Miles gloriosus i l'esclau a Roma en la República (2017)

Trabajo Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Fonts Històriques
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 19/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Treball sobre l'obre de Plaute Miles gloriosus del Buenacasa

Vista previa del texto

TREBALL FONTS HISTÒRIQUES EDAT MITJANA Ivan Llaveria Miró 1E ÍNDEX 1. Introducció................................................................................2 2. Desenvolupament.....................................................................3 3. Conclusió..................................................................................9 4. Bibliografia..............................................................................10 Introducció Plaute, va ser un famós autor de paliatae 1, que va néixer el 251 a.C. a Sarsina, a l'antiga Úmbria. No se'n sap gaire de la seva joventut, tot i que per una banda, els erudits relacionen la seva aparició com escriptor de comèdies a una activitat anterior, en teatres, de fuster o escenògraf durant els primers anys, i posteriorment va esdevenir actor talentós, que va adoptar el nom de Maccius (nom d'actor secundari bufonesc de farses populars) i Plaute (definit com ''peus plans'' o ''orelles planes''). Mentre que la tradició diu que va fer profit de negocis nàutics, fins que ho va perdre quasi tot, també va ser soldat, i algunes el situen com a soldat del cònsol, Gai Flamini, a la Batalla del Llac Trasimè el 217 a.C.; i que posteriorment va treballar a un forn de pa, mentre que a casa escribia les obres. Les obres de Plaute són adaptacions d'obres de la comèdia nova grega (especialment, la de Menandre 2) , és a dir, aquestes són obres transcrites al llatí i adaptades per a interessar a la societat romana.
Cal comentar que l'època en la que viu Plaute, Roma és precedent d'una revolució social, al igual que es dona la 2 a Guerra Púnica (220-201 a.C.) i la 1 a Guerra Macedònica entre 215 i 206 a.C. (relacionada amb l'anterior per l'aliança entre Filipo V i Aníbal vers Roma).
Durant aquest segle Roma es veurà en una serie de conflictes amb el rei Pir d'Epir, al nord-est de Grècia; amb l'expansió cap al centre, cap al sud i finalment la fortificació del nord, no va tenir relativament gaires problemes a diferència; i amb Aníbal Barca i Filipo V de Macedònia (conflictes que ajudarien posteriorment amb les aliances a l'expansió cap al nord d'Àfrica i el mediterrani oriental), van suposar un augment d'influència de Roma al mediterrani, junt amb un ascens social, a nivell de poder, la desigualtat entre classes es va fer cada cop més visible.
Dins les seves obres apareixen presagis de la revolució social, com també posa en boca dels personatges comentaris sobre la situació bèl·lica en la que es troba, com també molts cops utilitzava comentaris, que molts cops van ser titllats de 'Hybris' 3 i Plaute acusat de provocar als Déus i fer-ne paròdia, on els personatges es comparaven amb els Déus, o bé per fer burla, o bé per idolatrar al personatge.
''...ni el dios Marte osaría nombrar ni comparar sus hazañas con las tuyas.'' PLAUTUS, Miles gloriosus, I, 1, 11 1.-La fabula palliata és la comèdia romana amb arguments grecs. Són grecs los personatges, les ambientacions i, la majoria dels cops, el nom de l'obra originaria en la qual s'inspira la palliata. Es difon a Roma a partir del s. III aC i admet les influències de la comèdia hel·lenística, la Comèdia Nova grega, els principals representants són Menandre, Filemó i Dífil. L'època dorada de les palliatae acaba a mitjans del s.
II aC amb la mort de Terenci i l'èxit de la fabula togata.
2 .-És el poeta grec amb més importància de la comèdia nova grega, que va viure a finals del segle IV i principis del III a.C. (342/341 – 292/290 a.C.) a Atenes. Va compondre un centenar de comèdies les quals moltes van ser poc populars, tot i que té obres que van rebre premis, va ser molt valorat com a comediògraf pels seus descendents i molts autors romans van adaptar les seves obres.
