Generalitats de l'aparell digestiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 18
Fecha de subida 27/03/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada GENERALITATS DE L’APARELL DIGESTIU L’aparell digestiu és un conjunt d’òrgans encarregats del procés de la DIGESTIÓ, és a dir, de la transformació dels aliments que ingerim perquè puguin ser absorbits i utilitzats per les cèl·lules de l’organisme.
Embriològicament procedeix de l’Endoderm.
FUNCIONS QUE S’INCLOUEN EN LA DIGESTIÓ: - Ingesta, trituració, transformació i transport d’aliments - Secreció de sucs digestius per a la digestió endoluminal - Absorció de nutrients (budell prim) - Excreció rectal mitjançant el procés de defecació.
El procés de digestió transforma els glúcids, lípids i proteïnes en unitats més senzilles gràcies als enzims digestius, perquè es puguin absorbir i puguin ser transportades per la sang i limfa a les cèl·lules de l’organisme.
ABDOMEN L’abdomen o ventre és una cavitat del cos humà situada entre la cara inferior del tòrax i la cara superior de la pelvis i les extremitats inferiors, separada de la caixa toràcica pel diafragma.
Quasi totes les vísceres que contenen la cavitat abdominal pertanyen a l’aparell digestiu, localitzades en els dos terços frontals de l’abdomen. Altres òrgans intraabdominals no digestius són el ronyó, la glàndula suprarenal i l’aparell genital femení.
El terç posterior de l’abdomen correspon a les vèrtebres lumbars, l’os sacrococcigi i els ossos ilíacs.
La cavitat abdominal internament està dividida en dos parts:  PERITONIAL: Recoberta interiorment per una membrana de tipus serós nomenada peritoni, que forma una cavitat virtual anomenada 1 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU  @emargaritboada cavitat peritonial, que comunica lliure amb la cavitat pèlvica i que conté als òrgans del sistema digestiu.
L’altra part s’anomena cavitat retroperitonial o retroperitoni, i conté els ronyons i les glàndules suprarenals.
En el centre de l’abdomen es troba un punt conegut com MELIC, que és una important referència anatòmica per a la divisió topogràfica superficial.
REGIONS ANATÒMIQUES PERITONI Membrana semipermeable que revesteix la cavitat abdominal i les vísceres - Dos fulles replegades: Peritoni visceral i parietal -Superfície de 22.000 cm2 - Capa única de cèl·lules mesotelials sobre teixit connectiu laxe La PERITONITIS és la inflamació local o difusa del peritoni (dolor, contractura muscular).
MESENTERI replecs serosos del peritoni, entre els quals corren vasos sanguinis, limfàtics i nervis S’extenen des de la paret abdominal posterior fins a diferents vísceres. Proporciona sosté, irrigació i innervació.
2 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada EPIPLON Cavitat virtual formada per les parets d’ òrgans i estructures recobertes de peritoni de la part superior del mesocòlon.
ABDOMEN: DESCRIPCIÓ I FUNCIONS Des de la boca fins a l’anus, el tub digestiu té una longitud d’onze metres.
La digestió comença pròpiament a la boca.
Les dents trituren els aliments i les secrecions de les glàndules salivals els humitegen i inicien la seva descomposició química transformant-les en el BOL ALIMENTARI.
El bol alimentari creua la faringe, segueix per l’esòfag i arriba a l’estómac, una bossa muscular de litre i mig de capacitat en condicions normals, amb una mucosa que segrega el potent suc gàstric.
A l’estómac l’aliment és agitat i processat fins a convertir-se en el QUIM.
A la sortida de l’estómac el tub digestiu es prolonga amb el budell prim (intestí prim), d’ uns sis metres de llarg, tot i que molt replegat sobre sí mateix.
La primera porció o duodè rep secrecions de las glàndules intestinals, la bilis i els sucs del pàncrees.
3 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada Totes aquestes secrecions contenen una gran quantitat d’enzims que degraden els aliments i els transformen en substàncies solubles simples.
El tub digestiu continúa pel budell gruixut (intestí gruixut), de més de metre i mig de longitud.
La porció final és el recte, que acaba en l’anus, por on s’evacuen a l’exterior les restes no digerides dels aliments (FEMTA).
