introducció al dret mercantil tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Introducció al dret
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 17/03/2015
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

TEMA3:  ESTATUT  JÚRIDIC  DE  L’EMPRESARI     El   empresari   te   un   estatut   jurídic   propi,   que   es   un   conjunt   de   normes   i   regles   dedicades  únicament  als  empresaris  i  no  s’aplica  a  la  resta  de  persones.     3.1.  representació:  col·laboradors  (art.281  SS  del  codi  comerç)     • Comercial  es  l’amo     • Factors.   El   apoderat   general   (alter   ego),   es   el   gerent,   el   principal   representant  de  l’empresari,  domina  tot  el  negoci.     • Dependents.  Persona  que  despatxa  o  atent  als  clients  (es  diferent  la  gent   que  cobra  o  paga  i  el  que  atent  a  les  persones)     • Masip.  ‘’Mozo’’  de  carga,  no  te  cap  operació  jurídica  solament  material     En  la  relació  mercantil  s’afegeix  la  relació  laboral  (responsabilitat)                                                                                                                                                        EMPRESA                                                                                                                                                                                                                                                              GERENT                                                                                                DEP          DEP            DEP            DEP                                                                                                        M        M        M        M        M        M               3.2  Persona  casada  (  afecció  patrimonial  art.  6  SS  codi  de  comerç)     Quan  una  parella  es  casa  el  patrimoni  d’ell  i  de  ella  se  transformen  en  un  sol  el   qual   tindrà   que   respondre   també   als   seus   deutes   amb   tot   el   seu   patrimoni   i   si   un   d’ells   no   te   suficient   per   aguantar   el   seus   deutes   recaurà   sobre   el   patrimoni   de   l’altra  persona,  tot  i  que  actualment  es    pot  fer  també  la  anomenada  separació  de   bens,   en   que   cadascú   te   el   seu   patrimoni   propi,   sense   que   recaigui   un   sobre   l’altre.     Capitulacions  matrimonials:    instrument  jurídic  que  serveix  per  regular  el  regim   econòmic  del  patrimoni  d’un  matrimoni.       3.3Publicitat  legal  de  l’empresari.  (a  traves  del  registre  mercantil)       Hi  ha  tres  tipus  de  registres  important:         1. Registre   Mercantil.   Es   el   registre   de   l’empresari   i   les   empresàries,   es   la   institució   administrativa   que   te   per   objecte   donar   a   conèixer   les   situacions  jurídiques  dels  empresaris.     2. Registre  de  les  persones.  Es  el  que  s’anomena  registre  civil,  en  ell  hi  ha  el   full  personal  de  cada  persona,  aquet  full  comença  amb  la  data  del  nostre   naixement,   especifica   el   teu   estat   (solter/a,   divorciat/da,   casat/da,...)   i   acaba  amb  la  data  de  la  nostra  mort.   3. Registre   de   la   propietat.   Es   el   registre   de   la   finca,   dels   immobles,   s’especifica  tota  la  informació  que  li  afecta,  com  seria  el  titular.       3.3.1 Noció:  es  una  publicitat  oficial       3.3.2 Funcions:     • Inscripció  registral.   