Estructura de la Comunicació [apunts] (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 45
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 11
Subido por

Descripción

Professora Corominas.

Vista previa del texto

Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     1     Índex     TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA COMUNICACIÓ 2 1.1. L’ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ. COMUNICACIÓ HUMANA 1.2. NIVELLS DE LA COMUNICACIÓ 1.3. LA NOVA ERA DE LA COMUNICACIÓ. LA DIGITALITZACIÓ 1.4. SISTEMA DE COMUNICACIÓ 1.4.1. SISTEMA DE COMUNICACIÓ I SISTEMA POLÍTIC 1.4.2. INFLUÈNCIA I EVOLUCIÓ 1.5. HALLIN I MANCINI I ELS MODELS MEDIÀTICS 1.5.1. PARÀMETRES DE COMPARACIÓ 1.5.2. MODELS 1.5.3. TENDÈNCIES 2 2 3 3 3 4 5 5 6 8 TEMA 2. ACTORS 8 2.1. GRUPS DE COMUNICACIÓ 2.1.1. EMPRESES PER VOLUM DE NEGOCI 2.2. MODELS DE NEGOCI EN EL SECTOR MEDIÀTIC 2.2.1. TENDÈNCIES 2.2.2. MODEL DE HOLLYWOOD O “DE LES FINESTRES” 2.2.3. MODEL DEL “LONG TAIL” 2.3. PRINCIPALS GRUPS DE COMUNICACIÓ 2.3.1. ATRESMEDIA 2.3.2. MEDIASET 2.3.3. PRISA 2.3.4. PLANETA 2.4.5. VOCENTO 2.4.6. UNIDAD EDITORIAL 2.4.7. GRUPO ZETA 2.4.8. GRUPO GODÓ 2.5. ANUNCIANTS 2.5.1. PRESSIONS PUBLICITÀRIES 2.5.2. AUDIÈNCIA 2.6. ACTORS - ESTAT 2.6.1. PREMSA 2.6.2. RADIOTELEVISIÓ 8 9 9 9 9 10 10 10 11 11 11 12 12 12 13 13 13 14 15 15 16 TEMA 3. MITJANS ESCRITS 22 3.1. PREMSA 3.1.1. TIPOLOGIA 3.1.2. CARACTERÍSTIQUES 3.1.3. FONTS DE REFERÈNCIA 22 22 23 27 TEMA 4. RÀDIO 27 4.1. TRETS ESPECÍFICS DE LA COMUNICACIÓ RADIOFÒNICA 4.2. ORGANITZACIÓ DE LA RÀDIO 4.2. REGULACIÓ SUPRA-ESTATAL: UIT/ITU (WWW.ITU.INT) 4.3. PROGRAMACIÓ 27 28 28 29 2     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     4.4. ORGANITZACIÓ 4.5. ESTUDIS D’AUDIÈNCIA 4.5.1. SHARE 4.6. TENDÈNCIES: 30 31 32 32 TEMA 5. TELEVISIÓ 33 5.1. INTRODUCCIÓ 5.2. ORGANITZACIÓ: 5.2.1. ORGANITZACIÓ EN EL CAS D’ESPANYA 5.2.2. TELEVISIÓ AUTONÒMICA 5.2.3. TELEVISIÓ LOCAL 5.3. AUDIÈNCIA EN TV 5.4. TENDÈNCIES EN TV 33 34 35 37 39 40 41   Tema  1.  Introducció  a  la  comunicació   1.1.  L’àmbit  de  la  comunicació.  Comunicació  humana   ⇒ Intercanvi   ⇒ Informació   ⇒ Interacció   ⇒ Emissor/Receptor   ⇒ Parlar   ⇒ Mitjans   ⇒ Comprensió   ⇒ Missatge   ⇒ Canals/Tecnologia   ⇒ Comunicació  verbal/no  verbal   La   comunicació   no   és   una   qualitat   exclusivament   humana,   però   és   fonamental   per   als   humans.     La   qüestió   per   als   humans   és   una   qüestió   “de   vida   o   mort”:   existim   perquè   ens   podem   comunicar.  Això  és  deu  a  que  vivim  en  societat.  Comunicar  permet  interactuar  i  organitzar  la   vida  en  societat.   Comunicar  és  sempre  una  acció  dual  (enviar  i  rebre-­‐comprendre).   En  la  comunicació  es  produeix  un  intercanvi  de  signes,  una  posada  en  comú  de  significats.   Per  comunicar-­‐se  fa  falta  compartir,  almenys  en  certa  mesura,  un  codi  comú.   1.2.  Nivells  de  la  comunicació   • • • • •   Nivell  0:  Intrapersonal  (jo  amb  mi  mateix)   Nivell  1:  Interpersonal  (jo  amb  algú  altre)   Nivell  2:  De  (petit)  grup   Nivell  3:  Organitzacional   Nivell  4:  De  masses   o Emissor  especialitzat  i  institucionalitzat   o De   difusió   pública   (públic   general,   heterogeni,   anònim,   geogràficament   dispers,  etc.)   o Requereix  d'un  canal  tecnològic  (és  indirecta  i  mediada)   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     3       o La   relació   emissor-­‐receptor   tendeix   a   ser   asimètrica   a   favor   de   l'emissor   (unidireccional)   o Se  li  reconeixen  socialment  determinades  tasques  o  funcions:  formar/educar   (en  valors  o  en  coses  més  pràctiques),  entretenir,  informar,  influir/persuadir     o La  seva  activitat  és  periòdica,  estable   o Tenim  la  falsa  sensació  de  la  seva  ubiqüitat  (són  arreu  i  parlen  de  tot)   o Han  estat  creixement  ràpids  fins  a  assolir  gairebé  la  immediatesa   1.3.  La  nova  era  de  la  comunicació.  La  digitalització   En  el  nou  nivell  de  la  comunicació,  marcada  pel  canvi  tecnològic  cap  al  món  digital,  trastoca   el  model  clàssic  dels  mitjans  de  masses.  Tot  i  que  la  comunicació  de  masses  ha  de  seguir  sent   especialitzada   i   institucionalitzada,   ara   és   més   recíproca   i   es   pot   arribar   a   les   masses   sent   un   sol  individu.  Diversos  individus  parlen  de  comunicació  individualitzada,  personalitzada  o  fins  i   tot  d'autocomunicació  de  masses.     Es  característica  per:   • Convergència:  tecnològica,  econòmica,  empresarial...   • Pes  paper  de  la  comunicació  de  masses   • Nou   tipus   de   comunicació:   selecció   i   producció   individualitzada,   personalitzada,   autocomunicació  de  masses....   1.4.  Sistema  de  comunicació   El   concepte   de   “sistema”   inclou   uns   “agents”   o   “components”   que   tenguin   alguna   relació   entre  ells.     Es  parla  de  sistema   de   comunicació  per  designar  el  conjunt  de  mitjans  de  comunicació  del   tipus   que   sigui   (pot   ser   de   masses   o   no),   formes   de   comunicació,   xarxes   i   circuits   de   comunicació   de   què   disposa   una   societat   en   un   moment   determinat.   Un   sistema   de   comunicació  sempre  va  associat  a  una  societat  i  sempre  té  un  caràcter  dinàmic,  evoluciona   constantment  (des  del  naixement  de  l’escriptura  fins  a  l’era  de  la  digitalització).   1.4.1.  Sistema  de  comunicació  i  sistema  polític   • Com  s’organitza  el  sistema  de  comunicació?   • Com   s’entén   el   sistema   de   comunicació   en   conjunt   i   els   diversos   mitjans   que   l’integren?  Com  hauria  de  ser  i  quines  funcions  ha  de  tenir  el  sistema  de  comunicació   (i  els  mitjans)?     FOURTH   THEORIES   ON   THE   PRESS   (1957)   !   elaboren   quatre   teories   sobre   la   premsa   en   els   diversos  sistemes  polítics:   • Teoria   autoritària  (comença  al  s.  XVII):  En  el  marc  dels  sistemes  polítics  autoritaris,   situen   el   centre   de   l’organització   de   l’estat   garantint   la   seguretat   de   l’Estat.   Els   mitjans  de  comunicació  estan  al  servei  de  l’Estat,  control  del  sistema  de  comunicació.   El  control  ho  afectarà  tot.  Manifestacions  del  control  de  l’Estat:   o Subordinació  dels  mitjans  de  comunicació  i  professionals.   o Falta   d’independència   dels   mitjans   de   comunicació   i   “professionals”   que   hi   treballen.   a) Qui   té   dret   a   difondre:   el   mateix   Estat   directament   o   mitjançant   permís   a   persones   o   institucions   que   els   doni   certes   garanties.   A   les   nostres   societats,   amb     4     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     mols   matisos,   trobaríem   una   herència   amb   els   permisos   que   l’Estat   dóna   per   emetre  als  espais  radiofònics.   b) Continguts:  Censura,  restriccions  a  la  importació  de  continguts...   c) El  receptor  pot  ser  obligat  a  rebre  determinats  continguts.   Aquesta   teoria   té   una   vigència   en   els   sistemes   autoritaris   a   dia   d’avui,   encara   que   també  té  una  vigència  en  alguns  sistemes  poden  perviure  algunes  característiques  del   sistema  autoritari.   • Teoria   liberal:   Es   dóna   importància   a   l’individu   i   als   drets   de   l’individu.   Aquests   sistemes  pretenen  assegurar  les  llibertats  individuals:   o Llibertat  intel·∙lectual:  llibertat  de  pensament  i  llibertat  d’expressió.   o Lliure  empresa:  mercat  (aquí  s’inclou  la  llibertat  de  crear  la  pròpia  empresa  de   mitjà  de  comunicació).   o Funcions  dels  mitjans  de  comunicació:  informar,  entretenir,  vendre  (fomentar   els   intercanvis   comercials)   i   vigilar   les   institucions   governants;   promoure   el   debat  d’idees.   o No  hi  ha  censura,  no  hi  ha  traves  ni  restriccions  a  l’hora  de  la  importació  de   continguts...;  llibertat  i  independència  professionals.   Aquesta  teoria  té  una  vigència  a  les  societats  liberals  democràtiques  que  han  situat  el   reconeixement   de   les   llibertats   a   les   seves   constitucions.   Tenen   límits,   ja   que   hi   ha   conflictes  entre  llibertats,  que  es  resolen  des  de  l’àmbit  judicial.   • Teoria   responsabilitat   social:   Neix   juntament   amb   el   desenvolupament   de   la   televisió.   Quan   aquesta   teoria   neix,   encara   no   està   implantada   la   televisió.   Contradiccions:   o Molts  pocs  concentren  molt  de  poder   o Finançament!   PUBLICITAT   :   Dependència   dels   anunciants   +   cerca   audiències   “rendibles”.   Amb  aquestes  contradiccions,  neix  la  teoria  de  la  responsabilitat  social:   " Mitjans   de   comunicació:   Funcions   essencials   en   política   (democràcia)   i   cultura.   " Independència  dels  mitjans  de  comunicació  però  amb  obligacions  davant  de   la  societat.   " Propietat  i  control  dels  mitjans  de  comunicació:  privada  però  al  servei  públic   (foment  del  pluralisme,  garantia  per  a  la  democràcia...).   En   aquesta   teoria,   hi   ha   organismes   públics   de   radiotelevisió,   es   considera   el   professionalisme  com  a  valor  i  és  legítim  una  certa  intervenció  dels  governs  per   limitar  efectes  i  pressions  del  mercat:  límits  de  publicitat,  límits  de  concentració   empresarial,  control  parlamentari,  ajuts  econòmics  als  mitjans...   • Teoria   comunista:   URSS,   països   comunistes.   Pocs   exemples   avui   en   dia.   Exemples:   Corea  del  Nord  i  Xina  en  alguns  aspectes.   1.4.2.  Influència  i  evolució   Apareixen  altres  autors  que  han  afegit  més  teories:   • Teoria   del   desenvolupament:   Països   colonials   que   van   accedir   a   la   independència,   majoritàriament   tenen   com   a   característiques   alguns   dèficits   en   termes   de   desenvolupament.  Aquesta  teoria  es  desenvoluparà  al  voltant  de  la  UNESCO.   • Teoria   democràtica-­‐participativa:   No  s’arriba  a  formular  com  a  teoria.  Plantegen  que   els   mitjans   de   comunicació   poden   ser   veritablement   accessibles   als   ciutadans.   Ex:     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     5     Mitjans   locals,   ràdios   municipals.   És   a   dir,   mitjans   a   petita   escala   gestionats   per   la   pròpia  comunitat.     Entrem   en   els   anys   90   amb   aquesta   situació,   on   es   produeix   un   canvi   vinculat   amb   la   digitalització.  Es  planteja  un  problema  com  combinar  una  organització  política  democràtica   amb   uns   mitjans   de   comunicació   que   cada   vegada   són   més   importants   i   decisius   en   la   societat,  ja  que  cada  vegada  és  més  complicat  controlar-­‐los  democràticament.   Principals  causes  que  dificulten  el  control  dels  mitjans  de  comunicació:   " Evolució  tecnològica:  canals  electrònics,  més  canals,  internacionalització...   " Extensió   liberalisme:   traducció   en   privatització   dels   mitjans   (pes   interessos   econòmics  de  les  grans  empreses,  transnacionalització)   " Cada   vegada   hi   ha   menys   consens   a   l’hora   de   definir   què   és   un   “bé   comú”.   Indefinició   sobre   què   és   un   bé   públic   i   sobre   qui   ho   defineix.   Ex:   la   televisió   a   Espanya  passa  de  ser  un  bé  comú  i  públic,  universal,  a  un  “negoci”.     Com  fer  possible  el  dret  real  d’accés?     Tots  els  grups  socials  no  tenim  un  accés  real  als  mitjans  de  comunicació.  Una  de  les  formes   de  garantir  aquest  accés  real  als  mitjans  és  a  través  dels  mitjans  públics,  que  han  d’incloure   la  presència  de  tots  els  grups  socials  a  la  seva  programació.     1.5.  Hallin  i  Mancini  i  els  models  mediàtics   Hallin,  D.C.  &  Mancini,  P.  (2008)  Sistemas  mediáticos  comparados:  tres  modelos  de  relación   entre  los  medios  de  comunicación  y  la  política.     Tres  models:   " Model  liberal  (RU,  Irlanda,  EUA,  Canadà)   " Democràtic-­‐corporatiu  (Nord  Europa  continental)   " Pluralista  polaritzat  o  mediterrani  (Sud  Europa  mediterrània)     El   que   fan   Hallin   i   Mancini   és   observar   les   relacions   entre   el   sistema   mediàtic   i   el   sistema   polític.  Plantegen  models  o  tipus  “ideals”.     1.5.1.  Paràmetres  de  comparació   1. Desenvolupament   dels   mercats   dels   mitjans   de   comunicació,   sobretot   amb   una   especial  atenció  en  la  força  o  la  debilitat  del  desenvolupament  de  la  premsa  de  gran   tirada.     2. Paral·∙lelisme   polític:   Grau   i   naturalesa   dels   vincles   entre   mitjans   de   comunicació   i   partits  polítics.  “Fins  a  quin  punt  el  sistema  de  mitjans  de  comunicació  reflecteix  les   principals  divisions  de  la  societat”.  Grau  de  paral·∙lelisme  alt  o  baix  depenent  d’aquest   vincle.   3. El  desenvolupament  de  la  professionalitat  dels  periodistes.  “Quin  és  el  pes  que  tenen   les  pràctiques  professionals  com  a  manera  d’organitzar-­‐se”.   4. Grau  i  naturalesa  de  la  intervenció  estatal  en  el  sistema  de  mitjans.     6   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       1.5.2.  Models Liberal:     Mecanisme  de  mercat  i  mitjans  de  comunicació  comercials.   -­‐  Països:  EEUU,  Canadà,  Irlanda  i  Gran  Bretanya.   -­‐Característiques:   1. Desenvolupament   primerenc   de   la   llibertat   de   premsa.   La   premsa   té   tiratges   alt.   Domini  clar  de  la  premsa  comercial.   2. Paral·∙lelisme  polític  baix.   3. Professionalització  relativament  important.   4. És   més   probable   que   l’autonomia   periodística   es   trobi   limitada   per   pressions   comercials   que   per   una   instrumentalització   política.   Predomina   un   periodisme   orientat  cap  a  la  informació.  El  paper  de  l’Estat  és  limitat.         Democràtic-­‐corporatiu:     Coexistència   històrica   a   mitjans   de   comunicació   comercials   i   mitjans   dependents   de   grups   socials  i  polítics  i  organitzats  (públics).  Paper  de  l’Estat  legalment  limitat  però  relativament   actiu.   -­‐  Països:  Dinamarca,  Finlàndia,  Noruega  i  Suècia.   -­‐  Característiques:   1. Desenvolupament  primerenc  de  la  llibertat  de  premsa  i  indústria  periòdics.  Premsa:   grans  tirades.   2. Paral·∙lelisme  polític:  gran  paral·∙lelisme  polític  però  en  disminució  i  retrocés.   3. Professionalitat:   la   professionalitat   com   a   criteri   d’organització   és   on   és   més   alt,   neutral  i  el  periodisme  està  orientat  a  la  informació.   