TEMA 8. ESTUDIS EXPERIMENTALS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 4º curso
Asignatura Salut Pública i Epidemiologia Nutricional
Profesor M.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 23/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

SALUT PÚBLICA I EPIDEMIOLOGIA NUTRICIONAL ARUIZPEREZ TEMA 8. ESTUDIS EXPERIMENTALS Els estudis que tenen més valor, són els experimentals. Els nivells d’evidència van des de la A a la E. Un estudi amb evidència de nivell A, són els experimentals i els que tenen més valor. El nivell més baix d’evidència és quan un consens es reuneix i diu una certesa.
Si està controlada és que donem un medicament a un grup, l’apliquem. Si és aleatòria, ens mou l’atzar, escollim els individus que donem el medicament sense criteri, a l’atzar.
Els estudis controlats per excel·lència són els clínics, quan es vol treure un fàrmac.
Després tenim un assaig comunitari; seria per exemple, Snow amb la font i el còlera. Un altre exemple, seria si es posa fluor en l’aigua de beguda de tota la població.
Si l’assignació és no aleatòria, tenim estudis casi experimentals. Per exemple, s’està fent un estudi a Barcelona en nens entre 6 i 8 anys per a la prevenció de l’obesitat i es fan tallers sobre l’alimentació i activitat física. És casi experimental perquè no controlem el què mengen, l’esport que fan, etc. sinó que donem eines als pares.
El què hem vist fins ara es troba a la dreta de l’esquema, que seria l’estudi de cohorts i casos i controls. Si fumen o no fumen no es pot controlar.
Elements que composen els estudis experimentals - Introducció d’una variable independent (nou medicament, vacuna, programa sanitari) Utilització d’un grup de comparació (persones que reben un placebo, el tractament estàndard, grup dels no vacunats). Si nosaltres creem un nou SALUT PÚBLICA I EPIDEMIOLOGIA NUTRICIONAL - ARUIZPEREZ medicament i em comparem amb el placebo, què passarà amb relació al mal de cap? Si a mitja classe li donem l’aspirina i l’altra el placebo (derivat de l’aspirina)? El nou fàrmac funcionarà millor que el placebo. És més eficient que compari amb altres fàrmacs amb la mateixa finalitat, com el ibuprofeno. S’ha de demanar per l’administració, que es demostri que el nou fàrmac es compari amb els fàrmacs de similar funció i efectivitat, no amb un placebo. Però això no funciona així.
Aleatorització dels participants entre els grups en estudi. Aleatorització = experiment.
Assajos clínics aleatoritzats 1. Assignació dels subjectes és controlada i aleatoritzada 2. Avaluen l’eficàcia d’un nou tractament o intervenció preventiva. On ens interessa trobar nous medicaments? Antibiòtics. Trobem últimament moltes resistències bacterianes per l’elevat ús que s’ha fet d’aquests durant els últims anys.
3. El resultat acostuma a ser la curació del pacient o la prevenció de la malaltia.
4. Es realitzen en el medi hospitalari (tractament) o ambulatori (intervenció preventiva). No només és una intervenció preventiva. Un estudi pot ser sobre els fruits secs i l’oli d’oliva. El metge de capçalera, aquells pacients amb colesterol elevat els recomanava els fruits secs i oli d’oliva. És un estudi casi experimental però no era preventiu.
5. Són estudis petits i de curta duració. Per què? Perquè darrere hi ha molts diners.
Protocol. És fa per a qui vulgui reproduir el teu estudi, pugui fer-ho: 1. Antecedents 2. Objectius específics 3. Criteris d’inclusió o exclusió dels pacients 4. Número de pacients necessaris 5. Formació dels grups: consentiment informat, registre, aleatorització i assignació 6. Tipus d’intervenció 7. Avaluació dels resultats 8. Anàlisi dels resultats Efecte Placebo i Hawthorne • • • Efecte placebo: és la tendència dels individus a experimentar una millora dels símptomes quan reben un medicament.
Efecte Hawthorne: és la tendència de les persones a canviar el seu comportament quan són objecte d’interès i atenció, independentment de la intervenció que reben Regressió a la mitja: les manifestacions extremes o inusuals d’una malaltia tenen tendència a mostrar millora en les mesures següents SALUT PÚBLICA I EPIDEMIOLOGIA NUTRICIONAL ARUIZPEREZ És sumatori. Primer de tot, mirem la història de la malaltia; una tortículis, al cap de dos dies ja estàs bé.
L’efecte Hwarthone et diuen què fer per sentir-te millor; fer estiraments....
després et diuen quin medicament has de prendre per millorar.
Si eliminem els altres efectes, tenim l’efecte específic del fàrmac.
Possibles biaixos - Deficiències en la selecció dels participants Deficient classificació de l’exposició Biaix de rendiment Efecte placebo; efecte Hawthorne Abandonament del seguiment Biaix de detecció Deficient classificació dels resultats Finalització prematura a causa dels resultats preliminars perquè pot ser que els resultats siguin desastrosos, que mori gent.. haurem de parar l’estudi i indemnitzar a les famílies Avantatges i limitacions dels estudis experimentals • • Avantatges o Evolució temporal (longitudinal), seqüència temporal clara o Aleatorització o És la millor evidència de “causalitat” Limitacions o Es crea una situació artificial; quan es fa un assaig clínic, es dóna el medicament a unes persones específiques, amb certes condicions. Quan es comercialitza, com se li dóna a tothom, no són les condicions recomanades de l’individu que l’ha de prendre i l’individu pot morir.
o La conducta humana és difícil de controlar o Limitacions ètiques o Les exclusions poden limitar la “generalització” o Cost elevat, temps, medis i personal SALUT PÚBLICA I EPIDEMIOLOGIA NUTRICIONAL ARUIZPEREZ ...

Tags:
Comprar Previsualizar