Sessió estudis culturals. 3-12 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 06/12/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

SESSIÓ 03/12/2014 Estudis culturals: Els estudis culturals estan dintre de tots els estudis crítics de comunicació i cultura.
Aixó els conecta amb la sensibilitat sobre la comunicació que es va manifestar a l'escola de Franfurkt pero aquesta connexió es una connexió des del punt de vista filosófic, la escola de Franfurk es la primera gran tradició de la filosifia social que va un enfocament propiament crític amb base marxista i els estudis culturals es una corrent d'estudis que apariex en els 70 i que recorden en certa manera a l'escola de Franfurk. Dic recorden peruqe comparteixen amb l'escola de Franfurkt aquesta taranà crític, aquesta posició crítica devant dels fenomomens socials del seu moment. Ara bè, la crítica formulada o el judici crític que els estudis culturals no homogenis, sino des de veus ben diferents, fan sobre la cultura moderna i sobre els mitjans de comunicació es ben diferent que la crítica de l'escola de Franfurkt.
Tambè comparteixen les bases marxistes del pensament de l'esocla de Franfurkt, encara que aquestes bases estàn molt fortament arrelades ( en l'escola de Franfurk) en els textos més filosifics, els treballs dels estudis culturals fan més aviat una revisió dels fonaments marxistes, fan revisions, matissos, apreciasions particulars sobre aquells plantejaments marxistes originals.
Els estudis culturals neixen a la Gran Bretanya y el centre neuràlgic és un centre que s'aomena Centre for Contemporany Cultural Studies, aquest centre es va crear l'any 1964 en la ciudad de Birmingham. Tot i neixer auna ciutat de segona, des de el centre d'estudis culturals es van exportar els seus treballs arreu del món i de fet aquesta exportació va provocar que durant els anys 80 i 90 apareguèssin motls departament universitaris dedicats als estudis culturals, fins i tot, tot iq ue a la UAB no existeix s'havia plantejat que algun departament portès l'estiqueta d'estudis culturals. Tambè va tneir molta ressó en el món llatinóamericà on va guanyar de manera molt important aquesta forma d'entendre la cultura des de la qual el grup de Birmingham va enfocar els seus estudis i va enfocar els seus treballs. El primer director és el Richard Hoggart l'any 64. A partir de l'any 68 fins l'any 79 el director va passar a ser el Stuart Hall ( lectura estudiada ) i durant aquest període de temps es el moment en el qual hi ha un periode de internacionalització dels estudis cultura britànics. El centre de Birmingham és un centre d'estudis doctorals ( de 3r cicle ) i ésun centre dedicar als estudis , las practiques i les institucions culturals i les seves relacions amb la societat i amb el canvi social. Aixó és la etiqueta més oficial.
El Stuart Hall es va fer càrrec amb 36 y anteriorment ell havia vingut a estudiar i provenia de Jamaica. Ell és un socioleg jamaicà que ven jove senva a la Gran Bretanya, una societat molt marcada i estructura de classes on hi havia molt perjudicis racistes i colonials i de la tradició colonia. Aquest jovenet jamaicà que va estudiar a la GB es fa un lloc entre la intelectualitat britànica i aconsegueix driigr aquest centre doctoral que en aquells moment era un centre molt secundàri i marginal.
A Birmingham en aquells moments, és una ciutat de treballadors de la industria on la classe obrera tè un paper improtant, i apareixen una sèrie de sub-cultures associades entre els joves de Birmingham que són le sque avui en dia com els “rockers” els “skinheads”, es donen aquestes tribus juvenils i les investigen. Ells investigen aquesta subcultura juvenil.