4. Els   mitjans   de   comunicació   estan   amplament   concebuts   com   a   institucions   socials,   pels  quals  l’Estat  assumeix  la  responsabilitat,  i  la  llibertat  de  premsa  coexisteix  amb   un  recolzament  i  una  regulació  relativament  forta  per  part  de  l’Estat.       Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     7     Pluralista  polaritzat:     Integració  dels  mitjans  de  comunicació  en  la  política  de  partits,  un  desenvolupament  històric   més  feble  dels  mitjans  de  comunicació  comercials  (majoritàriament  premsa)  i  un  important   paper  de  l’Estat  des  de  molts  punts  de  vista.   El   que   distingeix   el   sud   d’Europa   –   i   en   menor   mesura   França   –   de   la   resta   de   la   Europa   occidental   i   Nord-­‐Amèrica   és   bàsicament   el   fet   de   que   les   institucions   liberals,   inclosos   l’industrialisme  capitalista  com  la  democràcia  política,  es  van  desenvolupar  més  tard.   L’aristocràcia   terratinent,   l’Estat   absolutista   i   l’Església   Catòlica   o   Ortodoxa   estaven   més   arrelats   en   aquesta   regió   i   el   liberalisme   només   va   triomfar   després   d’un   prolongat   conflicte   polític  que,  en  molts  de  casos,  va  continuar  fins  molt  entrat  el  segle  XX.   La   tardana   i   disputada   transició   a   la   democràcia   va   produir   unes   pautes   de   relació,   ben   determinades,  entre  els  mitjans  de  comunicació  i  el  món  polític.  Els  mitjans  de  comunicació   de  masses  en  els  països  mediterranis  estaven  íntimament  implicats  en  els  conflictes  polítics   que  caracteritzen  la  història  d’aquesta  regió  i  encara  perdura  la  costum  de  considerar-­‐los  un   mitjà  d’expressió  ideològica  i  de  mobilització  política.  Al  mateix  temps,  el  desenvolupament   dels  mercats  de  mitjans  de  comunicació  privats  era  relativament  dèbil.  Aquest  fet  significava   que   els   mitjans   de   comunicació   havien   de   dependre   de   l’Estat,   dels   partits   polítics,   de   l’Església  o  de  rics  patrocinadors  particulars.   -­‐  Països:  Grècia,  Espanya,  Portugal,  Itàlia  i  França.   -­‐  Característiques:   1. En  els  països  del  model  mediterrani  la  premsa  periòdica  impresa  ha  tendit  a  dirigir-­‐se   a   les   elits   (no   es   comparable   amb   la   premsa   popular   d’EUA   o   la   Britànica).   Té   una   difusió   relativament   baixa.   Els   mitjans   electrònics   però,   han   tingut   un   pes   molt   important   en   la   societat.   Existeix   un   retard   en   la   llibertat   de   premsa   i   llibertat   d’expressió,  així  com  en  la  implantació  dels  mitjans  de  comunicació  com  a  indústries.     2. Paral·∙lelisme  polític  alt.  En  el  sistema  mediterrani  el  nivell  és  alt,  però  la  tendència  ha   estat   disminuir.   En   el   cas   d’Espanya,   per   contra,   la   tendència   ha   estat   augmentar   per   contra   del   que   diuen   aquests   autors.   Destaquen   una   instrumentalització   dels   mitjans   de  comunicació  per  part  del  Govern,  dels  partits  polítics  i  pels  industrials  vinculats  a   la   política.   La   radiotelevisió   pública   sol   seguir   els   models   governamentals   o   parlamentaris.   3. Professionalització   relativament   poc   desenvolupada.   Els   sistemes   formals   de   responsabilització   brillen   per   la   seva   absència   en   els   països   mediterranis.   No   hi   ha   ningú  que  tingui  un  Consell  de  Premsa  d’àmbit  nacional.  L’únic  consell  de  premsa  real   al  sud  d’Europa  és  el  Consell  de  la  Informació  de  Catalunya  com  òrgan  autoregulador.   Els  mitjans  de  comunicació  dels  països  mediterranis  es  desvien  en  molts  aspectes  de   la  norma  liberal  predominant  de  professionalitat  neutral  i  d’un  paper  “vigilant”.   4. L’Estat  es  presenta  en  tres  nivells:  com  a  propietari  (TV3,  TVE...),  regulador  (actuant  o   laissez  faire)  i  font  de  finançament  (subvencions  directes  o  indirectes)  dels  mitjans  de   comunicació,   encara   que   la   seva   capacitat   per   regular   de   forma   efectiva   és   sovint   limitada.   S’ha   produït   en   els   últims   anys   amb   excepció   de   França   un   procés   de   desregulació   salvatge,   és   a   dir,   que   de   manera   molt   ràpida   i   “descontrolada”,   s’ha   passat  d’una  radiotelevisió  controlada  per  l’Estat  a  una  radiotelevisió  privada.     Altra  característics  també  del  model  mediterrani  seria  el  clientelisme.  El  clientelisme  seria  “jo   voto  a  les  eleccions  en  funció  del  que  obtingui  del  partit  votat”.     8   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       1.5.3.  Tendències   Hallin  i  Mancini  consideren  que  s’està  produint  “el  triomf  del  model  liberal”,  que  s’estén  cap   a   Europa.   Premsa   comercial,   “diluvi   comercial”   de   ràdio   i   televisió   degut   al   domini   de   la   radiotelevisió  privada.   “La   RTV   ha   passat   de   ser   una   institució   política   i   cultural   en   la   qual   les   forces   del   mercat   tenien  una  importància  mínima,  a  ser  una  indústria  en  la  qual  aquestes  forces  són  centrals,   fins  i  tot  per  les  emissores  públiques  que  encara  existeixen  i  que  estan  obligades  a  lluitar  per   mantenir  la  seva  quota  d’audiència.”     El  que  es  produeix  és  una  homogeneïtzació  dels  models:   " Americanització   " Innovació  tecnològica   " Globalització   " Comercialització  /  Privatització     També  hi  ha  algunes  contratendències:   " Diferències  entre  sistemes  polítics  estatals   Tema  2.  Actors     El  tipus  d’actors  que  estudiarem  són  els  grups   de   comunicació,  ja  que  s’ha  produït  un  procés   de  convergència  empresarial  de  diverses  empreses.   Tres  processos:   " Integració  vertical:  Control  de  tots  els  aspectes  d’un  negoci  /  d’un  projecte  mediàtic:   producció,  distribució  (lliurament  als  usuaris  finals),  promoció  i  comercialització.  Ex:   Una   empresa   que   inicialment   només   elaborava   el   contingut   del   diari   fabrica   una   impremta,   contractant   així   una   empresa   especialitzada   en   impressió,   així   com   la   distribució  del  producte,  on  entra  una  altra  empresa.     " Concentració   o   fusió   horitzontal:   Dins   del   mateix   sector   o   àrea   d’activitat   (ràdio,   editorial,   televisió).   Aquest   nivell   produeix   internacionalització.   Ex:   diferents   emissores  de  ràdio  s’integren  en  una  sola  cadena  de  ràdio  amb  un  sol  propietari.   " Concentració   multimèdia:   control   de   diversos   mitjans   o   sectors.   Ex:   LA   RAZÓN   +   ATRESMEDIA  +  ONDA  CERO  +  EUROPA  FM  +  ONDA  MELODIA  !  Editorial  Planeta  |   Segre  (a  escala  més  petita)  !  Diari  +  TV  +  Ràdio     El  vertical  i  l’horitzontal  no  està  clar  en  quin  ordre  s’han  donat,  perquè  depenen  del  mitjà  de   comunicació,  però  el  que  sí  que  està  clar  és  que  el  multimèdia  es  dóna  l’últim.   2.1.  Grups  de  comunicació   El   procés   d’aquesta   liberalització   a   la   que   tendeix   el   mercat,   com   s’exposa   en   el   tema   anterior,   té   com   a   resultat   que   pocs   però   grans   grups   de   comunicació   que   controlen   el   marcat  mundial,  amb  una  concentració  molt  alta  i  creixent.   Característiques:   " Grups  principals,  amb  alguns  canvis  en  posicions   " Pes  dels  Estats  Units  en  els  principals  grups  de  comunicació  que  controlen  el  mercat  a   escala  mundial   " Convergència  de  tres  sectors:  mèdia,  telecomunicacions  i  informàtica.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     9     2.1.1.  Empreses  per  volum  de  negoci   Empreses  per  volum  de  negoci  al  gener  de  2014  (segons  mediadb):   1. Comcast  (EUA)  !  telecomunicacions,  TV  per  cable:  empresa  nord-­‐americana  que  era   una  operadora  de  xarxa  de  cable  (procés  d’integració  vertical  de  la  producció).     2. Google  (EUA)  !  cercador  i  programari   3. Walt  Disney  (EUA)  !  entreteniment   4. News  Corp  (EUA  [el  seu  fundador  era  australià])  !  entreteniment   5. Time  Warner  (EUA)  !  entreteniment   6. Viacom/CBS  (EUA)  !  entreteniment   7. Sony  (Japó)  Electrònica,  entreteniment   8. Bertelsmann  (Alemanya)  !  entreteniment   9. Amazon  (EUA)  !  entreteniment,  comerç  electrònic   10. DirecTV  (EUA)  !       11. Telecomunicacions,  televisió  per  satèl·∙lit   12. Maruhan  (Japó)  !  entreteniment     Les  conseqüències  d’aquest  augment  del  model  liberal  són:   " Oligopolis   " Pluralisme   " Incidència  en  els  continguts   2.2.  Models  de  negoci  en  el  sector  mediàtic   El  sector  mediàtic  o  el  de  la  comunicació  té  una  singularitat  davant  d’altres  mercats.  Aquesta   singularitat  és  que  és  objecte  d’un  doble  mercat,  és  a  dir,  es  comercialitza  de  dues  formes:   " Continguts   " Publicitat   2.2.1.  Tendències   Les  tendències  es  desenvolupen  cap  a  un  pes  cada  vegada  més  decreixent  de  la  publicitat  i   una   proporció   creixent   de   l’usuari   final   (individu   o   institució),   mitjançant   les   formes   de   pagament  de  continguts.   2.2.2.  Model  de  Hollywood  o  “de  les  finestres”   És   el   model   que   ha   predominat   en   l’entreteniment   i   el   sector   audiovisual,   on   hi   ha   grans   grups  de  comunicació  que  treballen  en  els  dos  sectors.   Aquest   model   es   caracteritza   per   organitzar   el   negoci   de   l’audiovisual   a   partir   d’una   seqüència  temporal,  és  a  dir,  una  planificació  estructurada  i  organitzada  en  el  temps  a  través   de  “finestres”  o  àmbits  de  comercialització  mitjançant  les  quals  s’obtenen  ingressos,  com  les   sales  de  cinema,  televisió  de  pagament  (cable  i  satèl·∙lit),  vídeo/DVD,  televisió  en  obert...   Per  aconseguir  ingressos  amb  aquest  sistema  es  necessita  molta  audiència,  per  tant,  és  un   sistema  dissenyat  per  una  audiència  de  masses.   La  digitalització  ha  comportat  canvis  en  la  comunicació.  (de  masses  +  segmentació)   • La  comunicació  de  masses  ha  perdut  pes,  degut  a  que  la  recaptació  i  l’assistència  s’ha   vist  reduïda.   • Reducció  de  l’audiència  de  la  televisió   • Reducció  de  les  vendes  de  CD’s   • Altres  formes  de  consum:  serveis  sota  demanda,  descàrregues...     10   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       2.2.3.  Model  del  “long  tail”   “La   teoria   del   long   tail   es   redueix   a   aquest   fet:   la   nostra   cultura   i   la   nostra   economia   s’allunyen  cada  vegada  més  d’un  enfoc  en  un  nombre  relativament  petit  de  hits  (productes   d’ús  comú  i  els  mercats)  a  la  capçalera  de  la  corba  de  la  demanda,  i  avancen  cap  a  un  gran   nombre  de  nínxols  que  formen  la  cua”  (Anderson,  2006:  52)         La   teoria   del   Long   Tail   està   pensada   per   vendre   els   seus   productes   a   un   públic   no   necessàriament   gran,   com   al   model   de   Hollywood,   i   que   interessin   a   un   públic   més   específic   (no  tan  genèric  com  el  model  de  Hollywood)  durant  un  temps  més  prolongat.     2.3.  Principals  grups  de  comunicació     " " " " " " " " Atresmedia   Mediaset   Prisa   Planeta   Vocento   Unidad  Editorial   Grupo  Zeta   Grupo  Godó   2.3.1.  Atresmedia   Planeta  DeAgostini  41,7%   UFA  Grup  Bertelsmann  19,17%     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     11     Imagina  (abans  6,49%)  10,71%  (antiga  propietària  de  La  Sexta)   Sector  principal  del  negoci:  Televisió  en  obert  !  Duopoli   • Atresmedia   televisió:   Antena   3,   Neox,   Nova,   Nitro,   La   Sexta,   Sexta3,   Explora   i   Gol   Televisión   • Atresmedia  ràdio:  Onda  Cero,  Europa  FM,  Melocía   • Publicitat:  Atresmedia  publicitat   2.3.2.  Mediaset   Mediaset  SpA  (grup  italià)  41,55%   Grupo   Prisa   17,34%   (antiga   propietària   de   Cuatro   abans  de  la  fusió)     • Televisió:   Telecinco,   Cuatro,   Factoria   de   ficcion,  la7,  divinity,  energy,  la9   • Publicitat:  Publiespaña   • Cinema:  Telecinco  Cinema   2.3.3.  Prisa   Editorial-­‐Educació:  Santillana,  Alfaguara   Premsa  /  Prisa  Noticias:  El  País,  Cinco  Días,  As,  El  Hufington  Post  (50%)  i  diverses  revistes.   Ràdio  /  Prisa  Radio  (Generalista  i  musical;  Espanya  i  Amèrica):  Ràdio,  Música  i  altres  mitjans   Audiovisual:  Prisa  TV  Digital+     El   principal   problema   del   grup   prisa   és   el   deute   que   porta  acumulat.  Al  2013  el  deute  està  en  3.227  milions   d’euros.  Ha  augmentat  respecte  al  2012  (3.073  milions)   tot  i  al  pla  de  refinançament.   Rucandio  és  a  través  de  la  que  opera  la  família  Polanco,   que  havia  anat  perdent  la  quota  que  tenia  dins  de  Prisa,  encara  que  es  va  mantenir  per  sobre   del  trenta  per  cent  fins  al  febrer,  en  què  va  baixar  al  25,533%.   Digital+   és   majoritàriament   de   Prisa,   i   als   altres   dos   socis   són   Mediaset   (22%)   i   Telefònica   (22%).     Aquesta  baixada  de  la  família  Polanco  comporta  que  Prisa  ha  d’oferir  aquestes  accions  tant  a   Mediaset  com  a  Telefònica.   2.3.4.  Planeta     Es  va  crear  a  Barcelona  al  1949  –  Editorial  Planeta   (José  Manuel  Lara)   2000  !  Multimèdia   Volum  de  negoci  !  2n  després  de  PRISA   Àmbit  internacional  !  Amèrica  llatina,  França  i  Itàlia.     Editorial:  Grupo  Planeta,  Editis  (França)  i  Grup  62   Llibreries  i  clubs  de  lectura:  Casa  del  Libro,  Círculo  de  Lectores   Col·∙leccionables   Mitjans  de  comunicació:  La  Razón,  A3MEDIA,  Playboy...   Cinema  i  producció  audiovisual:  De  A  planeta     12   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     Internet:  Nubeox...     2.4.5.  Vocento   Fusió   de   dos   grups   que   cadascun   d’aquests   dos   editava  un  diari:  Grup  Correo  (El  Correo  Español  –  El   Pueblo  Vasco)  i  Prensa  española  (ABC)   Vocento  com  a  tal  es  crea  l’any  2001.   Vocento   distingeix   entre   “medios   nacionales”   i   “medios  regionales”.   Medios  nacionales:   " Premsa:  ABC   " Suplements:  Mujer  Hoy,  Hoy  Corazón   " Revistes:  Inversión  y  Finanzas   " Televisió:  55%  NET  TV  emet:   o Paramount  Channel  [Viacom]   o Disney  Channel  [Disney]   o EHS  [European  Home  Shopping]  (abans  MTV)   o LTC  –  La  Tienda  en  Casa  (abans  Intereconomía)   " Internet:  abc.es,  finanzas.com,  hoytecnologia.com,  pisos.com   " Continguts:  Distribució  de  cinema,  producció  audiovisual  (BocaBoca  per  exemple)   " Altres  arees:  impressió  i  distribució  de  premsa  a  escala  nacional   " Vocento  no  té  ràdio  a  dia  d’avui  però  fins  fa  un  any  en  tenia  (ABC  Punto  Radio)   Medios  regionales:   " Premsa:  El  Correo,  Las  Provincias,  La  Verdad,  Hoy,  El  Norte  de  Castilla...   " Agència:  Colpisa   " Internet   " Serveis  d’impressió  i  distribució  a  escala  local,  provincial,  regional...   2.4.6.  Unidad  Editorial   Empresa  italiana  propietat  de  RCS  Mediagroup  (Fiat  té  el  20,5  %,  RCS  el  55%)     El   Mundo:   El   Mundo   (impresa),   elmundo.es,   de  serie  magazine,  El  cultural...   Marca:   Marca   (imprès),   marca.com,   Radio   Expansión:  versió  impresa   Salut:  Diario  médico   VEOTV:  propietat  d’Unidad  Editorial,  però  emet  continguts  propis:   " AXN   " Discovery  Max   " 13TV   " LTC   Fuera   Marca   2.4.7.  Grupo  Zeta   Origen:  Interviu  (1976),  El  Periódico  (1979)   Grup  controlat  per  la  família  Asensio  (100%)     Premsa:   El   Periódico   de   Catalunya,   El   Periódico   de   Aragón,   El   Periódico  Extremadura  i  algunes  publicacions  a  Andalusia.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     13     Premsa  esportiva:    Sport,  Diario  La  Grada   Revistes:  Interviu,  Tiempo,  Cuore,  Woman,  Viajar,  Primera  Línea...   Editorial:  Ediciones  B   Edicions  digitals:   " Publicitat:  Zeta  Gestión  de  Medios   " Webs:  Dicom   " Impressió  i  distribució   2.4.8.  Grupo  Godó   Origen:   La   Vanguardia   (s.   XIX).   Anirà   evolucionant   fins   a   convertir-­‐se   en   grup.   És   propietària  de  la  família  Godó  (100%)     Premsa:  La  Vanguardia,  Mundo  Deportivo   Suplements   Ràdio  (a  partir  dels  anys  90):  RAC1  i  RAC105  (100%),  petita  participació  a  PRISA  RÀDIO   Televisió  (any  2003)  MUX  a  Catalunya:   " RAC103  TV   " Bom   " Arrendament  a  Barça  TV   Internet:  lavanguardia.com,  mundodeportivo.com,  yaencontre.com...   Publicitat:  Publipressmedia   Distribució  i  impressió  de  premsa     L’àrea  principal  és  la  premsa  diària,  en  TV  hi  ha  pèrdues  i  en  ràdio  ocupa  posició  de  lideratge.   2.5.  Anunciants   Anunciant:  Persona  física  o  jurídica  que  encarrega  algú  publicitat  de  productes  o  serveis.   Els   principals   anunciants   (grans   anunciants)   a   Espanya:   amb   només   20   anunciants   (empreses)  són  una  quarta  part  (25,9%)  de  tots  els  diners  que  s’inverteixen  en  publicitat.   Infoadex:   “Estudio   de   la   inversión   publicitària   en   España”   (estudi   que   fa   cada   any   de   l’any   anterior).   1. Procter   &   Gamble   España   S.A.   (Fairy,   Don   Limpio,   Ausonia,   Evax...)   !   122   milions   d’euros  en  publicitat   2. L’Oreal  España  S.A.  !  79,4  milions  d’euros   3. El  Corte  Inglés  S.A.  !  76,9  milions  d’euros   4. Vodafone  España  S.A.U.  !  63,4  milions  d’euros   5. Telefónica  S.A.U.  !  56,1  milions  d’euros   S’ha  de  tenir  en  compte  que  uns  pocs  anunciants  tenen  el  control  de  la  publicitat  a  Espanya  i   a  tot  el  món.   2.5.1.  Pressions  publicitàries   Any  2012  !  Canal  Plus  França,  Les  guignols  de  l’info  !  Alain  Afflelou  retira  la  publicitat  de   Canal   Plus   per   no   està   d’acord   amb   l’anunci   (espai   en   el   qual   insinua   que   els   esportistes   espanyols  no  guanyaven  per  mèrits  propis  sinó  perquè  es  dopaven).       14   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       Any  2011  !  Telecinco,  La  Noria  (Jordi  González  va  difondre  una  entrevista  on  la  mare  d’un   menor  d’edat  implicat  en  el  cas  de  Marta  del  Castillo.  A  través  de  les  xarxes  socials  es  van  fer   campanyes  per  retirar  la  publicitat  de  La  Noria).     Anys   90   !   Empreses   anunciants   de   tabac   als   EUA   han   retirat   la   publicitat   d’aquelles   publicacions  que  publicaven  articles  que  les  empreses  de  tabac  consideraven  perjudicials  per   la  venta  d’aquest.   També   Chrysler   demanava   a   les   publicacions   què   si   havien   de   publicar   algun   article   amb   conflicte  d’interessos  amb  l’empresa  anunciant  els  avises.     2.5.2.  Audiència   Hi  ha  interès  per  saber  quines  són  les  “vendes”  dels  exemplars  en  què  s’incorpora  publicitat,   així   com   en   l’estudi   del   tipus   de   lector.   Aquests   estudis   s’han   fet   sempre   a   partir   de   finançament  publicitari  degut  a  aquest  interès.   El  primer  àmbit  en  el  qual  a  Espanya  es  va  començar  a  mesurar  és  en  el  de  la  premsa,  ja  que   fins  i  tot  durant  el  franquisme  la  premsa  es  va  finançar  amb  publicitat.   L’organisme   que   a   dia   d’avui   fa   aquesta   funció   a   Espanya   és   Información   y   Control   de   Publicaciones  S.A.  (www.introl.es).  A  qui  li  interessarà  fer  aquests  estudis?  Qui  hi  ha  darrera   l’accionariat?   " Diaris  (28,7%)   " Revistes  (22,2%)   " Agències  (27,8%)   " Anunciants  (11,1%)   " B2B  (10,2%)  (bussines  to  bussiness  per  a  Internet)     Aquesta  empresa  té  tres  divisions:   o OJD:   Oficina   de   Justificació   de   la   Difusió   !   certifica   quants   exemplars   de   diaris   s’han   venut   o PGD:   Publicacions   Gratuïtes   Exemplars   Distribuïbles   !   àrea   que   acredita   quants   exemplars  estan  en  condicions  de  ser  distribuïts  de  forma  gratuïta.   o OJD  Interactiva:  nombre  de  navegants  únics  a  la  xarxa     (Voz  Pópuli:  Unidad  Editorial  ultima  más  recortes  y  lucha  por  ampliar  difusión  tres  perder  60   millones  en  2013)     Hi   ha   una   àrea   que   s’ocupa   en   saber   quina   és   l’audiència   dels   mitjans   de   comunicació   (lectors,  oients,  espectadors...).   L’organisme   que   a   Espanya   es   va   crear   al   1988   (creació   a   Espanya   de   les   TV   privades)   va   començar   i   continua   fent   estudis   d’audiència   és   AIMC   (Asociación   para   la   Investigación   de   Medios  de  Comunicación)  www.aimc.es     Un  dels  projectes  i  iniciatives  d’aquesta  associació  és  l’EGM   o  Estudio  General  de  Medios,  on   es  fan  enquestes  a  individus  majors  de  14  anys  en  una  mostra  anual  de  tres  onades.   A  Catalunya  hi  havia  el  Baròmetre  de  la  Comunicació  i  la  Cultura  (Fundació  Audiències  de  la   Comunicació  i  la  Cultura,  www.fundacc.org)     Des  de  l’any  2013  es  va  fer  una  fusió  del  Fundacc  amb  EGM,  promogut  per  AIMC-­‐Fundacc  !   EGM  Baròmetre  Catalunya   Es   basa   en   entrevistes   també   en   individus   majors   de   14   anys   en   una   mostra   anual   de   tres   onades.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     15       En  el  cas  de  la  televisió  hi  ha  un  altre  sistema  exclusiu  d’aquest  mitjà.   Kantar   Media   (www.kantarmedia.es):   L’empresa   que   ho   ha   mesurat   sempre   ha   estat   la   mateixa  però  ha  anat  canviant  de  nom  degut  a  les  diverses  fusions  de  l’empresa.   L’audiència  mesurada  a  partir  d’audímetres  agafa  a  individus  a  partir  de  4  anys.   Els   audímetres   van   connectats   a   l’aparell   receptor   de   televisió   que   sense   que   fem   res,   durant  les  24  hores  del  dia  registra  el  que  fa  l’aparell  de  televisió.   Hi   ha   un   aparell   semblant   a   un   comandament   a   distància   en   el   qual   cadascun   dels   membres   de  la  llar  té  assignat  un  botó  corresponent,  que  l’ha  de  polsar  quan  vegi  la  televisió.   Kantar   Media   selecciona   un   pànel   de   llars,   una   mostra   representativa   que   es   manté   en   el   temps.       A  Espanya  al  2014:  44.444.000     Mostra:  11.758  individus  que  viuen  en  4.625  llars.   Catalunya:  7.061.000   Mostra:  1.337  individus  en  530  llars   Audiència  en  mitjans  digitals   Any   2011:   AIMC   (Asociación   para   la   investigación   de   medios   de   comunicación)   juntament   amb  el  sector  de  la  publicitat  a  internet  IAB  (International  Advertising  Bureau)  es  van  posar   d’acord  i  van  fer  una  convocatòria  a  un  concurs  per  trobar  una  manera  unificada  de  mesurar   l’audiència  a  Internet.  Es  van  presentar  tres  empreses:  Kantar  Media,  Nielsen  i  comScore.   La  empresa  que  va  resultar  guanyadora  del  concurs  va  ser  comScore.  Hi  ha  dos  sistemes  de   mesura  a  espanya,  un  és  el  OJD  Interactiva  i  l’altre  és  el  de  comScore.  comScore  havia  de  fer   aquest   estudi   en   un   període   des   de   l’1   de   gener   de   2012   fins   a   31   de   desembre   del   2014,   però  amb  possibilitat  d’ampliar-­‐ho  dos  anys  més.   Per  adjudicar  comScore  ho  van  justificar  degut  a  que  utilitzen  una  metodologia  híbrida:     1. Panel   de   persones:   mostra   d’usuaris,   user   centric.   (Informació   sobre   una   mostra   d’usuaris,  nombre  de  persones)   2. Mesura  de  l’actuació  dels  usuaris:  màquines,  site  centric  (Informació  centrada  en  els   llocs  web,  sobre  l’actuació  dels  usuaris  als  mitjans  digitals)     Principals  resultats:   " Nombre   d’usuaris   únics   que   han   accedit   a   un   lloc   web   durant   un   mes   determinat   (normalment  gener)   " Pàgines  vistes  (de  cada  mitjà)   " Mitjana  de  visitants  diaris   2.6.  Actors  -­‐  Estat   2.6.1.  Premsa   La   premsa   s’ha   organitzat   dins   una   escala   liberal,   més   liberal   a   EEUU   i   menys   liberal   al   mediterrani,  però  s’ha  partit  d’aquest  model:   " Llibertat  de  premsa  i  propietat  privada.   " Llibertat  d’expressió  i  resolució  de  conflictes  a  través  de  l’àmbit  judicial.   " Autoregulació.  A  Catalunya:   o II  Congrés  de  Periodistes  Catalans,  1992  !  Codi  deontològic   o 1997  !  Consell  de  la  Informació  de  Catalunya  (fcic.periodistes.org)     16     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     A  Espanya:   o 1993  !  Aprovació  de  “Código  deontológico”   o 2004-­‐2006  !  Creació  del  organisme  que  regula  el  Codi  Deontològic  del  1993.     A   Europa   s’ha   aplicat   aquest   model   liberal,   però   també   s’ha   vist   influït   amb   la   teoria   de   la   responsabilitat  social,  ja  que  entén  que  l’Estat  ha  d’actuar  per  garantir  que  els  mitjans  siguin   responsables  amb  la  societat.   Per  aquest  motiu  hi  ha  hagut  una  participació  d’Estat  a  la  premsa  destinada  a  ajuts  directes   (diners   i   subvencions)   o   indirectes   (rebaixes   de   l’IVA,   etc.).   Els   països   que   tenen   aquest   sistema  són  França,  Suècia,  Finlàndia...   Generalment,  es  fa  una  convocatòria  d’ajuts  per  aquests  periòdics,  amb  l’objectiu  de  que  la   premsa  pugui  arribar  a  la  gent.   En   el   cas   d’Espanya,   hi   havia   hagut   una   tradició   estatal   d’ajuts   a   la   premsa   però   va   anar   desapareixent  durant  els  anys  90  i  pràcticament  no  existeixen  avui  dia,  ja  que  ara  ho  fan  les   comunitats  autònomes  en  alguns  àmbits.  En  el  cas  de  Catalunya  o  Gallec,  per  al  foment  de   l’idioma.  Altres,  com  el  País  Basc,  per  tipus  de  publicacions.  Des  de  l’estat  només  se’n  poden   trobar  alguns  però  per  publicacions  culturals.   2.6.2.  Radiotelevisió   Quan   la   ràdio   va   néixer,   només   hi   havia   una   forma   d’escoltar-­‐la,   a   través   de   les   ones   electromagnètiques,  i  el  mateix  quan  va  néixer  la  televisió.   Quan  la  ràdio  va  néixer  sí  que  va  aportar  alguna  cosa  nova  a  la  premsa,  però  no  va  ser  així   amb  la  televisió,  ja  que  utilitzaven  el  mateix  mètode  (espectre  radioelèctric).  A  més,  no  es   precisava  saber  llegir  per  entendre  la  ràdio,  com  no  va  ser  així  quan  va  sorgir  la  premsa,  on  hi   havia  una  majoria  de  població  analfabeta.   Hi  ha  dos  models  clàssics  (fins  als  anys  1990):  El  de  EUA  i  el  de  EUR.   Tots  els  estats  es  reserven  el  recurs  natural,  limitat  i  estratègic,  de  l’ús  de  les  freqüències  de   radiotelevisió.     EUA  –  Model  liberal   Buscava   una   forma   per   utilitzar   l’espectre   radioelèctric   de   la   manera   menys   regulada   possible.   És   el   primer   estat   que   crea   un   organisme   anomenat   Federal   Communications   Comission  (FCC  !  1934).   La   FCC   és   una   agència   governamental.   No   és   un   departament   del   govern,   sinó   que   és   independent.   Està   integrada   fonamentalment   per   cinc   membres,   que   són   nomenats   pel   president  dels  EEUU,  però  han  de  ser  confirmats  o  validats  pel  senat.  Tampoc  hi  pot  haver   més  de  3  membres  d’un  mateix  partit.  Normalment  hi  ha  majoria  de  membres  demòcrates   en  èpoques  de  presidència  demòcrata,  així  com  majoria  republicana  quan  hi  ha  presidència   republicana.   Tradicionalment   només   s’ocupava   de   ràdio,   però   actualment   s’ocupa   també   de   televisió,   cable  i  satèl·∙lit.   Ha  tengut  un  enfocament  econòmic,  per  tal  de  promoure  el  desenvolupament  i  la  innovació,   els  estàndards  tècnics...   Aquest   organisme   és   qui   atorga   les   llicències   per   emissores   (freqüències).   Cal   un   tipus   de   permís   per   tal   d’utilitzar   l’espectre   radioelèctric.   L’espectre   és   públic   però   la   utilització   d’aquests  espectres  es  fa  a  partir  d’empreses  privades,  que  han  de  demanar  aquest  permís   al   FCC.   Aquestes   llicències   o   permisos   s’han   de   renovar   després   d’haver   transcorregut   un     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     17     període.  Quan  aquest  període  s’acaba  es  dóna  el  procés  de  renovació,  però  no  a  tothom  que   ha  demana  renovar  se  li  ha  renovat  (aproximadament  a  un  89%).   El  FCC  actua  a  partir  de  3  criteris  per  tal  d’atorgar  les  llicències:  interès  públic,  conveniència  i   necessitat.   Es   donen   llicències   per   a   un   mercat   local.   Les   cadenes   que   van   utilitzar   primer   aquest   espectre   van   ser   ABC,   CBS   i   NBC,   que   eren   anomenades   “the   big   three”,   encara   que   s’ha   afegit  actualment  la  FOX.   En  quant  als  “continguts  indecents”  (fonamentalment  contingut  sexual,  llenguatge  groller  i   retrats   violents).   Actua   a   partir   de   denúncies   dels   emissors,   no   per   control   dels   mitjans,   tant   ràdio   com   televisió   per   ones.   Es   podria   aplicar   una   multa   econòmica   si   ha   ofès   als   espectadors  o  oients  amb  aquest  tipus  de  contingut.   