5.2 lepidosaures adaptacions (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: Lepidosauria | 57 ADAPTACIONS DELS ESCATOSOS 1. TEGUMENT Glàndules tegumentàries: n’hi ha, però no tenen gran importància. Aquestes principalment estan associades ala reproducció (glàndules femorals) o per repel·lir possibles depredadors.
Feneres: Cèl·lules mortes compactades: escates, ungles, espines, banyes.
Escates epidèrmiques: formades a partir d’una evaginació de la dermis cap a la epidermis. Durant aquest procés es produeix una papil·la dèrmica. En una fase final, la dermis es retrau i es forma l’escata. Pot ser que durant la seva formació les escates s’inclinin. Entre les escates trobem les bisagres, capes fines d’epidermis que donen flexibilitat de la pell.
Muda: eliminació total o parcial de les capes cornificades de la pell. Pot dependre de factors intrínsecs o extrínsecs. Sempre que es produeix l’eliminació de la pell es forma prèviament un estrat nou a sota, l’animal mai queda al descobert. La muda total es dona en: - Alguns gecònids: exemple: Eublepharis macularius Serps: les pells es desprenen totalment (camises) i es giren Escates modificades   Cascavells: escates seques i buides disposades en cercle que, al xocar entre si produeixen aquest soroll característic. A cada muda s’afegeix una escata més (es pot mudar de manera regular d’1 a 4 vegades a l’any).
Banyes: en trobem de diversos tipus o Masses compactes de cèl·lules ceratinitzades (Crotalus cerastes) o Fundes còrnies que cobreixen les prominències òssies.
2. LOCOMOCIÓ - Quadrúpeda Disposició sprawling de les extremitats.
o Extremitats: moviment contra lateral o Moviment del cos: ondulatori 58 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s És freqüent una reducció de les extremitats com a conseqüència d’una gran eficiència en el moviment contra lateral  Serps, Amphismaenia, Scincoidea (lluprions) Algun gènere d’Amphismaenia únicament presenta extremitats anteriors (Bipes). Aquestes sovint es redueixen a vestigis immersos en la musculatura.
En Scincoidea trobem moltes espècies amb extremitats però s’observa una reducció d’aquestes.
En aquest estudi s’observa que hi ha hagut una reducció de les extremitats en més de 75 espècies. L’estudi relaciona la pèrdua de les extremitats amb la morfologia del cos. En aquest cas el cos s’allarga enormement. A part d’això les espècies sense extremitats tenen una capacitat de dispersió més baixa i, per tant, són més propenses a l’extinció.
Pel que fa a les relacions evolutives en serps trobem una sèrie de gens implicats en: - Expansió identitat toràcica (increment de la regió toràcica) Increment del nombre de vèrtebres (prod. Mesodèrma) Eliminació extremitats En un primer pas evolutiu es va expandir la cavitat toràcica i es van eliminar les extremitats toràciques. En serps modernes també trobem una elongació del cos com a resultat de l’increment del nombre de vèrtebres. En grups actuals hi ha espècies que solament presenten rudiments de les extremitats posteriors (només un os surt del cos (fèmur) i forma els anomenats esperons). No obstant això, la majoria de serps actuals no presenten extremitats anteriors ni posteriors.
3. SISTEMA DIGESTIU La majoria de serps i saures presenten implantació dentària acrodonta. Algunes serps presenten implantació pleurodonta.
Glàndules bucals en escatosos      Glàndules mucoses: humifiquen les preses durant el pas de l’esòfag a l’estomac Glàndules lacrimals: humitegen l’ull Glàndules de Harder: humitegen l’òrgan vomeronasal Glàndules de Duvernoy: secreten una formació cerosa que cobreix les dents.
Glàndules de verí: són homòlogues de la glàndula de Duvernoy.
Tema 5: Lepidosauria | 59 El verí queda emmagatzemat dins la glàndula. Aquesta, té una musculatura associada que fa sortir el verí a través d’un tub que passa per dins les dents.
Disposició de les dents i relació amb l’aparell injector     Aglifa: dents no acanalades. A la mandíbula superior tenen dues fileres de dents i a la inferior, una.
Opistoglifa: 2 o 3 dents posteriors poc acanalades. El verí que secreten no és molt actiu.
