raonament deductiu lectura (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Cognició i llenguatge
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 24/03/2016
Descargas 12
Subido por

Descripción

part referent al raonament deductiu del manual de cognició i llenguatge

Vista previa del texto

1. RAONAMENT: DEFINICIÓ I TIPUS El raonament és un procés cognoscitiu productiu ja que té com a resultat produir una proposició nova a partir d’una informació prèvia. Quan la informació prèvia són proposicions explícites parlem de raonament deductiu o deducció i quan la informació és d’un altre tipus com experiències parlem de raonament inductiu o inducció.
El raonament deductiu consisteix en un conjunt de proposicions donades, les premisses, i una proposició produïda, la conclusió, relacionades per una inferència lògica.
2. RAONAMENT LINEAL O TRANSITIU Classificació de (mínim) dos termes d’una dimensió a partir de la comparació amb un tercer ( terme mitjà).
A> B B> C A> C Aquest última la deduïm de l’anterior però no està esmentada en cap premissa.
2.1 Tasca inferència lineal: Soto, London i Handel (1965) presentaven parella de premisses per comprar dos termes diferents i havien de respondre preguntes al cap de 10 segons. ( tenien la dificultat d’un temps limitat). El resultat de la inferència depèn de com queda representada la informació prèvia i les operacions que fem per resoldre la inferència que no sempre són lògiques. Veiem els resultats a la taula 9 i per tant: - La major part de les persones poden realitzar la inferència lineal o transitiva sense dificultats.
Algunes inferències lineals requereixen una mica més de temps que altres.
Les diferències entre les inferències fàcils i les difícils no es poden explicar únicament en termes d’operacions lògiques.
2.2 Hipòtesi de la paralògica espacial: De Soto va dir que els subjectes utilitzaven una paralògica espacial; feien inferència lineal inserint termes en espais imaginaria ordenats en vertical o horitzontal i si els ordenava correctament, la inferència seria molt senzilla. Això té 2 principis: 1. Sentit preferent: més fàcil ordenar de millor a pitjor que al revés.
Els subjectes van trobar més fàcils les comparatives on es feia servir el calificatiu “millor” que no els que barrejaven “millor” i “pitjor” seguit del que utilitzaven només “pitjor”.
2. Els espais estan fixats en un extrem: la comparació es realitza a partir d’un dels extrem i mai pel mig.
Eren més fàcils de recordar aquelles que començaven per A o C ( un dels extrems) que aquelles que ho feien per B (pel mig).
2.3 Hipòtesi lingüística: Clark (1969) va proposar una explicació lingüística amb 3 principis: 1. Primacia de les relacions funcionals: es representa una relació funcional entre termes independentment de la seva forma gramatical; els negatiu passen a ser afirmatius i el mode passiu a actiu: El jersei blau no és tan car com el vermell. –> El jersei vermell és més car que el blau. / En Joan és precedit per en Pere --> En Pere precedeix en Joan.
2. Adjectius comparadors marcats: Alguns adjectiu impliquen una posició en l’escala de comparació (quin dels dos és pitjor? Vol dir que els dos tenen alguna cosa dolenta). Però n’hi ha d’altres que no ( Quin és el millor? Pot ser que els dos siguin bons, dolents, o un de cada). Per fer inferència lineal hem de transformar els marcats en no marcats.
3. Congruència premissa – pregunta: Si és congruent serà més fàcil fer inferència i si no ho és caldrà re formular la pregunta en funció de la informació de les premisses.
Segons Clark el subjecte contesta segons la informació de les premisses: si tenen la informació funcional, no tenen comparadors marcats i congruència la inferència serà fàcil i ràpida.
Les dos explicacions sobre la inferència lineal s’acoblen a les dades que van obtenir els dos però l’espacial podria explicar millor la inferència en nens i gent amb lingüística pobra. Però la clau per la inferència no és l’operació lògica en si sinó que quan es té una bona representació o model de la informació ( lingüística o espacial) es resol sense dificultat; per tant la dificultat rau en formar la representació en funció de les premisses.
La hipòtesis lingüística de la inferència lineal ( Clark) proposa que aquest es pot explicar en termes d’operacions lingüístiques i comprèn tres principis: la primacia de les relacions funcionals, els adjectius compradors marcats i la congruència premisses-pregunta.
2.4 Inferència lineal amb més de tres termes Potts (1972) va estudiar comparacions entre 4 termes i va veure que era més fàcil la comparació dels extrems que amb els del mig, fet que va a favor de la representació espacial; i va proposar un algorisme de processament cognitiu per resoldre la inferència.
Mayer ( 1979) va comparar la presentació de premisses de forma abstracte ( A>B) o amb contingut concret (En Joan és més alt que en Pere). I va veure que amb termes concrets és més fàcil perquè faciliten la representació per ordenar la informació.
La INFERÈNCIA LINEAL compara diferents TERMES en funció d’una DIMENSIÓ Encara que totes les persones són COMPETENTS per fer INFERÈNCIES LINEALS, algunes són més difícils que d’altres.
