FINAL - Economia (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Ciencias y Tecnologías de la Edificación - 1º curso
Asignatura Economia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 08/04/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

T1. MARKETING (I) El marketing és una filosofia, activitat i disciplina científica, el procés de planificació i execució de la concepció, fixar el preu, la promoció i distribució de les idees. L’organització es centra en satisfer necessitats i aconseguir l’èxit a llarg termini.
 Marketing mix: Producte: suma de característiques o capacitat de resoldre necessitats.
Preu: valor del producte en diners.
Promoció: activitats encaminades a transmetre informació amb una intenció (feedback).
Distribució: activitats necessàries per portar el producte/servei fins al consumidor.
 Investigació de mercats.
Subfunció del marketing que té per objecte l’obtenció i anàlisi de la informació relacionada amb un problema concret al que s’enfronta l’empresa, per prevenir-lo i resoldre’l.
a. Què s’analitza? El sector i la competència, els proveïdors, el mercat de consumidors i el comportament de compra.
b. Com? Amb fonts d’informació primàries o secundàries, internes (la pròpia empresa) i externes (cambres de comerç, seminaris, internet).
1. Anàlisi de la competència (oferta) Disseny de la investigació: determinar el problema i considerar la identificació de la promoció, la tipologia, el volum d’oferta, les dotacions comunes, el ritme de vendes, la qualitat de la construcció, el producte, el preu i la comunicació.
Obtenció de la informació: selecció de fonts i mostres, i recollida d’informació.
Tractament i anàlisi de les dades: resumir la informació obtinguda, revisió de qüestionaris, assignació de símbols i tabulació per obtenir taules sintetitzadores.
Interpretació dels resultats i presentació de les conclusions: redacció objectiva.
2. Anàlisi del consumidor (demanda) Disseny de la investigació: determinar què motiva la compra, el preu disposat a pagar, què desitja.
Obtenció de la informació: selecció de fonts i mostres, i recollida d’informació. Existeix informació quantitativa (s’utilitza panel) i mixta (enquesta o observació).
 A l’enquesta trobem: presentació, producte origen, filtre per a la quantificació, producte demandat, control de fiabilitat i dades de control.
El tamany de la mostra quan és ≥100.000 és n = 1 / e2, i quan és ≤100.000 n = N / (e2 · (N-1) +1), on N: unitats de l’Univers, n: enquestes que realitzarem, e: marge d’error.
Els individus es seleccionaran per atzar (sorteig) o per quotes estratificades (condicionat).
Tractament i anàlisi de les dades: determinar les capçaleres generals de segmentació de la població, determinar la població total, la demanda global i la demanda específica, comparar els tres col·lectius, quantificar i tipificar el producte.
Interpretació dels resultats i presentació de les conclusions: redacció objectiva.
 Segmentació, diferenciació i posicionament.
Un segment de mercat és un grup ‘homogeni’ de consumidors que responen de forma similar a un marketing mix, el procés de segmentar el mercat és la segmentació.
No serà aconsellable fer-ho si: les expectatives no estan definides (llançament), el tamany del mercat no ho justifiqui i quan està en decliu.
Els criteris per segmentar són sobre les característiques (caràcter geogràfic, demogràfic, socioeconòmic o psicogràfic) i sobre variables de resposta, comportament i ús del producte.
Un cop seleccionat el públic objectiu, es seguirà l’estratègia indiferenciada, diferenciada o concentrada.
L’estratègia de diferenciació es basa en aportar un valor o element distintiu que ressalti el producte respecte de la competència. Un tipus de diferenciació és la marca, que suposa una bona imatge i fidelització.
El posicionament és la percepció que tenen els consumidors sobre una marca/producte en relació amb la resta del mercat.
T2. MARKETING (II)  Producte.
Conjunt d’atributs tangibles o intangibles que serveixen per satisfer una necessitat determinada en un consumidor.
Producte essencial: utilitat essencial pel comprador.
Producte formal: objecte físic o servei ampliat gràcies a atributs funcionals (servei tècnic) o físics (qualitat, envàs).
Producte ampliat: inclou garantia, lliurament, instal·lació...