ESTRUCTURA DEL TUB DIGESTIU 1. Mucosa: Epiteli 2. Mucosa: Làmina pròpia 3. Mucosa: Muscularis mucosae 4. Llum 5. Limfàtics 6. Glàndules ductals 7. Glàndules de la mucosa 8. Submucosa 9. Glàndules de la submucosa 10. Plexe Meissner submucós 11. Vena 12. Muscularis: Múscul Circular 13. Muscularis: Múscul Longitudinal 14. Serosa: Teixit connectiu areolar 15. Serosa: epiteli 16. Plexe mientèric d’Auerbach 17. Nervis 18. Artèries 19. Mesenteri 4 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada ESÒFAG És un conducte múscul-membranós (un tub muscular), ubicat a la part mitja del tòrax, que s’estén des de la faringe fins a l’estómac. A través seu passen els aliments fins l’estómac.
FUNCIÓ: ser el conducte d’unió entre la boca i l’estómac i permetre que els aliments hi arribin.
Té una longitud de 40 cm. L’esòfag comença al coll (Múscul Cricofaringi), Esfínter Esofàgic Superior, travessa tot el tòrax i passa a l’abdomen a través de l’hiat esofàgic del diafragma (Esfínter esofàgic inferior).
Habitualment és una cavitat virtual (és dir que les seves parets es troben unides i sols s’obren quan passa el bol alimentari).
Està format per (de dintre a fora): mucosa, submucosa, muscular i serosa.
Per l’esòfag progressa el bol alimentari: 1. l’arribada de l’ona peristàltica primària.
2. La distensió de l’esòfag quan passa el bol alimentari (peristalsis secundària).
3. Distensió gàstrica a l’arribada a l’estómac.
ESTÓMAC L’estómac és un reservori muscular interposat entre l’esòfag i el duodè.
És la porció més dilatada del tub digestiu té habitualment forma de "J“.
La seva forma i orientació canvien constantment, segons el període de digestió i segons la posició del cos.
Ocupa quasi tot l’hipocondri esquerre i una gran part de l’epigastri Està situat per sobre del mesocòlon transvers, sota del fetge i el diafragma.
5 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada PARTS DE L’ESTÓMAC - Fundus Cos Antre Pílor El CARDIAS és el límit entre l’esòfag i l’estómac.
El PÍLOR és el límit entre l’estómac i l’intestí prim.
Mesura aprox. 25 cm del CARDIAS al PÍLOR.
El diàmetre transvers és de 12 cm.
FISIOLOGIA DE L’ESTÓMAC A l’estómac s’hi acumula menjar durant la digestió gàstrica 30-90’.
Varia de forma segons l’estat de repleció (quantitat de contingut alimentari present a la cavitat gàstrica).
És l’encarregat de fer la transformació química.
Els sucs gàstrics transformen el bol alimentari que anteriorment havia estat preparat des de la boca mecànicament.
En el seu interior trobem dos tipus de cèl·lules: - - Cèl·lules parietals: secreten Àcid Clorhídric (HCl) i el factor intrínsec (una glicoproteïna utilitzada en l’absorció de vitamina B12 a l’intestí prim) Cèl·lules principals o Oxíntiques: secreten pepsinogen, precursor enzimàtic que s’activa amb el HCl formant 3 pepsines cada un (té efecte PROTEOLITIC).
A l’estómac es realitza la digestió de PROTEÏNES, però precisa pH àcid.
La secreció de suc gàstric està regulada tant pel: 6 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU - @emargaritboada Sistema nerviós (nervi vagus XII parell cranial¨) Sistema endocrí, en el que actuen diverses hormones: o Gastrina o Colecistoquinina (CCK) o Secretina o Pèptid inhibidor gàstric (PIG).
INTESTÍ PRIM És la part de l’aparell digestiu que connecta l’estómac amb el budell/intestí gruixut.
Comença al duodè (després del pílor) i acaba a la vàlvula ileocecal, per la que s’uneix a la primera part del budell gruixut, el cec.
Els extrems són relativament fixes, la resta és mòbil.
La seva longitud és variable de 6 a 7 metres i de 2.5 a 3 cm de diàmetre.
El seu calibre disminueix progressivament des de l’origen fins la vàlvula ileocecal.
El DUODÈ medeix uns 25-30 cm de longitud. S’uneix al jejú després del pílor.
El JEJÚ es situa més amunt i a l’esquerre (regió umbilical). El jejú te més plec circulars, mes vellositats intestinals i més fines.