Legalització   dels   llibres   dels   empresaris,   nomenament   d’experts  o  auditors  (experts  comptables),  dipòsit  de  comptes.     Principi  d’imatge  fidel:  true  &  fair  view  .     • Organització.   Hi  ha  un  registre  mercantil  en  cada  província  i  també  hi  ha   un   que   es   troba   a   Madrid   es   el   registre   mercantil   central   (RMC),   que   centralitza   tota   la   informació   del   país.   Serveix   per   saber   el   nombre   de   societats   limitades,   societats   anònimes,..   del   país.   (no   pot   haver   dos   societats  amb  un  mateix  nom.       WWW.REGISTRADORES.ORG         3.3.3 Normativa:   Articles   16   al   24   del   codi   de   comerç,   aquets   articles   ens   parlen  del  reglament  del  registre  mercantil  fet  l’any  1996  i  també  ens   parla  dels  Articles  del  1-­‐12.       3.3.4 Principis:   conjunt   de   principis   que   modulen   i   fiquen   pautes   a     l’actuació  del  registre  mercantil,  no  es  pot  alterar  la  inscripció  si  no  es   per  sentencia  judicial.  Aquets  principis  son  9  i  sol  els  que  s’especifica   a  continuació:     1. Principi  d’obligatorietat  d’inscripció.       Es   una   voluntat   clara   de   la   llei,   el   empresari   o   empresària   tenen   com   a   obligació   inscriure’s   en   el   registre   mercantil.   Hi   ha   excepcions   com   la     empresa  individual  que  es  protestativa,  es  a  dir  que  ho  te  opcional,  tot  hi   que   si   aquesta   empresa   vol   tindre   una   societat     de   responsabilitat   limitada   cal   inscriure’s   en   el   registre   mercantil   i   passarà   a   ser   una   empresa  individual  amb  responsabilitat  limitada.   Empresari  individual=  Navilier,  la  responsabilitat  Civil  es  limitada       2. Principi  de  titulació  publica.       Hi   han   els   documents   notarials   (filtre),   judicials   i   administratius,   documents  verificat  que  darrere  sempre  hi  ha  una  responsabilitat  pública,   els   quals   donen   fe   de   els   actes,   sol   aquets   document   poden   tindre   accés   al   registre   mercantil.   Son   document   públics,   tot   hi   que   pot   haver   documents   privats,   solament   poden   ser   privat   pels   empresaris   individuals   de   forma   potestativa  i  en  les  societats  es  obligatori  que  seguin  documents  públics.       3. Principi  de  la  Legalitat.       Es  el  principi  de  qualificació,  han  de  valorar  tres  coses:       ü Que   les   seves   formes   estiguin   intrínseques,   es   a   dir   que   estiguin   ben  fetes.       ü Capacitat  i  legitimació  dels  atorgants,  que  tinguin  capacitat  per  fer-­‐ ho.         o La  capacita  jurídica  se  dona  a  qualsevol  persona  com  seria   el  dret       o La  capacitat  d’obra   se   assoleix   a   majoria   de   edat,   en   el   cas   d’Espanya   i   Catalunya   s’assoleix   als   18   anys,   moment   en   que  tens  la  possibilitat  de  mobilitzar  personalment  els  dret   i  els  deures  propis.   ü Examinar   la   validesa   del   propi   contingut   que   consta   en   aquell   documents.         4. Principi  de  legitimació.       Exactitud  i  validesa  (salvaguarda  dels  jutjats  i  tribunals).  Cap  registre  pot   treure’t  ni  donar  els  teus  drets,  el  únic  que  ho    pot  fer  es  el  jutge.     5. Principi  de  fe  pública.       No   pot   perjudicar   a   tercers   que   actuïn   de   bona   fe,   vol   dir   que   qualsevol   tercera  persona  que  confia  amb  el  que  conta  el  registre,  esta  actuant  bé,  si   desprès   es   dicta   una   altra   cosa   no   els   afectarà   a   les   persones   que   hagin   actuat  de  bona  fe  o  correctament.                              