La política de producte constitueix el punt de partida de l’estratègia comercial, l’estudi del cicle de vida, determinar la cartera de productes a oferir, prendre decisions de nous productes, conèixer el posicionament i prendre decisions sobre marques i envasos.
La tipologia del producte distingeix els béns: elements físics que poden ser oferts per exhibir, adquirir, utilitzar o consumir i satisfan un desig, els serveis: activitats, beneficis o satisfaccions intangibles i que no donen propietat i les idees: pensaments, conceptes, qüestions socials. També es distingeixen els productes segons la seva destinació, de forma que trobem els de consum: de conveniència, de compra i no buscats i organitzacionals: adquirits per empreses, organitzacions privades.
 Cicle de vida.
Es distingeix una evolució en el temps per categories de compradors: Consumidors innovadors: primers consumidors del producte.
Adoptants matiners: els compradors van creixent, aquests adquireixen el producte amb una mínima informació.
Majoria de consumidors: compradors potencials un cop el producte funcions, apareixen també més marques.
Tardans: últims compradors, altres deixen de comprar-lo.
L’adopció és el procés mental per mitjà del qual els consumidors potencials d’un producte el coneixen, el proven i decideixen acceptar-lo. El producte segueix una relació de vendes-temps, pel qual neix, creix, assoleix la maduresa i mor.
Les decisions d’innovació: Producte original/nou: amb característiques físiques i perceptuals noves.
Producte reformulat: el grau de novetat afecta a les característiques físiques, sense modificar les perceptuals.
Producte reposicionat: s’ha modificat la manera en què el comprador el percep sense alterar les característiques físiques.
Comporten risc de mercat, tecnològic i estratègic.
 Cartera de productes.
Conjunt de productes individuals que composen l’oferta, estructurats en tres àmbits: Gamma: àmbit professional, segment del mercat, una sola distribució o tecnologia. Té quatre dimensions: a. Amplitud: nombre de línies que té una gamma.
b. Profunditat: nombre de productes individuals que componen una línia.
c. Longitud: total de productes d’una gamma.
d. Coherència: grau de relació de les línies segons l’ús final, la tecnologia i la comercialització.
Línia: productes que comparteixen un determinat concepte o són compatibles.
 Preu.
Els objectius es formulen en relació amb tres dimensions: Benefici: maximitzar el benefici i la rendibilitat de la inversió.
Vendes: augmentar el volum o la quota de mercat.
Coherència amb l’estratègia de Mk general: preus elevats per generar una imatge d’alta qualitat o reduïts per estimular les vendes.
L’estratègia de preus està limitada per: a. Costos: la seva estimació permet conèixer el llindar mínim dels preus.
b. Corba de demanda: analitzar estadísticament les dades històriques, fer experiments en establiments i fer enquestes als compradors.
c. Polítiques de preus de la competència La comunicació comercial es compon de publicitat, promoció de vendes, venda personal i relacions públiques i Mk directe. Les fases per la comunicació són identificar el públic objectiu, definir els objectius de la comunicació i establir el pressupost.
La distribució/comercialització té com objectiu facilitar l’accés als béns/servei oferts per l’empresa en les millors condicions als clients. Es fa mitjançant intermediaris, prescriptors o canals de comercialització (directe, curt, mitjà i llarg).
T3. ANÁLISIS FINANCIERO El análisis económico-financiero sirve para pedir una solicitud de crédito, justificar una actividad ante los socios, ampliar la actividad, captar nuevos socios, hacer un proyecto de nueva creación y para empresas en crisis.
 Auditoría de cuentas.
El balance se constituye bajo criterios contables, a veces es necesario ajustarlo en base a información extracontable.
Estos balances deben ser verificados y auditados con la realidad.
El ciclo de maduración se compone de: Stock de mat. prim. Periodo de fabricación Stock producido acabado Crédito de clientes. También conocido como: compra, fabricación, comercialización, venta y cobro.
El estudio de las plusváluas del activo analiza qué partidas del activo son susceptibles a la variación de su valor en el mercado, cuantificando la diferencia.
 Análisis de la cuenta de resultados.
