ECO Tema 6 Definició i composició de les comunitats (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 11
Subido por

Descripción

Apunts del curs 2014/15.

Vista previa del texto

ECOLOGIA 3r curs Biologia UAB Tema 6.- Definició i composició de les comunitats El concepte de comunitats Una Comunitat és qualsevol conjunt de poblacions d’organismes que coincideixen en el espai i el temps.
En teoria s’inclouen tots els organismes d’un àrea.
Però a la pràctica sovint només es poden abastar estudis de “col·lectius parcials”: taxonòmics (filogenètics), funcionals i geogràfics.
Visions alternatives de les comunitats Visió organísmica: comunitats tancades. La comunitat es un super organisme, el funcionament i l'organització del qual només poden valorar-se quan se la considera com una entitat global.
Visió individualista: comunitats obertes. Una comunitat té una estructura i funcionament que només expressa les interaccions de les espècies individuals que la formen, i no reflexa cap tipus d'organització per sobre del nivell d'espècie.
L'anàlisi de gradients (Whittaker) es basa en identificar si els límits entre comunitats son ben definits o difusos.
Característiques de les comunitats Les comunitats es poden caracteritzar per un seguit de propietats interrelacionades a) Estructurals: diversitat (riquesa i abundància relativa) i estructura tròfica b) Funcionals: gremis i grups funcionals, productivitat i circulació de nutrients i energia, i resilència.
Descripció de la composició de comunitats Riquesa d'espècies. Conceptes  La riquesa (S) és el nombre total d'espècies d'una comunitat.
 La riquesa local o diversitat alfa es la biodiversitat dins un àrea o comunitat particular, generalment expressada com el nombre d'espècies en aquella comunitat.
 La diversitat beta compara la biodiversitat entre diferents ecosistemes, normalment ECOLOGIA 3r curs Biologia UAB mesurat com el número d'espècies diferents entre ecosistemes.
 La riquesa regional o diversitat gamma es el numero d'espècies del conjunt regional que podrien colonitzar la comunitat, com a mínim des d'un punt de vista teòric.
Abundància d'espècies Distribució d'espècies: abundància relativa d'espècies de papallones en trampes de llum. La majoria d'espècies tenen una abundància moderada, en tant que poques son molt abundants o molt rares.
Equitabilitat i diversitat La equitabilitat es una mesura de l'abundància relativa d'espècies La diversitat es una mesura combinada de riquesa i equitabilitat Corbes de Rang- Abundància: representen el rang d'abundància de cada espècie (posició en la ordenació de les espècies en relació a la seva abundància relativa).
La primera corba de rang-abundància mostra que la comunitat a es dominada per una de les cinc espècies d'arbres, mentre que les cinc espècies de la comunitat bes presenten en proporcions iguals. Hi ha una millor igualtat gracies al poc pendent del terreny.
La segona corba mostra que les comunitats de frigànies de la muntnya té major riquesa d'espècies i millor «species evenness».
Al tercer gràfic es mostra que la diversitat de plantes té una inclinació progressiva des del principi de la fertilització al 1856.
ECOLOGIA 3r curs Biologia UAB Gradients en la riquesa d'espècies 1.- gradients d'àrea d'hàbitat i grau d'allunyament La teoria de biogeografia d'illes de MacArthur i Wilson suggereix que el nombre d'espècies d'una illa depèn de la seva mida i de la distància al continent, i que normalment és més o menys constant degut a una taxa de recanvi contínua.
Múltiples estudis mostren que la riquesa augmenta amb la mida de la illa i el nombre d'espècies de la illa que pertanyen al pool del continent disminueix amb la distància. Per aquest motiu, en illes recentment establertes per fenòmens volcànics; el nombre d'espècies va augmentant poc a poc, com passa a aquesta illa a prop d'Islàndia.
2.- Gradients latitudinals Un dels principals patrons reconeguts de riquesa d'espècies és l'increment des dels pols fins a l'equador. Com més ens allunyem de l'equador més disminueix.