Presumpció:   o Iuris  tantum   o Iuris  et  de  iure   6. Principi  d’Oponibilitat.  (eficàcia  material  de  les  inscripció).       Un   acte   un   cop   inscrit   i   aquest   publicat   al   BORME   produeix   una   eficàcia   ERGA  OMNES,  eficàcia  cap  a  tothom.               7. Principi  de  prioritat.       El   primer   en   el   temps,   el   millor   en   el   dret   (PRIOR   TEMPORE,   POTIOR   IURE)     8. Principi  de  tracte    successiu.       Segueix  un  ordre  cronològic    (el  temps  es  rellevant  en  el  dret)       9. Principi  de  publicitat  formal.       Son   les   vies   o   mecanismes   a   traves   del   qual   la   informació   registral   ens   arriba  a  nosaltres.  Hi  ha  dues  vies:   o Nota  simple  informativa:  copia  del  registre     o Certificació   registral:   registre   signat   i   certificat,   acreditat   amb   judici.                              *principi  de  publicitat  material:   recull   el   principi   d’oponibilitat,   tot   el   que   esta  escrit  s’ha  de  respectar.            3.4Comptabilitat   de   l’empresari.   Es   un   element   estructural   de   l’Empresa,   explica  des  del  punt  de  vista  objectiu  les  xifres  de  l’empresa.     1. Noció.  Es  una  obligació  legal,  element  basic  i  essencial  del  empresari  hi  ha   article   25   del   codi   de   comerç   que   ens   diu   que   tot   empresari   te   que   portar     una   comptabilitat   ordenada,   adequada   a   l’activitat   de   la   seva   empresa,   seguiment  cronològic  de  la  evolució  de  l’Empresa,  l’evolució  econòmica.     2. Interessos  tutelats   Hi  ha  dos  tipus  de  interessos,  el  privat  i  el  públic.     v Privat:   son   els   interessos   del   propi   empresari   o   el   de   la   pròpia   societat,  són  elements  d’organització.     v Públic:  hi  ha  quatre  tipus:     Ø Interès  públic  fiscal.  Interès  de  la  hisenda.     Ø Interès   laboral.   Interès   dels   treballadors   i   de   les   treballadores.       Ø Interès   de   crèdit.   Interès   dels   bancs,   aquets   bancs   ens   demanaran  el  comtes,  informació  comptable  de  la  nostra   empresa.   Ø Interès  del  propi  mercat.  En  general  s’ha  de  poder  confiar   amb   la   comptabilitat   de   l’empresari.   perquè   el   mercat   funcioni  be,  la  informació  que  arribi  a  de  ser  bona,  veraç,   per   qüestió   de   prestigi,   credibilitat   i   transparència.   Un   mercat   que   esta   sota   sospita   constantment   no   es   un   mercat  eficaç  i  eficient.             3. Normativa:   articles   del   25   al   49   del   codi   de   comerç,   quan   parlem   de   normativa   parlem   de   les   lleis   (codi   de   comerç)   i   del   pla   general   comptable.       El  Pla  general  comptable  (PGC)  es  norma  que  regeix  la  comptabilitat,   principis  que  han  de  respectar  tots  els  empresaris.     Ø Llibres  empresari.  (articles  25  al  33  del  codi  de  comerç)     Ø Comptes  anuals.  Articles  del  34  al  41  codi  de  comerç   Ø Grups  d’empreses.  Article  del  42  al  49  del  codi  de  comerç,  comptes   consolidats.   IMPORTANT:    DEL  25  AL  41  (APENDRE  I  LLEGIR)       4. Llibres  obligatoris  i  la  forma  de  portar-­‐los           Ø Llibres  obligatoris     ⇒ Llibres  Comptables  obligatoris:  s’obra  amb  el  balanç,  inicial  de   l’empresa,  balanç  de  comprovació,  balanç  final  de  l’exercici  i   comptes  anuals     ♦ Llibre  d’inventaris  i  comptes  anuals     ♦ Llibre  diari   ⇒ Llibres  obligatoris  societaris:  article  26.  