Se debe tener en cuenta el coeficiente respecto a las ventas, la evolución histórica del sector, la distinción entre explotación-extraordinarios-financieros, el desglose por márgenes y el desglose por responsabilidad y territorio. De esta forma, teniendo en cuenta que el objetivo es maximizar beneficios, se distingue: maximizar ingresos maximizar el PVP (Marketing) o Maximizar unidades (Comercial), minimizar costes minimizar coste unitario (Compras) o Minimizar personas/unidades (Explotación).
 Análisis del rendimiento de explotación.
Este rendimiento será bueno si es superior a la media o es superior al coste del pasivo.
Rendimiento = Beneficio / ActivoT = (Beneficio / Ventas) · (Ventas / ActivoT) El rendimiento será a base de rotación si es V/A o de margen de beneficio si es B/V.
El apalancamiento financiero es medir el efecto del endeudamiento sobre la rentabilidad por la utilización y el coste del crédito. Si Rendimiento > Coste del pasivo = Apalancamiento +, Mayor inversión, Mayor endeudamiento, Más beneficio; si Rendimiento < Coste del pasivo = Apalancamiento -, Mayor inversión, Mayor deuda, Menos beneficio.
El análisis del activo fijo depende de: Consolidación: mayor o menor liquidez del activo, determina políticas de financiación Funcionalidad: grado de concentración de recursos en las actividades propias de la empresa.
Materialidad: porcentaje de material respecto al activo total.
El análisis del pasivo depende de: Endeudamiento: a corto y largo plazo, E = Deuda / Recursos propios Calidad del endeudamiento: garantías sobre las deudas, naturaleza del acreedor y si las deudas son de carácter expreso o cíclico.
Observaciones respecto al endeudamiento: indicador de posible riesgo, debe comprarse con el activo, su calidad depende de los medios y plazos de pago.
El volumen de autofinanciación de una empresa para generar recursos y no repartirlos a los accionistas es VolumenAuto = Reservas + Amortización acumulada  Análisis patrimonial dinámico.
Comparación de balances sucesivos, masas patrimoniales y ratios. Se utiliza el esquema de fuentes y empleos, donde encontramos empleo: Aumento del activo y Disminución del pasivo y fuentes: Aumento del pasivo y Disminución del activo.
 Análisis de solvencia.
La solvencia es la capacidad y puntualidad al atender al pago de las obligaciones contraídas. La solvencia final = Activo – PasivoEXIGIBLE, la solvencia corriente se prescinde de la garantía del activo y de las deudas a largo plazo, siendo el Fondo de maniobra = ActivoCIRCULANTE – Exigible Corto Plazo, un colchón del que dispone la empresa.
La rotación es la relación entre las ventas y las masas del activo, con lo que podemos saber el número de vueltas Rotación = Ventas / Activo, y los Días del ciclo de maduración = (ActivoCORRIENTE / Ventas) · 365 *Mirar ratios de análisis financiero T4. ANÁLISIS DE INVERSIONES Diversas definiciones de inversión: a. Invertir es renunciar a una satisfacción/utilidad inmediata, para obtener a cambio unos beneficios futuros.
b. La empresa invierte cuando inmoviliza o aplica fondos de adquisición de activos, siendo su vida superior a un año.
c. Inversión en sentido financiero se entiende como el acto de colocación de ahorro en el mercado financiero.
d. Inversión en sentido económico se entiendo como adquisición de bienes/derechos.
e. Proyecto de inversión es un conjunto de activos que forman una unidad superior, pero que contribuyen a un mismo fin.
Las inversiones se clasifican según: 1. Sus objetivos: de renovación, de modernización, de innovación de productos, de expansión, estratégicas.
2. La temporalidad: a corto plazo o a largo plazo.
3. La naturaleza de los elementos patrimoniales: capital circulante, bienes de equipo, patentes, medios de transporte… 4. Relación entre sí en el plan de inversión: complementarias, sustitutivas o independientes.
5. La cronología de los cobros y los pagos Las etapas previas a la decisión: primera, fijar la política de empresa (estrategias, políticas y objetivos), segunda, recogida de información crítica necesaria para la evaluación del proyecto y tercera, parámetros estructurales del proyecto.
...