Practica 7 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducción economía
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PRÀCTICA 7 Exercici 1 Quan augmenta el consum de begudes alcohòliques, també augmenta el número d’accidents de trànsit, i per tant, s’imposen uns costos als conductors que no beuen.
a) Mostreu en un gràfic el mercat de begudes alcohòliques, indicant la corba de demanda, la corba de valor social, la corba d’oferta, la corba de cost social, el nivell de producció d’equilibri del mercat, i el nivell eficient de producció.
b) Pinteu en el gràfic anterior l’àrea corresponent a la pèrdua irrecuperable d’eficiència de l’equilibri del mercat (pista: aquesta pèrdua d’eficiència es produeix perquè es consumeixen algunes unitats de begudes alcohòliques el cost social de les quals és superior al seu valor social).
Exercici 2 Als nombrosos habitants idèntics d’Ecolàndia els encanta beure Cola-cola. La disposició a pagar de cada un d’ells per aquest refresc és: Primera ampolla 5 Segona ampolla 4 Tercera ampolla 3 Quarta ampolla 2 Cinquena ampolla 1 Més ampolles 0 a) El cost de produir Cola-cola és de 1,5€ i els oferents competitius la venen a aquest preu (la corba d’oferta és horitzontal). Quantes ampolles consumirà cada habitant? Consumiran 4.5 ampolles. Quin és l’excedent del consumidor de cada un d’ells? L’excedent dels consumidors serà de 10,125 € b) La producció de Cola-cola genera contaminació. Cada ampolla té un cost extern d’1€. Tenint en compte aquest cost addicional, quin és l’excedent total per persona en l’assignació que heu trobat a l’apartat anterior? L’excedent dels consumidors serà de 6,125 € c) La Maria, una de les habitants d’Ecolàndia, decideix pel seu compte beure una ampolla menys de Cola-cola. Què passa amb el seu benestar (el seu excedent del consumidor menys el cost de la contaminació que experimenta)? Com afecta la decisió de la Maria a l’excedent total d’Ecolàndia? El benestar de la Maria es mantindrà ja que malgrat renunciar a una ampolla de Coca-cola, el fet de no consumir-la no contaminarà tant. L’excedent total disminuirà ja que la quantitat venuda serà inferior tot i que el benestar dels consumidors augmentarà.
d) L’alcalde estableix un impost d’1€ per cada ampolla de Cola-cola. Quin és ara el consum per persona? Calculeu l’excedent del consumidor, el cost extern, els ingressos de l’Estat i l’excedent total per persona.
El consum per persona es de 2,5 ampolles a un preu de 2,5. Excedent dels consumidors és de 3,125 €. Els ingressos de l’estat són de 2,5 €. L’excedent dels productors és de 9,375 €.
e) Basant-se en aquests càlculs, donaríeu suport a la mesura de l’alcalde? Per què sí o per què no? Donaria suport ja que s’acontenta a la població produint-se així una disminució en la producció d’ampolles i una menor contaminació.
Exercici 3 2 empreses, A i B, emeten 40 tones al mes de diòxid de sofre cada una, generant unes emissions totals de 80 tones mensuals a l’atmosfera. Les autoritats es proposen reduir un 25% la contaminació d’aquestes empreses, fixant-se un objectiu de 60 tones al mes d’emissions totals de diòxid de sofre. El cost de reduir les emissions és diferent per a cada empresa: a l’empresa A li costa 100€ eliminar cada tona d’emissions, mentre que el cost per l’empresa B és de 200€/tona.
a) Considereu que es fa una política de regulació directa, obligant a cada empresa a reduir un 25% les seves emissions de diòxid de sofre. Calculeu el cost per cada empresa i el cost total per assolir aquest objectiu.
Empresa A: 10tones * 100€ = 1000 € Empresa B: 10tones * 200€ = 2000 € Cost total: 1000 + 2000 = 3000 € b) Considereu, alternativament, que s’opta per una política d’emissió de permisos transferibles de contaminació. Concretament, les autoritats emeten 60 permisos, cadascun per contaminar 1 tona, i els reparteixen entre les dues empreses a parts iguals; és a dir, cada empresa rep 30 permisos. Està permès vendre o comprar aquests permisos al preu que acordin les empreses en el mercat. Calculeu, en aquest cas, el cost d’assolir l’objectiu de reducció de la contaminació del 25%, suposant que l’empresa A utilitza 20 permisos i ven els altres 10 a l’empresa B per 150€ cada un.
Empresa A: venda de 20 permisos * 150 € - cost 100 * 30 tones = 0 € Empresa B: compra de 20 permisos * 150 € = -3000€ COST TOTAL: 3000€ c) Compareu el cost total de les dues polítiques anteriors, així com el cost individual per a cada empresa. En funció dels resultats, quina creieu que és la millor política per reduir les emissions de diòxid de sofre? Totes dues polítiques tenen el mateix cost, però en la primera totes dues tenen costos, i en la 2a només l’empresa B té costos. La contaminació serà la mateixa.
Exercici 4 Els 1.000 habitants de la Vall Verda valoren el fet de poder-se banyar al riu Blau en 100.000€, de manera col·lectiva. Suposeu que s’ha instal·lat una empresa a prop de la Vall Verda que contamina l’aigua del riu Blau, i que hauria de pagar 50.000€ per canviar les seves instal·lacions i evitar aquesta contaminació al riu.
a) Trobeu una solució privada a aquest problema a l’estil del teorema de Coase.
Els habitants de la Vall Verda i l’empresa podrien pactar que l’empresa canvies les seves instal·lacions ja que el valor dels habitants és major al cost que li suposa a l’empresa.
b) Doneu algunes raons per les quals aquesta solució no podria funcionar en el món real.
Podria no funcionar ja que l’empresa es podria negar a fer els canvis perquè per a l’empresa no suposa cap cost social. S’hauria de recórrer a advocats i això suposaria altres costos en el procés d’establir un acord i seguir-lo durant la negociació.
Exercici 5: Classifiqueu cada un dels següents béns i serveis en una de les categories següents, tot explicant la vostra resposta: Categories: 1. béns privats, 2. monopolis naturals o béns club, 3. recursos comuns, 4. béns públics.
a) La protecció policial en un poble o ciutat: és un bé públic ja que és un servei que no és ni excloible ni rival.
b) La neteja dels carrers: són béns clubs ja que no són rivals però si excloibles.
c) L’educació: és un bé privat ja que són béns rivals i excloibles.
d) Les carreteres rurals: són béns públics ja que no són rivals i ni excloïbles.
e) Els carrers d’una ciutat: són recursos comuns ja que són rivals però no excloïbles.
Per què creieu que l’Estat subministra béns que no són béns públics? Perquè no es sobreexploti l’ús d¡aquests béns i s’acabin eliminant.
Exercici 6 Tant els béns públics com els recursos comuns generen externalitats. Responeu: a) Quin tipus d’externalitats solen generar els béns públics, positives o negatives? Poseu exemples.
Solen generar externalitats positives ja que els béns no son rivals ni excloibles per tant generen efectes positius.
b) És la quantitat de béns públics basada en el lliure mercat major o menor que la quantitat eficient? Major ja que generen externalitats positives i per tant, augment de la demanda.
c) Quin tipus d’externalitats solen generar els recursos comuns, positives o negatives? Poseu exemples.
Negatives ja que si un compra molt l’altre es queda sense.
d) És la quantitat de recursos comuns basada en el lliure mercat major o menor que la quantitat eficient? Menor ja que generen externalitats negatives i la demanda es inferior.
...