La  societat  mercantil   portarà  un  llibre  d’actes  en  les  que  constarà  tots  els  acords  pactats   a  les  juntes.     ♦ Actes       ♦ Registre:  socis  i  accions  nominatives   Ø Forma  de  portar-­‐los:  (article  29)  Els  llibres  s’han  de  portar  amb  claredat,   veracitat,  exactitud,  curosa.     Legislació:  article  27,  presentar  llibres  obligatoris  al  registre  mercantil  del   lloc   on   tinguin   el   domicili   perquè   abans   de   las   seva   utilització   es   posi   el   segell   del     registre   a   totes   les   pagines,   el   signe,   la   firma   i   la   rúbrica.   Actualment  es  pot  fer  a  posteriori.         5. Conservació  i  exhibició  (articles  30  a  33  del  codó  de  comerç)     Els  empresaris  conservaran  els  llibres,  la  correspondència,  els  comptes...   durant   un   període   de   6   anys,   es   pot   fer   de   forma   documental   o   amb   suport  informàtic.  El  termini  de  les  obligacions  fiscals  es  de  4  anys.     Aquesta   comptabilitat   te   un   VALOR   PROVATORI,   tan   fora   com   a   dins   d’un   judici   (judicialment   o   extrajudicialment),   la   comptabilitat   es   exacta   i   ens   mostra  una  imatge  fidel  de  la  empresa.       El  article  32  del  codi  de  comerç  ens  diu  que  la  comptabilitat  del  empresari   es  secreta,  es  un  element  del  propi  empresari.    La  llei  exigeix  que  al  final   de   l’any   facis   un   recull   de   totes   les   dades   del   any   i   facis   un   document   amb   les  dades  globals  perquè  la  gent  les  pugui  consultar.       Les  auditories  van  néixer  a  Anglaterra,  es  anglosaxona,  es  el  primer  que  va   demanar  que  una  persona  externa  a  l’empresa  revisi  la  comptabilitat  de  la   pròpia  empresa,  això  fa  que  es  doni  una  major  credibilitat  dels  comptes.     DISCLOSURE:   obrir   la   comptabilitat,   proporcionar   informació   comptable   als   mercats,   no   espero   a   tancar   els   comptes   anuals,   ni   que   passi   un   any,   l’empresari  decideix  fer-­‐ho  trimestralment  .  Ningú  hem  demanarà  res,  jo   mateix  proporcionaré  els  resultats  de  l’auditoria.     L’apartat  2  del  article  32  ens  diu  que  es  pot  demanar  la  legitimació  de  la   comptabilitat  si  es  fa  per  un  ordre  judicial,  es  a  dir  sol·licitant-­‐ho  al  jutge.         6. Comptes  anuals  (article  del  34  al  41  del  codi  de  comerç)     Els   comptes   anuals   son   el   contingut   de   la   comptabilitat,   s’han   de   expressar  amb  claredat  i  mostrar  una  imatge  fidel  de  la  situació  financera,   de  la  situació  empresarial,  del  resultat  de  la  empresa  i  es  formulen  de  la   manera  següent:       I.
Formulació   :   explica   el   resum   de   tot   l’any   (article   34   i   següents   del   codi  de  comerç)     § Documents  integrants.     El  empresari  ha  de  tancar  els  comptes  anuals  que  estan  formats   per  uns  documents  integrants  que  son  els  següents  :       ü Balanç  de  situació  :  s’expressa  en  xifres,  en  números.  El  balanç  el   tanquem   al   final   de   any,   es   una   fotografia   estàtica   de   lo   que   en   un   moment  donat  representa  o  reflecteix  la  situació  de  l’empresa.     