Les nanses jejunals són de direcció més horitzontal L’ÍLI es situa a baix i a la dreta. Le seves parets són més primes i menys vascularitzades. Té menys vellositats que eu Jejú. Les nanses ileals són de direcció vertical En la vora anti-mesentèrica hi ha 30 ó 40, cúmuls de TEIXIT LIMFOIDE de 2,5 cm de diàmetre. Els fol·lículs limfoides (plaques de Peyer) i la irrigació vascular en forma d’ arcades és major a l’Ili que al Jejú.
La interfase (lloc d’unió) entre Jejú i Ili NO és fàcilment distingible Tota la longitud del budell prim està unida a la paret posterior per l’arrel del mesenteri.
7 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada FUNCIÓ: Absorbeix els nutrients necessaris pel cos humà.
El trànsit alimentari continua per aquest tub d’uns sis metres al llarg dels quals es completa el procés de la digestió.
El fenomen de la digestió i absorció depenen en gran mesura del contacte de l’aliment amb les parets intestinals. Quanta més superfície millor serà la digestió i absorció alimentàries.
Al duodè, s’aboquen secrecions: la bilis i el suc pancreàtic.
El budell prim presenta nombroses vellositats intestinals que augmenten la superfície d’absorció intestinal dels nutrients El QUIM que es crea a l’estómac pel bol alimentari barrejat amb l’àcid clorhídric a partir de moviments peristàltics, es barreja amb les secrecions biliar i pancreàtica a més de la pròpia duodenal.
La secreció duodenal és alcalina per a no trencar les capes del budell prim (ja que el suc gàstric té un pH àcid) El quim es transforma en QUIL al budell i permet així l’absorció de substancies útils.
EPITELI INTESTINAL VELLOSITARI Especialitzat en digestió i absorció de nutrients. Augmenta la seva superfície amb: - - Plecs circulars de mucosa i submucosa (Vàlvules de Kerckring o plica), que són permanents i visibles a simple vista. A la MUCOSA INTESTINAL hi ha: o Cèl·lules absorbents o ENTERÒCITS: La seva membrana plasmàtica presenta en el pol luminal múltiples microvellositats absortives que confereixen l’aspecte ribetejat al microscopi.
o Cèl·lules caliciformes: són secretores de mucina o moc.
o Cèl·lules endocrines: son argentafins. Pertanyen al sistema APUD-Neuroendocrí difús, o Cèl·lules de Paneth: Fagociten i produeixen lisozims defensius contra infeccions bacterianes.
o Stem Cells (Cèl·lules Mare indiferenciades): responsables de la renovació cel·lular.
Vellositats intestinals (villi): dimensió de 0,5- 1 mm i d’aspecte envellutat (vellut). Prolongacions de la membrana plasmàtica en forma de dit. Augmenten el contacte de la membrana plasmàtica amb una superfície interna .Hi desemboquen glàndules de Brunner.
8 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU - @emargaritboada Tenen 0,5 mm d’altura i un nucli de làmina pròpia de teixit connectiu laxe, amb vasos i nervis. Està envaït per una població limfocítica Tenen a l’eix central filaments d’ actina (Múscul de Brucke) Criptes de Lieberkühn, que són glàndules tubulars situades entre les vellositats. Al fons d’aquestes criptes apareixen les Stem Cell.
ABSORCIÓ INTESTINAL A L’INTESTÍ PRIM CÒLON El còlon es la darrera porció de l’aparell digestiu.
Sols extreu aigua, sals (Na, Mg, Cl) i vitamina K dels residus sòlids que hi arriben abans de ser eliminats del cos.
No produeix enzims digestius. Té un pH entre 4,5 i 7,5.
9 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada Els bacteris de la fibra produeixen acetats, propionats i butirats Consta de 4 seccions: - Cec  Colon ascendent (apèndix vermicular) Colon transvers Colon sigmoide Recte Hi ha dos flexures: - Hepàtica Esplènica El budell gros (Còlon) s’inicia a partir de la vàlvula ileocecal en un fons de sac nomenat CEC d’on surt l’apèndix vermiforme.
Acaba al recte a nivell de l’esfínter anal.
Fa diferents corbes en un marc centrat en les nanses del Jejú i Ili. La seva longitud és variable, entre 120 y 160 cm. El diàmetre disminueix progressivament. El cec fa 6 o 7 cm.
La porció més estreta és la unió rectosigmoidea de 3 cm.
El COLON ASCENDENT mesura uns 15 cm.
