Ètica i Legislació tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura ética
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 09/01/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

2nº Infermeria, ètica i legislació.
Irene Andreu TEMA 2.
1r PPT: DEFINICIONS.
1.La vulnerabilitat de la persona:  Situacions de cotidianitat: Hàbits de vida, costums  Situacions de problema ètic: Solucionar mitjançant la reflexió  Situacions de dilema ètic: Situació difícil ja que es confronten dos valors de la mateixa importància.
2. Presència de l’Ètica: Normes individuals: VALORS Normes de grup Normes socials: apreses en societat, varien segons l’època.
3. La persona: Té capacitat de decisió i llibertat d’elecció, no en el que ens passa, sinó en com reaccionar al que ens passa. Podem escollir, en part, la nostra forma de viure encara que no sempre sabem el que ens convé: possibilitat d’equivocació.
La persona també té capacitat de raonar per discernir entre el que està bé i el que està malament. Busca, mitjançant la reflexió el que és bo o correcte: Presa de decisions. Sempre hi ha diversitat d’opinions sobre el que és correcte i incorrecte.
Bona vida humana  vida en relació (positiva, of course) amb els humans: Donar-se una bona vida = donar una bona vida.
Tot el món té dret a la mateixa llibertat. (La limitació d’aquesta està en la llibertat de l’altre.) Ètica: Aprendre a emprar bé la llibertat que tenim; intent racional de viure millor.
4. QUÈ ÉS L’ÈTICA? L’ètica és autònoma: cadascú l’ha de pensar per si mateix, laica: depèn de la capacitat de raonar, no de dogmes religiosos i alegre: fer-ho bé, obrar bé produeix satisfacció encara que a vegades requereixi esforç o sacrifici.
L’ètica es converteix en un deure quan al pensar que alguna cosa és bona, sorgeix l’obligació de dur-la a terme. Per això, parlar d’ètica és parlar del deure cap a un mateix i cap als demés; la persona és capaç de donar-se a si mateixa normes morals de conducta ètica.
És el intent de donar raó, de saber per què, de justificar el que fem. FONAMENTA la moral. S’intenta comprendre, encara que no es comparteixi, les raons de l’altre. Admet la diferència: tolerància i diàleg.
És una reflexió de la moral (conducta). Pretén que la capacitat crítica es converteixi en un hàbit i que les persones prenguin consciència crítica de la seva moral. (Saber per què es fan les coses).
Per què he de fer això? Avui en dia, la Ètica està molt més lligada cap a l’autonomia,no a la imposició, sinó a fomentar la pròpia autonomia de la persona, per això parlem més aviat d’Ètica que no pas de Moral.
2nº Infermeria, ètica i legislació.
Irene Andreu Moral: Té més a veure en coses personals/individuals, la Ètica tracta buscar coses de la moral (creences i valors) en grups, la Ètica seria una justificació de la Moral.
La Moral s’ha fet molt diversa de fa 50/100 anys; No tenim els mateixos valors que tenien els nostres avis, convivim moltes persones amb diverses maneres de veure la vida. (Pensaments heterònoms  pensaments dels altres).
5. MORAL És el conjunt de costums i normes que solem acceptar com a vàlides; Conjunt de judicis relatius al bé i al mal destinats a dirigir la conducta dels humans, es concreten en normes de comportament, es transmeten i evolucionen amb el temps i inculca hàbits a partir de la repetició i vivència quotidiana.
Què dec/ he de fer? ÈTICA Reflexió sobre la moral.
Pregunta: Per què ho he de fer? Per què és bo? Capacitat de buscar solucions.
No és normativa: valors.
MORAL Conjunt tancat de valors.
Lligat a creences i costums.
Normativa.
Seguiment imposat incondicional.
PLANTEAMIENTO ÉTICO: ¿CÓMO DECIDIMOS? ¿CÓMO AYUDAMOS A DECIDIR? Heterotomia: Base de l’aprenentatge, raó aliena, principi: autoritat, relació jeràrquica, mecanisme: repetició i càstig, des-responsabilització. Heteronomia és un terme tècnic introduït a la filosofia per Immanuel Kant per fer referència al fet que la voluntat no estigui determinada per raó del subjecte, sinó pel aliè a ella (la voluntat d'altres persones, les coses del món, la sensibilitat , la voluntat divina, etc.); podríem dir que no és la persona pròpiament que pren les seves decisions sinó que són intervingudes.
Autonomia: Potencialitat, raó i voluntat pròpia, principi: humanisme, relació d’ajuda, mecanisme: diàleg, consens, auto-responsabilització. Capacitat de prendre decisions sense intervenció aliena. S'oposa a heteronomia.
2n PPT: TEORIES ÈTIQUES.
L’Ètica “serveix” per determinar el que està passant o el que ens agradaria que passés.
Com definim el que és bo? Qui em pot dir què faig? Que he de fer? Quines són les actuacions correctes?  Teories descriptives  Teories ètiques - T. DEONTOLÒGICA I. Kant: Deontologia, no conseqüencialisme, formalisme.
 INMANUEL KANT: La raó de la nostra vida és dur a terme els deures que Déu ens ha donat.
Principi màxim  el DEURE.
Imperatiu categòric  la RAÓ.
 Un acte és bo o dolent en funció de la seva conformitat a una norma moral; Per saber si una cosa està ben feta has de mirar si en actuacions similars també ho duries a terme: APLICABLE A UN UNIVERS SENCER.
- Acceptada i respectada per tothom.
- Tractar a les persones sempre com a fins i mai com un mitjà.
2nº Infermeria, ètica i legislació.
 Irene Andreu T. CONSECUENCIALISTA J. S. Mill STUART MILL: Principi màxim  FELICITAT.
 Un acte és bo o dolent en funció de les conseqüències i balanç entre danys i beneficis.
- A nivell individual: Egoisme ètic  que cadascú s'ocupi del seu propi interès i així el conjunt de la societat funcionarà; el més racional és que cada individu busqui satisfer les seves necessitats, que coneix millor que ningú, sense fer mal als altres.
- A nivell social: Utilitarisme  L'ètica que afirma què és bo allò que ens útil per a ser feliços: La finalitat de l'acció humana (i específicament la felicitat que s'aconsegueix a través de les accions humanes) està vinculada a la realització d'accions útils. “El major bé pel major nombre de persones”.
- T. JUSTICIA i IMPARCIALIDAD J. Rawls “La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de pensament”.
Cada persona té els mateixos drets en un sistema de llibertats. Les desigualtats socials i econòmiques son producte de que uns obtinguin beneficis a costa dels menys afortunats.
-Les desigualtats son ≠≠ oportunitats -Protecció dels qui tenen condicions menys afortunades CONTRACTE SOCIAL I PROTECCIÓ DEL FEBLE.
6. La JUSTICIA. (W. Frankena): Gran defensor de les llibertats civils.
Beneficiència: No infringir mal, prevenir el mal, evitar el mal, promoure el bé.
Justícia: Considerar a les persones segons els seus mèrits, distribuir equitativament el bé i el mal i considerar a les persones d’acord a les seves necessitats.
- T. DE LA ÈTICA DE LA CURA C. Gilligan  Las normas, valores y virtudes masculinas se estructuraron en torno a la justicia y los derechos, mientras las femeninas se nuclearon en el cuidado y la responsabilidad. En este contexto, la teoría de Carol Gilligan ha aportado una mirada diferente, defendiendo la existencia de una moral particular en las mujeres. A través de su ética del cuidado, Carol Gilligan ha contribuido a cuestionar las concepciones morales de raíz kantiana (obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal.) PPT 3: L’ÈTICA DEL TENIR CURA.
Context actual: canvi de paradigma. SALUT/MALALTIA: SALUT MALALTIA Qualitat de vida.
Dolor.
Utilitat i pertinença.
Incapacitat / Dependència.
Lleure.
Manca de xarxa social i/o sanitària.
Control de la malaltia i seqüeles.
Dificultats per a l’adaptació.
2nº Infermeria, ètica i legislació.
Irene Andreu Nous interrogants: QUE hem de fer i COM fer-ho  Problemes ètics, dilemes ètics, situacions quotidianes.
AUTORS/ IDEES CLAUS: La realitat ens fa plantejar noves preguntes sobre els dilemes ètics existents: Podem ser tant racionals? Tant independents dels demés? Tant imparcials? Cada vegada tendim més al NO; L’ésser humà és fràgil i vulnerable.
1- La persona com a subjecte moral – ètic.
2- La llibertat individual.
3- La justícia.
Valors emergents: la solidaritat, la cooperació i la confiança.
Que és tenir cura? Tenir cura és natural: espontaneïtat, “vocacional”, personal, valor individual, i professional: reflexiu, es pot aprendre. Coneixements, experiència amb valors: Ser, estar i fer.
Lawrence Kohlberg (1927-1987) Carol Gilligan (1936- ?): La moral y la teoría.
Psicología del desarrollo femenino.
2nº Infermeria, ètica i legislació.
Irene Andreu TENIR CURA ÉS...
ANNE DAVIS: Cuidar i l’ètica del cuidar al segle XXI: Que sabem i que ens hem de qüestionar? COIB 2006.
- Tenir cura és acompanyar i facilitar: Atenció global i individualitzada, Persona / Familia /Grup / Comunitat, competència clínica i relació d’ajuda. RECIPROCITAT.
- Actituds ètiques: Presència cuidadora  preservar la intimitat, treballar amb consentiment, garantir la seguretat, ser veraç, ser fidel i advocar.
- Aportacions de tenir cura a una vida bona: El interès per la qualitat de vida i benestar, l’autonomia front a la dependència, la quotidianitat i la salut: model de salut centrat en les persones.
DETRACTORS: Quelcom utòpic, possibilitat de generar injustícies, la dificultat de la proximitat, possibilitat de generar paternalisme, estereotip de virtut femenina.
2nº Infermeria, ètica i legislació.
Irene Andreu L’ètica de tenir cura proposa: Un paradigma centrat en les relacions humanes i la potencialitat de la persona, sigui quina sigui la seva condició, de portar una vida el més autònoma possible, i planteja: La cobertura de les necessitats de salut de les persones des del respecte per les múltiples creences i formes de vida, com l’eix central de l’atenció.
Com entenem el tenir cura? “El coneixement de les lleis de la vida i de la mort i de les lleis de la salut requereix un curós aprenentatge derivat de l'experiència i de la recerca. No ve donat per la inspiració” Florence Nightingale ...