Proteroglifa: 2 dents anteriors acanalades. El verí és més actiu.
Solenoglifa: 2 dents anteriors amb un conducte i erèctils: generalment les dents estan plegades dins la cavitat bucal amb unes membranes que les protegeixen. Aquesta disposició la presenten les serps més perilloses: escurçons, serps de cascavell...
Per empassar les preses    Moviment alternatiu de les mandíbules inferiors: es mouen progressivament Musculatura llisa de la paret de l’estómac i estriada de la paret corporal: ajuden al transport de la presa cap a l’interior La tràquea es desplaça cap avall: per evitar problemes respiratoris.
Cas concret en Dasypeltis scaber: S’empassa els ous. En les vertebres més anteriors presenta unes hipoapòfisis dirigides cap endavant.
Aquestes s’utilitzen per trencar la closca. La musculatura ajuda a aquest trencament.
Digestiu d’iguana - Esòfag Estomac (acostuma a ser allargat) Intestí prim - Cloaca Cec - Fetge bilobulat Intestí gruixut - Pàncrees 60 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s Digestiu de serp Extremadament allargat amb les mateixes parts que l’anterior.
Totes aquestes parts del tub són elàstiques per permetre el pas de preses de grans dimensions.
4. ÒRGANS DELS SENTITS Termoreceptors: presents en algunes serps. Aquestes poden detectar canvis de temperatures de fins a 0,0030C. Els termoreceptors es poden trobar a: - Tgument (boa) Fossetes labials (pitó) Fossetes loreals o facials: orificis que es troben darrere de les narius externes. Cada un consta de dos cambres entremig de les quals hi ha una membrana loreal en connexió amb les branques d’un nervi dirigent. Aquesta membrana és l’encarregada de captar els canvis d temperatura.
Oïda Iguana: Ones sonores  timpà  columel·la  finestra oval (dins l’orella interna és on trobem el receptor principal, la papil·la auditiva) Serps (Sense timpà ni trompa d’Eustaqui): Ones sonores terra  ossos mandibulars  quadrat  lligament  columel·la  finestra oval Oïda iguana Oïda serp Ull La majoria de saures presenten parpelles mòbils i una membrana nictitant medial. L’enfoc es produeix pel canvi de forma del cristal·lí, gràcies a l’acció del cos ciliar.
Conus papil·lar: amb funció de nutrició de la retina Tema 5: Lepidosauria | 61 Serps i alguns saures: No presenten parpelles, el que trobem és un recobriment tegumentari. Aquest s’ha fusionat davant de l’ull i forma un escut ocular (lent dèrmica). Se suposa que les serps es van originar a partir de llangardaixos excavadors i és per això que presenten fusió de les parpelles de protecció de l’ull.
La lent dèrmica també muda. Durant aquest procés es fa cada vegada més opaca i es desprèn juntament amb la resta de la pell. En aquest moment les serps presenten una visió molt reduïda i poden passar un parell de dies sense veure’s-hi.
L’acomodació de l’ull es produeix pel desplaçament de la lent anteroposterior per acció del múscul ciliar Ull (òrgan) parietal: es tracta d’un fotoreceptor. No forma imatges, únicament capta intensitat de la llum. Pot presentar un cristal·lí o una capa externa protectora. L’òrgan parietal connecta amb el nervi parietal que arriba fins l’epitàlem. El complex pineal està format entre altres coses una glàndula pineal o epífisis pineal, la qual té importància en: - Regulació de patrons de reproducció estacional Organització de ritmes diaris o circadians.
Olfacte A la cavitat nasal contenen epiteli amb mucosa olfactòria i quimioreceptors. Interiorment trobem l’òrgan vomeronasal, el qual es forma durant el desenvolupament embrionari a partir de l’evaginació del terra de la cavitat nasal. Tant un com l’altre reben unes terminacions nervioses que provenen dels bulbs olfactoris.
La llengua capta partícules químiques i, al tirar-la cap endins passa per l’òrgan vomeronasal (=òrgan de Jacobson). D’aquesta manera capten també informació olfactòria.
62 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s 5. SISTEMA RESPIRATORI Respiració pulmonar a través de favèols. En alguns casos també pot haver intercanvi de gasos a nivell bucofaringi La ventilació es dona per expansió i contracció de les costelles i la musculatura Serps: la majoria tenen 2 pulmons però s’observa una tendència de la reducció del pulmó esquerre al llarg de l’evolució. Hi ha espècies que únicament presenten el pulmó dret. Aquest és un pulmó allargat format per dues parts; una part anterior plena de favèols i molt irrigada i una part posterior sacular i no vascularitzada.
La segona regió s’utilitza com a magatzem d’aire i, en cas que sigui necessari és transmès a la part anterior del pulmó.
6. SISTEMA VASCULAR Està format per: - Sinus venós 2 aurícules 1 ventricle amb 3 compartiments 3 troncs arterials (1 artèria pulmonar i 2 arcs sistèmics) *En casos d’apnea es produeix el mateix que en les tortugues.
*L’origen de l’artèria pulmonar i els arcs sistèmics també és el mateix que en tortugues 7. SISTEMA UROGENITAL Rèptil adult mascle: a cada costat: - testicle Conducte eferent (correspon al conducte arquinefrític embrionari) Ronyó metanefritic (a les fases inicials és pronefrític, després passa a ser mesonefrític i cap a la part final del desenvolupament acaba sent metanefrític, és a dir, actua a la part posterior).
Urèter (deriva del conducte metanefrític) Conducte de Muller (rudiemntari, en femelles dona lloc a l’oviducte) Tema 5: Lepidosauria | 63 Rèptil adult femella: a cada costat: - Ovari Oviducte (conducte de Muller) Conducte arquinefritic (en regressió) Ronyó metanefrític Urèter (deriva del conducte metanefrític) Tant femelles com mascles poden presentar bufeta urinària, la qual desemboca a la cloaca, a la part de l’urodeu.
Amb bufeta urinària: - “Saures” Tuàtara Tortugues Amfibis Mamífers (ocells) Sense bufeta urinària: - Serps “Saures” (alguns) Crocodilians Ocells Els mascles escatosos contenen 2 hemipenis que actuen com a òrgans copuladors. Es parla de penis quan transporten orina i esperma i d’òrgan copulador quan només transporta esperma.
Els Tuàtara no presenten hemipenis, la fecundació es produeix per aposició de les cloaques.
En el cas de les serps el testicle dret queda més avançat que l’esquerre, anteriorment al ronyó. La part cloacal està més dilatada ja que contenen el penis. L’erecció s’aconsegueix per hemotumescència (infiltració de sang) i acció muscular.
8. REPRODUCCIÓ i DESENVOLUPAMENT Fertilització interna i desenvolupament directe.
   Oviparisme (el més freqüent) Viviparisme: grups separats poden haver desenvolupat viviparisme de manera independent Algunes espècies, depèn de les condicions poden ser ovípares o vivípares El comportament reproductor està influït primàriament per: - Temperatura i fotoperíode Precipitació per iniciar el cicle 64 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s El comportament de festeig és poc conegut. Alguns exemples: - Senyals visuals en Anolis carolinensis Senyals olfactòries (feromones) Porus femorals: orificis que se situen a la part interna de la cuixa. A l’interior de cada un d’ells hi ha una glàndula secretora que pot servir per la comunicació social, per marcar territori... Aquestes glàndules les podem, trobar en mascles i femelles però són més freqüents en mascles.
Presentes en tots els gèneres de les famílies: Cordylidae, Crotaphytidae....
Tipus de reproducció La reproducció per partenogènesi es pot donar de manera ocasional com en el cas de Cnemidophorus uniparens. El 30% de les espècies d’aquest gènere presenta partenogènesi, es formen poblacions de només femelles.
Determinació del sexe El sexe pot estar determinat per la temperatura d’incubació. Tan en el cas de les serps com en el de Tuàtara, les elevades temperatures donen lloc a mascles. En alguns casos també trobem que les femelles es donen a temperatures extremes i els mascles a temperatures intermèdies.
Període d’incubació: - llangardaixos 5-12 setmanes serps: 8-12 setmanes *Dent de l’eclosió: Es tracta d’una dent còrnia que se situa en el premaxil·lar i utilitzen els escatosos per trencar l’ou i poder sortir. Una vegada ha eclosionat l’ou la dent es perd.
...