3 .-És el pecat de la desmesura i la gosadia en la qual el pecador, no es controla amb els plaers materials i/o és té tanta estima que no es qüestiona comparar-se als deus, i fins i tot posar-se per sobre dels deus.
Desenvolupament Per fer una descripció del ordre social establert durant el segle III a.C, penso que també és necessari fer una introducció amb els grans progressos de les classes baixes durnant el segle IV i alguns aspectes que comencen amb aquest segle però que tenen el seu moment àlgid durant els segles III i II; per a que així ens sigui més fàcil entendre el conjunt de fenòmens que ocorren a nivell social durant el segle III.
Ja durant el segle V els plebeus ja havien aconseguit drets, que ja tenien els patricis, per igualar-los en drets. Van establir una llei d'igualtat en sentit civil i criminal per a tots els ciutadans romans (450 a.C), de llibertat de matrimoni entre patricis i plebeus (445 a.C), el 420, el dret d'accés al tribunat militar de poder consular i per aquesta època situa Piganiol generalment la primera llei del repartiment de terres del ager publicus 4, els patricis que eren ramaders, deixaven les bestiar al ager publicus, evitant que fossin repartits pels plebeus agricultors. Durant el 366 va sorgir el primer cònsul plebeu Sexto, en aquest temps els plebeus es relacionen amb nous aspectes ètnics, com la relació amb nobles llatins, mercaders, estrangers...El 338, Publilio Filón va ser el primer plebeu amb accés a la cesura, l'any següent van tenir accés al càrrec de pretor, en el sentit de la paraula,; segons les fonts antigues, a la dictadura en van tindre entre 356 o 352; cal destacar la abolició de l'esclavitud per deutes, per la llei Poetelia Papiri el 326 o 323.
Un altre aspecte són els canvis que s'estan produint dins del sistema econòmic romà i la forma d'intercanvi del comerç, es tracta de que durant el segle III i II és van subdividir els valors de les monedes amb els multiplicadors i una transformació econòmica causada per l'expansió territorial. El taller d'encunyar es va situar pròxim al temple de Juno Moneta 5, dins la ciutadella de Roma, fins que amb la insurrecció de Capua 6 l'any 314 que probablement va suposar la prohibició d'encunyar moneda pròpia a Capua, però el valor del la moneda romana va tenir davallades posteriorment, fins que a partir del segle IV, Roma va fer acords comercials amb els llatins i amb Cartago; i amb la creació de tres ports per assegurar millor les comunicacions, es troben a Ostia, a Antium i Terracina, van millorar el comerç de Roma.
Durant el segle III va haver un canvi intern en la burgesia que junt amb l'expansió del territori dominat per Roma van establir un pròsper sistema comercial, que va suposar que les diferències entres classes es fessin més notòries que abans. L'ascens de líders plebeus al poder polític no va suposar la democratització de la política, com a Atenes, sinó l'ascens d'una noblesa més ferma. Va florir un sistema social aristocràtic que es va desenvolupar ràpidament després de la 1 a Guerra Púnica i que va prendre una nova direcció amb les transformacions ocorregudes durant la 2 a Guerra Púnica.
4.-Eren els camps propietat de l'Estat 5.-És la deessa de la llum protectora de la maternitat, del matrimoni, la reina dels cels. Amb Moneto (Avisat), és Juno 'la advertidora' , es diu d'ella que mitjançant mals presagis o esdeveniments prevenia dels futurs atacs a la ciutat de Roma.
6.- És l'antiga capital de la Campània, a la bora del riu Volturn, a uns 26 km de Nàpols, va tenir una gran importància durant la història antiga, fins que va ser conquistada per Roma després de rebel·lar-se durant la 2 a Guerra Púnica.