A partir de la creacó del centre d'estudis culturals començen a apareixer moltes revistes, congressos, departaments.. de manera que es converteixen en una cosa on no es confiava i es converteix en un camp d'estudi i de investigació molt plorific, amb una gran quantitat de producció científica que es pot reconèixer arreu del món, i que s'adapta a les circunstàncies i els contextos culturals diversos del món. Apareixen de manera natural per que coneicideixen en els plantejaments sobre com s'estudien els centres culturals aquests. Tot aixó conicideix en un moment on la FILOSOFIA passa per una etapa del post-modernisme ( any 80-90). El post-modernisme és una corrent de pensament on predomina el relavisisme cultura i epistomológic i on domina la visió de la realitat com un dicurs. El món no està compost per coses materials sino que per discursos. El post modernisme hi ha un moment o hi ha un gran questionament de les bases filosofiques més ancestrals, es posa en questió la ciencia, la realitat, es posa en questió tot. Els estudis culturals no són uns estudis inspirats en el post modernisme pero si que suposen una renovació d'entre el món social i en aquest sentit va una mica de la mà de la idea de renovació.
Els estudis culturals NO és una teoria ni és una proposta sobre la comunicació de masses ni la comunicació mediàtica, ni una proposta sobre com han de ser les cultures. Els estudis culturals és un conjunt de treballs, de estudis, de investigacions de maneres de explicar el món que ens envolta. No existeixen directius. El que si que hi ha és un comú denominador, una vocació de mirar la cultura de la nostra època d'una manera diferent en com s'havia mirat fins ara. Quan un fa aquest exercici de mirar la cultura acaba petant els mitjans de comunicació ja que tenen un paper molt destacat en la cultura moderna. És una nova forma d'entendre la cultura i auqesta nova forma de entndre la cultura permet abordar els estudis de maneres diferents com fins ara. Tambè és una forma de connectar cultura i societat. Aquesta connexió ho escriu el Raymond Willian que és una lectura que tothom que havia estudiat estudis culturals ho havia de llegir, era com cultura i societat estaven lligats i quin rerefons hi haiva en la societat o cultura moderna. És com una mena de sociologia de la cultura.
Bases marxistes dels estudis culturals: Dos autors que són molt influents són el Richard Hoggart i el Raymond Williams sobretot amb els seus treballs amb história de la cultura o la história de la cultura vista des de una perspectiva més social. El Williams es va dedicar a fer de mestre amb persones que no havien tingut oportunitat d'estudiar, feia classes a adults, a la classe obrera a gent que no tenia cap mena d'educació. A partir d'aquesta experencia va mirar de reinvindicar la cultura popular i de reivnidicar els valors de la cultura popular, una cultura que havia estat aniquilada per la cultura de masses.
El Richard Hoggart, que va ser director els primers anys del centre de Birmingham, tè un text molt famós i que va ser molt influent: The uses of Literacy, ( els usos de ser ilustrat ). Aquest treball recupera motes formes de vida tradicional de les classes oberas que resisteixen a les culturas de masses. En aquests treballs ( aquestes textos que són antecedents ) s'escriu amb molt detall com les fomres culturals i les clases de vida es transformen i canvien i s'adapten a aquesta nova cultura de masses que ve dels estats units. Aquests dos autors van ser molt influents en els estudis culturals.
Tambè s'han de tenir en compte les bases marxistes, on s fa un revisió al plantejament marxista anomenat materialista históric: ( La ideologia i la cultura tenen un gran valor en el materialisme históric pero són revisades per obtenir una visió més moderna) Materislisme históric: 1. Els individus ens enfruntem a la naturalesa per poder viure i crear condicions materials de la nostre existència. Per fer aixó, una de les coses o la principal cosa que fem es cooperar entre nosaltres i organitzar-nos socialment. A partir que aixó succeeix la nostra relació amb la natura és una relació que està socialment sociabilitzada, no ens enfrontem a la antura sino que a travès de la organització de la societat a travès de la qual ens hem enfrontat ala natura per poder sobreviure. Aquesta organització es dibuien un seguit de relacions de producció i que serviexen per reproduir la existència material nostre. Aquesta organització social tè relacions amb els individus per que aquests produeixin coses que ens permetin reproduirnos socialment. Aquestes relacions de reproducció són la dimensió materialsita de la história humana. ( Per poder sobreviure necesitem poder relacionarnos amb la natura, per poder sobreviure necesitem produir alguna cosa, o bè caçar o be conrear ...) 2. El treball i les relacions de producció adopta formes diferents al llarg de la história. Esrandictats per aquest canbis que s'han produit en les relacions de producció dels individus que són la base material de la societat. Aquesta base material és sobre la qual es construiex tot el curs de la historia ( diu Marx ).