El COLON TRANSVERS 50 cm, i el COLON DESCENDENT 10 cm Finalment hi ha el COLON SIGMOIDE en forma de “S” que comunica amb el recte i anus.
Haustres: són unes dilatacions que proporcionant un contorn bonyegut.
s’estenen entre constriccions, Bandes: zones musculars longitudinals (Tènies).
10 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada RECTE – ANUS És el darrer tram del tub digestiu situat immediatament després del colon sigmoide Té una longitud de 15 cm.
Rep els materials residuals després de tot el procés de digestió (FEMTA) que és expulsat obrint l’esfínter rectal per l’anus.
La histologia del recte és similar a la del colon, però presenta criptes de Lieberkuhn més profundes.
Les columnes de Morgagni són plecs longitudinals de la mucosa,que s’uneixen entre sí per a formar les vàlvules anals.
- L’ampolla rectal emmagatzema temporalment la femta. Les parets rectals es distenen quan s’acumulen els excrements en el seu interior.
Els receptors d’estirament del sistema nerviós vegetatiu de les parets rectals, estimulen el desig defecatori.
Quan el recte està ple, la pressió intrarrectal impulsa les parets del canal anal, el recte s’escurça i les ondes peristàltiques propulsen la femta cap a l’anus.
Els esfínters intern (múscul puborectal) i extern (voluntari) s’obren pels músculs del sol pèlvic i permeten la sortida dels excrements a l’exterior.
IRRIGACIÓ ARTERIAL ABDOMEN La vascularització arterial de les vísceres abdominals prové de la porció abdominal de l’AORTA.
Arriba a l’abdomen a través del hiat del diafragma a nivell de la vertebra T12.
Immediatament emet les artèries diafragmàtiques inferiors i les artèries suprarenals mitges.
Més cabdalment dóna tres gruixuts troncs imparells per a les vísceres 11 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada intraperitonials, dels que sorgeixen altres moltes artèries.
El més cranial és el Tronc Celíac (irriga fetge, estómac i melsa).
Seguit de l’artèria mesentèrica superior (budell prim i hemicòlon dret) i de l’artèria mesentèrica inferior (budell gruixut esquerre) Els vasos arriben al budell pels mesos.
TRONC CELÍAC I BRANQUES INTESTÍ PRIM La irrigació prové de l’ARTÈRIA MESENTÈRICA SUPERIOR, rama de l’aorta, que transcorre dins del mesenteri.
Irriga tot el Jejú, Ili i la meitat dreta del colon incloent l’apèndix.
Emet les artèries: - Pancreáticoduodenals inferiors.
Branques jejunals i ileals, que formen arcades arterials que s’anastomosen unes amb d’altres.
Artèria ileocòlica, que dona diverses branques: o Còlica ascendent que puja pel colon ascendent o Cecal anterior o cecal posterior o Artèria apendicular per l’apèndix.
o Còlica dreta o Còlica mitja per a la part proximal del colon transvers.
*Fan anastomosis entre elles 12 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU - @emargaritboada Art MESENTERICA INFERIOR: Irriga CÒLON esquerre fins el cec.
IRRIGACIÓ VENOSA ABDOMEN El retorn venós de l’abdomen correspon a la vena CAVA INFERIOR, que resulta de la fusió de les dos venes il·líaques comunes.
Rep les venes renals, lumbars i gonadals, i travessa el diafragma sobre el fetge.
VENES VISCERALS ABDOMEN – PORTA El drenatge venós visceral, corre a càrrec de la vena mesentèrica superior, la principal constituent de la vena PORTA, junt a la vena mesentèrica inferior i la vena esplènica.
El retorn venós de les nanses intestinals porta incorporats els productes de la digestió conflueix a les venes mesentèriques superior i inferior, les quals junt amb les venes gàstriques i la vena esplènica formen el tronc de la VENA PORTA que entra al fetge.
13 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada La vena porta es ramifica a l’interior del parènquima hepàtic.
Una vegada la sang de la vena porta és tractada pel fetge als sinusoides hepàtics, conflueix a les venes hepàtiques que desemboquen a la vena cava inferior, que l’aboca a l’aurícula dreta.
DRENATGE LIMFÀTIC ABDOMINAL Les plaques de Peyer són estructures limfàtiques mucoses intestinals.
Predominen a l’Ili i sintetitzen immunoglobulines.