ü Comptes   de   Pèrdues   i   Guanys   (PIG):   s’expressa   en   xifres,   en   números,  el  PIG    distingeix   entre   els   ingressos   i   les   despeses   i   el   resultat   de   l’exercici   i   d’explotació.   Ens   mostra   una   imatge   dinàmica  ,  que  es  el  que  ha  entrat  i  que  es  el  que  ha  anat  sortint  en   l’activitat  economia  durant  tot  l’any.     ü Estat   de   canvis   en   el   patrimoni   net:   s’expressa   en   xifres,   en   números.  Veure  si  ha  afectat  a  elements  patrimonials  a  l’empresa.       ü Estat  de  fluxos  d’efectiu  :  s’expressa  en  xifres,  en  números.  Veure   moviments  bancaris.   ü La   memòria:   s’expressa   amb   paraules,   per   escrit,   amplia,   detalla     la  informació  continguda  en  els  altres  comptes  anuals.       § Regles   de   valoració:   principis   comptables   generalment   acceptats,  va  començar  a  Anglaterra  i  finalment  es  va  portar   a  Europa,  se  situen  en  el  article  38,  38  bis  i  39  del  codi  de   comerç.    El  article  38  ens  parla  de  diferents  principis:     ⇒ principi   de   continuïtat   de   l’empresa:   si   no   ens   diu   el   contrari   l’empresa  continuarà  en  vida  fent  la  seva  activitats,  l’empresa  esta   en  ple  funcionament.     ⇒ Principi   de   prudència   valorativa:   sol   s’han   de   comptabilitzar   beneficis   que   realment   s’hagin   obtingut,   no   d’altres,   es   a   dir,   no   comptabilitzar   expectatives   o   beneficis   esperats,   sinó   nomes   els   obtinguts.   S’ha   d’ajustar   al   màxim   a   la   situació   anual.   Comptabilitzar  beneficis  obtingut  i  pèrdues.     ⇒ Principi   d’immutabilitat:   No   s’ha   de   variar   l’estructura   de   la   comptabilitat,   però   tampoc   s’han   de     variar   d’un   exercici   a   l’altre   els   criteris   de   valoració.   Si   s’ha   de   produir   alguna   valoració   s’ha   d’especificar  en  la  memòria  que  acompanya  els  comptes  anuals.     ⇒ Principi   d’imputació:   tots   els   ingressos   i   totes   les   despeses   s’han   d’imputar  dins  de  l’exercici.     ⇒ Principi     de   no   compensació   o   de   partida   doble:   no   es   poden   agrupar  ni  compensar  partides  en  si,  directament.     ⇒ Principi   de   valor   raonable:  es   valorarà   pel   seu   valor   raonable,   les   partides   del   actiu   es   valoren   per   la   regla   general   pel   cos   de   producció     i   pel   valor   d’adquisició   i     les   partides   del   passiu   es   valoren   atenent   a   la   partida   obtinguda   a   canvi   o   la   contrapartida   que  hem  rebut  a  canvi.     II.
III.
  Signatura:   els   comptes   anuals   tenen   que   ser   firmats   per   les   següents   persones   que   responen   la   seva   veracitat   de   la   empresa,   aquestes   persones   son   el   empresari,   si   es   persona   física,   per   tots   els   socis   responsables   de   la   responsabilitat   il·limitada   i   per   l’administrador   o   per   administradors   si   es   tracta   de   una   societat   mercantil   o   pels   membres   del   consell   d’administració.   Aquestes   persones  es  fan  responsables.     Aprovació:  els  administradors  tenen  que  convocar  junta  general  de   socis  i  sòcies,  queden  un  dia  en  un  lloc  previst,  s’exposarà  allí  tota   la  informació  sobre  la  empresa  i  finalment  sotmetre  a  la  junta  a  la   aprovació  o  no  dels  comptes  anuals  de  la  empresa.  La  junta  s’ha  de   portar  a  terme  en  els  primers  6  mesos  de  l’any.     IV.