En  quant  a  la  concentració  de  la  propietat,  si  hi  ha  fusions  de  grups  de  comunicació  i  cadenes   de  radio  o  televisió  la  FCC  té  la  funció  d’intervenir  amb  la  intenció  d’evitar  oligopolis.   A  més,  EEUU  disposa  d’una  ràdio  pública  anomenada  PBS  (Public  Broadcasting  System)  que   es   finança   principalment   amb   donatius   de   telespectadors,   encara   que   ocupa   una   posició   marginal  en  quant  als  nivells  d’audiència.     EUR  –  Teoria  de  la  responsabilitat  social   Gran   Bretanya   estaria   inclòs   en   aquest   model   en   aquest   àmbit.   En   el   triangle   de   Hallin   i   Mancini  era  la  que  més  s’allunyava  de  l’extrem  del  model  liberal,  i  aquest  és  un  dels  motius.   En   aquesta   teoria   és   legítim   que   l’Estat   intervingui   en   certs   aspectes   reguladors   dels   mitjans   de  comunicació.   Això  dóna  lloc  a  un  model  de  creació  d’organismes  públics  de  radiotelevisió.  El  model  parteix   del  model  britànic  de  British  Broadcasting  Corporation  (BBC).  Per  tant,  l’Estat  intervé  en  el   sector   unint   els   pocs   sectors   que   hi   havia   i   a   més   el   fa   públic.   Es   defineix   com   una   radiotelevisió  de  servei  públic,  és  a  dir,  que  ha  de  dur  a  terme  unes  tasques  del  servei  públic.   Però   ha   de   ser   independent   del   govern,   i   això   s’aconsegueix   amb   una   via   de   finançament   extern,   i   aquesta   via   s’anomena   cànon   (license   fee:   cada   aparell   de   radio   o   televisió   automàticament  es  paga  un  impost  o  cànon  amb  el  que  es  finança  la  televisió  pública).   L’organisme   de   la   BBC   s’ha   organitzat   a   través   d’un   instrument   anomenat   Royal   Charter   que   fixa  quin  és  l’encàrrec  o  les  tasques  que  haurà  de  fer  la  cadena  en  un  període  de  10  anys  (del   2007  al  2016).  A  més  va  acompanyat  d’un  Agreement  que  concreta  més  les  tasques  de  servei   públic  que  ha  d’acomplir  la  BBC.   Com   ha   de   ser   independent   del   govern,   hi   ha   12   comissionats   encarregats   de   vetllar   de   l’encàrrec   social   que   són   anomenats   per   la   reina.   Hi   ha   uns   processos   públics   de   selecció   però  finalment  la  decisió  d’anomenar  el  comissionat  és  de  la  reina.   El  director  de  la  BBC  és  elegit  per  convocatòria  pública  incloent  també  un  examen  públic  per   tal  que  compleixi  els  requisits.   Aquest  model  s’estén  per  Europa  però  amb  adaptacions.  Existirien  dues  línies  d’adaptació  a   les  diferents  realitats:   " Model   democràtico-­‐corporatiu:   Al   nord   d’Europa   s’ha   fixat   l’import   del   cànon,   existeixen  unes  missions  de  servei  públiques  clares,  és  independent,  suport  polític  i   social...   " Model  pluralista-­‐polaritzat:  Hi  ha  dues  fases:   o Fase   I:   Radiotelevisió   governamental,   és   a   dir,   hi   ha   un   ministeri   del   govern   que   s’ocupa   de   la   radiotelevisió   (França,   Espanya,   Itàlia...).   Aquesta   fase   té     18     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     una   durada   variable   depenent   del   país.   A   França   a   partir   dels   anys   60   i   Portugal,  Grècia  i  Espanya  cap  als  anys  80.   o Fase  II:  Durant  els  anys  60-­‐80  es  van  incorporant,  depenent  de  la  duració  de  la   primera   fase   als   diferents   països,   es   creen   corporacions   públiques,   especificitats.   RTVE   A   Espanya   neix   durant   el   franquisme   de   forma   governamental   fins   passar   a   la   segona   fase   durant   els   anys   80.   Actualment   RTVE   arrenca   d’una   llei   de   l’any   2006   (Llei   17/2006,   de   la   ràdio  i  la  televisió  de  titularitat  estatal):   “La   funció   del   servei   públic   comprèn   la   producció   de   continguts   i   l’edició   i   difusió   de   canals   generalistes   i   temàtics,   en   obert   o   codificats,   en   l’àmbit   nacional   i   internacional,   així   com   l’oferta   de   serveis  connexes  o  interactius”  (art.2).”   Per  tant,  des  de  2007  en  endavant  RTVE  té  l’encàrrec  en  exclusiva  de  servei  públic  a  escala   estatal  fins  l’any  2010.   Al   2009   s’aprova   una   altra   llei   (Llei   8/2009,   de   finançament   de   la   Corporació   de   Ràdio   i   Televisió   Espanyola)   que   incorpora   un   canvi   significatiu:   una   llei   monotemàtica   del   finançament  de  RTVE.  Estableix  la  supressió  de  la  publicitat  a  partir  de  l’1  de  gener  de  2010  i   estableix   el   finançament   mitjançant   els   recursos   de   l’estat   +   una   taxa   espectre   (els   qui   emeten,   no   els   usuaris)   +   %   volums   de   negoci   dels   operadors   privats   televisió   +   %   operadors   de  telecomunicacions  que  presten  serveis  audiovisuals.   Després,   al   2012,   amb   una   forma   jurídica   reservada   en   principi   per   a   casos   d’urgència   s’introdueixen  modificacions  al  que  havia  previst  la  llei  de  l’any  2006  (modificació  del  règim   d’administració  de  la  Corporació  RTVE).   Aquest  canvi  consisteix  en  què  al  consell  d’administració  hi  hagi  9  membres,  mentre  que  la   llei   havia   previst   que   ni   hagués   12   (principalment   per   raons   de   crisi   econòmica)   que   seran   anomenats  pel  Congrés  per  majoria  absoluta,  és  a  dir,  més  del  50%  (abans  eren  anomenats   per  majoria  de  2/3).     D’aquests  9,  un  és  el  president,  que  és  anomenat  també  per  majoria  absoluta  al  Congrés.   Actualment   el   president   de   RTVE,   Leopoldo   González-­‐Echenique   va   ser   proposat   pel   partit   popular.   En  total,  actualment  hi  ha  5  consellers  amb  proposta  del  PP,  1  conseller  proposat  pel  PSOE,  1   consellera  proposada  per  IU  i  1  altre  per  CiU.     Catalunya  –  CCMA   1983:   Llei   de   creació   de   la   Corporació   Catalana   de   Ràdio   i   Televisió:   ràdio   i   televisió   públiques  autonòmiques.   La  CCMA  neix  en  període  democràtic,  com  a  resultat  de  l’aprovació  d’una  llei  aprovada  pel   Parlament  de  Catalunya  per  unanimitat  de  tots  els  partits  que  hi  havia  al  parlament.   Al  2007  s’aprova  una  nova  llei  per  regular  la  ràdio  i  la  televisió  públiques  autonòmiques  (hi   ha   molts   canvis   ja   que   hi   ha   més   moviment   !   ràdio   i   TV   públiques   o   locals   i   a   més   hi   ha   ràdio  i  TV  per  ones  i  per  internet).   Al  2012  s’aprova  una  llei  que  modifica  algunes  lleis  en  matèria  audiovisual.   Característiques:   " La   llei   de   2007   encarrega   a   la   RTV   catalana   la   missió   de   “servei   públic   d’abast   autonòmic”.   " El   consell   de   govern:   6   membres   (un   és   el   president)   elegits   pel   Parlament   per   majoria   absoluta   (des   de   la   llei   de   2012,   ja   que   des   del   2007   al   2012   eren   12   membres,  però  per  la  crisi  es  redueix  a  6).     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     19     " " "   El  President  és  el  màxim  responsable  de  la  CCMA.  Des  de  2012  aquest  president  del   consell  de  govern  assumeix  funcions  de  director  general.  La  llei  de  2007  preveu  que   hi   hagi   un   consell   d’administració   amb   12   membres,   un   president   i   un   director   general.   Des   del   2007   es   dona   més   poder   al   president,   es   suprimeix   la   figura   del   director  general,  i  les  seves  funcions  passen  a  ser  competència  del  president.  (Des  de   2012  el  president  és  Brauli  Duart)   Al  2012  hi  ha:   o 2  consellers  a  proposta  de  CiU   o 2   consellers   a   proposta   del   PSC   (1   ho   ha   deixat   i   no   ha   estat   restituït,   per   tant   a  dia  d’avui  són  5)   o 1  conseller  a  proposta  del  PP   Finançament  (doble  via):   o Fons  públics  (pressupostos  de  la  Generalitat)   o Publicitat  (amb  límits  quantitatius  i  qualitatius,  tant  a  TV  com  a  ràdio)   Radiotelevisió  –  EUR   També  hi  ha  a  Europa  ràdio  i  televisió  privada,  però  s’introdueix  més  tard  que  als  EEUU,  on   neix  privada  i  continua  sent  la  privada  la  que  més  abunda.   El   Regne   Unit   és   el   primer   país   d’Europa   al   1954   en   què   s’introdueix   la   televisió   comercial   (televisió   privada),   es   finança   amb   publicitat   però   continua   tenint   la   concepció   de   “servei   públic”.   Al  període  entre  els  70  i  els  80  es  comença  a  estendre  la  privatització  a  Europa:  mitjançant  la   creació  de  televisions  i  ràdios  noves  o  amb  la  privatització  de  mitjans  que  abans  eren  públics.   A   Itàlia   (1976)   es   declara   la   legalitat   que   hi   hagi   televisions   privades   d’abast   local,   que   funcionen  com  a  públiques  però  són  comercials.   A   França   neixen   televisions   privades   noves   i   a   més,   canals   que   fins   llavors   eren   públics,   es   privatitzen.  El  primer  canal  públic  que  es  privatitza  és  TF1  a  l’any  1987.   En   el   cas   d’Espanya,   al   1988   s’aprova   una   llei   de   creació   de   la   TV   privada,   la   qual   es   va   recórrer  però  finalment  es  va  aprovar.  La  primera  que  va  emetre  de  manera  regular  va  ser   Antena3,  que  va  començar  al  gener  del  1990.   En   aquest   context   de   liberalització,   trobem   que   a   Europa   hi   ha   un   altre   actor   de   caràcter   polític   que   intervé   en   la   televisió,   la   Unió   Europea.   Intervé   des   del   1989,   mitjançant   una   directiva   o   instrument   que   afectarà   la   televisió   anomenada   Televisió   Sense   Fronteres.   Aquesta  directiva  serà  posteriorment  actualitzada  o  modificada  l’any  1997.  Al  2007  esdevé   una  tercera  modificació  per  tal  d’actualitzar-­‐se  als  nous  temps.  Una  directiva  és  una  relació   de   directius   a   assolir   pels   estats,   que   estan   obligats   a   aconseguir-­‐los,   però   el   procediment   per   arribar   a   ells   és   a   criteri   de   cada   estat.   Qualsevol   directiva   ha   d’anar   acompanyada   de   la   Transposició  a  l’element  jurídic  de  cada  estat.   La  directiva  exposa  diversos  punts:   " Publicitat  limitada  a  continguts  (tabac,  violència,  sexe...)  i  durada.   " Protecció  de  la  infància  i  l’adolescència.   " Sempre   que   sigui   possible,   hauran   de   emetre   i   invertir   en   obres   audiovisuals   europees   com   un   sistema   de   fomentar   la   diversitat   cultural   i   lingüística   davant   l’hegemonia  de  les  nord-­‐americanes.   " Autoritats  independents  de  regulació.     Directiva  2007/2010     20   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       A   l’any   2007   la   tercera   modificació   dóna   lloc   a   la   Directiva   de   Serveis   de   Comunicació   Audiovisual  o  Audiovisual  Media  Services  Directive  (2007;  al  2010  versió  codificada).     La  directiva,  a  més,  crea  un  concepte  anomenat  Servei  de  comunicació  audiovisual.  Aquest   servei   té   com   a   finalitat   principal   és   “proporcionar   programes   amb   l’objecte   d’informar,   entretenir  o  educar  el  públic  en  general”.  Aquest  servei  es  pot  dur  a  terme  de  dues  maneres:   a) La   missió   de   radiodifusió   televisiva   (emissió   de   televisió):   Servei   lineal   o   unidireccional   “ofert   per   un   prestador   del   servei   de   comunicació   per   al   visionat   simultani  de  programes  sobre  la  base  d’un  horari  de  programació”.   b) Servei  de  comunicació  audiovisual  a  petició:  Servei  no  lineal  ofert  per  un  prestador   de   serveis   de   comunicació   per   al   visionat   de   programes   en   el   moment   elegit   per   l’espectador   i   a   petició   pròpia   sobre   la   base   d’un   catàleg   de   programes   seleccionat   pel  prestador  de  serveis.       La  directiva  nova  inclou  una  regulació  que  serà  diferent  per  els  dos  casos.  Emperò,  en  tots   els  casos  s’han  de  complir  uns  requisits:   " Comunicacions  comercials:   o Fàcilment   identificables   com   a   tals   i   separades   dels   continguts   dels   programes.   o No  s’han  d’utilitzar  tècniques  subliminals.   o Prohibides   la   publicitat   de   cigarrets   i   tabac,   medicaments   i   tractaments   que   només  es  puguin  obtenir  amb  recepta.   També  preveu  una  regulació  específica  per  cadascun  dels  dos  casos  abans  esmenats:   " Radiodifusió  televisiva   o Emissió,  sempre  que  sigui  possible,  “d’una  proporció  majoritària  del  temps  de   difusió”  d’obres  audiovisuals  europees.   o 10%   del   temps   d’emissió   o   10%   del   pressupost   a   obres   europees   de   productors  independents.   o Publicitat  i  televenda:   - Màxim  20%  per  hora  de  rellotge.   - D’alcohol:   No   es   pot   adreçar   especialment   a   menors,   ni   generar   impressió  que  contribueix  a  l’èxit  social  o  sexual.   o Protecció  de  menors:   - Prohibició   de   programes   que   puguin   perjudicar   seriosament   el   desenvolupament   física,   mental   o   moral   dels   menors.   En   particular,   “programes  que  incloguin  escenes  de  pornografia  o  violència  gratuïta.   - Programes   que   puguin   perjudicar   el   desenvolupament   físic,   mental   o   moral  dels  menors,  fora  de  l’horari  que  els  puguin  veure  i  senyalitzats.   " Serveis  a  petició   o Accés   condicionat   a   continguts   que   puguin   perjudicar   greument   el   desenvolupament  físic,  mental  o  moral  dels  menors.   o Han  de  fomentar,  quan  sigui  possible,  la  producció  i  l’accés  a  obres  europees.     Transposició  a  Espanya   En  el  cas  d’Espanya,  que  entra  a  la  UE  l’any  1986,  ha  d’integrar  la  directiva  aprovada  al  1989   dins   el   seu   ordenament.   Alguns   països   la   incorporen   ràpidament,   però   Espanya   ho   farà   lentament,  a  més,  fa  una  interpretació  particular  del  criteri  de  la  publicitat  i  fa  un  excés  de   publicitat.       Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     21     Els  estats  tenien  dos  anys  per  incorporar  la  llei  modificada  del  2007.  Espanya  ho  fa  al  2010   (Transposició  7/2010  general  de  la  comunicació  audiovisual).   Després  de  recursos  de  la  UE  degut  a  l’incompliment,  al  2011  el  tribunal  considera  que  hi  ha   hagut   un   incompliment   de   la   directiva   de   publicitat,   per   tant   ha   de   pagar   una   multa   per   haver  incomplert  la  directiva  europea.  