Durant el segle IV el motor econòmic són l'agricultura i la ramaderia (força primitiva), per tant la riquesa es fomentava depenent dels terrenys pertanyents a cada persona. Els sistemes d'intercanvi encara s'utilitzava el cap de bestiar (pecus), en més de monedes encunyades al qual s'establiria el 269 a.C en vespres de la 1 a Guerra Púnica. Els artesans i comerciants formaven una petita part dels plebeus i no tenien cap importància en especial. Fins l'arribada de la 1 a Guerra Púnica Roma encara no tenia un vaixell de guerra i el 255 a.C. en tres mesos va tenir unes 220 naus de guerra (a causa de l'existència d'un conjunt d'artesans especialitzats, alguns dels quals no eren itàlics; la conquista de Sicília l'any 241 a.C., de Cerdanya i Còrsega el 237 a.C. que van esdevindre les primeres províncies romanes al Mediterrani Occidental i van impulsar el comerç amb el mediterrani occidental junt amb l'augment de la seguretat dins les costes romanes. Un esdeveniment que va tenir gran rellevància, va ser la anomenada Constitució Serviliana, en la qual es dividia la població romana dividides per classes mitjançant una avaluació del valor de les propietats terrenals, valorant-les en una suma monetària. Les classes es dividien per mitjà d'un mínim de valor monetari. La Roma del segle III dominava tota la península itàlica i la societat romana estava formada per un conjunt de gent de cultures heterogènies, on els romans havien disminuït durant les guerres, però recuperant la població un poc temps relativament. La població d'Itàlia l'any 225 a.C. segons P. A. Brunt era d'uns 3 milions d'habitants lliures i uns 2 milions d'esclaus.
L'esclavitud és va fer més important durant el segle IV, en un primer moment i principalment com mà d'obra agrària per als grans terratinents i habitualment també per als agricultors rics, a causa de l'augment dels esclaus i la menor dificultat per adquirir-ne un; tot i que durant el segle IV es van abolir les adquisicions d'esclaus de fills de ciutadans lliures ja innecessàries amb l'obtenció de terres dels plebeus pobres i des del 326 a.C s'havia abolit l'esclavisme per deutes. Com a conseqüència va augmentar el comerç d'esclaus amb altres estats o ciutats; el 348 a.C. ja apareix al tractat entre Roma i Cartago, de prohibir la venta dels aliats de les dues bandes als territoris de domini. Però aquest augment d'esclaus va ser degut al conjunt de guerres, primer amb els itàlics, després amb Cartago i aliats, on a les quals es van fer nombrosos presos de guerra, en tenim informació des del 307 a.c on 7000 samnites 7 van ser venuts com esclaus teòricament, el 264 a.C. més de 25 milers d'Agrigentum 8 i el 254 a.C. 13.000 capturats de Panormus9. Durant lla 2a Guerra Púnica es va fer habitual la venda de grans masses d'esclaus al mercat, tot i que freqüentment aquests presos, com els de Panormus, en més de ser venuts com esclaus es lliuraven amb un pagament de rescat (aquest mètode es solia utilitzar quan algun captiu formava part del sector dirigent dels enemics). A partir de la 2a Guerra Púnica preferentment començarem a veure la massificació de la mà d'obra esclava al sector artesanal. Com podem veure el sistema governant de Roma no tenia aparentment problemes amb les classes baixes de la societat romana, però si amb els conjunt de cultures heterogènies que concentrava baix un mateix sistema, i que veurem 7.- Eren una tribu itàlica que vivia a la zona del Samni, una zona muntanyosa del centre d'Itàlia.
8.-És una ciutat del sud de Sicília, capital de la regió del mateix nom, va ser on es va donar una de les primeres batalles del a 1a Guerra Púnica.
9.-Va ser una de les principals ciutats de Sicília a la costa nord de l'illa, que es trobava a una badia ((l'actual golf de Palerm), I és on es van enfrontar l'any 251 a.C. l'exercit romà dirigit per Metello i l'exèrcit cartaginés dirigit per Asdrúbal, i que amb la victòria romana va suposar el domini de Palerm durant tota la 1 a Guerra Púnica.
més visible durant la 2a Guerra Mundial.