Existeixen uns que exploten i altres que són explotats i aixó produeix situaicons injustes, cosa que tambè es aixó al periodisme modern. Els que tenen els mitjans per produir es beneficien del valor afegit que el nostre treball dóna als productes que produim. Amb el nostre treball nosaltres li dónem més valor al treball que fem i els que es beneficien d'aquests valor són els mitjans de comunicació. Aixó tambè és una relació de comunicació, desigual, injust.
3. Tot aixó tè un reflex a un segon nivell que el Marx s'anomena: Super Estructura. Aquesta super estructura està formada per la societat civil, la familia, l'estat..
4. Tambè es troba un altre àmbit que és el món de les idees, de les creençes, dels significat, s'han anat separant ( Marx diu) de la base materialista. Podem dir que hi ha una mena de divisió del treball on uns pensen i altres executen el que es pensa. Tot aixó originalment nosaltres ho aplicavem de forma inmediata al procès de producció, utilitzavem la raó per poder sobreviure. A mesura que s'han anat construint aquestes estructures de relació de producció diu que la faceta del treball s'ha anat diferenciant, hi ha uns que treballen amb el seu esforç i altres intelectualment. Aixó ha creat un individu amb una vida descentrada, que no és plena. Les formes ideologiques no són res més ( totes les idees ) que una visió distorsionada de la realitat, una falsa conciència.
Els estudis culturals es fixen molt en el paper que juga aquesta ideologia en la conciència dels individus, en la manera d'organitzar-se, en la manera de relacionar-se.
Aquesta idea que està tan infleunciada per unes estructures de quina manera afecta en les seves expressions i pràctiques culturals. Amb aixó és el que es fixen en les manifestacions culturals, veuen en on estàn les marques d'aquesta ideologia que és una ideologia que domina sobre qualsevol altre forma de pensament. Estem parlant d'una ideologia dominant.Per tant, d'una banda com la ideologia dominnat del capitalsime colonitza la ideolgoia dels individus i els fa veure coses diferent del que són la seva realitat i per altra banda és entendre quin paper juga la cultura en tot aixó i comprovar si relament hi ha una única cultura ( que finns llavors era la cutura de la burgesia ) i que es considerava el significat de la paraula cultura, la idea burgesa com aquesta idea burgesa de cultura amarga altres formes culturals que poden ser tan legítimes com la idea burgesa de cultura ( els skinheads, rockers...).
Conceptes clau: Alló en que es fixen és en veure com es produeix la cultura moderna de l'època i que existiexen manifestacions culturals diferents de la cultura burgesa i com veure com es reprodueix aquesta cultura a travès de la transmissió de la manera de pensar o d'una ideologia determinada. Nomès el que és veu clar és que a travès d'un procès de transmissió de ideologia per part dels mitjans de comunicació o d'una visió determinada de les coses és com s pot garantir que aquestes coses contignuaràn sent com són i per tant que es pugi establir l'ordre establert. Els 3 conceptes clau descriuen formes de dominació: • Cultura dominant: Concepte per Raymond Willian ( no és estudiós del estudis culturals pero si que insipira ) . Ell diu que és un sistmea de pràctiques, significats i valors dominants i efectius. Tan senzill i tan revolucionari per que la manera de entendre la cultura no era aquesta. La cultura fins els estudis cutlurals no són pràctiques, avans la cultura era un stock de sabers, era una manera de tenir un nivell determinat des de el punt de vista intelectual. La froma de entendre la cutlura fins els estudis culturals es una forma molt clàssica, ells el que fan es eixemplar la idea de cultura que incoporen creençes, pràctiques... Cultura no és nomes una peça musical, una novela, una obra d'art, són moltes més coses.