El drenatge limfàtic abdominal recull la limfa procedent de l’aparell digestiu i de les extremitats inferiors en l’anomenada cisterna del quil (Pecket), localitzada a la paret abdominal posterior, entre l’artèria aorta i la columna vertebral a nivell de T12-L1. Passa al mediastí posterior per l’orifici aòrtic.
Hi ha ganglis limfàtics que acompanyen les grans artèries, (paraaòrtic.
Il·líac) o es localitza a l’hili dels òrgans.
14 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada INNERVACIÓ ABDOMINAL - Fibres PARIETALS: Nervis espinals DVII-LI. Estímuls precisos.
o Fibres nervioses cerebroespinals o somàtiques (paret, músculs) Fibres VISCERALS o autònomes (estímuls poc precisos) o Via Simpàtica o Via Parasimpàtica: Nervi Vago (X parell) i Nucli Sacre La innervació de les vísceres abdominals correspon al sistema nerviós autònom simpàtic i parasimpàtic.
El sistema nerviós SIMPÀTIC visceral abdominal procedeix dels nervis esplàncnics (tres nervis a cada costat). Arriben a les vísceres amb les arteries. S’originen: - A la cadena simpàtica del tòrax: des de T5 a T12 (fan sinapsis entre elles).
Ganglis celíacs, mesentèrics o renals.
Nervis esplàncnics lumbars (L1-L5) i ganglis mesentèrics superior e inferior.
El SN PARASIMPÀTIC (Vagal) (innerva pel X parell) des de l’esòfag fins el colon transvers.
La part distal del còlon transvers, el còlon descendent, el sigmoides i el recte reben innervació parasimpàtica procedent del NUCLI PARASIMPÀTIC SACRE situat a la medul·la espinal (segments S2 a S4).
INNERVACIÓ VISCERAL 15 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada PLEXES MIENTÈRICS El plexe d’Auerbach o plexe mientèric és una part del SISTEMA NERVIÓS ENTÈRIC existent entre les capes musculars longitudinal i circular del tracte gastrointestinal. Dóna innervació motora i innervació secretomotora a la mucosa. Té component simpàtic i parasimpàtic.
El Plexe de Meissner està compost únicament per fibres parasimpàtiques. Es troba a l’esòfag, estómac i budell. Permet MOTILITAT i SECRECIÖ autònoma al Tub Digestiu.
SISTEMA DIGESTIU ACCESSORI GLÀNDULES SALIVALS 16 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada FETGE És la major víscera del cos. Pesa 1500 grams. Consta de dos lòbuls principals: dret i esquerre que es divideixen en segments, i accessoris quadrat i caudat.
Sintetitza proteïnes importants (albúmina, globulina, protrombina).
Las vies biliars són las vies excretores del fetge, que porten la bilis al duodè.
Surten del fetge dos conductes cístics (dret i esquerre) que conflueixen entre sí formant un conducte únic. El conducte hepàtic, rep un conducte més fi (conducte cístic), que prové de la vesícula biliar ubicada a la cara visceral del fetge.
De la unió dels conductes cístic i hepàtic es forma el colèdoc que descendeix al duodè, en el que desemboca junt amb el conducte excretor del pàncrees.
La vesícula biliar és una víscera buida petita que emmagatzema i concentra la bilis segregada pel fetge fins a ser requerida pel procés digestiu. És de forma ovalada o piriforme amb un diàmetre major es de 5 a 8 cm.
PÀNCREES El pàncrees és un òrgan peritoneal mixt: - EXOCRÍ: (acins pancreàtics): segrega enzims digestius (amilasa, lipasa, tripsina, proteases) que passen al budell prim per la digestió.
ENDOCRÍ: (Illots de Langerhans): produeix hormones, com la insulina, glucagó, polipèptid pancreàtic i somatostatina que passen a la sang.
Té forma cònica amb un procés unciforme medial i inferior, un cap, un coll, un cos i una cua. Aboca a l’esfínter d’Oddi duodenal.
Té una longitud de 15 a 23 cm, amplada 4 cm, gruix de 5 cm, pes entre 70 a 150 g. El cap es localitza a la concavitat del duodè.
17 FISIOPATOLOGIA – APARELL DIGESTIU @emargaritboada IRRIGACIÓ: - Art pancreatico-duodenal superior: prové del tronc celíac.
Art pancreatico-duodenal inferior: prové de l’Art mesentèrica superior.
18 ...