Tema 1. Introducció (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 42
Subido por

Descripción

Conceptes bàsics, Microscòpia, Evolució de la vida microbiològica, Impacte en la salut humana, Ressenya històrica

Vista previa del texto

Grau Microbiologia – Microbiologia T-1 Gloria Hidalgo INTRODUCCIÓ 1. CONCEPTES BÀSICS La microbiologia es dedica a estudiar els microorganismes.
 Via d’estudi: intenta entendre els processos bàsics de la vida dels µorganismes, de manera que es pot extrapolar sobre org més complexes.
 Via d’aplicació: a partir dels coneixement que tenim podem aplicar-los. Els µorganismes juguen un paper molt important en la medicina, l’agricultura i l’industria.
2. MICROORGANISMES Les característiques que defineixen als microorganismes són: - Organismes unicel·lulars - Autosuficients - Mida microscòpica - Grups d’éssers vius més àmpliament distribuïts per l’antiguitat dels - Grup més versàtils metabòlicament.
procariotes Tipus de microorganismes: algues, fongs, protozous, procariotes i “ virus”.
Propietats dels microorganismes  Són l’origen de totes les formes de vida i són molt abundants.
 Presenten més diversitat filogenètica que les plantes i els animals.
 Creixen a pràcticament qualsevol lloc de la Terra on hi hagi aigua líquida.
 Duen a terme transformacions de matèria essencials per la vida (cicles biogeoquímics).
A més, transformen la geosfera i afecten al clima. Ex: 2000ma apareix l’O2.
 Participen en moltes reaccions simbiòtiques amb animals, plantes i altres µorganismes.
 Causen malalties.
Ús que fem els humans dels microorganismes: - Intervenció en processos químics de gran interès industrial.
- Producció de proteïnes útils mitjançant l’enginyeria genètica. Ex: vacunes.
- Millora de la producció o conservació d’aliments.
- Contribució a les mesures de control sanitari. Ex: aigües residuals.
- Bioremediació de llocs contaminats.
- Finalitats malintencionades. Ex: armes biològiques, bioterrorisme, etc.
2.1. MICROSCÒPIA Poder de resolució: Ull: 0,1 mm M. Òptic: 0,2 μm M. Electrònic: 0,1- 20 nm Mida microscòpia dels diferents µorganismes: - Protozous: 2 - 200 μm - Algues: 1 μm - metres - Fongs: 2 μm - 20 cm 1 Grau Microbiologia – Microbiologia T-1 Gloria Hidalgo - Bacteris: 0,1 - 1000 μm (excepcions) Virus: 0,01 - 0,2 μm Viroids i prions 3. EVOLUCIÓ DE LA VIDA MICROBIOLÒGICA La Terra es va crear als 4600 ma i les primeres cèl·lules (procariotes) van aparèixer als 3800ma.
L’atmosfera era anòxica fins fa 2000ma  metabolisme de les espècies era anoxigènic.
La vida va ser exclusivament microbiològica fins fa uns 1000ma.
Els fototròf productor d’O2, van produir un canvi a la biosfera que va acabar amb molts µorg anaerobis.
Els µorg es poden trobar a qualsevol ambient imaginable.
 Temperatura: -12ºC – 100ªc  pH: 1-13  Pressió: 0 a >1000at  Salinitat: 0% de salinitat  Radiació: 0 -10000 Gy Cada µorg té el seu rang òptim d’activitat.
S’estima que hi ha 5·1030 procariotes: la biomassa més significant de la Terra són els microorganismes. Són la clau de molts nutrients (Ex: C, P, N).
Ex: cos humà: per cada cèl·lula tenim 10 µorg  microbiota 2 Grau Microbiologia – Microbiologia T-1 Gloria Hidalgo Microbioma: µorg, el seu genoma i l’ambient on es troben. Ex: microbioma humà.
4. IMPACTE EN LA SALUT HUMANA Els µorg causen moltes malalties infeccioses (tot i que menys d’1% són dolents  Ex: Yersinia pestis, Phytophtora infestans, virus varola i sarrampió, etc).
Amb el temps s’han establerts mètodes de control en els països desenvolupats: vacunes, antibiotics, etc. Tot i això, van sorgint malalties emergent causades per µorg.
Hi ha molt patògens que s’han fet resistents per, p. ex., prendre antibiòtics sense control.