Cal esmentar que molts cops l'esclavisme, dins dels matisos, era el fet de que una persona estava en tot moment a les ordres i al servei de l'amo, en un principi no per lleialtat sinó per evitar ser castigats i la majoria dels esclaus durant la República al segle III, eren presos de guerra, la qual cosa suposava un cert resentiment de l'esclau cap a l'amo, per això aquesta lleialtat era més per por que no per admiració o respecte. Ho veiem en el comentari que Plaute posa en boca del esclau Escéledro.
«A la vista está que es ella, como tu dices; verdaderamente que he estado a punto de diñarla si se lo llego a decir al amo» (PLAUTUS, Miles Gloriosus, II, 5, 475) No cal dir que, sant Agustí va encertar dient: «Toda esclavitud está impregnada de amargura; toda persona esclavizada hace inmediatamente lo que tiene que hacer, pero lo hace refunfuñando» (S. AGUSTIN, Comentarios a los salmos 99.7) Un altre aspecte era la relació que havia entre el terme esclavitud i el de sobreexplotació, per la qual cosa molts cops la gent lliure es queixava dels abusos dels seus caps, comparant la seva feina amb la dels esclaus. N'és un cas el d'una dona que es queixa a les autoritats de l'explotació ''com si fossin esclaus de la seva propietat» 10 del seu home cap a ella i els seus fills.
Clar està que també havia amos els quals eren més indulgents, permissius i agraïts amb la feina de l'esclau, donaven atenció a les necessitats de l'esclau i al que havia de dir: Pirgopolinices a Palestrión: « No hay más, lo dejo todo de lado y te escucho. Habla, tienes mis oídos a tu disposición.» (PLAUTUS, Miles Gloriosus, IV, 1, 954) Com a l'hora, hi havia casos on els esclaus podien mostrar les seves queixes sobre quantitat de feina encomanada: Pleusicles a Periplectómeno: « ...y aun en el caso de que el dueño de la casa no lo lleve a mal, la servidumbre protesta,» (PLAUTUS, Miles Gloriosus, III, 1, 744) Igual com també els feïen molts cops els responsables d'inversions en benefici del amo, sempre sabent de la fidelitat de l'esclau cap a l'amo, natural o simulada per l'esclau; ja que en ell depenia la fortuna de l'amo i molts cops els esclaus en tractaven de fer benefici o bé per mitjà de contactes o convenis amb mercaders per a benefici de esclau i amo; o tractant d'enganyar l'amo superposant el benefici propi.
«La historia de los esclavos fieles del Nuevo Testamento ilustra claramente cómo funcionaba el sistema. Un hombre, al partir a tierras lejanas, reunió a sus tres servidores y les entregó una cantidad de dinero diferente a cada uno para que la gestionasen en su ausencia. Dos esclavos invirtieron el dinero y le entregaron el beneficio al señor; el 10.- Que avui dia seria la frase típica de: «Tu que te creus que soc la ''xaxa''» per concebre millor la frase.
tercero, temiendo las repercusiones en caso de invertir y perder su legado, simplemente lo enterró. Cuando el señor regresó a casa, elogió a los esclavos que habían invertido bien, pero se enfadó con el que no se había arriesgado. A los dos primeros los premió, pero al tercero le despojó de cualquier otra responsabilidad y, presumiblemente, de cualquier esperanza de prosperar en la casa (Mateo 25:14-28). De modo que los esclavos de fiar eran libres de utilizar sus habilidades empresariales para incrementar la riqueza del amo; al mismo tiempo, esos esclavos establecían una red de contactos y además se posicionaban para obtener beneficios futuros, ya fuese aprovechándose de la confianza del señor o ganando dinero de forma «paralela» mediante varias transacciones vinculadas.» ( C.KNAPP, 2011, 648) Cal esmentar que l'amo utilitzava una manipulació mental i física per fer dels seus esclaus obedients i fidels a les seves ordres: Periplecotómeno a Pleusicles: «Yo, querido huésped, tengo hechos los esclavos a servirme, no a que ellos sean los que me den órdenes a mí o a que sea yo el que esté sujeto a ellos; si les resulta molesto lo que es agradable para mí, ellos reman bajo mi mando y tienen que hacer lo que les molesta, aunque sea por medio de castigos y a la fuerza...» (PLAUTUS, Miles Gloriosus, III, 1, 475) També cal comentar que molts cops l'estratagema que havia utilitzat molt cops Roma amb els seus aliats, els romans també en feien us; es tracta d'aquella frase atribuïda a Juli Cèsar que en llatí diu: «Divide et impera» traduït al català com: «Divideix i guanyaràs».