A  més,  fixa  unes  quotes  d’emissió,  un  55%  del  temps,   que  s’haurà  de  dedicar  a  obres  audiovisuals  europees  que  continua  sent  vigent  avui  dia.     A   més,   Espanya   tampoc   va   crear   cap   autoritat   independent   de   regulació.   Ho   fa   a   través   dels   diversos  ministeris  del  govern  corresponents,  que  han  anat  canviant  amb  els  anys.     En   el   cas   de   Catalunya,   al   2000   es   crea   un   Consell   de   l’Audiovisual   de   Catalunya   que   té   capacitat   per   vetllar   els   prestadors   locals   i   autonòmiques,   públiques   i   privades,   de   la   seva   competència,  que  segueixen  les  directives  europees.  Aquesta  autoritat  de  regulació  a  partir   del  2005  té  una  altra  competència,  que  és  atorgar  concessions  o  llicències  (títols  habilitants).   Actualment  és  l’únic  organisme  independent  que  té  aquesta  funció  d’atorgar  llicències.     " Llei  7/2010,  general  de  la  comunicació  audiovisual   o Serveis  de  comunicació  audiovisual  i/o  radiofònica  (és  a  dir,  regula  ràdio  i  TV).   La  única  particularitat  és  que  inclou  ràdio.     Introdueix   la   “mobilitat”,   una   altra   categoria   que   no   està   molt   clar   com   aplicar-­‐la,  ja  que  pot  ser  per  l’horari  o  pel  catàleg.     o Serveis   de   comunicació   audiovisuals   privats,   abans   funcionaven   amb   concessions   que   duraven   10   anys,   i   a   partir   d’aquell   moment   s’anomenen   llicències  i  s’allarguen  fins  als  15  anys,  renovables  automàticament  pel  mateix   termini.  Qui  atorga  llicències:   - Si  es  d’abast  estatal:  Govern  d’Espanya.   - Cobertura  autonòmica  i  local:  Comunitats  Autònomes.   - Catalunya:  Consell  de  l’Audiovisual  de  Catalunya.   o Protecció   de   menors:   “Está   prohibida   la   emisión   en   abierto   de   contenidos   audiovisuales   que   puedan   perjudicar   seriamente   el   desarrollo   físico,   mental   o   moral   de   los   menores,   y   en   particular,   programas   que   incluyan   escenas   de   pornografía  en  abierto”  (la  llei  es  fa  segons  els  interessos  d’UTECA).   Al   2010   s’introdueix   la   modificació,   d’acord   a   la   directiva,   degut   a   un   toc   d’atenció   per   part   de   la   Unió   Europea:   “Está   prohibida   la   emisión   de   contenidos   audiovisuales   que   puedan   perjudicar   seriamente   el   desarrollo   físico,   mental,   o   moral   de   los   menores,   y,   en   particular,   la   de   aquellos   programes   que   incluyan   escenas   de   pornografía,   maltrato,   violencia   de   género  o  violencia  gratuita”.  Franja  horària  de  6h  a  22h  del  vespre,  amb  la  llei   del  2010,  en  aquest  horari  no  es  pot  emetre  cap  tipus  de  contingut  recomanat   per   majors   de   18,   i   introdueix   unes   franges   de   protecció   súper   reforçada.   El   que   no   es   pot   emetre   en   aquestes   franges   es   per   majors   de   13   anys   !   Franges  on  es  més  provable  que  hi  hagi  menors  veient  la  televisió  !  Feiners   de  8h  a  9h  i  de  17h  a  20h.  Dissabtes,  diumenges  i  festius  estatals  és  de  9h  a   12h.     Reforçada:  tots  els  continguts  per  majors  de  18  anys  s’han  d’emetre  fora  de  la   franja   Súper  reforçada:  continguts  dins  de  la  franja  no  recomanats  per  a  menors  de   13  anys.       22   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       Què  ha  passat  a  Espanya  en  termes  de  protecció  de  menors?   L’any  2004,  s’aprova  el  código  de  autorregulación  de  contenidos  televisivas  e  infancia.  Esta   signat   pel   ministeri,   els   grups   televisius   (a   dia   d’avui:   Atresmedia,   Mediaset,   la   FORTA   (federación   de   organismes   de   radiotelevision   telefonica),   Vocento   i   Unidad   Editorial   i   Radiotelevisió   espanyola)     i   diverses   associacions   socials   que   tenen   com   a   objectiu   la   protecció  de  la  infància,  la  seva  educació,  etc.   Com  s’organitza  el  seguiment  del  codi?   Es   crea   una   Àrea   !   comitè   d’autoregulació   que   té   com   a   funció   elaborar   dictàmens   quan   rep  queixes.  El  comitè  d’autoregulació  esta  format  per  les  pròpies  televisions  adherides  (el   propi  sector  s’autoregula).  A  banda,  hi  ha  una  comissió  mixta  perquè  és  el  sector  (televisions   adherides)  i  les  associacions  socials,  conjuntament  fan  informes  de  seguiment.   Que  fa  la  Llei  del  2010?   Incorporar  el  codi  dins  de  la  Llei,  ja  no  es  autoregulació  !  la  Llei  li  dóna  rang  de  regulació,   algú   ha   de   vetllar   per   si   es   regeix   o   no.   Les   televisions   han   d’aplicar   les   franges   d’edat   adequades  i  fixades  pel  codi,  i  algunes  coses  més.   La  Llei  del  2010  fa  el  que  tota  la  resta  d’estats  integrants  de  la  UE  ja  tenien  !  autoritat  de   regulació  d’abast  estatal.  Espanya  al  2010  la  inclou  a  la  Llei,  s’aprova  la  Llei,  però  el  consejo   estatal   de   medios   audiovisuales   no   s’arriba   a   crear.   Fins   al   2013,   que   a   través   de   la   Llei   3/2013   es   crea   un   organisme   de   regulació   dels   audiovisuals   !   Comisión   Nacional   de   los   Mercados  y  la  Competencia.  Comença  a  funcionar  a  l’octubre  del  2013.   -­‐  Sobre  quins  àmbits  actua?   -­‐ Mercado  de  la  energia   -­‐ Mercado  de  las  telecomunicacions   -­‐ Competencia   -­‐ Regulació  Ferroviària     La   Llei   els   crea,   però   no   -­‐ Sector  postal  (correus)   existien   -­‐ Regulació   econòmica   aeroportuària   -­‐ CEMA       S’encarrega   de   la   protecció   de   menors,   les   comunicacions   comercials,   l’obra   audiovisual   europea:   emissió   i   finançament   prestadors   estatals,   vetlla   pel   compliment   de   codis   d’autoregulació   i   té   la   funció   també   de   vetllar   pel   compliment   del   sector   públic   d’abast   estatal.  El  ministeri  continua  fent  funcions  com  la  d’atorgar  títols  d’abast  estatal.     Tema  3.  Mitjans  escrits   3.1.  Premsa     Definició:  Parlem   de   premsa   quan   ens   referim   a   publicacions   que   s’editen   amb   periodicitat   i   amb  la  mateixa  capçalera  o  títol  de  publicació.   La   periodicitat   és   el   període   de   temps   entre   l’aparició   d’un   número   de   la   capçalera   i   el   següent.  És  la  freqüència  d’aparició.   3.1.1.  Tipologia       Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     23         -­‐   Diaris:   Tècnicament   són   publicacions   diàries,   però   es     considera  diari  a  partir  d’una  periodicitat  de  4  dies  per     setmana.     " Matutins   1.  Periodicitat   " Vespertins     -­‐  Periòdics:  Altres  periodicitats.     " Setmanaris  (cada  setmana)     " Revistes           -­‐  Publicacions  d’informació  general       2.  Contingut   -­‐  Altres  publicacions  periòdiques                 -­‐  Àmbit  geogràfic     -­‐  Sectors  de  població   3.  Audiència   -­‐  Criteris  professionals     -­‐  Sexe  (relacionat  amb  contingut)     -­‐   Ideologia   (relacionat   amb     contingut)           4.  Premsa  de  pagament  i  de  distribució  gratuïta     5.  Premsa  de  qualitat  (o  de  elits)  i  premsa  popular  (o  de  masses)   Popularment,   la   premsa   d’elits   tenia   un   format   diferent   que   la   popular,   ja   que   era   més   extens   degut   a   que   la   podia   llegir   amb   molt   espai,   assegut,   etc.   La   popular   és   més   petita   i   s’anomenava   tabloide   degut   a   que   s’entenia   que   viatjava   en   metro   o   transport   públic   i   tenia   menys  espai  per  llegir-­‐la.  A  Espanya  aquest  sistema  no  funciona,  però  a  Espanya  la  utilització   d’aquests   tabloides   de   la   premsa   popular   s’ha   utilitzat   a   Espanya   durant   molts   anys   a   la   premsa   rosa.   Hi   ha   hagut   molts   intents   de   fer   premsa   popular   a   Espanya,   però   no   ha   funcionat   3.1.2.  Característiques   La  premsa  com  a  mitjà  de  comunicació  té  una  doble  naturalesa:     ⇒ Econòmica  (la  dimensió  econòmica  sempre  l’ha  tingut,  des  del  seu  naixement,  degut   a   la   influència   del   model   liberal,   però   té   diverses   especificitats   que   la   diferencien   per   exemple  d’una  empresa  tèxtil)   ⇒ Cultural       24   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       La premsa com a indústria amb especificitats:   " Producte:   o Vida  econòmica:  un  diari  es  ven  en  menys  de  24  hores,  així  com  un  setmanari,   que  es  ven  en  menys  d’una  setmana.  Per  tant,  la  vida  econòmica  de  la  premsa   és  curta.     o Producció   cara:   La   producció   del   producte   perquè   varia   cada   dia   (no   es   pot   publicar  el  mateix  reportatge  que  es  va  publicar  ahir).  Per  aquest  motiu,  s’ha   de   comercialitzar   de   forma   ràpida   i   eficient   o   eficaç   (amb   el   mínim   de   recursos  i  adaptant-­‐se  al  màxim  als  clients),  els  invenuts  són  pèrdues.     " Demanda:  Doble  mercat  !  anunciants  (publicitat)  +  exemplars.  Quan  es  produeix  la   crisi  a  l’any  2008,  el  que  li  passa  a  la  premsa  és  que  la  crisi  incideix  en  les  dues  fonts   d’ingressos  (pèrdua  publicitat  i  compradors).     o Premsa   diària   a   Espanya   (Dades   de   AEDE:   Libro   blanco   de   la   prensa   diaria   2014):     # Crisi:  “ambos  [exemplars  i  anunciants]  han  disminuido  su  inversión,  en   tiempo   o   dedicación   los   primeros,   y   de   euros   o   económica   los   segundos,  mostrando  así  la  vulnerabilidad...”   # Noves   estratègies:   “la   bajada   de   los   ingresos   publicitarios   (...)   ha   impulsado  una  nueva  estrategia  de  fidelización  de  los  lectores,  que  se   extiende  por  toda  Europa  (...),  la  venta  de  otros  productos  asociados  al   periódico   (películas,   música,   etc.)   que   ha   generado   nuevas   vías   de   ingresos  al  mismo  tiempo  que  han  atraído  a  nuevos  compradores.     Dimensió  cultural:     A   Espanya,   el   84%   de   la   Servei:   difusió   (exemplars   venuts)   " Informació   pertany   a   10   grups   " Formació:  coneixements  +  valors   mediàtics,   però   sobretot   " Entreteniment   entre   Vocento   i   Prisa,   i   des   " Pluralisme  i  opinió  pública...   de   2007   també   entre     Unidad  Editorial.   Empresa  periodística   - Grup  multimèdia  /  Grup  de  comunicació:     o A  Espanya:  Vocento,  Prisa,  Unidad  Editorial,  Planeta,  Editorial  Prensa  Ibérica*,   Godó,  Zeta,  Joly,  Corporación  Voz...   o A  Catalunya:  Hermes  Comunicacions  (El  Punt  Avui),  Edició  de  Premsa  Periòdica   Ara,  SL  (2010),  Grup  Segre...     *  Editorial  Prensa  Ibérica:   Té  com  a  origen  València  al  1978.  Participa  a  la  subhasta  de   diaris   que   eren   de   propietat   Estatal.   És   de   propietat   familiar   (Família   Moll   100%).   Al   2011   !   248  milions  d’Euros.   PREMSA:   " Premsa   regional:   Diaris   i   setmanaris,   distribució,   arts   gràfiques,   edició   de   llibres,   mitjans   audiovisuals,   internet.   16   diaris:   Diari   de   Girona,   Regió   7,   Levante-­‐EMV,     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     25     Información,  Diario  de  Mallorca,  Diario  de  Ibiza,  La  Opinión  de  Tenerife,  La  Opinión  de   Murcia,  La  Opinión  de  Málaga,  La  Opinión  de  A  Coruña,  Superdeporte...   Setmanaris:  Magazine  (suplement  dominical),  Mallorca  Zeitung...   " Dimensió  internacional:  Editorial  Allison  &  Busby  (Regne  Unit),  The  Adelaide  Review   (menusal,  Austràlia).   RÀDIO:   " Radio  Diario  –  Ibiza,  Radio  Diario  Mallorca,  Radio  Canarias,  InterValencia   TELEVISIÓ:   " TDT  local:  Levante  TV,  Información  TV,  Televisió  de  Manresa   PRODUCTORES:   " Minifalda   (Las   Palmas),   S’esclop   (Mallorca)   IP   Producciones   (València)   Opinion   Media   (Vigo)   Redacció   -­‐  Producció  de  continguts   -­‐  Recollida  i  elaboració  d’informació.  Fonts   -­‐  Tractament  de  la  informació  (mise  en  page)   -­‐  Organització  jerarquitzada   Els  redactors  solen  estar  organitzats  en  seccions  per  categories  o  per  geografia,  sovint  amb   un  cap  i  un  subdirector.  Al  vèrtex  de  la  piràmide  hi  hauria  el  director  de  la  publicació,  que  ha   de  rendir  comptes  davant  del  consell  d’administració  de  l’empresa  (propietat).     Model  llatí   Model  anglosaxó           Director   de   la   Director  de  la  publicació     publicació  i  empresa                       Cap  i  sotsdirector   Tendències  en  la  premsa  diària     " Disminució  de  nombres  de  capçaleres     Espanya:     Any     Nombre         2001     136         2007     140         2008     139         2012     113     Causes:  Tancament  o  conversió  a  digital     "   Baixada  de  la  difusió  i  de  la  inversió  publicitària     26     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació   Difusió  estimada  (AEDE):   2001:  4.274.323  exemplars  (difusió  mitjana  diària)   2012:  3.008.257  exemplars     Índex  de  difusió  (exemplars  per  habitant):   2001:  102  Espanya  /    UE  :  208   2012:  64  Espanya  /  UE:  140   1r  Navarra:  117,  2n  País  Basc:  100,  3r  Cantàbria:  86,  4t  Catalunya:  72,  5è  Madrid:  64     "       Inversió  publicitària:     o Disminució  dels  ingressos  publicitaris  i  de  l’ocupació  publicitària   Espanya,  2012:  713.000.000  euros  (2007,  -­‐60%  aprox.)   o Creixement  de  la  inversió  en  premsa  digital,  però  sense  compensar-­‐ho   EUA,   2011:   per   cada   +1$   en   publicitat   /   se’n   perden   -­‐10$   en   publicitat   en   paper.   Respostes  inversió  publicitària:   o 2011:  Acords  amb  empreses  de  compra  col·∙lectiva  amb  descomptes:   " La  Vanguardia  –  LetsBonus   " El  Periódico  –  Groupalia   " El  País  –  Planeo   o Acords  per  la  contractació  conjunta  de  publicitat  a  Internet   Gener,   2013:   Unidad   Editorial   +   Premsa   Ibèrica   +   Zeta   :   S’uneixen   per   comercialitzar   la   publicitat   digital   d’abast   estatal   (es   mesura   l’audiència   conjuntament  per  Unidad  de  Medios  Digitales).   Disminució   de   l’audiència   de   premsa   en   paper   i   migració   a   suports   online   i   agregadors/distribuïdors   de   notícies.   Segons   el   Libro   Blanco   de   la   Prensa   Diaria   en   España   es   produeix   una   migració,   s’abandona   un   tipus   de   premsa   i   se’n   van   a   un   altre.     