318 1.535.030 TVE i Telecinco pot entrar a l’examen.
Estratègia: consideració general de l’objectiu Tàctica: què fem per aconseguir arribar a aquest objectiu.
Funció de màrqueting de les empreses de televisió • Àrea transversal: inclou valors, tècniques i programes d’acció que tenen impacte en totes les àrees de l’empresa de televisió. Valors: alguna cosa que inspira la manera de gestionar els continguts d’Antena 3 amb els de Telecinco i que es tradueix en la imatge que donen cap a fora. Percepció que acabem tenint tots sobre aquella marca. És més important la percepció duna marca a través d’intangibles que no pas el bé material. Hem de fer que els spots generin unes emocions que impliqui que la compra de la nostra marca i d’aquell model va associat als nostres valors. No hi ha res més important que els valors ideològics. Els valors són el que donen diferenciació a la marca.
Exemple: Anuncis de cotxes: generar sensació emocional. Això intenta el màrqueting perquè la tecnologia de l’automoció no és diferencial.
• Objectius estratègics: - Fomentar relacions comercials entre la televisió i els mercats.
- Ajustar l’oferta de continguts a aquest mercat.
• Inclou les tasques de promoció, venda, distribució i comunicació.
• Tasca primordial: coneixement i identificació de l’entorn. Segueix els canvis i modificacions per ajustar el producte a la demanda.
EMPRESA   27     Màrqueting: són els que veuen els canvis i les modificacions.
Màrqueting estratègic/ operatiu Estratègic - missió i objectius - informació bàsica sobre el mercat - anàlisi de la competència - estratègies - posicionament en el mercat - redacció d’un pla d’acció Operatiu - Màrqueting MIX - Canvis en el producte - ajudar a l’equip comercial a posar el preu.
- decisions sobre la distribució - comunicació Pla estratègic de màrqueting Tot aquest coneixement que proporciona el departament de màrqueting es tradueix en un pla estratègic de màrqueting de caràcter operatiu.
• Document de treball on es defineixen els escenaris a futur del negoci i els objectius específics: - Identifica oportunitats - Defineix cursos d’acció - Determina els programes operatius.
• La planificació estratègica és una de les àrees essencials de l’alta direcció de les televisions.
• Fixa els objectius: - Mesurables. Condició indispensable de qualsevol pla. Com mesurem si és efectiu allò que es proposa. Aconseguir els dos objectius mesurables: els ingressos i el share. No hi ha cap pla amb sentit si no va acompanyat d’una quantificació en els objectius.
- Assolibles 28   EMPRESA     - Específics - Acotats Exemples d’objectius per a un canal de televisió: • Sobre el mercat primari: - Millorar el share en mestresses de casa. (Dins d’un programa integrar una sèrie de ficció.) - Liderar el prime time - Liderar la franja de tarda - Fidelitzar l’audiència - Atreure audiència del competidor • Sobre el mercat secundari - Augmentar el nombre d’insercions publicitàries - Augmentar el preu per segon (gent amb més poder econòmic veient la teva cadena).
- Fidelitzar els clients.
• Obtenció de dades de màrqueting per a televisió - Mercat primari: Kantar media. Orienta: a la gent de programació.
- Mercat secundari: infoadex (investigar el volum total d’inversió publicitària), i2P. Orienta al departament comercial.
• Segmentació: - Un del principals objectius, tant per al mercat primari com secundari (A3, Neox, Nova, Nitro). A3 ha pactat amb Google posar un canal a Youtube. Captaran clients i es parteixen els ingressos.
- Criteris: ! Geogràfics ! Demogràfics ! Psicogràfics ! Segons els beneficis esperats A màrqueting hi ha gent amb molta capacitat d’anàlisis perquè és una àrea que ajuda per poder prendre decisions estratègiques.
EMPRESA   29     Funció de producció • Àrea que planifica i executa les operacions necessàries per obtenir el producte o servei, i organitza els recursos necessaris.
• Màrqueting estableix què vol fer una televisió; producció estableix com es farà. Producció demana coneixement a màrqueting per prendre decisions. Producció desenvolupa però no poden decidir si es contracta alguna persona o no. Producció: posar en marxa tot el mecanisme intern del producte.
• Hi ha una relació molt intensa entre producció i màrqueting: uns marcant els objectius i planificant les accions i els altres executant-les.
- El pla de màrqueting i el d’operacions van coordinats.
Models de producció Mètode de Gant: manera de visualitzar les diferents operacions que intervenen en l’elaboració d’un producte. En un dels dos eixos del diagrama veurem les funcions a dur a terme i a l’altra les setmanes necessàries per completar el projecte. En el diagrama de Gant s’ha de dir quina part de les gestions la realitza personal propi, quina part en un extern i quina part és clau en mà.
• Segons el grau de participació en la producció en la producció, hi ha diferents models: - Producció pròpia: és tot allò que durem a terme internament amb els nostres propis recursos. Exemple: informatius.
- Co-producció: múltiples models. O bé jo només poso diners i ajudo a que la productora faci la resta de gestió o bé tinc la productora a les meves instal·lacions fent el programa.
- Clau en mà: tot fet des de fora. Exemple: les sèries, les pel·lícules...
• Segons els mitjans de producció o serveis que es presta a les produccions pròpies i coproduccions, hi ha diferents models de servei: - Intern. Som els que ens encarreguem de les coses que fem.
- Extern. Productora externa que ve a fer una part de la feina als nostres estudis. Després traiem la part de diners que els corresponen.
30   EMPRESA     - Extern variable. Tinc capítols d’un concurs una part dels quals passen fora d’estudis i l’altra part a dins. Els capítols que tinguin a veure amb el que es fa a l’interior ho pago jo però tot el que es faci fora ho pagues tu.
Plans d’operacions • Hi ha 2 tipus de plans d’operacions - Generals (emissió per temporada): pla estratègic, l’expressió màxima del qual és la graella de temporada.
- Específics per a cada tipus de programa: aquell en que es desenvolupen totes aquelles operacions per produir un programa concret • És diferent el pla d’operacions quan es contracta un producte acabat a una productora que quan es realitza un informatiu diari.
• La digitalització ha permès passar: - D’un procés d’edició lineal (cada pas després de l’anterior).
- A un procés d’edició no lineal (les tasques de producció es poden combinar flexiblement).
Canvia la manera com es relacionen les productores amb les televisions. La digitalització permet que les sèries d’animació tinguem gent a tot el món treballant per produir-la.
Encàrrecs de producció • Els encàrrecs poden ser molt variats: - Informatius/actualitat - Entreteniment/actualitat - Ficció - Esports - Comercial/promocions   Etapes producció audiovisual • Pre-producció: - Desenvolupament del concepte de programa o de sèrie.
- Guió, localització, càsting, pressupost.
EMPRESA   31     • Producció: - Producció d’escenografies, decoració, vestuari, il·luminació, enregistrament, so, edició.
- Control del pressupost.
• Post-producció: - Duplicació, animació, infografia, efectes, etc.
- Tancament de pressupost, anàlisi de desviacions.
Como rentabilizar el contenido: - Venta de contenidos en internet - Publicidad y patrocinio - Crowdfounding - Generacion de contenidos a medida - Micropagamentos - Suscripciones - Cupones - Apps - Sindicacion de contenidos - Seleccion de contenidos - Versioning Estrategias corporativas empresariales • Objetivos: - Eficiencia/beneficios - crecimiento o volumen - sinergias Estos objetivos vinene condicionados por los siguientes factores.
• Factores transversales: - Internacionalizacion - Convergencia A lo largo de los años estas estrategias se han expresado de tres formas diferentes.
• Tipos: - Integracion horizontal 32   EMPRESA     - Integracion vertical - En diagonal (multimedia) La cadena de valor • • • • • • • La produccion de cualquier bien o servicio implica diversos niveles que pueden ser desgregados.
La deconstruccion vertical implica aislar las actividades de una industria en etapas.
En los niveles iniciales (origen) esta la "materia prima", que es expresada y elaborada hasta el consumidor final.
EJEMPLO: la industria lactea.
En la industria informativa, las empresas proveen a los usuarios de contenidos.
El objetivo es intermediar con la informacion, y venderla tantas veces como sea posible, al numero mas grande posible de usuarios (mercado primario), al precio mas alto posible (mercado secundario).
Tres niveles: PRODUCCION --> EMPAQUETAJE --> DISTRIBUCION (Abertis o Telefonica) Los cambios estructurales • Las empresas de comunicacion han tenido que adaptarse a un entorno cambiado: o Liberalizacion o Tecnologia, digitalizacion o Internacionalizacion, globalizacion. Esta provocando que las empresas tengan estrategias de caracter internacional y global.
Objetivos. Beneficios.
• Objetivo general para explicar todas las estrategias.
• Optimizacion de los recursos disponibles.
• En un mundo cambiado, la innovacion y la adaptabilidad son imprescindibles.
EMPRESA   33     Objetivos. Volumen.
• Suma de recursos para aprovechar las economias de escala.
• Consiguen reducir el coste unitario de los productos gracias a incrementos en la produccion: - Mas unidades del mismo producto - Diversificando el producto adpatandolo a diferentes demandas • Produccion conjunta de un diario y de un sitio web.
Busqueda de Sinergias • Proceso para mejorar la eficacia y la eficiencia de los procesos productivos, sumando elementos antes dispersos.
• Comprende 4 procesos diferentes: - Aprovechar un contenido para reutilizarlo y difundirlo en diferentes soportes de una misma compañia.