Igual com amb les polis aliades que cadascuna tenia una mena de drets individualitzats, que suposava evitar la unió de les polis en contra de Roma degut a la diversitat d'interessos entre aquestes, dins les domus romanes també havia diferents tractes entre els esclaus: per una banda estaven els esclaus que eren els responsables de la casa, solien ser els més vells, també els més fidels i responsables, els qual s'encarregaven de gestionar les feines dels altres esclaus, com alhora rebre els invitats i protegir la casa, de gent no desitjada; aquests tenien més drets que els esclaus normals, els quals solien ser els més joves o de recent adquisició, impulsius i més reivindicatius, els quals encara no havien rebut un ''ensenyament'' adequat. I dins d'aquests dos grups existia també la diferència entre esclaus ''nous'' i fills d'esclaus propis, els quals rebien educació i estaven millor cuidats. Aquestes diferències suposava que en cas de que es vulguin rebel·lar contra l'amo, no hi hagi unitat per por d'alguns a perdre els privilegis concedits.
També recordar quan pensem en privilegis, que no era estrany que un amo agafés per concubí un esclau, o a sobre, que tinguessin fills, els quals rebrien major llibertat i privilegis que altres esclaus. També cal pensar que molts dels esclaus que treien beneficis, se'ls gastaven comprant la seva llibertat o la de la seva companya, o fins i tot hi ha exemples d'esclaus manumitits que van arribar a posseir riquesa dels negocis de l'amo i posteriorment dels seus.
Igual com a alguns se'ls premiava per l'obediència, hi havia d'altres que havien d'estar en tot moment observats per a que no s'escapessin, per això s'han trobat com a ''collars'' d'esclaus de bronze, on restaven les dades del seu amo, i on s'havia de portar l'esclau en cas de que s'escapés: «Atrapadme, porque he huido y devolvedme a mi amo, el muy estimable Cethegus en el Mercado de Livia, la tercera región de la ciudad de Roma.» (CIL 641335, Roma) «Soy Asel, esclavo de Preyecto, asistente del prefecto del suministro de grano. He traspasado los muros. Atrapadme, porque he escapado. Devolvedme al lugar llamado «La Flor», junto a la barbería.» (CIL 15 7172 = ILS 8727, Vellitri) Al igual com es donaven casos (esporàdicament i poc comuns) on els esclaus conspiraven contra els amos, i alguns cops eren morts pels esclaus, cal entendre que els senadors, gent adinerada, tenien a les seves ordres a molts esclaus i molts cops tenien un gran risc de ser atacats o bé pels esclaus per a ser lliures o pagats pels contrincants polítics d'aquest senador.