El grau de dificultat de les inferències lineals no es pot explicar en funció de la complexitat de les OPERACIONS LÒGIQUES necessàries per realitzar-les.
Hi ha dues explicacions psicològiques de la inferència lineal humana: la hipòtesis de la PARALÒGICA ESPACIAL i la del PROCESSAMENT LINGÜÍSTIC.
3. RAONAMENT CATEGÒRIC La inferència categòrica ( o sil·logismes) de tres proposicions: dues premisses i una conclusió. Entre aquestes s’estableix una relació de pertinença a una categoria. El raonament correcta consisteix a arribar a la conclusió correcta a partir de les dues premisses.
Tots els mamífers són vertebrats. Pertinença dels membres de la categoria mamífer a la categoria vertebrat vinculats a partir dels verb ser.
Amb el llenguatge quotidià a vegades ens pot resultar difícil a la hora de detectar les diferents premisses.
3.1 Estructura formal del raonament categòric 3.1.1 MODEL DE LES PROPOSICIONS: Les premisses i la conclusió expressen relació que poden ser de diversos tipus.
- Inclusió total de classe: Tots els gats són mamífers. Tots els gats són mamífers però hi poden haver mamífers que no siguin gats.
- Inclusió parcial de la classe: Alguns pagesos poden conduir tractor. Alguns de la categoria pagesos es poden incloure en la categoria conductors però no. La inclusió parcial no és incompatible amb la total, només afirma alguns casos particulars.
- Exclusió total de classe: Cap arquitecte no és analfabet. Cap membre de la categoria arquitecte pot pertànyer a la categoria analfabet.
- Exclusió parcial de classe: Alguns ocells no poden volar. Almenys un membre de la categoria ocell no pertany a la categoria volar.
Aquest tipus de relació és diu MODE.
Les proposicions d’una raonament categòric poden adoptar un dels MODES següents: universal afirmatiu, universal negatiu, particular afirmatiu i particular negatiu.
3.1.2 LES FIGURES DELS SIL·LOGISMES Tots els mamífers són vertebrats Tots els gats són mamífers = Tots els gats són vertebrats La inferència categòrica consisteix en establir una relació entre els dos termes que no estan repetits ( gats i vertebrats) a les premisses a partir de la relació que tenen amb el terme mitjà ( mamífers) i obtenir una conclusió. Els subjecte de la conclusió també és el subjecte de la premissa corresponent i d’igual forma passa amb el predicat. La combinació anterior és una de les molts possibles però en podem trobar d’altres: * S ( subjecte); P ( predicat); S-P ( conclusió) i C ( terme mitjà).
Les figures dels raonaments categòrics són els quatre tipus d’estructura que resulten de combinar els casos en què el subjecte de la conclusió és el subjecte o el predicat de la segona premissa, i el predicat de la conclusió és el subjecte o el predicat de la primera premissa.
La figura més senzilla de resoldre és la primera, ja que el subjecte i el predicat de la conclusió compleixen la mateixa funció en les premisses corresponents.
3.1.3 ELS AXIOMES DELS SIL·LOGISMES Els axiomes són una regles que ha de complir un sil·logisme per tal que sigui correcta.
- Axiomes de quantitat El terme mitjà ha d’estar distribuït almenys un cop ( la proposició fa referència a tots els membres de la categoria). Tots els catalans són europeus; catalans està distribuït però europeus no.
Cap terme no pot estar distribuït en la conclusió si no ho està en les premisses De dues premisses universals no es pot extreure una conclusió particular De dues premisses particulars no es pot extreure conclusió vàlida - Axiomes de qualitat Si les dues premisses són negatives, no hi ha cap conclusió vàlida Si una premissa és negativa, la conclusió ha de ser negativa Si cap de les premisses no és negativa, la conclusió ha de ser positiva 3.2 Errors en la inferència categòrica Algunes vegades es produeixen errors en les inferències lògiques dels sil·logismes; aquests errors s’anomenen fal·làcies, que són errors sistemàtics. Per tant no som del tot competents a la hora de fer inferències lògiques ja que podem cometre errors que poden ser de dos tipus: - Errors temàtics o de contingut: Wilkins al 1928 va trobar que molts errors s’eradicaven si utilitzaven termes abstractes ( tots els A són B) en comptes de termes reals ( tots els mamífers són gats); el mateix passava amb paraules inexistents ( tots els epilums són acrutims). Això ve donat per la informació prèvia que ja tenim sobre les premisses.
A partir d’aqui podem trobar fenòmens com la consistència cognitiva que és la tendència a considerar vàlides lògicament les conclusions que coincideixen amb el nostre coneixement; aquest fet està altament esbiaixat per la implicació emocional de les premisses.
- Errors formals: Alguns errors no estan derivats de la consistència cognitiva sinó que depenen de la manera de raonar de cadascú i quan aquest error es comet moltes vegades es diu que és un error sistemàtic.
Els errors formals en el raonament categòric són errors derivats de l’estructura lògica de les premisses i no del seu contingut.
3.3 L’efecte atmosfera Aquest efecte és una situació que ens pot conduir a l’equivocació a la hora de donar per vàlid un sil·logisme. Per tant quan una de les premisses sigui negativa, la conclusió més acceptada també ho serà; d’igual forma, quan cap de les premisses és negativa, la conclusió serà afirmativa. També quan una de les premisses sigui particular la conclusió més freqüent també ho serà. I per acabar, quan cap de les conclusions és particular, la conclusió serà universal.
L’explicació dels resultats de Chapman i Chapman podria ser per les conversions il·lícites de les premisses: és a dir, transformar una proposició en una altre en la qual el subjecte es converteix en predicat i el predicat en subjecte; en les que són il·lícites la proposició original és certa i per tant la convertida també. En les que no passa això es diuen proposicions lícites.
Les principals explicacions dels errors formals del raonament categòric són l’efecte atmosfera i les conversions il·lícites.
L’efecte atmosfera costa de quatre regles que permeten obtenir fàcilment una conclusió, que molt sovint és errònia.
Les conversions il·lícites són inversions entre subjectes i predicat que alternen el significat de la preposició original.
Un raonament categòric consta de proposicions que expressen relacions d’inclusió entre classes.
Els errors formals en el raonament categòric són errors derivats de l’estructura lògica de les premisses i no pas del seu contingut.
Les principals explicacions dels errors formals del raonament categòric són l’efecte atmosfera i les conversions il·lícites.
4. RAONAMENT PROPOSICIONAL 4.1 Errors en la disjunció El problema THOG: per resoldre aquest problema cal utilitzar la disjunció exclusiva. El que sol passar és que els subjectes donin una resposta incorrecte per tant ens trobem davant un error sistemàtic; és a dir amb un problema lògic en el que la resposta normal no és lògica Un THOG és només la figura que té les dos característiques que hi ha anotades al paper però no les dues ( blanc / negre i rombe / rodona); i també tenim la pista El rombe negre és un THOG.
Les resposta correcte és que a part del triangle negre, la rodona blanc també ho és. Quina és la dificultat per resoldre el problema? 1. Distinció REGLE / EXEMPLE: la pista que es proporciona és un exemple i no la regla general.
2. Dificultat per categoritzar elements heterogenis; com que els dos elements no tenen res en comú costa englobar-los dins la mateixa categoria.
Els errors en la disjunció exclusiva s’expliquen per la manca de distinció entre la regla i exemple o per la dificultat per categoritzar elements heterogenis.
4.2 Tasca de Selecció de Watson En aquesta tasca hauríem de recórrer al raonament condicional, però en molts casos la gent també s’equivoca i per tant podem dir que és un error sistemàtic.
La resposta correcta es basa en girar dues de les quatre targeta: la A perquè és l’antecedent de la regla i correspon al mode afirmació de l’antecedent. L’altre és la 7 ja que és el mode negació del conseqüent.
Els errors en el raonament condicional s’han explicat per la confusió entre regles condicionals simples i bicondicionals i per la dificultat d’usar proposicions negatives.
Aquí també podem trobar varis tipus d’errors: 1. Interpretar una relació condicional simple com si fos bicondicional (Si lletra vocal, aleshores nombre parell, i si nombre parell, aleshores lletra vocal). Aquesta segona regla no està implicada en la informació donada sinó que ells mateixos la creen.
2. Incapacitat per usar la informació de proposicions negatives / biaix de verificació: no creuen necessari girar l’altre targeta amb el 7 que podria falsar la regla.
3. Biaix d’emparellament: alguns subjectes el limiten a girar targetes que es mencionen a la regla; en aquets cas vocal i parell per tant no la verifiquen del tot.
Podem trobar aquesta mateixa tasca en una versió no abstractes que en facilitat la resolució; per tant el contingut ho pot fer més fàcil.
El raonament proposicional està compost per una primera premissa, que exposa la relació lògica entre les proposicions p i q ( en una regla general); una segona premissa, que afirma o nega p o q ( un cas particular), i una conclusió, que afirma o nega la proposició no continguda en la segona premissa.
Les regles lògiques que generen errors sistemàtics són la disjunció exclusiva i el condicional simple.
Els errors en la disjunció exclusiva s’expliquen per la manca de distinció entre la regla i exemple o per la dificultat per categoritzar elements heterogenis.
Els errors en el raonament condicional s’han explicat per la confusió entre regles condicionals simples i bicondicionals o per la dificultat d’usar proposicions negatives.
5. TEORIES SOBRE EL RAONAMENT HUMÀ Les teories que es basen en la lògica natural parteixen de la idea que els humans som competents per usar un nombre limitat de regles lògiques formals Les teories del raonament basat en esquemes sostenen que les persones no són capaces d’usar regles formals fora d’un context concret d’aplicació.
Els models mentals són una representació analògica, concreta i determinada de les possibles concrecions d’una premissa que es consideren veritat. Segons la teoria dels models mentals, el raonament consisteix a trobar una conclusió coherent amb els models mentals de les premisses i a comprovar que no contradiu cap cas particular.
...