Tema 5. Política Industrial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 3º curso
Asignatura Economía Sectorial
Año del apunte 2016
Páginas 1
Fecha de subida 25/03/2016
Descargas 34
Subido por

Descripción

Apunts sobre competitivitat i política industrial d'economia Sectorial amb el Dr. Joan Trullén, ex-secretari d'industria 2004-2008.

Vista previa del texto

TEMA 5. LA POLÍTICA INDUSTRIAL La R+D es estratègica pel creixement de la productivitat. Per aconseguir això, la millor manera es fer política industrial orientada a la R+D privat. L’estratègia científico-tècnica principal (i la més utilitzada a Catalunya) és fer una recerca que porti al desenvolupament d’un producte i aquest acaba generant una innovació en el mercat. Es parteix d’una molècula per desenvolupar una vacuna per cobrir una malaltia i que caba innovant fent reduir el cost del tractament anterior. Una altra, més centrada en la innovació i amb menys resultats, és la inversa (I-D-R), que és la utilitzada a Espanya. Es parteix d’una necessitat de X tecnologia es desenvolupen uns processos que exigeixen una recerca que no hi ha apunt. Això porta a una gran part de fracassos. Aquesta és una visió més des de la indústria cap a la recerca, per la necessitat de nova innovació a la indústria. Per tant, la política industrial cada vegada serà més important. L’economia del coneixement també porta cap a economies d’escala i a economies de xarxa.
- Especialització en sectors de no molt alta necessitat de coneixement.
- Escassa dimensió d’establiments.
No hi ha una sola estratègia industrial, si no que n’hi ha de diferents. Si apostem per les grans empreses, això tendirà més cap a les economies d’escala. Si preferim les PIMES, això serà més aviat economies externes.
L’estratègia de Baumol pel desenvolupament és la reducció de l’impost de societats a les empreses d’innovació, per així afavorir la innovació.
Al pacte + indústria van participar diverses universitats, convençudes que la indústria havia de ser el motor per a la recuperació econòmica, amb diverses estratègies per fer política industrial. La idea és no fer només política industrial, si no fer total la política orientada cap a la indústria (per exemple infraestructures). L’estratègia industrial no depèn només de la R+D si no de tot. Per això ha d’haver una política que encamini tot el país cap a la indústria si aquesta ha de ser el centre de la recuperació.
La idea és actuar sobre la productivitat total dels factors, sobre el perímetre, sobre el capital, sobre el treball i sobre l’energia, donant-li una base exterior i actuant àmpliament sobre factors claus que estan no estan en cap d’aquests sectors si no que estan en la infraestructura, en el RDI, en els Clústers i districtes industrials Marshaillians i en la política exterior (UE).
Per poder fer tot això es fan 8 comissions (la de perímetre, la de capital, la de treball, la d’energia, la d'infraestructures, la de RDI, la de Clúster i DIM i la d’exterior).
Per tant, la de perímetre diu que si depèn de tot aquests serveis, s’han d’incloure aquests per la política industrial, pel que no ha de ser el departament d’indústria qui porti a terme la política només sobre la indústria pròpiament dita, si no incloent també aquests serveis, incidint també sobre el mercat de treball, l’energia, l’infraestructura, etc., orientada a la indústria.
...