Verificació:     o   també   anomenat   la   auditoria   dels   compres,   vol   dir   revisar-­‐los,   contrastar-­‐los,   verificant-­‐los,   aquesta   feina   es   dels   auditors,   aquet   auditor   contrasta   el   grau   d’ajustament,   es   a   dir,   contrasta  fins  a  quin  punt  aquesta  informació  es  ortodoxa,  es  a  dir,   si  actua  de  forma  veraç  i  respectant  el  pla  general  de  comptabilitat,   ha   seguit   els   principis   legals   comptables   de   forma   legal,   aquesta   comptabilitat  mostra  la  imatge  fidel  .     El  article  41  ens  dius  que  no  tots  els  empresaris  tenen  la  obligació   a   auditar   els   seus   comptes,   nomes   aquelles   empreses   que   sobrepassin   aquells   paràmetres   (   treballadors,   facturació..)   tenen   l’obligació   d’auditar   els   seus   comptes   anuals.   Les   empreses   publiques  també  estan  obligats  a  ser  revisats  per  una  auditoria.  Per   tant,   tots   els   nostres   actes   (bons   o   dolents)   acaben   tenint   conseqüències.       Aquella   empresa   no   té   obligació   d’auditar-­‐se,   però,   un   soci   li   està   demanant   una   auditoria.   Que   succeeix?   En   aquest   cas,   l’empresa   està   obligada  a  fer  una  auditoria  dels  seus  comptes  anuals,  ja  que  així  un   soci  més,  estarà  content.  Encara  que  sigui  només  un  soci,  i  estigui  en   minoria,  si  aquesta  demana  que  els  comptes  s’auditin  s’haurà  de  dur   a  terme  o  pel    Registre  Mercantil  o  per  un  Jutge.     LLEI  ESPECÍFICA  D’AUDITORIA  DE  COMPTES  DEL  2011:  Regulació  legal   d’auditoria  en  els  comptes  dins  el  nostre  país.           Art   1   (dins   aquesta   llei   específica)  →  L’auditoria   de   comptes   anuals   consisteix   en   verificar   aquests   comptes   anuals,   si   mostren   la   imatge   fidel         V.
Dipòsit:       Els  comptes  anuals,  un  compte  de  gestió,  un  compte  d’auditoria  si  s’ha  fet.  Tot   això   es   presenta   al   Dipòsit   del   Registre   Mercantil   i   posteriorment   es   publica.   Després   qualsevol   persona   pot   consultar   al   dipòsit.   En   el   dipòsit   es   troba   el   Registre  Mercantil  i  la  comptabilitat.       Si   no   presentes   els   comptes   anuals   en   el   dipòsit   es   pot   sancionar?   Sí,   un   expedient   o   també   el   tancament   registral   (substitució-­‐   Hi   ha   un   canvi   d’administrador,   designat   en   junta).   Tot   això   s’ha   de   registrar   i   l’acord   s’ha   anotar  en  acte  i  fer-­‐ho  públic,  posteriorment  s’ha  d’anar  al  Registre  Mercantil  i   fer   un   canvi   d’administrador.   Si   no   es   fa   no   tindrà   validesa.   En   el   cas   que   una   empresa   no   tingui   el   dipòsit   de   comptes   en   ordre,   no   es   podrà   dur   a   terme   el   canvi  d’administrador.       3.5Responsabilitat  empresarials  (assumir  riscos)       Seqüència  en  matèria  de  responsabilitat.     L’empresari   explota   i   dur   a   terme   una   activitat   econòmica   generadora   de   riscos.   Quan  aquests  riscos  es  verifiquen  produeixen  danys.  Hi    ha  diferents  tipus  de  danys:       a) Personals     b) Materials     Quan   es   produeixen   danys   es   genera   una   responsabilitat,   algú   tindrà   la   responsabilitat   sobre   aquests.   La   llei   s’encarrega   d’imputar-­‐la.   L’empresari   té   una   responsabilitat  objectiva  i  més  específica.  Encara  que  l’empresari  intenti  fer  les  coses   correctament,  però  no  li  surten  bé,  la  responsabilitat  és  la  mateixa,  per  tant,  el  grau   de  responsabilitat  és  independent  de  la  conducta.        