- Uso de diferentes soportes para promocionar conjuntamente algun servicio de la empresa.
- Pluriocupacion del personal en diferentes operaciones o actividades gracias a la tecnologia.
- Ahorro de costes en la gestion de la empresa.
- Union en 1989 de Time Inc. y Warner Communications.
- Walt Disney aprovecha en los años 50 la emision de programas que patrocina para dar a conocer su parque de atracciones.
- No es una tarea sencilla; hay mas aspiraciones teoricas que reales.
- La distancia entre las expectativas creadas y la realidad lleva a exlorar nuevas vias: la convergencia.
34   EMPRESA     Factores transversales. Convergencia.
- Es la suma de las empresas de telecomunicaciones oo de tecnologias de la informacion y la comunicacion.
- Tiene el origen a mitad de los 90 con el auge de la Nueva Economia.
- Por convergencia el OFCOM entiende "La capacidad de los consumidores de obtener servicios multiples desde una unica plataforma o dispositivo, o de obtener cualquier servicio disponible en plataformas o dispositivos multiples".
Integración horizontal • Proceso de concentracion empresarial entre empresas del mismo medio (misma posicion en la cadena de valor) • La urbanizacion y la bonanza economica de finales del siglo XX motiva la primera onda importante de integracion horizontal.
• Hearst, Pulitzer • Cadenas de radio (SER) • La Vanguardia, Mundo Deportivo • El Periodico, Sport • El Pais, As, Cinco Dias • El Mundo, Expansion, Marca Muchos soportes de un mismo medio en un mismo grupo.
Integracion vertical • Proceso de concentracion empresarial entre empresas que ocupan diferentes posiciones en la cadena de valor.
• Produccion + Empaquetaje + Difusion • Descendente. Hacia delante (Del origen al consumidor): - WALT DISNEY PICTURES (estudios de cine) EMPRESA   35     - ABC (cadena de television) Te ahorras gastos.
• Ascendente. Hacia atras (del que esta mas cerca del consumidor al origen. Del consumidor hacia arriba): - TELE 5 (cadena de television) - ESTUDIOS PICASSO (productora) Integracion en diagonal (multimedia) • Proceso de diversificacion sistematica y consecuente de diversos sectores de la comunicacion y la cultura bajo una direccion unica.
• Permite diversificar el riesgo empresarial.
• Da entrada a nuevos sectores con un mayor potencial de crecimiento (de la prensa al audiovisual).
• Genera sinergias • EJEMPLO: Grup Godo. En una empresa se pueden dar estrategias de integracion de mas de un tipo.
Walt Disney: - 1923 nace como un estudio de produccion cinematografica - 1995 compra la cadena ABC de television y radio Grup Planeta: - Nace como una empresa editorial Bertelsmann • 1835. Se funda la empresa editorial matriz. Editora • 1964. Compra la productora de cine UFA. Diagonal • 1980. Compra la editorial Bantam Books. Horizontal 36   EMPRESA     • 1984. Compra un 40% de la empresa audiovisual RTL. Diagonal • 1986. Crea la discografica BMG. Diagonal • 1986. Compra Doubleday. Vertical descendiente • 1998. Compra Random House. Horizontal Procesos de concentracion empresarial • La concentracion afecta mucho mas lo audiovisual que otros sectores economicos. Causas: - Busqueda de menores risgos y beneficios mas elevados - Prevencion de la competencia - Dimension y poder mas grandes Corporaciones transversales de comunicacion • Mercado Global de la Comunicacion: a finales del siglo XX, con los ambitos local, regional y nacional se le suma un mercado mundial.
• Conglomerado industrial y multimedia que surge a finales del siglo XX fruto del proceso de liberizacion de la television y las telecomunicaciones (Mora Figueroa, B.) • Causas: − Factores politicos y economicos − Desarrollo de las tecnologias de la informacion y la comunicacion 2000, America Online y Time Warner se fusionan; 183.000 millones de dolares.
• Los cambios acelerados de los ultims años alteran el ranking (IFM 2013) 1. Comcast NBC Universal 2. Google Inc.
3. The Walt Disney Company 4. News Corp Lyd EMPRESA   37     5. Time Warner 6. Viacom CBS 7. Sony Entertainment 8. Bertelsmann 9. Vivendi 10. Cox Enterprises Inc.
• Ascenso de las compañias digitales. Google maximo ejemplo. Internet y plataformas multimedia.
• Fortaleza de las empresas diversificadas multiplataforma. Contrapesan los mercados. Audiovisual y digital.