• Hegemonia: El recuperen els estudis culturals d'un autor italià anomenat Antonio Gramsci, que va ser fundador del monetstir italià, era de cerdenya que va partir una repressió motl dura dels regims italians i va passa rpràcticament tota la seva vida a la pressó, a la pressó va escriure moltes obres seves que van teir influencia als partits comunistes. El seu concepte de Hegemonia expressa com es produeix un procès de dominació d'una ideologia o cultura sobre unes altres. Ell diu que la manera on s'imposen les classes oscials que tenen la capacitat o els bens de producció no es a travès de la submissió sinó que tambè es produeix una colonització de la societat. No nomès és un procès de direcció i orientació de la societat, aquestes classes dominants a travès del seu lideratge i respectivilitat pública es dirigeixen amb referents que condueixen a la societat i la lideran. Tenen aquestes classes socials no només tenen un poder cohesitiu, per obligar a fer que les coses sigin com ells volen i aquest poder cohesitiu es realitza a atravès de les forçes de l'estat, sino que a més a més tambè tenen una extraodinària capacitat per organitzar el món per ordenar les coses, per liderar eleccions, per imposar un domini i d'aquesta forma, en aquesta espècia de violència simbólica i capacitat de lideratge és com aconsegueixen sobordinar a les classes populars. En definitiva el que es diu és que és la capacitat que tè un “grup” social d'exerxir la elecció moral i intelectual de la societat. Així aconsegueixen conduir la voluntad general de la societat. Aixó te com a contrapartida que garanteix i legitima el seu lideratge i controla les masses i que, d'altra banda, aquest procès d'hegemonia el que fa tambè és anular l'identitat de les cultures minoritàrias fins el punt que la cultura hegemonica, en aquest cas la cultura burgesa o capitalista, esdevè sentit comú, el sentiment que dónem per descomptat que tots necesitem per viure. El sentit comú actua com a bloquejador de visions alternatives de les coses, és una mena d'autocensura.
• Ideologia dominant: Louis Althusser, va matar a la seva dona i va acabar a un manicomi. Era un marxista que tè textos molt interessant per definir els mitjans de comunicació. Ell els hi deia com aparells ideologics de l'estat. Ell parla d'ideologia dominant i que el concepte signfica o vol dir un sistema de ideas o representacions ( la ideologia ) i que enten que els individus entenen una relació imaginaria a les seves condicions reals de consistència. Es a dir, que tot es com una mena de miratge o “espejismo”. Per Louis Althusser la ideolgoia dominant es una idea que ens creem sobre el món que ens envolta que descriu falsament com són les nostres existències. És una relació imaginària, que no s'ajusta a la visió real de les coses, a la realitat material. Ens fem una construcció intelectual d'aixó que governa a les nostres vides i les nostres maneres d'entendre el món. A part de totes aquestes questions és com s'explica la forma en la qual simposa un discurs sobre la realitat de la societat.
Els estudis culturas no són una toeria amb una formació hipotètica catagórica, sino que més aviat és un conjunt de formes d'abordar els estudis de les formes modernes.
Aquesta questió, tornant una mica en l'estudi, fa que no sels pugi considerar una disciplina. Aleshores són molt atarodoxes, no són ni sociolegs ni antrolpolegs.. són una mica de tot. Els interessa aprofundir el coneixemnt de les subcultures amb les eines que siguin convenient de la sociologia, la antropologia... tot alló que els hi convingui per les subcultures. Aixó d'una banda no són una disciplina acadèmica en sentit estricte i d'altra banda utilitzen mètodes a la hora de fer investigació, mètodes ben diferents i que podriem dir que no responen a una directiu marcada molt fortament.
Una altre questió eés que a diferencia de la tradició d'investigació o d'estudis crítics en cultura ( com escola de Franfurk), a diferencia d'aquests primers, els estudis critics si que estpan interessant en relaitzat recerca empiricai eleborar conclusions que alimentin la seva visió marxista. Els de la teoria critica ( escota de franfurkt ) fan aquesta crítica des de una posició filosofica, no amb treballs empirics o d'observació.