El µorg també tenen un impacte important de manera favorable pels humans: - A nivell agrícola: µorg fixa N, de manera que no fan falta compostos nitrogenats; reciclatge de nutrients, convertits en humus pels µorg; l’existència d’animals herbívors i tèrmits que poden alimentar-se gràcies als µorg que contenen; etc.
- A nivell alimentari: µorg en proporcionen quantitat d’aliments.
- A nivell ambiental: reciclatge de desfets, principals responsables de la fotosíntesi.
També ajuden a desenvolupar tecnologia, de manera que es pugui millorar certs aspectes. Ex: crear biofuel, bioremediar, obtenció de metalls, etc.
- L’estudi del µorg permet entendre i desenvolupar branques d’estudi com la biotecnologia. Ex: org modificats genèticament, producció de farmacèutics, teràpia gènica.
Futur de la microbiologia: - Detecció de malalties noves - Crear i millorar processos industrials.
- Continuar coneixement de la diversitat microbiana i el seu entorn. Avui en dia es coneix menys d’1% dels µorg que hi ha a la terra.
5. RESENYA HISTÒRIA Primera observació al s.XVII (1655), quan van haver-hi els utensilis (lupa)  primer observador de fongs: Robert Hooke.
A. Van Leeuwenhoek va crear el primer microscopi (1632-1723) i va ser el primer gran observador, ja que va poder observar bacteris.
La microbiologia s’incia com a ciència a finals del segle XIX.
5.1. TEORIA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA En l’època de Leeuwenhoek persistia la teoria de la generació espontània  la vida podia originar-se a partir de matèria morta.
Hi havia una hipòtesi alternativa, la biogènesis: la vida dels org prové d’una vida preexistent.
És necessari aire, que és la força vital que donar-se la vida.
5.1.1. Proves a favor i en contra - Francisco Redi (1688): bols amb peix podrit, la meitat tancats amb una gassa i els altres no: demostra que les mosques no sorgien del peix sinó que venien per la olor  refuta teoria de la biogènesis.
3 Grau Microbiologia – Microbiologia T-1 Gloria Hidalgo - John Needhan (1745): va aparèixer vida microbiana a partir del brou primer bullit i després tancat  a favor de la generació espontània.
Lazzaro Spallanzani (1765): va bullir el brou ja tancat, de manera que no va sorgir cap microbi  contra generació espontània.
Pasteur (1861): va posar brou nutritiu en matràs de coll de cigne, el va bullir i el va deixar reposar. D’aquesta manera, els µorg no van sorgir, tot i estar en contacte amb l’aire. Això va ser degut a que aquest no podien accedir al brou per la força de gravetat que es creava amb el matràs  refuta la teoria de la generació espontània.
6. MICROORGANISMES I MALALTIES A nivell de malalties es va trigar temps en descriure que els µorg les produïen.
Ignaz Semmelwise i Joseph Lister deien que es rentessin les mans i que es desinfectes el material cirúrgic, respectivament.
Robert Koch (1876) estableix relació entre µorg i malalties.
Els postulats de Koch són: 1. El microorganisme ha d'estar present en tots els individus que tinguin la malaltia, però no en individus sans.
2. El microorganisme ha de ser recuperat d e l'individu malalt i poder ser aïllat en un cultiu pur.
3. El microorganisme aïllat en el medi de cultiu ha de provocar la malaltia quan s'inoculi en un individu sa.
4. El microorganisme s'ha de tornar a aïllar de l'individu inoculat i ha de correspondre al que es va inocular.
La majoria de bacteris que provoquen malalties en l'home segueixen aquests postulats, excepte Mycobacterium leprae que en s er intracel·lular estricte no compleix el segon postulat.
Els virus, en aquell temps encara no descoberts, tampoc els compleixen.
4 ...