• Caida de las corporaciones basadas en la imprenta (The Washington Post, Hearst) • Hegemonia dels EUA (20 de las 50 primeras, y 7 de las 10) • Pequeñez de las empresas hispanas (Prisa, 49)   Origen. Motivación y contexto del lanzamiento del medio   ARA   Nació en 2010 con la crisis económica y del papel. Quiere ser un referente catalán y crear un país.   Creen que hay un target que no está siendo atendido. Deciden invertir por una motivación ideológica.   Rubitv.cat   Nace en septiembre de 2011 con la crisis económica.     - Análisis de la competencia local.   - Aumento de la penetración de internet.   - Necesidad de un medio independiente y plural.   Capitalización inicial   Accionistas: estrellas de TV3 y personas con capital.   - Plan de empresa: Solicitud de un crédito de 15.000€   - Que la gente se sienta parte del medio.   Target   Definición del producto, propuesta de valor   - Público determinado   - Los suscriptores son mayores de 35 años.   "Catalunya des del món, i el món des de Catalunya".   Además de explicar,   Gente de Rubí.   Es un medio hiperlocal de Rubí.     Es un medio muy participativo, 38   EMPRESA     interpreta la actualidad.   Modelo de ingresos   Principales costes   Relaciones con el entorno   Relaciones con los periodistas   Futuro del medio y del sector   Publicidad, suscripciones y venta en quiosco.   Personal, papel, imprenta, distribución, colaboradores y freelance.   Reciben presiones de los accionistas y los anunciantes.   El Consejero Delegado se encarga tanto de la parte de la gestión como parte editorial de la parte editorial del diario.
Hay dos tipos de Consejos: El Consejo Editorial y el Consejo de Administración. Son órganos constitutivos.   El sueldo base es de 18.000 €. En caso hacer bien su trabajo puede cobrar hasta 22.000 € al cabo de dos años.   - Método fiel a un medio, pero sostenible.   - Buscar fuentes de ingresos para crecer.   comentarios de las noticias, organización de un karaoke en la Festa Major.   Difusión más allá de la ciudad.   Publicidad comercial.   Sueldos del personal.   - Boicot publicitario del Ayuntamiento.   - Intento de compra y copia por parte del Ayuntamiento.   - Mal diseño y gestión de las subvenciones públicas: favorecen a los de siempre.   Una persona que sabe hacerlo todo para abaratar costes.   El medio consolida su viabilidad gracias al aumento de la facturación publicitaria.   Líder de audiencia y de seguidores a las redes sociales.   Referente informativo tanto entre los habitantes de Rubí como entre los medios generalistas.   Gestionar redes sociales y webs, crear anuncios.   EMPRESA   39     CONVERGENCIA La convergencia es el proceso por el cual la tecnología comparte el uso de la información en una cosa bidireccional. El proceso de producción hace que lo que antes era el emisor y el receptor hoy se ha convertido en un hecho bidireccional. La primera implicación de la convergencia digital, por tanto, es la bidirección, que antes era unidirección.
• • • • • • Desde el punto de vista del contenido la tarea de intermediación de la información por parte del periodista se convierte en un hecho de plataformas. Se construyen contenidos para más de un soporte.
La primera implicación es desde el punto de vista de usuario.
Además, implica cambios en la gestión empresarial. Porque los periodistas deben ser capaces de hacer lo que la tecnología permite hacer: o Modifica cambios en recursos humanos y los ingresos.
o Uno de los problemas que tiene la gestión de la convergencia son los recursos humanos (en medios tradicionales como diarios, televisión o radio).
o Ej: TV3 (se dan todas las condiciones pero los trabajadores dicen que no van a cobrar lo mismo por hacer más).
La plataforma digital se ha unificado pero hay gente que trabaja en la televisión, la radio e internet.
La inversión tecnológica hace que se pueda prescindir de parte del personal.
Hay ejemplos de convergencia de éxito y de fracaso: o Un ejemplo de éxito es la BBC, que ha creado un Newsroom donde los periodistas general todo tipo de contenidos. Han construido un edificio entero adaptado a las necesidades de la tecnología.
¿Por qué un modelo convergente cross-media? o La digitalización acelera los procesos: o De cambios en la producción de contenidos (uso de interficies, multiples plataformas) o De cambios en el consumo (dispositivos) • La lógica de eficiencia en la producción de las industrias cuturales se ve acelerada por la situación de crisis • La tecnología permite mejorar la eficacia y la eficiencia en los procesos de producción y difusión.
40   EMPRESA     Ventajas: • • • Es especialmente útil para las empresas que pretenden ofrecer información de manera continuada.
Optimización de recursos humanos dispersos en diferentes redacciones, produciendo lo mismo Promoción cruzada de todos los soportes Sinergias: • En producción “create once, publish many” Perfiles profesionales • Polivalente: − Capacidades mediaticas en diferentes soportes − Capacidades temáticas − Capacidades técnicas − Multitarea: diferentes partes del proceso − Multiplataforma: diferentes soportes per en un tema Casos de convergencia • Casi todos los casos tienen su origen en un diario o en una televisión ...