Les subcultures modernes es fa a travès dels mitjans de comunicació de masses. Els estudis culturals s'adonen que aquesta mitjans de comunicació no nomès són vehicles, sino que produeixen moviments culturals a la societat que s'expressen a travès de multiples formes. Els moviments juvenils musicals tenen la música el referent important de del punt de vista important pero els moviments subculturals s'epressen des de unes formes de vestir o actuar o ser determinades, i aixó és el que les interessa al dels estudis culturals. Veure la vinculació entre els mitjans de comunicacio i les pràctiques culturals del carrer. A més, tambè els hi interessa veure quin és el rerefons social de les cultures que emergeixen.
El rerefons és per exemple els skinheads quan es van adonar que els skinheads era una repsosta de fills de classe obrera britànica a l'exclusió o marginació de la que estaven conmdenats. Aixó genera una reacció determinades als joves que els fa apartar-se d'aquesta cultura raonable. Un pot consumir cultura o pot participar a la cultura moderna de una manera raonable o pot questionar-ho tot i posar-se al marge (skinheads ). Les formes de pensar i els perjudicis propis dels skinheads són trets culturals propis de aquesta subcultura i aixó no es pot entendre sense saber que els majors skinheads són fills de treballadors que es veuen abocats en una mena de vida sense perspectives interessants.
Hi ha un llibre molt interessant anomanat Rituales de risistència que és una recopilació de estudis de l'escola de Bringhan i uns dels recopilador és Stuart Hall i hi ha capituls dedicats als skinheads, als tenyboys, als rockers... Ells fan aquesta connexió entre el moviment jovenil i el connecten ab la eva ideolgia. Fan un retrat molt acurat dels perfil ideologic i cultura d'aquests moviments i els presenten com a rituals de resistència, com a formes culturals d'una cultura que s'ha imposat. Aquests joves el que inteten és escapar amb formes molt diferents com els skinheads. Una altre cosa interessant que estudien.
Mitjans de comunicació i les seves funcions: Els mitjans de comunicació diuen Stuart Hall que tenen com a aparells ideologics de l'estat que tenen 3 funcions importants: El Stuart Hall és el gran teóric dels Estudis Culturals i tot i que va fer alguns treball empirics, el seu llegat. Ell diu que els mitjnas de comunicació tenen 3 funcions a la societat moderna ( no és funcionalista ) 1. Funció cognitiva: els mitjans fan una construccó del món. Els mitjans fa una construcció selectiva del coneixement social. De fet el món que ens envolta sens fa inteligible gràcies als mitjans de comuniació. Els mitjans són un recurs que utitzem molt important per entendre el que passa al món que ens envolta.
És una font de coneixement a la qual acudiment per poder entendre les coses que passen. A més a més aquesta funció cognitiva és veu molt clar quan ens permèt per exemple parlar de realitats que desconeixem.
2. Funció representativa: Consisteix a oferir per parts dels mitjans un món o una idea de món plural i divers que no un veritable pluralisme. A travès de la tv o la prensa la cantitat de lèxics diferents que veiem o els estils de vida diferents, sembla que els mitjans de comunicació apareguin formes de vida molt diferents i cultures molt diferents i idees i ideologies i estils de vida molt diferents de manera que aixó ens fa crear una idea de món plural i divers. La clau de la funció representativa és que els mitjans actuen oferint una representació d'aquesta visió o idea plural. És una representació alegada, no és que posin llocs on es materialitza el materialsita sino que ens mostren una imatge de món plural.
3. Funció hegemonitzadora: Els mitjans el que fan és ordenar i posar sentit a tota aquesta realitat externa i plural que sen's ha presentat. Tambè la presneten de manera clasificada, amb atributs, amb un perfil marcat. En definitiva, li dóna coherència a tot el discurs dels mitjans. Tota aquesta coherència en la qual es diuen els dicurs trasnmeten uns valors i un sentit comú determinat. A travès de la construcció d'aquest dicurs coherent es vincula un sentit comú, ens diuen com han de ser les coses, com no han de ser... Ex: el normal és tenir un cotxe, el normal és consumir. Ningú se sent compable per anar a comprar o per tenr en propietat alguna cosa. Lo normal és la propietat privada. Es el de repartir aquesta visó com la visió enla qual ens hem de incorporar tots per que és la raonable, és lo normal.