Les alternatives per als esclaus eren ben bé escasses, o bé obeïen al seu cas, esperant en algun moment la llibertat, o bé se suïcidaven, degut a la informació que en tenim sabem que era poc comú el fet de suïcidar-se; o bé fugir, el qual no cap a esperar, que era l'elecció més habitual entre els esclaus que volien ser lliures, i inclús tenien les seves pròpies supersticions per a fer de la fugida exitosa. 11 11.-«Astrologicum de Doroteo de Sidón era utilizado por los esclavos para planear la fuga o para huir. Las cartas astrales relativas a su situación son elocuentes: el fugitivo «viajará muy lejos» o «se quedará cerca»; se «pega a la calle y no se extravía ni se confunde, así que llega al lugar al que desea llegar», «derrama sangre en el lugar al que llega, porque a causa de ello será apresado por la fuerza para ser entregado de nuevo a su amo»; «ha levantado sospechas y ha preparado una estratagema, así que ha sido encadenado», «el fugitivo ha perdido los bienes que robó al fugarse, se alejó de ellos, y el fugitivo será apresado y enviado de nuevo ante su amo, y la desgracia y las cadenas le alcanzarán en su fuga».» (KNAPP, R.C., 2011, 672) Conclusió En definitiva, penso que la vida del esclau, estava molt relacionada, amb el seu amo, i que en el cas del segle III, que la majoria eren presos de guerra, penso que eren gent molt humil, que havien perdut una guerra i la llibertat; era gent molts cops molt oprimida i que venint d'una guerra, volien la llibertat, però alhora tenien por de les represàlies i de viure pitjor del que vivien, es a dir, eren gent que s'aferraven al que tenien perquè sabien el que havia estat la guerra i les seves conseqüències. Amb les noves generacions aquest fet va canviar, els més joves que havien estat descendents dels presos de guerra, no l'ha havien viscut, i per tant, no sabien el que era ni en tenien por, per això les fugues van anar en augment junt amb les reivindicacions, i l'activitat dels esclaus va anar creixent.
Pel que fa a les seves responsabilitats, l'amo les designava depenent de l'actitud, l'obediència i la fidelitat dels seus esclaus, igual com als més responsables els hi assignava afers més importants, els menys solien tenir obligacions menys transcendents.
És obvi pensar que el que realment buscaven aquests esclaus, era apart de no ser castigats, mirar de lucrar-se de les responsabilitats adquirides amb el temps, però sempre mirant la satisfacció de l'amo per a no ser qüestionats en les seves accions. Un aspecte que recalca molt Plaute, és el fet que l'esclau tractava de beneficiar-se al màxim, mitjançant ingeni, dels encàrrecs encomanats per l'amo, i molts cops acabo veien molta similitud entre l'ingeni dels esclaus i la picaresca 12 de Lazarillo de Tormes, pel fet de que molts cops per l'únic pel que es preocupaven dia a dia, era tenir que menjar amb el que poder alimentar-se aquell dia, és a dir vivien el dia a dia per la supervivència, res més. I molts cops en anhels de llibertat, la qual, se'ls havia pres sense de les mans, molts cops lluitant per la seva llibertat, o per interessos d'altres, perquè cal dir que moltes de les guerres eren causades pels interessos privats més que no pas comuns, i que alguns havien estat portats a guerres, pels seus propis dirigents, sense saber-ne les raons. Pel que respecta a els esclaus presos de guerra, veig una certa similitud d'aquests amb per exemple, els perdedors d'una guerra civil, pel fet de que havien perdut la guerra, i els seus vencedors els estaven oprimint, però el fet d'haver vist la guerra, influeix en la forma de pensar d'aquests, que tenen més por de que els hi prenguin el poc que tenen, que no pas iniciativa per recuperar el que és seu.
12 És un gènere novel·lístic sorgit durant el segle d'or de la literatura espanyola, que conta la vida d'un ''pillo'', que va passant el dia a dia de la seva vida pensant en la supervivència per mitjà de la picaresca, és a dir, l'enginy.
Bibliografia Bibliografia Antiga ● PLAUTUS, Miles Gloriosus, editat per Sánchez Pacheco, Madrid, Editorial GREDOS, S.A., 1996 Bibliografia Moderna ● BALLESTER, R. (1989), HISTORIA DE ROMA Y DE LA ESPAÑA ROMANA, Barcelona, HORA S.A.
● ALFÖLDY, G. (1987), Historia social de Roma, Madrid, Alianza Editorial.
● KNAPP, R. C.,(2011), Invisible Romans, Barcelona, Editorial Ariel (Planeta) ...

Tags: