Vies Urinàries (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

FISIOPATOLOGIA – APARELL URINARI @emargaritboada VIES URINÀRIES Estructures que s’encarreguen de recollir l’orina i d’eliminar-la a l’exterior. Els túbuls acaben en els calzes, i aquests s’ajunten i formen la pelvis renal. Posteriorment en surten els urèters que van a parar a la bufeta urinària i finalment en surt la uretra.
En formen part: - Túbuls col·lectors (no fabrica orina) Calzes Pelvis renal Urèters Bufeta urinària Uretra Vies urinàries ben assenyalades gràcies al contrast iodat  MALALTIES DE LES VIES URINÀRIES Les vies urinàries poden ser origen de malalties: INFECCIONS (cistitis, pielitis, pielonefritis) Són les més freqüents. La majoria d’elles són ascendents, és a dir, comencem per baix (sobretot per la bufeta urinària = cistitis). Els microorganismes poden pujar per les vies i provocar pielitis (comprèn urèters, pelvis i calzes). La infecció pot arribar als ronyons i causar pielonefritis (infecció ronyons). Com més puja la infecció més greu sol ser. La infecció més benigne és la cistitis, a l’igual que és la més freqüent de les 3 (sobretot en dones). Aquesta infecció sol donar símptomes de molèstia a l’orinar, coïssor i micció no confortable (disúria).
També pot provocar hematúria (sang a l’orina). NO provoca febre, només a vegades disúria i hematúria (sí que si la infecció comença a pujar pot sorgir febre). Si la cistitis progressa acostuma a acabar en pielonefritis i sempre dóna febre, esgarrifances... els pacients acaben ingressats a l’hospital. A més, els bacteris situats al ronyó poden passar a la sang (bacterièmia). Fent cultius es poden observar.
LITIASI (a qualsevol part de les vies urinàries) Són càlculs (pedres) que poden obstruir el pas de la orina. És força freqüent. Tot i que en diem litiasi renal no afecta al ronyó sinó a les vies en sí, on es forma. En els calzes és on habitualment es produeixen aquestes pedres a causa de la precipitació de soluts que s’han filtrat per la orina, derivats del calci i l’àcid úric. Quan hi ha un excés de productes a l’orina es queden als calzes i faciliten la seva precipitació. Normalment quan es formen a nivell de pelvis i calzes no solen donar problemes si estan quietes. Si dificulten que l’orina baixi es pot estancar i infectar-se. L’orina és un brou de cultiu molt bo pels microorganismes sobretot si es troba així estancada. Si els càlculs es mouen en sentit del corrent de l’orina es poden desplaçar cap a un 1 FISIOPATOLOGIA – APARELL URINARI @emargaritboada urèter i poden quedar enclavades en el tub i es produeix un còlic nefrític (dolor intens). Si per sort la pedra es desenclava disminueix el dolor i orinant es pot eliminar la pedra.
TUMORS (habitualment malignes) No són estranys, sobretot els de la bufeta urinària. És més freqüent en gent entre 40 i 50 anys.
El símptoma més freqüent és l’hematúria.
OBSTRUCCIONS (litiasi, pròstata) Molt freqüent sobretot en homes. L’obstrucció pot ser per litiasi o per creixement de la pròstata.
L’obstrucció per litiasi és perquè el càlcul es clava i l’orina passa amb dificultat. Si l’osbtrucció dura molt temps el ronyó patiria i pot anular la seva funció. Pel que fa la malaltia prostàtica, a partir dels 45-50 anys la pròstata va creixent de manera benigne (hipertròfia benigne de pròstata). La pròstata toca la uretra posterior tocant la bufeta. Al créixer col·lapsa o apreta la uretra i per tant dificulta l’evacuació de l’orina de la bufeta. Afectarà els 2 ronyons (la pedra afecta només a un) i pot anul·lar-los als dos. Normalment es tracta d’una obstrucció progressiva.
2 ...