L’empresari  pot  tindre  les  següents  responsabilitats:       • Responsabilitat   penal.   Primer   s’ha   de   cometre   un   delicte,   violentar   la   vida   de  una  persona,  la  conseqüència  de  aquet  delicte  es  una  pena  de  privació   de   llibertat,   abans   també   existia   la   pena   de   mort,   tot   i   que   actualment   a   molt  països  segueix  existent  aquesta  pena     Delicte    ⟶  Pena     • Responsabilitat   administrativa:   quan   es   produeix   una   infracció   i   això   produeix   una   sanció,   una   multa.   Per   exemple   un   cotxe   es   passa   un   semàfor  en  roig  i  el  veu  la  policia  rebrà  una  multa     Infracció    ⟶  sanció       • Responsabilitat   civil   subsidiària:   si   l’autor   material   de   una   dany   o   perjudici   es   menor   d’edat   la   responsabilitat   es   de   tercers,   normalment   de   els  pares.     • Responsabilitat  objectiva:  la  responsabilitat  es  del  empresari       • Responsabilitat  civil:  pot  tenir  dos  orígens  contractual  o  extracontractual       v contractual:   es   produeix   mitjançant   un   contracte   que   s’ha   de   respectar   amb   responsabilitat,   si   es   produeix   un   incompliment   contractual   es   genera   responsabilitat   civil.   (article   1101   del   codi   civil).   Es   contractual   quan   es   un   consumidor  o  un  usuari     *contractes   d’adhesió:   la   gran   empresa   posa   el   contracte   i   les   condicions   i   el   consumidor   o   usuari   solament   signa,   ja   que   accepta   aquestes   condicions   perquè   no   te   opció   de   negociar.   En   alguns   contractes   hi   ha   Clàusules   abusives.   La     Llei   2007   en   defensa   dels   consumidors   i   usuaris   (part   dèbil).       v extracontractual:   es   produeix   fora   d’un   contracte,   algú   causa  danys   o   perjudicis  a  una  l’altra  persona,  la  qual  no  ho   te  que  suportar    es  a  dir,  per  una  negligència  causes  un  dany   (article   1902   del   codi   civil).   Causes   dany   amb   algú   que   no   tens  cap  relació.  Seria  un  exemple  si  un  dia  se’ns  escapa  el   gos   i   mossega   a   alguna   persona,   aquella   pot   reclamar   responsabilitats.   La   llei   ens   obliga     fer   una   assegurança   a   tercers.     La  responsabilitat  pot  ser  limitada  i  il·limitada:     • responsabilitat  limitada:  limitar  i  acotar  la  seva  responsabilitat,  es  el  cas   de   les   societats   mercantil   com   seria   la   societat   anònima   i   societat   limitada,  que  separa  el  patrimoni  empresarial  del  patrimoni  personal.     • responsabilitat   il·limitada:   el   article   1911   del   codi   civil   ens   diu   el   principi   de   responsabilitat   patrimonial   universal   ,   aquet   principi   en   diu   que   els   deutors   pagaran   amb   tot   el   seu   patrimoni   present   i   futur,   aquesta   es   la   responsabilitat  que  tenen  tots  els  ciutadans  que  no  son  empresaris.         Culpa  exclusiva  de  la  víctima:  la  culpa  la  te  únicament  la  víctima  no  la  empresa,   no   pot   demandar   la   empresa.   Seria   un   exemple   un   noi   que   te   un   accident   fora   pistes,  la  culpa  es  del  esquiador  no  de  la  empresa  ja  que  no  pot  anar  fora  pistes.     Compensació  de  culpes:  la  culpa  es  en  una  part  de  la  persona  i  l’altra  part  de  la   empresa.         3.6  Insolvència  de  l’empresa     Tot  empresari  te  llibertat  de  surti  del  mercat  si  ha  complit  tots  els  pagaments  i   cobraments  quan  ell  vulgui  però  ho  te  de  comunicar.     