Tema 4: Metodologia selectiva (Classe 16/3/16) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Metodes, disseny i tecniques d'investigació
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 29
Subido por

Descripción

Tema 4: Metodologia selectiva, apunts de la classe del dia 16/3/16.

Vista previa del texto

Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Tema 4: Metodologia selectiva 1. Conceptes bàsics D’ara en endavant ens endinsarem en un grup de dissenys on no hi ha manipulació de les VI:  Disseny etiològic de cohorts  Disseny de casos i controls  Disseny transversal analític Alguns autors han agrupat aquests tres, juntament amb el disseny d’enquesta, dins del mètode selectiu. El mètode selectiu és una estratègia particular del mètode científic que es proposa obtenir informació quantitativa adreçada a la resolució de problemes de diferent naturalesa (descripció, covariació-relació entre dos variables, a mesura que varia una varia l’altre-, predicció (hipotetitzar), causació, etc.- els altres estudis que hem estudiats que estan adreçats únicament a causació). Aquest mètode selectiu es caracteritza per poder investigar sense manipular.
D’acord amb la nomenclatura seguida per diversos autors, aquests disseny s’agrupen sota el nom de dissenys ex post facto, tot i que alguns insisteixen en fer una diferenciació entre dissenys d’enquesta i dissenys ex post facto.
1.1: Àmbits d’aplicació i tipus de dissenys selectius:  Interrogació general sobre un gran conjunt d'aspectes -actuals, passats o futurs- amb l'objectiu de descriure una població amb la major representativitat possible (bona validesa externa) : Dissenys d'enquesta. (descripció, covariació) o Com aconseguim participants que representin bé la població?  Utilitzant un procediment de mostratge adequat. Per tant les tècniques de mostratge son molt importants en els dissenys d’enquesta.
o Volem descriure un fenomen, o la covariació de dos fenòmens, per tan no tenim VI ni VD, tenim una variable objecte d’estudi ( descripció) o dues variables on volem estudiar si existeix una relació mútua entre elles-bidireccional (covariació) per tant en els dissenys d’enquesta no existeix VI ni VD).
 Contrastació d'hipòtesis causals quan la variable explicativa (VI) no es pot manipular: Dissenys «ex post facto». (predicció, causació) o Parlem de variable explicativa/d’exposició en lloc de variable independent Variable de resposta en lloc de variable dependent 2. L’enquesta per mostratge en el context de la investigació selectiva 2.1: Què caracteritza la investigació d'enquesta?  Objectiu: conèixer les característiques d'una població mitjançant un conjunt de preguntes.
 Tècniques de recollida de dades: entrevista /qüestionari.
 Importància de la representativitat: Tècniques de mostratge.
Cal recordar que:   El problema de la selecció de la mostra no és específic de l'enquesta.
El problema d'establir una tècnica de recollida de dades no és específic dels dissenys d'enquesta.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 3. Dissenys d’investigació amb enquestes 4. Dissenys “ex post facto” Característica essència del disseny: No hi ha manipulació Objectiu: contrastar relació causal (objectiu comú amb els experiments i els quasiexperiments) 4.1: Paradigma manipulatiu vs. no manipulatiu La taula següent permet ubicar i diferenciar els dissenys ex post facto dels disseny experimentals i quasi experimentals pel que fa a diversos aspectes relacionat amb la Ve.
   Disseny experimental: Si una investigació es duu a terme aplicant el disseny experimental, els participants són assignats a l’atzar a una de les condicions experimentals (suposant un disseny intersubjecte). D’aquesta manera, si la mostra és prou gran, hi ha una alta probabilitat que els dos grups siguin comparables.
L’investigador manipula la VE determinant per a tots els participants diversos aspectes relacionats amb el tractament que poden influir en la VR. D’aquesta manera, l’investigador provoca o elicita els valors que prendrà la VE.
Disseny quasiexperimental: Si una investigació es duu a terme aplicant el disseny quasiexperimental, la formació dels grups no serà aleatòria. De fet, sovint l’investigador treballarà emprant grups ja formats i assignant els grups als nivells de la VE (exemple: un grup realitza una acció pel matí i un altre grup per la tarda).
Disseny ex post facto: Si una investigació es duu a terme a aplicant el disseny ex post facto, l’investigador no tan sols treballa amb grups ja formats, sinó que, degut a que és impossible manipular.la, simplement registra o mesura els valors de la variable VE que ja presenten els participants a l’inici de la investigació. (Exemple: Registrem si els Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado participants realitzen o no l’acció estudiada i els separem en els que ho fan i en el que no). L’investigador no genera ni administra les condicions en què es duu a terme l’acció i, per tant, es fa més difícil garantir l’homogeneïtat de les característiques dels dos grups  més improbable que els grups siguin comparables.