3.- Gradients altitudinals i de profunditats En ambients terrestres s'observa un patró de disminució de la riquesa d'espècies amb l'altitud.
Alguns exemples serien els ocells a l'Himalaya. Tot i això, en ocasions s'observen increments o formes geperudes de riquesa amb l'altitud.
En ambients aquàtics s'observa un patró de disminució de la riquesa amb la profunditat de la capa d'aigua ja que com més profund menys llum hi arriba.
4.- Gradients al llarg de la successió La riquesa d'espècies normalment augmenta al llarg de la successió perquè es va tenint més temps per recuperar l'ecosistema i les condicions van millorant progressivament.
A) Factors espacialment que varien B)Factors que temporalment varien ECOLOGIA 3r curs Biologia UAB Factors que afecten a la riquesa d’espècies Productivitat i riquesa de Variacions climàtiques Pertorbacions recursos Intensitat de depredació Història evolutiva Heterogeneïtat espacial Severitat de l'ambient 1.- Productivitat i riquesa de recursos: en molts casos l'increment de la productivitat comporta un increment de la riquesa, encara que en d'altres l'augment de productivitat porta disminució. També pot ocórrer que la riquesa augmenti amb la productivitat fins a un màxim i després decreixi. Depèn molt del cas: es troben tots els patrons possibles, fins i tot pot no haver un patró clar.
2.- Intensitat de depredació: la depredació pot actuar de diferents formes sobre la riquesa d'espècies  La depredació pot incrementar la riquesa d'espècies permetent que els competidors inferiors coexistexen amb els superiors  La depredació pot reduir la riquesa d'espècies perquè porta a la desaparició a una sèrie d'espècies presa  La depredació també pot donar lloc a relacions geperudes entre intensitat de depredació i riquesa d'espècies Ex1: 'estrella de mar és el principal depredador d'una comunitat marina on hi té una gran influència en la riquesa d'espècies. Quan l'estrella de mar no hi és, altres espècies fan de dominants i això pota una reducció de la riquesa.
Ex2: en un prat amb forma d distribució geperuda la riquesa màxima es dona a nivells intermedis de depredació.
3.- Heterogeneïtat espacial: els hàbitats més heterogenis permeten tenir més espècies perquè ofereixen més microhàbitats.
4.- Severitat de l'ambient: els hàbitats dominats per un factor abiòtic extrem en general tenen menys espècies ja que les condicions són més extremes.
5.- Variacions climàtiques: les fluctuacions diàries i estacionals en el clima en general afavoreixen una major riquesa d'espècies.
6.- Pertorbacions: la hipòtesi de la pertorbació intermèdia suggereix que la riquesa és màxima quan la freqüència de la pertorbació no és ni molt alta ni molt baixa.
7.- Història evolutiva: existeix un patró d'augment del nombre d'espècies de plantes al ECOLOGIA 3r curs Biologia UAB llarg del temps avolutiu.
La menor riquesa d'arbres a Europa en relació a Amèrica del Nord s'atribueix al fet que les muntanyes estan orientades de E a O i no de N a S, de forma que els arbres van quedar atrapats per les glaciacions a les muntanyes i es van extingir, mentre que a Amèrica simplement es van desplaçar cap al Sud.
La major riquesa d'espècies als tròpics en relació a les zones temperades s'atribueix en part a que els tròpics han tingut un període ininterromput de temps evolutiu mes llarg. Però la llarga estabilitat dels tròpics en el passat es molt discutible.
CONCEPTES CLAU DEL TEMA Una comunitat es defineix com a qualsevol conjunt de poblacions d'organismes que coincideixen en el espai i el temps.
Històricament han existit dues visions contraposades sobre la comunitat: la organísmica i la individualista.
La riquesa, equitabilitat, diversitat i les corbes de rang-abundància son els principals índexs per descriure la composició d'una comunitat.
Diversos factors que varien espacial i temporalment modifiquen la riquesa d'espècies i generen gradients que es poden generalitzar.
...