Audiència  premsa  Espanya  (EGM)       2001     2012   En  paper     96,8%     59,8%   Només  digital     1,1%     22,3%     " Internet:  “a  pesar  del  auge  de  las  expectativas  que  se  crean  alrededor  de  la  prensa   en  internet,  su  consumo  a  nivel  mundial  solo  representa  el  7%  del  consumo  total  que   el  internauta  realiza  en  la  red  (…)  el  tiempo  dedicado  a  leer  prensa  en  internet  solo   supone   un   1,3%   del   tiempo   total   dedicado   a   este   medio   y   un   0,9%   de   las   páginas   visitadas”  [AEDE  (2013)  Libro  blanco  de  la  prensa  diaria  2014  Madrid:  AEDE,  pàg.20]   "     "   “Digital   First”:   Relació   versió   paper   –   versió   digital   !   publicacions   que   van   néixer   com   a   distribucions   impreses   que   han   passat   a   tenir   una   versió   web   que   era   un   complement   a   la   versió   impresa   però   que   a   partir   del   2011   reformulen   la   seva   versió   en  paper  i  la  digital,  prioritzant  la  segona  per  sobra  de  la  primera.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     27     Internet  i  models  de  negoci:     • Accés  tancat  i  de  pagament  (paywall).  Ex:  The  Times   • Accés  totalment  obert.  Ex:  The  Guardian   • Models  mixtos  (freemium).  Ex:   The  New  York  Time   2000-­‐2001:   Reducció   de   beneficis   (guanya   diners   però   menys,   de   617   milions  de  dòlars,  a  374  milions,  és  a  dir  la  meitat).     2006-­‐2008:  Pèrdues   Ingressos  per  venda  d’exemplars:  1997  !  27%;  2010  !  40%   2011:  És  en  aquest  moment  quan  posa  fi  a  la  gratuïtat  després  de  provar   diversos  models.  Restricció  d’accés:   -­‐  Subscriptors  amb  lliurament  a  domicili:  accés  al  digital  sense  cost  afegit.   -­‐  Resta  de  lectors:  registre  al  web  i  accés  gratuït  a  N  pàgs/mes  +  pagament   per  continuar  (metered  paywall)     3.1.3.  Fonts  de  referència   Difusió  mitjana  a  Espanya:  INTROL   Distribució  mitjana:  PGB   Audiència  absoluta  a  Catalunya  l’any  2013:  Baròmetre  EGM   Nombre   d’usuaris   únics   d’Unidad   de   Medios   Digitales:   ComScore   (també   dona  dades  OJD  Interactiva  però  no  és  la  font  de  referència)     Notícia   d’actualitat   (22/4/2014)   !   s’ha   fet   pública   a   Espanya   l’EGM   i   a   Catalunya  l’EGM-­‐Baròmetre  la  primera  onada  d’audiència  de  ràdio,  premsa  i  TV.       Tema  4.  Ràdio     Definició:   Emissió   de   so   instantània   a   distància   de   so   adreçada   a   un   públic   en   general   (broadcasting).  L’oposat  seria  el  narrowcasting.   El  públic  de  la  ràdio  és  més  ampli  i  heterogeni,  perquè  només  es  necessita  entendre  l’idioma,   no  cal  saber  llegir.   L’accés   és   més   ampli   perquè   no   és   de   pagament   i   s’obre   a   sectors   més   populars   de   la   població  degut  a  aquest  motiu.         4.1.  Trets  específics  de  la  comunicació  radiofònica     " "   Instantaneïtat/immediatesa   (tercer   mitjà   de   comunicació   de   masses   darrera   de   la   premsa   i   del   cinema).   La   primera   emissió   regular   va   ser   el   1920   al   KDKA   a   EUA   (a   Espanya  entre  el  1923-­‐1924).   Públic  diversificat  perquè  escoltar  la  ràdio  no  requereix  cap  preparació  prèvia  a  part   de  l’aparell.   28     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació   " " "   Compatibilitat  +  portabilitat  !  dona  una  capacitat  molt  gran  de  penetració  en  la  vida   quotidiana.   No   hi   ha   contacte   visual   entre   l’emissor   (qui   parla)   i   el   receptor   (qui   escolta).   A   partir   de  les  veus  que  escoltem  reconstruïm  imatges  visuals  i  això  genera  una  sensació  de   proximitat  entre  l’audiència  i  l’emissor  (això  no  ho  genera  la  premsa).   Funcions:   o Informar   o Entretenir   o Formar   o Persuadir   o “Comunicació  interpersonal”  !  fa  una  funció  de  companyia,  cosa  que  no  fa  la   premsa.   4.2.  Organització  de  la  ràdio   " " " "   Mitjans   que   per   funcionar   necessiten   l’espectre   radioelèctric   necessiten   més   regulació   per   part   de   l’Estat   comparativament   amb   la   premsa.   INTERVENCIÓ   REGULADORA  DE  L’ESTAT   Les   ones   que   fa   servir   la   ràdio   !   travessen   les   fronteres   estatals.   La   ràdio   ha   estat   objecte  d’una  regulació  supraestatal  (internacional).   El   fet   d’utilitzar   l’espectre:   l’espectre   és   un   bé   públic   i   per   tant   el   reservem.   Com   s’explotarà?  Europa  corporació  pública  i  privada,  EUA  només  privada,  etc.   Regulació  depenent  del  diferent  tipus  d’estat   4.2.  Regulació  supra-­‐estatal:  UIT/ITU  (www.itu.int)   La  necessitat  de  que  els  governs  es  posin  d’acord  comença  amb  el  telègraf.     Ex:   Si   espanya   fa   una   xarxa   telegràfica   i   no   la   fa   compatible   amb   el   país   del   costat,   les   comunicacions  s’interrompran.   El  precedent  que  s’encarrega  de  les  telecomunicacions  és  la  International  Telegraph  Union   (ITU).   Al   1865   va   començar   amb   el   telègraf,   després   va   anar   agafant   competències   amb   l’aparició  del  telèfon.  A  l’any  1934,  quan  ja  es  veu  la  necessitat  de  posar-­‐se  d’acord  amb  la   ràdio   es   converteix   amb   la   Unió   Internacional   de   Telecomunicacions   i   aquesta   unió   qui   la   integra  és  la  unió  internacional  de  tot  el  món.   Al  2014  la  UIT:   " Atribuir  espectre  radioelèctric  a  escala  mundial  (l’espectre  radioelèctric  serveix  per  a   més  d’una  cosa)  vol  dir  fonamentalment  dues  coses  (distribució  i  atribució):   o Entre  el  que  és  l’espectre  radioelèctric  decidir  quines  bandes  es  dediquen  a   cada  cosa,  quina  part  de  l’espectre  es  dedica  a  ràdio,  quina  a  televisió,  quina   a  telefonia  mòbil,  etc.   o Un   cop   decidit   a   quina   banda   es   posarà   la   ràdio,   es   diu   Estat   per   FM   i   et   corresponen  unes  determinades  freqüències  que  cada  estat  organitzarà  com   vulgui.   " Atribuir  les  òrbites  de  satèl·∙lit   " Desenvolupar   els   estàndards   tècnics   del   que   sigui   i   que   permetin   que   les   xarxes   i   les   tecnologies  s’interconnectin  harmoniosament,  sense  conflictes.   " Lluitar  per  accedir  a  les  TIC  a  les  comunitats  que  tenen  més  dificultat  d’accés  a  escala   mundial.       Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     29     La   UIT   l’any   1947   passa   a   ser   agència   de   Nacions   Unides   que   s’ocupa   de   Telecomunicacions.   A   dia   d’avui,   l’integren   193   estats,   dimensió   governamental   i   també   l’integren   el   sector   privat  (operadors  com  telefònica  però  també  empreses  com  bertis,  i  també  hi  ha  institucions   acadèmiques  com  la  Universidad  del  País  Vasco)     Les  àrees  principals:   " ITU  radiocommunication  Sector  (espectre)   " Standardization  (enginyers)   " Development   " ITU  Telecom  (promouen  debats  de  reflexió)     Sobre  l’espectre.  Qui  el  regula?   Els  integrants  de  la  UIT  van  adoptar  la  convenció  Internacional  de  telecomunicacions,  que  es   va   renovant   periòdicament.   La   vigent   actualment   és   de   2012,   creada   al   1995   però   amb   adaptacions  posteriors.  En  aquesta  convenció  es  decideixen  les  bandes  de  freqüències,  per  a   què   es   fa   servir   cada   banda   de   freqüència.   La   convenció   es   va   modificant   amb   reunions   mundials  de  radiocomunicacions  com  el  World  Radiocommunications  Conference  al  2015  a   Ginebra.  A  més  de  reunions  mundials  també  n’hi  ha  de  regionals     Actuació  internacional  en  ràdio  i  televisió     UER  (Unió  Europea  Radiofusió)  !  www.ebu.ch  (European  Broadcasting  Union).   Radiofusió  a  ràdio  però  també  televisió  (emissions  sonores  i  emissions  d’imatge  i  so).   És   un   organisme   de   caràcter   professional,   ho   integren   els   organismes   que   exploten   la   radiotelevisió:   72   membres   (PublicServiceMedia)   de   56   països.   Espanya   s’integra   a   la   UER   (amb  radiotelevisió  espanyola  a  més  de  la  SER  i  la  COPE  que  hi  són  per  raó  històrica).   La  UER  entre  les  seves  activitats  principals  té  una  que  és  facilitar  els  intercanvis  (de  notícies   de  televisió,  ràdio,  esports,  concerts,  etc.)  de  programes  acabats  o  bé  d’informació.   En   l’àmbit   dels   esports   la   UER   gestiona   la   compra   de   retransmissions   d’esdeveniments   esportius   (compra   dels   drets   de   retransmissió   pels   seus   països   integrants)   per   espanya   els   drets   de   retransmissió   dels   jocs   de   Londres   de   2012   els   va   tenir   RTVE.   També   facilitat   del   transport  tècnic  per  transmissions  d’esdeveniments  o  coproduccions  (treball  conjunt).     4.3.  Programació   Planificació  del  temps  de  la  ràdio.  No  és  periòdic  però  sí  que  hi  ha  un  període  de  temps.   Als  inicis  de  la  ràdio  no  hi  havia  el  concepte  de  programació.  A  dia  d’avui,  sí  que  n’hi  ha  !   conjunt   estructurat   d’espais   (inclou   programes   i   publicitat).   S’estableix   d’acord   a   uns   objectius  en  funció  de  l’audiència  a  la  qual  s’adreça  i  dels  recursos  de  l’emissora.   Respon  a  uns  objectius,  pretén  una  sèrie  de  coses:   " Persuadir   " Informar   " Entretenir   " Formar   Als   primers   anys   de   ràdio,   les   emissores   tenien   com   a   objectiu   oferir   una   combinació   de   persuasió,  informació  o  entreteniment.  A  dia  d’avui,  les  emissores  que  continuen  fent  això   són  les  generalistes.     Als  EUA  la  ràdio  era  només  privada  i  a  EUR  era  pública  (model  BBC)  o  privada.     30   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       Al   costat   de   la   ràdio   generalista,   els   EUA   a   partir   dels   anys   50   i   Europa   a   partir   dels   60   comencen  a  aparèixer  emissores  de  ràdio  especialitzades.  La  primera  va  ser  als  EUA  amb  el   Top  40.  A  Europa  la  especialització  vindrà  per  dues  vies:   ⇒ Les  públiques  seran  canals  de  música  clàssica  (una  programació)   ⇒ Posteriorment,   a   través   de   les   privades,   una   ràdio   especialitzada   en   música   contemporània  de  l’època  !  rock   Aquest  procés  a  anat  modificant-­‐se  mitjançant  un  procés  d’especialització.  Es  va  delimitant   un  segment  de  l’audiència  a  la  qual  es  vol  arribar  amb  la  publicitat  !  ràdio  de  format  o  de   nínxol  com  el  Country  +  New  Country.  Darrera  d’aquest  concepte  !  cada  emissora  adopta   un  format  de  tal  manera  que  atreu  un  segment  de  l’audiència,  una  part  de  l’audiència  que  és   productiu  pels  anunciants.  No  arribar  a  molta  gent  però  especialitzada.   Un  exemple:  Format  AC  (Adult  Contemporani)  !  s’adreça  a  homes  i  dones  d’entre  25  i  45   anys,   amb   una   educació   universitària,   ingressos   anuals   superiors   a   40.000   dòlars,   que   llegeixen  la  revista  Rolling  Stones,  condueixen  un  BMW  o  un  Volvo  i  van  de  compres  almenys   dos  cops  per  setmana.   En  el  cas  d’Espanya  no  hi  ha  model  de  format  o  nínxol  comparat  al  de  EUA.     4.4.  Organització   L’organització  o  estructura  de  la  ràdio,  a  diferència  de  la  premsa,  respon  a  un  duopoli.  És  a   dir,  una  organització  amb  dos  sectors  a  Europa  (i  també  a  EEUU,  però  molt  asimètrics)  que   són  comparables.     Sector  públic:   Catalunya:   • Catalunya   Ràdio:   Grup   d’emissores   generalistes   (Catalunya   Ràdio)   i   especialitzades   (Catalunya   Informació   i   Catalunya   Música).   !   vinculada   a   CCMA   (Finançament:   Publicitat  +  pressuposts  Generalitat)   • RNE:  Generalista  (RNE  i  Ràdio4  [només  a  Catalunya])  i  especialitzada  (Radio  Clásica,   Radio3   i   Radio5   Todo   Noticias)   !   vinculada   a   RTVE   (No   té   publicitat,   només   es   finança  per  pressuposts  públics  +  taxes  dels  operadors  de  TTCC  que  ofereixen  serveis   audiovisuals  +  taxes  espectre)   A   Catalunya   hi   ha   entorn   260   emissores   municipals   en   funcionament.   Les   emissores   municipals  es  financen  amb  pressuposts  públics  municipals  +  publicitat.   Des   de   gener   de   2014   qui   gestiona   l’emissora   de   Barcelona   és   la   mateixa   empresa   que   gestiona  la  TV  municipal  de  Barcelona  (Barcelona  TV).     Sector  privat:   És   un   dels   primers   en   què   es   va   manifestar   la   concentració   empresarial   perquè   a   la   ràdio   pràcticament   des   del   principi   hi   ha   un   procés   de   reducció   del   nombre   d’emissors   reals.   Molt   aviat,   les   emissores   se   n’adonen   que   és   més   econòmic   produir   ajuntant-­‐se   amb   altres   emissores  que  no  totes  soles.  Aquest  fenomen  es  produeix  ja  abans  i  durant  el  franquisme   (Cadena  SER  neix  als  anys  20,  COPE  durant  el  franquisme).  Pràcticament  totes  les  emissores   d’Espanya  i  Catalunya  pertanyen  a  cadenes.   Grups  principals  en  ràdio  a  Espanya:   1. PRISA:  generalista  (Cadena  SER)   2. Atresmedia:  generalista  (Onda  Cero)     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     31     3. COPE*:   s’ha   fet   més   important   perquè   des   de   l’any   2012   gestiona   les   seves   freqüències  més  les  que  tenia  el  grup  Vocento  (Punto  Ràdio,  ABC  Punto  Ràdio),  que   les  va  cedir  a  COPE  amb  un  acord.  Especialitzada  (Cadena  100  i  Rock  FM).   Tots  aquests  fan  oferta  tant  generalista  com  especialitzada.     *COPE   A  l’origen,  significava  “Cadena  de  Ondas  Populares  de  España”.  Estava  vinculada  a  emissores   que   es   van   repartir   entre   bisbats   i   esglésies.   La   propietat   és   Ràdio   Popular   (el   control   de   Ràdio  Popular  el  té  la  Conferència  Episcopal  Espanyola,  CEE  !  Bisbes  d’Espanya).   En   termes   d’ingressos,   COPE   va   arribar   als   100   milions   d’euros   al   2011   però   al   mateix   temps   té  pèrdues.   La  COPE  arrenda  a  VEO  TV  un  dels  canals  del  MUX  que  té  Unidad  Editoral  !  13TV.     Catalunya:   En  l’àmbit  de  les  ràdios  privades,  hi  ha  grups  bàsicament  de  tres  tipus:   • Grups  d’àmbit  català  (que  operen  a  escala  de  Catalunya):  Godó  (oferta  generalista  !   RAC1,   especialitzada   !   RAC105),   Flaix 1  (dues   programacions   especialitzades   !   FlaixFM  i  Flaixbac),  Teletaxi2  (dues  especialitzades:  Ràdio  Teletaxi  i  RM  Radio)  i  Estel3   (especialitzada  musical  i  retransmissió  missa).     • Grups   d’àmbit   estatal:   PRISA,   Atresmedia   Radio,   Cope,   Unidad   Editorial   (Radio   Marca),  Radio  Blanca  (Kiss  FM).   • Grups   d’àmbit   local,   comarcal   i   supracomarcal:   Gum,   Ràdio   Marina,   El   9   Nou,   Imagina...   • Nombre  cada  vegada  més  reduït  de  ràdios  independents  (Montserrat  Ràdio).     4.5.  Estudis  d’audiència       Espanya:   -­‐  EGM:  Fa  una  mostra  anual  al  llarg  de  3  onades  mitjançant  una  entrevista  personal.   La   ràdio   es   queixava   de   que   amb   tants   canals   que   hi   ha   en   ràdio   32.000   entrevistes   eren   insuficients.   Per   això   es   van   ampliar   tant   la   mostra   de   persones   com   les   preguntes   sobre   ràdio.  Les  ampliacions  per  ràdio  no  són  personals,  sinó  que  són  per  telèfon.     Principals  resultats:   • Penetració  de  la  ràdio:  Proporció  d’individus  oients  per  dia  (%).   • Audiència   (mitjana):   Expressada   en   milers   de   persones.   Valor   absolut.   Nombre   de   persones   oients   al   dia.   És   una   mitjana   de   l’any   anterior.   Ens   les   presenta   diferenciades  segons:   o DL-­‐DV  /  DL-­‐DV   o Generalistes  i  temàtiques                                                                                                                   1  Dos  socis:  Miquel  Calçada  i  Carles  Conill   2  Propietari:  Justo  Molinero   3  Propietari:  Bisbats  de  Catalunya     32   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       4.5.1.  Share   Si  agafem  les  xifres  de  dilluns  a  divendres  només,  ens  ha  sortiran  més  alt.   Share  (quota  d’audiència,  de  mercat  o  participació)  !  mentre  que  l’audiència  ens  dóna  un   valor  absolut,  el  share  ens  dóna  una  proporció  !  és  una  relació  entre  l’audiència  i  el  total  de   persones   que   escolten   la   ràdio   (proporció   d’audiència   d’una   emissora   sobre   el   total   de   persones  que  escolten  la  ràdio).  L’EGM  és  el  que  calcula  el  share.   Paràmetres   Quanta  gent  i  de  quins  perfils  m’estan  escoltant?   Quant  de  temps?  !  consum  (temps  en  minuts  dedicats  a  escoltar-­‐la  per  persona  i  dia)   Penetració  !  proporció  d’oients  per  dia   Cadena  cien:  COPE   4.6.  Tendències:   -­‐ -­‐ context  de  crisi  econòmica   o reducció  inversió  pública   o reducció  finançament  públic   les  empreses  han  :   o reduït  costos:  inversions  i  despeses,  corrents   o tancament  de  cadenes  o  emissores:  OnaFM   o tancament  delegacions  i  fer  un  sol  producte  passant  per  tot  arreu   o reestructuració:  iCatFM  a  internet   o digitalització:  passar  de  ràdio  a  àudio  a  la  xarxa   " alguns  continguts  que  només  es  difonen  per  la  xarxa  (Catalunya  ràdio   !  icatrumba,  icattrònica,  icatjazz)   " presencia  de  les  emissores  (FM)  a  la  xarxa:  en  directe  o  a  la  carta   • streaming:  reproducció  en  temps  real,  no  equival  a  directe   • podcast:   fitxer/arxiu   que   es   pot   descarregar   i   escoltar   quan   vol   la   persona   usuària.   A   partir   del   2004   s’estenen,   es   desenvolupen.  2010/2011  presència  a  les  xarxes  socials     Respostes  segona  prova  de  seguiment:     -­‐ Difusió:  nombre  d’exemplars  d’una  publicació  venuts.   -­‐ Franja  horària  protegida:  Espais  de  temps  (en  cas  d’Espanya  de  les  6h  a  les  22h)  en   els  quals  no  es  poden  emetre  continguts  adreçats  a  majors  de  18  anys.   -­‐ Ràdio  de  format:  El  motor  és  la  publicitat.  S’identifica  un  target  de  l’audiència  de  la   ràdio   (hàbits   de   compra,   nivells   d’ingressos,   edat...)   amb   el   que   s’acudeix   als   comerciants  per  oferir  una  publicitat  orientada  a  aquesta  audiència.   -­‐ Freemium:   Model   mixt   aplicat   a   la   premsa   digital   en   els   quals   hi   ha   un   continguts   d’accés  obert  i  per  un  altra  banda  un  accés  via  registre  amb  un  nombre  de  textos  al   mes.  A  partir  d’aquí,  si  es  supera  aquesta  quantitat,  és  de  pagament.     1.  long  tail,  integració  vertical.   2.  Estratègia  digital  first:  apunts.   3.     Diari  de  girona:  Editorial  prensa  ibérica  !  família  moll   Televisió  de  Manresa:  Editorial  prensa  ibérica  !  família  moll     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     33     Net  TV:  Vocento  !  famílies  que  procedien  d’ABC   VEO  TV:  Unidad  Editorial  !  RCS  Mediagroup   Mundo  Deportivo:  Godó  !  Família  Godó.     4.     EGM  Baròmetre  de  Catalunya   EGM  Baròmetre   Com  Score  però  també  ho  fa  OJD  Interactiva   Kantar  Media  –  Audímetres     5.     Dos  aspectes:  al  producte  i  a  la  demanda.     Al  producte:  car  de  producció  ja  que  cada  vegada  es  fa  un  prototip.  A  més,  la  vida  econòmica   és   curta,   cosa   que   comporta   que   s’ha   de   comercialitzar   de   forma   ràpida   i   eficaç   per   no   tenir   pèrdues.   Demanda:  La  premsa  és  objecte  d’un  doble  mercat,  mitjançant  els  anunciants  i  la  compra  al   detall.  Conseqüències:  la  crisi  econòmica  ha  afectat  als  dos  mercats.     6.   L’espectre  radioelèctric.     El   fet   de   la   utilització   de   l’espectre   és   que   a   diferència   de   la   premsa   l’Estat   hi   té   un   paper   regulador   molt   important.   A   més,   hi   ha   hagut   una   dimensió   internacional   que   no   hi   havia   hagut  amb  la  premsa  degut  a  que  l’espectre  travessa  les  fronteres.   Test:   els  tres  elements;  (prisa,  vocento,  unidad  editorial  y  prensa  ibèrica);  immediatesa....;  d;   e.     Tema  5.  Televisió   5.1.  Introducció   Històricament   la   televisió,   dins   dels   mitjans   de   comunicació   de   masses,   va   ser   l’última   en   aparèixer  i  es  va  convertir  ràpidament  en  el  centre  dels  mitjans  de  comunicació  de  masses.   Les  emissions  regulars  de  televisió  comencen  a  Gran  Bretanya  (BBC)  i  a  Alemanya  a  mitjans   dels   anys   30   (1935-­‐1936).   Al   1936   hi   va   haver   jocs   olímpics   a   Berlín,   que   van   ser   per   primera   vegada  coberts  amb  televisió.   Aquests  inicis  d’emissions  regulars  es  veurà  interromput  a  la  majoria  dels  països  degut  a  la   Segona  Guerra  Mundial.  Per  aquest  motiu,  l’inici  oficial  de  les  emissions  regulars  (la  represa   de  les  emissions  regulars)  serà  a  partir  dels  anys  50.   Als  anys  60  la  televisió  es  converteix  en  el  mitjà  dominant  en  el  sistema  comunicatiu.     Primer  és  una  televisió  generalista,  però  molt  aviat  es  converteix  en  el  mitjà  d’entreteniment   per  excel·∙lència,  ja  que  porta  l’entreteniment  a  casa.  Aquesta  tendència  afectarà  a  tots  els   continguts.   La   centralitat   de   l’entreteniment   fa   que   tots   els   continguts   de   la   televisió   (no   solament   els   que   eren   d’entreteniment)   quedaran   impregnats   d’entreteniment.   Fins   i   tot   els   informatius   presentaran   una   dimensió   d’entreteniment,   ja   que   t’expliquen   amb   imatges   (que  tenen  un  component  d’espectacle)  allò  que  ha  passat.   La  centralitat  en  la  televisió  ha  acabat  afectant  a  la  ràdio  i  la  premsa,  que  es  van  haver  de   ressituar  per  situar-­‐se  davant  la  televisió.     34       Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     5.2.  Organització:   Neix  amb  transmissió  per  ones  (hertziana),  ara  ja  no  és  així  (des  de  l’any  2010),  però  ho  ha   estat   molts   anys.   Per   aquest   motiu   hi   ha   una   alta   regulació   d’aquest   espectre   per   l’estat   i   pels  organismes  internacionals.   En   televisió,   hi   acabarà   havent   un   duopoli   mitjançant   l’explotació   de   les   freqüències   mitjançant   el   sector   públic   (a   Europa   va   néixer   com   a   TV   pública   únicament)   i   també   del   sector  privat  (influenciats  pel  model  liberal  d’EEUU).       1ra   fase:   TV   Analògica   !   Des   d’un   punt   (en   cas   d’Espanya   era   Madrid)   s’emet   per   tot   el   territori  un  programa  o  un  canal.  Com  no  arriba  a  tots  els  territoris,  s’ha  d’instal·∙lar  una  xarxa   de  repetidors  per  tal  que  arribi  a  tothom.   Limitacions:   • Nombre  emissores   • Econòmica:  és  molt  cara.   • Territorial:   es   poden   unir   xarxes   amb   altres   països   però   no   es   pot   transmetre   una   cosa  que  passi  a  EEUU,  fora  del  continent  Europeu.   Finançament:   " EUA  !  publicitat   " EUR  !  Ingressos  públics  /  cànon     Internacionalització:   En  una  primera  etapa  la  dimensió  internacional  és  entre  televisions  (TV   espanyola  i  la  italiana  es  posen  d’acord  per  transmetre  alguna  cosa).  En  una  segona  etapa,  es   crea   la   UER,   integrat   per   organismes   majoritàriament   públics   per   tal   de   fomentar   les   col·∙laboracions  entre  televisions).   Degut   a   les   limitacions   de   les   televisions   analògiques   s’introdueixen   als   anys   60   per   tal   de   produir  una  internacionalització  de  les  televisions.   Els  jocs  olímpics  de  Tokio  seran  els  primers  que  es  transmetran  per  satèl·∙lit  per  tal  que  EEUU   els  pugui  veure.  Progressivament  els  satèl·∙lits  s’aniran  introduint  per  a  tots  els  països.   Als   anys   80   s’introdueixen   un   nou   tipus   de   satèl·∙lits   anomenats   DBS,   “de   difusió   o   de   distribució   directa”.   Això   permetrà   introduir   al   costat   de   la   televisió   analògica,   la   televisió   per  satèl·∙lit  ara  sí  directament  a  l’audiència  i  no  a  unes  antenes  gegants  no  comparables  a  les   antenes  de  dimensió  reduïda.  Això  farà  que  hi  hagi  més  canals  (generalistes  i  especialitzats)   ja  que  l’espectre  d’abans  té  un  límit,  i  això  no.   Amb  tot,  el  satèl·∙lit  va  tenir  una  introducció  bastant  lenta  i  és  a  partir  de  la  segona  meitat   dels   anys   90   que   a   través   de   la   digitalització   aplicada   al   satèl·∙lit   s’estén   aquest   tipus   de   televisió.     Finançament:   Subscripció   i/o   pagament   per   visió   (pay   per   view)   i   més   possibilitats   en   la   publicitat.     Localització:  TV  per  cable   Va   néixer   com   a   un   complement   de   la   televisió   analògica,   ja   que   hi   ha   zones   que   per   la   orografia  que  tenen  especials  dificultats  de  cobertura.     A  l’inici  (anys  40  a  EEUU  i  anys  80  a  EUR)  s’instal·∙la  una  antena  a  una  zona  alta  del  territori   que  capta  el  senyal  de  les  ones  i  que  a  través  d’una  xarxa  de  cable  arriba  a  totes  les  cables   del  territori  (Vilada  és  el  primer  lloc  de  Catalunya  que  rep  cable).     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     35     Això  permetia  més  canals,  més  qualitat  (no  hi  ha  interferències)  però  té  més  costos  per  la   construcció  de  l’antena  i  per  el  manteniment  d’aquesta  i  de  la  línia  de  cablejat.   També   funciona   per   abonament.   Desenvolupament   desigual   d’aquest   sistema   segons   el   territori.     Interrelació  de  models:  1990   A  partir  dels  anys  90  els  models  es  comencen  a  interrelacionar.  Això  provocarà:   " Multiplicació  de  l’oferta   " Diversificació  dels  models  de  programació  i  continguts.   " Diversificació  de  les  formes  de  finançament     5.2.1.  Organització  en  el  cas  d’Espanya   La  televisió  pública  a  Espanya  comença  amb  una  televisió  estatal:  TVE,  durant  els  anys  80  i   l’adapten  al  sistema  democràtic.   La   segona   forma   de   televisió   pública   que   neix   és   l’autonòmica:   1983-­‐1985.   Comença   en   paral·∙lel  a  TVE  a  Euskadi,  Catalunya  i  Galícia.   A   finals   dels   anys   80   hi   haurà   una   segona   onada   de   desenvolupament   de   la   televisió   autonòmica  pública  de  dues  maneres:   " D’una   banda   comunitats   on   no   existia,   la   posaran   en   marxa   en   aquest   estadi.   Ex:   Madrid,  País  Valencià,  Andalusia...   " Al   mateix   temps,   aquelles   comunitats   autònomes   que   havien   creat   un   canal   durant   els  anys  80,  creen  un  segon  canal.     A   finals   dels   80   està   ja   en   marxa   la   introducció   de   la   televisió   privada   a   Espanya.   Existeix   alguna  televisió  local  per  espectre  (ones  hertzianes),  la  de  Cardedeu  al  1980.  El  terme  que  es   va   fer   servir   per   referir-­‐se   a   la   televisió   local   és   Alegal   perquè   la   llei   no   les   preveia,   no   va   tenir  un  marc  legal  complet  fins  a  la  introducció  de  la  TDT  local  pública  i  privada.     Entre  finals  dels  anys  80  i  principis  dels  90  s’introduirà  la  situació  d’un  duopoli,  és  a  dir,  la   coexistència  d’un  sector  públic  i  un  privat.   Llei  de  la  televisió  privada:  Estatal  (Llei  10/1998;  1990).  La  llei  es  recorre  davant  el  TC  però   finalment  és  aprovada  i  comença  a  funcionar  al  1990.   Es  van  fer  3  concessions  via  concurs  públic  per  emetre  a  abast  estatal:   " Tele5  (privada  en  obert)  !  Mediaset     " Antena  3  (privada  en  obert)  !  Planeta/Atresmedia   " Canal  +  (codificat/pagament;  part  obert)  !  Sogecable/Prisa     TDT-­‐  Televisió  Digital  Terrestre   A  partir  dels  anys  90  va  avançant  la  digitalització,  ja  que  la  televisió  passarà  a  ser  digital  per   contra   de   l’emissió   de   la   televisió   en   analògic.   S’introdueix   la   Televisió   Digital   Terrestre,   modalitat   de   TV   digital   que   continua   utilitzant   l’espectre   radioelèctric   (continuem   en   el   sistema  on  l’Estat  decideix  qui  pot  explotar  l’espectre).     Es   segueix   utilitzant   la   xarxa   terrestre   però   digitalitzant-­‐se,   que   permet   que   es   pugui   fer   una   millor  utilització  de  l’espectre  radioelèctric.  Això  es  deu  a  que  entre  canal  i  canal  no  s’han  de   deixar  grans  espais  per  evitar  interferències,  podent  utilitzar  aquests  espais  separadors.  Amb   la   TV   digital,   a   més,   en   l’espai   on   abans   hi   cabia   1   canal,   ara   s’introdueix   un   MUX.   A   cada     36   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       MUX   hi   caben   4   programes.   Per   tant,   no   només   s’estalvien   els   espais   separadors   entre   canal   i  canal,  sinó  que  hi  caben  4  programes  on  abans  hi  cabien  1.   Amb   la   TDT,   a   diferència   de   la   TV   per   cable,   no   es   pot   interactuar   amb   l’emissor,   no   té   la   dimensió   d’interactivitat   que   sí   que   té   el   cable.   Un   emissor   decideix   quan   emet   què   i   no   podem  elegir.   