Els treballs dels estudis culturals ( abanda del treball de cofificació o descoficiació) apareixen altres treballs relacionats amb la pràtica periodística que ens diuen el paper que juga el periodisme en la transmissió de ideologies. Aquests treballs són Policing the crisis que és un estudi de Stuart Hall que es va publciar l'any 78 que tractava el tractament periodístic sobre una sèrie d'actes violent que es van dónar a la GB als principis dels anys 70 i que la premsa van fer un seguiment anomenat Mugging i que era una mena de salts violents que a EUA eran molt tractats per a la GB no. El fet d'ultizar aquesta paraula i ttota al cobertura informativa que va generar aquesta quesitó va sorgir per que els mitjans de comuncació construisin el pànic moral a la societat. Ell ho descriu com una amenaça per els valors i per els interessos socials.
Totes les cultures que hem parlat eren etiquetat per part dels mitjans de comunicació com una amenaça i el fet de tallar-se el cabell o de drogar-se no és en si mateix una amenaça per la societat, pero van ser etiquetats així i van passar a ocupar un lloc amenaçador quan en realitat no era una amenaça en si matiex.
El primer que fan els mitjans és definir els fets com una amenaça per els valors i interessos socials, tambè els clasifiquen d'una forma codificada. Tambè des de els mitjans de comunicació es construeix unes “barricades morals” que és el nom que li va ficar a el fet de incorporar una mena de intelectuals per que parlessin d'aquests problmes i aquestes opinadors que abondessin en aquesta visió esterotipada, i finalmetn el que fan els mitjans es proporcionar una solució possible a partir de rècorrer a fonts d'infomació acreditades. A experts amb un diagnòstic i proposen solucions.
( FINS AQUÍ ES COM ELS MITJANS FAN DESCRIURE ELS MUGGINS) Tot aixó encaixa molt amb la lògica rutinària de la producció periodística i en aquesta llógica rutinària té un paper molt imrpotat el que Stuart Hall identifica com els Definidors primàris. Pero d'intre d'aques tprocès de continguts, hi ha un context que ha fet que les coses es presentin d'aquesta manera. Aquí hi ha un paper motl destacat dels definidors primàris que són els que no estàn dintre de la redacció i que tenen un gran poder en que les coses siguin vistes com són vistes finalment. Aquestes definidors primàris són aquelles fonts d'informació que tneen la capacitat i la ifnromació de dónar una visió de les coses ajustada a la seva visió o estructura.
Tenen el poder de definir el que ha passat i de posar-ho amb paraules. Els periodistes quan arriben al lloc dels fets ja arriven quan han passat les coses i a qui pregunten ( policia, cap de noseke...) aquestes fonts ofereixne una visió de la realitat determinada que està en consonància amb l'ordre establert. Es un complement en el sentit comú, en aquesta manera de veure les coses. A més a més, aquestes fonts d'informació tenen l'avantatge en ser els primers en definir aquesta realitat i com són ells el que ho propporcionen i que és una versió que es complaent amb l'ordre establert, qualsevol altre versio tè una doble feina que és la de construir un discurs alternatiu i de combatre o destruir aquesta visió que s'està imposant per part dels definidors primàris.
Un exemple és l'any passat és la doctrina Parot. Aquestes noticies d'aquest fet es van alimentar de fonts plurals on funcionaris de presons defensaven que tenien dret de surtir, o rerpesentats de les vistes, politics, ciutadants... De manera que teniem els fets i les versiosn pero sobretot una visió molt plural sobre aquest fet. Tot aixó, pero, estava dins del amrc interpretatiu que suposava que aquesta gent estiguès al carrer.
Totes les noticies orientaven les noticies cap a la amenaça aquesta. Cap mitjà de comuncació va plantejar que es pagues una mena de pena per aquells que havien dictat una llei que era il.lega. No si era justa o no justa la anulació de la llei, sino aquells que van dictar la llei que van dictari que van pendre desicions ilegals, com és que no van estar incautats. Tots els judistes saben que una llei no pot ser retroactiva.
Aleshores aquest plnatejament no es va dónar mai i va una mica per aquí l'enfocament en que els estudis culturals es fixen en aquesta visió hegemonitzadora dels mitjans de comunicació.
...