La   insolvència   es   la   impotència   patrimonial   d’una   empresa,   es   impotent   econòmicament,  financerament,  encara  que  vulgui  pagar  no  pot  ho  pot  fer  ,  per   tal  de  arreglar  això  i  resoldre  aquesta  crisi  empresarial  de  forma  satisfactòria  el   dret  disposa  de  un  tractament  de  crisi  empresarial,    aquestes  situacions  les  tracta   el  dret  concursal,  la  llei  del  dret  concursal  entra  en  vigor  l’any  2003.  A  partir  del   any   2009-­‐2010   després   de   que   les   empreses   comencin   a   notar   la   crisi   econòmica,  la  llei  concursal  es  comença  a  aplicar  i  a  posar-­‐se  a  prova  d’una  forma   massiva   .   el   legislador   configura   la   sol·licitud   de   declaració   de   concurs   com   un   deure  legal.  Aquesta  sol·licitud  es  te  que  demanar  al  jutge  mercantil  (expert).     L’empresari   va   amb   un   seguit   de   documents   hi   li   exposa   la   situació   que   te   la   empresa   amb   aquet   moment   al   jutge   mercantil   i   li   demana   que   el   posi   en   un   concurs   de   creditors.   L’empresari   en   aquell   moment   es   el   deutor.   Si   es   donen   els   requisits   el   jutge   declara   la   situació   de   concurs   de   creditors,   si   dona   aquesta   declaració  o  fa  mitjançant  un  declaració  judicial,  hi  ha  tres  vies  per  la  qual  parlen:     1. Provisions   2. Interlocutòries   3. Sentencies     El   jutge   fa   una   declaració   a   traves   d’un   acte   o   interlocutòria,   que   produeix   uns   efectes  molt  importants,  efectes  sobre  l’empresari  com  sobre  tots  i  cada  un  dels   creditors.   El   concurs   de   creditors   li   col·loca   a   sobre   l’empresari   una   gàbia,   que   protegeix   a   l’empresari,   però   el   empresari   tampoc   es   pot   escapar   dels   seus   pagaments.     S   ’ha   d’acreditar   a   traves   del   jutjat   mercantil   una   llista   de   tots   els   creditors   i   creditores  de  la  empresa  que  esta  en  situació  de    concurs  de  creditors.     L’empresari  pot  declarar  el  concurs  de  diferents  maneres  com:       ♦ voluntari:  a  instancies  de  l’empresari  deutor,  demanat  pel  provi  deutor.     ♦ Necessari:   es   nostre   empresari   no   vol   però   ho   te   que   fer,   demanat   pels   creditors.     L’administrador   en   aquell   moment   supervisarà   les   actuacions   que   faci   l’empresari   i   l’empresari   gestionarà   l’empresa.   Si   es   demostra   que   no   ets   apte   per   ser   el   cap   de   la   empresa   et   treuen   com   a   empresari   i   es   fiquen   de   caps   els   administradors.  La  situació  pot  acabar  amb  liquidació  o  amb  un  conveni  .     Una  de  les  coses  mes  importants  en  una  empresa  es  la  viabilitat  econòmica,  per   tal  de  que  tingui  viabilitat  es  te  que  fer  una  reforma  cm  seria  la  reestructuració   del   deute,   la   modificació   de   plantilla   etc.,   i   lo   que   es   guanyi   servirà   per   anar   pagant   als   creditors,   es   tindrà   que   anar   pagar   igual   a   tots   els   proveïdors   (PAR   CONDITIO  CREDITORIUM),Si  no  es  viable  es  que  te  liquidar,  si  te  possibilitat  de   viabilitat   es   pot   fer   un   conveni   que   significa   que   els   creditors   accepten   i   estan   disposats   a   un   aplaçament,   a   allargar   el   termini   de   pagament   i   a   renunciar   a   una   part  del  que  es  deu,  es  a  dir,  quitança  i  espera     ⇒ Dret  de  fallida       ⇒ Dret  de  suspensió  de  pagaments     ...