En canvi, la mesura de la VR no introdueix cap diferència entre els 3 dissenys.
4.2: Tipus de dissenys ex post facto: 3 tipus de dissenys ex post facto:    Disseny etiològic de cohorts Disseny de casos i controls Disseny transversal analític 4.2.1: Disseny etilògic de cohorts La variable d’exposició (VE) ja ha pres els seus valors, però no s’ha donat encara el desenllaç objecte d’estudi (VR). En iniciar-se l’estudi, es mesuren tant la VE, per classificar els participants, com la VR, per tal de comprovar que no estigui present el desenllaç objecte d’estudi o Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado esdeveniment d’interès (l’esdeveniment d’interès fa referència a un dels valors de la variable de resposta. Exemple: La presència d’una malaltia determinada.) En cas que algun participant presenti el desenllaç, està exclòs de la mosta. D’aquesta manera es garanteix el criteri de temporalitat.
Els participants són seleccionats sobre la base dels valors de la variable d’exposició, és a dir, se seleccionen participants que presenten el nivell d’interès de la variable d’exposició, això és, participants exposats, i d’altres que no presenten aquest nivell, els participants no exposats. A continuació, es fa un seguiment duran el període de temps que es considera suficient per tal que aparegui l’esdeveniment d’interès  observem si el desenllaç, finalment, està present o absent en el grup exposat i en el grup no exposat.
En la mostra que seleccionem cap dels participants no pot presentar la categoria o nivell “crític” de la variable de resposta (també anomenat desenllaç o esdeveniment d’interés. Exemple: En una investigació adreçada a controlar la hipòtesi “el locus de control extern és un factor de risc per trastorn d’angoixa”, entendrem com a nivell crític de la VR el diagnòstic de trastorn d’angoixa. Simbolitzarem aquest nivell crític de la VR com a VR+ i la resta com a VR-.
Exemple: “El locus de control extern és un factor de risc pel trastorn d’angoixa” ( clara ) – agafar subjectes que no tinguin trastorn d’angoixa, i separar-los per els que presenten el factor de risc (locus de control extern) i els que no el presenten, finalment deixem passar un temps prudencial i avaluem si les persones se’ls ha presentat un trastorn d’angoixa.
    VR+ : Persones que pateixin o hagin patit trastorn d’angoixa VR- : Persones que NO pateixin ni hagin patit trastorn d’angoixa VE+: Persones seleccionades que tinguin un locus de control extern VE-: persones amb locus de control intern o Segons la hipòtesi el que hauria de passar es que els percentatge de persones que desenvolupin un trastorn haurà de ser més gran en persones de locus de control extern que en persones de locus de control intern.
Exemple: “L’hàbit de fumar és un factor de risc de la disfonia” Mètodes, disseny i tècniques d’investigació     Laura Casado VR+ : Persones que pateixin disfonia VR- : Persones que NO pateixin disfonia VE+: Persones seleccionades que siguin fumadores VE-: Persones seleccionades que no siguin fumadores 4.2.2: Disseny de casos i controls: En aquests dissenys tant la VE com la VR ja han pres els seus valors a l’inici de de l’investigació.
Els participants se seleccionen segons el valors que presenten en la VR, de tal manera que hi ha una part de la mostra formada per participants que ja presenten l’esdeveniment d’interès, que anomenem casos, i una altra mostra d’individus que no el presenten, els controls. A continuació, s’avalua quins són els factors de risc (o els factors protectors) a què han estat exposats els individus, així com la intensitat i la durada de l’exposició.
Aquest disseny, a diferència del disseny etiològic de cohorts, no garanteix el criteri de temporalitat (ja que no es pot garantir que la causa precedeixi l’efecte) però que permet superar la limitació del disseny etiològic de cohorts pel que fa a l’estudi de fenòmens de baixa prevalença.
Aquest disseny és propens a:   Biaixos retrospectius: Es recomana fer ús de fons d’informació independents a l’individu.
Biaixos de selecció: Per fer-hi front, cal explicitar clarament els criteris de selecció dels casos i, d’altra banda, el grup de control hauria de provenir de la subpoblació d’individus que està en risc de presentar el desenllaç i hauria de ser tan similar al grup de casos com per considerar que l’única diferència rellevant entre ambdós grups és el fet de presentar o no l’esdeveniment d’interès.
...

Comprar Previsualizar