La  Unió  Europea  estipula  que  s’ha  de  fer  una  conversió  al  digital  però  no  diu  la  forma  en  què   s’ha  de  fer.  Per  això,  s’ha  de  substituir  la  difusió  analògica  per  ones  terrestres  per  la  difusió   digital   (conversió   digital,   switch   over)   en   un   termini   fixat   !   abans   de   2012:   Espanya   ho   fa   el   3  d’abril  de  2010:  s’acomplien  deu  anys  de  les  concessions  als  canals  privats.     Uns   dels   motius   pels   que   es   va   fer   el   canvi   és   perquè   la   televisió   en   analògic   estava   ocupant   una  banda  de  l’espectre  que  es  volia  alliberar  per  a  que  fos  utilitzada  per  la  telefonia  mòbil   (Canals  61  a  69).   Les   emissions   de   la   TDT   comencen   a   finals   dels   anys   90   al   Regne   Unit   (1998),   Suècia   (1999)   i   a  Espanya  (2000).   En  aquesta  primera  introducció  de  la  TDT  s’opta  per  una  TDT  amb  un  model  diferent.  Tot  i   que   a   Espanya   està   molt   introduïda   la   televisió   per   satèl·∙lit,   s’opta   per   la   introducció   de   la   TDT   de   pagament   mitjançant   un   abonament   i   pagament   per   visió,   com   a   Gran   Bretanya;   acabarà  fracassant  als  dos  llocs.  Per  introduir-­‐se  a  Espanya:   Al  1998  –  Plan  Técnico  Nacional  TDT  (Reial  Decret  2169/1998)  !  A  escala  Estatal  es  posaran   5  MUX:   " 1   MUX   als   operadors   existents:   Tele5,   Antena   3,   Canal   +,   TVE1   i   TVE2   (dificultat   perquè  la  tecnologia  d’incloure  5  programes  a  un  MUX  no  està  desenvolupada).   " 4  MUX  (16  programes)  a  concurs  públic   Primeres  concessions:   " 1999-­‐2002:  Quiero  TV  (14  programes)  de  pagament.  Fracàs  del  model  de  la  TDT.   " 2000:  Segon  concurs  públic  per  dos  programes  de  cobertura  estatal  però  en  obert,   no  de  pagament:  VEO  TV  (Unidad  Editorial)  i  NET  TV  (Prensa  Española).     Degut  al  fracàs  de  la  TDT:   2005  Pla   d’impuls   TDT:  Modificació  PTN  (Reial  Decret  944/2005)  !  canvi  de  plantejament   mitjançant  emissions  en  obert.   " Es   fan   unes   reserves   pel   període   de   transició   i   una   previsió   de   la   implantació   el   3   d’abril  de  2010.   " Canvi  de  condicions  de  la  concessió  de  Canal  +  !    Emissió  en  obert:  canvia  el  nom  a   Cuatro  (novembre).   " Redistribució   de   l’espectre   alliberat   per   Quiero   TV:   A   partir   de   2005,   de   l’espectre   alliberat,   es   dedicarà   a   ampliar   els   programes   per   tal   que   hi   hagi   més   oferta   i   que   augmenti  l’interès  de  que  la  gent  es  passi  a  la  TDT:   o RTVE  tenia  2  i  se  li  donen  3.  Per  tant  5  programes.   o Antena  3  (1),  Tele  5  (1)  i  Cuatro  (1)  se  li  donen  2  més  a  cada  una  (3  cada  una).   o Net  (1)  i  Veo  (1)  se  li  donen  una  més  a  cada  una  (2  cada  una).   Al  desembre  es  fa  una  resolució  de  concurs  públic  i  s’atorguen  2  programes  a  La  Sexta.  Per   tant,   les   privades   tindran   15   programes   (7   via   concurs   i   8   “regalats”   o   donats   a   canvi   de   promoure  les  emissions  de  la  TDT).     Al  2005  a  més:  Previsió  !  cada  concessionària  privada  podrà  accedir,  un  poc  acabades  les   emissions  en  analògic,  a  un  MUX  digital.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     37     Al  2010:  Migració  digital  completada  !  1  MUX  per  prestador.  Total:  24  programes  (15  +  9  !   aquests   9   són   els   que   s’han   tancat   al   maig   de   2014).   Acord   del   Consell   de   Ministres   que   una   empresa  va  recórrer  per  tal  que  hi  hagués  concurs  públic.     Degut  a  que  es  va  recórrer,  hi  ha  un  procés  judicial  i  al  final  de  l’any  2012,  el  Tribunal  Suprem   considera   que   l’última   ampliació   es   podia   fer   però   no   d’acord   al   procediment   que   es   va   utilitzar,   sinó   mitjançant   concurs   públic.   Al   2013   el   Consell   de   Ministres     permet   que   els   canals  continuïn  emetent  fins  a  acabar  el  procés  d’alliberament  de  l’espectre.  L’empresa  ho   torna  a  recórrer  i  el  Tribunal  Suprem  anul·∙la  la  moratòria  i  posa  una  data  límit  pel  tancament   d’aquests  9  programes  pel  6  de  maig  de  2014.   Atresmedia  ha  de  tancar  3  programes,  Mediaset,  Veo  TV  i  Net  TV  2  cada  un.   " Atresmedia:   Antena   3,   Neox,   Nova,   laSexta,   GolTV   [TDT   de   pagament]   ha   perdut   Nitro,  Xplora  i  LaSexta3.   " Mediaset:  Telecinco,  Cuatro,  FDF,  Boing,  Dividnity,  Energy  perd  La  Siete  i  Nueve.   " Vocento   (Net   TV)   Paramount   Channel   [Viacom],   Disney   Channel   perd   EHS   TV   [MTV]   i   LTC  [Intereconomia].   " Unidad  Editorial  (Veo  TV)  Discovery  Max  i  13  TV  perd  AXN  [Sony]  [TDT  de  pagament]  i   LTC     Anàlisi   i   comentari   argumentat   de   dos   mitjans   tancats.   !   Sistema   de   mitjans,   Actors,   oferta   (continguts,  programació)  audiència,  aspectes  tecnològics,  altres...     Procés  de  concentració  (es  donen  sempre  en  el  model  liberal):   2008:  Autorització  TDT  pagament   2011:  Fusió  i  absorció  Cuatro  i  Telecinco  !  integrats  a  Mediaset   2012:  Fusió  d’Antena  3  i  LaSexta  !  Atresmedia   Atresmedia  i  Mediaset  (duopoli)   5.2.2.  Televisió  autonòmica   Espanya   va   seguir   un   model   d’abast   estatal   només   pública   i   quan   comença   el   procés   de   transició  es  crea  una  adaptació  de  la  televisió  dins  les  autonomies.   Quatre  etapes:   1. Naixement  de  la  televisió  autonòmica:  En  el  context  de  principis  dels  anys  80  (1982-­‐ 1985)   es   posen   en   marxa   tres   televisions   públiques   autonòmiques   governades   per   partits   diferents   del   que   hi   havia   al   govern   central,   amb   una   llengua   pròpia,   per   aquest   motiu   plantegen   la   televisió   com   un   element   de   normalització   lingüística.   Euskadi   (1982),   Catalunya   (1983)   i   Galicia   (1985).   Aquestes   televisions   autonòmiques   trenquen  amb  el  monopoli  de  RTVE  (La  1  i  La  2).   2. Dos   processos:  D’una  banda,  els  operadors  històrics  posen  en  marxa  un  2n  canal  (per   exemple  a  Catalunya  el  canal  33  i  a  Euskadi  ETB2).  D’altra  banda,  en  aquest  context,   es  posa  en  marxa  la  televisió  autonòmica  a  altres  territoris:  Andalusia,  Comunitat  de   Madrid  i  País  Valencià.  Les  sis  comunitats  que  ara  posseeixen  televisió  autonòmica,   constitueixen   la   FORTA   (federació   d’organismes   de   radiotelevisió   autonòmica)   a   Bilbao   al   1989.   La   FORTA   els   permet   contractar   publicitat   conjunta,   intercanviar   notícies,  etc.   3. Digitalització   i   privatització:   L’any   1988   el   govern   de   l’Estat   aprova   el   Plan   Técnico   Nacional   de   la   TDT.   Aquest   pla   regula   la   TV   estatal,   autonòmica   i   local.   Sobre   la   televisió  autonòmica  es  preveu  que  per  cada  televisió  autonòmica  hi  haurà  un  MUX     38     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     (4   programes)   i   que   2   programes   siguin   públics   i   2   que   passaran   a   ser   d’explotació   privada  mitjançant  concurs  (no  es  preveu  només  per  les  comunitats  que  ja  tenen  la   llei  aprovada  sinó  per  les  comunitats  que  la  poden  aprovar  en  un  futur).  Aquest  pla,   per   tant,   introdueix   a   escala   autonòmica   la   televisió   privada.   A   partir   del   2005,   s’introdueix   que   per   cada   comunitat   hi   podrà   haver   2   MUX.   Entre   1999   i   2006   es   posen  en  marxa  7  televisions  públiques  autonòmiques  noves:  Illes  Canàries,  Castella   la   Manxa,   Astúries,   Illes   Balears,   Extremadura,   Murcia   i   Aragó   (Cantàbria,   Castella   i   Lleó,  Navarra  i  La  Rioja  no  tenen  televisió  autonòmica  pública).  El  model  que  apliquen   és   que   externalitzen   serveis   fora   (privatització).   Com   són   públiques,   no   poden   externalitzar   els   informatius,   però   sí   la   resta   de   coses.   Això   vol   dir   poca   producció   pròpia,  pressuposts  més  baixos...  En  quant  a  la  televisió  autonòmica  privada,  s’anirà   introduint   entre   el   1999   i   2009:   es   convoquen   concursos   a   totes   les   comunitats   autònomes.  La  primera  en  concedir  el  concurs  és  Madrid.  A  Catalunya,  actualment,   compta  amb  2  MUX  (1  públic  i  1  privat).   4. Un   pas   més   en   el   procés   de  liberalització   (2010-­‐2012):  Des  de  l’any  2012  s’han  obert   les  formes  de  gestió  de  la  TDT  autonòmica  !  S’aprova  una  llei  que  modifica  alguns   aspectes  de  la  Llei  General  de  la  Comunicació  Audiovisual  de  l’any  2010.  El  que  fa  és   obrir  totes  les  possibilitats  en  la  gestió  de  la  televisió  digital  autonòmica.  Es  permet   externalitzar   els   informatius,   la   publicitat...   Fins   i   tot   es   pot   privatitzar   la   mateixa   televisió  pública.  En  aquesta  etapa,  s’utilitza  “la  crisi  econòmica”  per  justificar-­‐ho  tot.   Tendències:   a. Tancaments:  Castella-­‐la  Manxa  (2011)  !  segon  canal  públic;  Canàries  (2012)   !  segon  canal  públic;  País  Valencià  (2013)  !  RTVV   b. Reducció  plantilles:  Euskadi,  Catalunya...   c. Privatització:  Múrcia  !  gestió  de  la  TV  pública  per  empreses  privades     Catalunya  –  TV  autonòmica   TV  pública:  CCRTV  !  CCMA  (2007)   TV:  2  MUX   2010:  7  programes  (6  +  1)       La  TV  pública  ocupa  al  principi  1  MUX  sencer.  Per  tant,  no  es  poden  posar  els  dos  programes   privats  a  concurs.  Això  els  fa  demanar  l’autorització  per  posar  2  canals  més  i  els  hi  donen  2   MUX.   Al  2010,  la  CCMA  a  través  de  2  MUX  té  7  programes:  6  programes  diferents  i  1  és  la  versió  en   alta  definició  d’un  dels  programes  (HD).   A  partir  d’aquí  començarà  un  procés  de  supressió  de  programes.  Al  juliol  de  2010  desapareix   un  d’aquests  6  programes:  TVVi  (Televisió  Valenciana  Internacional).  Al  novembre  de  2012   desapareix  d’aquesta  oferta  el  IB3  Sat.  A  més,  hi  ha  una  reordenació  dels  programes  Super  3,   Super  3  (3XL)  i  Canal  33  !  passen  a  ser  1  (Super  3/300)  i  al  Desembre  de  2012:  5  programes.     Evolució:   2008  !  TV3,  33,  3/24  i  K3/300  (1  MUX)   2010  !  TV3,  33,  3/24,  Super  3/300,  TV3HD  (proves),  TVVi  (fins  al  juliol),  IB3   2012   !   TV3,   Super   3/300,   3/24,   Esports   3,   TV3HD,   espai   reservat   per   RTVV   i   IB3   (fins   novembre).   2014  !  TV3,  Super  3/33,  3/24,  Esports  3  i  TV3HD.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     39       TV   privada:   adjudicació   al   final   de   2003   d’1   MUX   (4   programes)   a   Emissions   Digitals   de   Catalunya,  SA  (Grup  Godó)   • 8  tv  (generalista)   • 105  TV/RAC  105  (clips  musicals)   • BOM  (gener  2013)   • Barça  TV  (arrendament  a  FC  Barcelona)     5.2.3.  Televisió  local   La  primera  experiència  amb  televisió  local  a  Espanya  es  produeix  a  Cardedeu  a  l’any  1982  i  a   partir   d’aquí   es   comença   a   estendre   per   tot   el   territori,   especialment   per   Catalunya   al   principi.   Era   una   televisió   “alegal”,   no   era   il·∙legal,   ja   que   no   està   incorporat   dins   un   marc   legal,   i   durant   un   llarg   període   és   estructural,   durant   1980-­‐1985.   La   legalització   no   s’implantarà  fins  a  la  introducció  de  la  TDT.  Al  1988  ja  hi  havia  46  televisions  locals  que  no   eren  públiques  ni  privades,  són  iniciatives  de  ciutadans  en  la  seva  majoria.   Al   1995,   s’aprova   la   primera   llei   de   televisió   local   per   ones   terrestres.   La   llei   diu   que   la   televisió   local   haurà   d’emetre   preferentment   per   un   municipi.   Es   prioritza   el   públic   i   se   li   dóna  una  freqüència,  si  l’ajuntament  no  ho  vol,  pot  anar  a  iniciativa  privada  però  sense  ànim   de  lucre  (no  té  com  a  finalitat  guanyar  diners).  Aquesta  llei  (1995  –  llei  41/1995  de  TVL  per   ones  terrestres)  s’aprova  quan  hi  ha  un  munt  de  televisions  locals  funcionant  a  Espanya.   Es   reconeix   el   dret,   queden   legalitzades   totes   les   TV   locals   públiques,   gestionades   per   un   ajuntament  i  també  se  li  reconeix  el  dret  a  la  que  vulgui  funcionar.   També   es   reconeix   el   dret   a   totes   les   privades   que   estaven   en   funcionament   abans   de   l’1   de   gener   de   1995   i   el   que   hauran   de   fer   és   que   quan   es   posi   en   funcionament   la   llei,   seguir   uns   tràmits.   Les   que   vulguin   emetre   després   de   l’aprovació   de   la   llei,   hauran   de   demanar   primer   un  permís.   Al   2004   !   Plan   Técnico   Nacional   de   la   Televisión   Digital   Terrestre   Local.   Final   de   la   legislatura   d’Aznar.   El   primer   Plan   Técnico   divideix   Espanya   en   265   demarcacions,   agrupacions   de   municipis.   D’aquestes,   21   són   a   Catalunya.   Van   preveure   per   Catalunya   21   demarcacions,   el   mateix   nombre   que   hi   ha   avui   dia.   Es   va   preveure   que   cada   demarcació   tendria  un  MUX,  és  a  dir  4  programes.  Només  es  fa  una  excepció,  a  la  demarcació  de  Madrid   se  li  assignen  8  programes  (2  MUX).   La  demarcació  és  una  agrupació  de  municipis  però  que  no  responen  a  cap  lògica  específica.   En   el   cas   de   Catalunya   es   procura   unir   i   per   tant,   es   demanen   canvis   per   fer   coincidir   les   demarcacions  amb  comarques  o  unió  de  comarques.   Hi   ha   dues   comunitats   autònomes   que   convoquen   concurs   públic.   Una   és   les   Illes   Balears,   que  convoquen  i  resolen  la  TDT  local  privada  i  l’altre  es  Madrid,  que  el  convoca  però  no  el   resol   fins   al   2005.   Mallorca   convoca   el   concurs   tots   per   privat,   per   tant,   a   partir   de   2004,   inicialment   només   hi   ha   TDT   local   privada   allà.   A   Madrid   se’n   reserva   un   per   explotació   pública.  Al  final  de  2004,  al  govern  del  PSOE,  es  fa  algun  canvi  en  el  model  del  Plan  Técnico.   Manté   les   demarcacions   i   el   que   fa   és   que   atorga   algun   MUX   més:   Madrid   (que   ja   tenia   2   MUX),  Màlaga  i  Sevilla  (argumentant  que  tenen  molta  població)  i  3  més  a  Catalunya.   Els  de  Catalunya  són  21  demarcacions,  24  MUX,  les  3  demarcacions  que  reben  1  MUX  més   són  Barcelona,  Cornellà  i  Sabadell.  Per  tant  a  Catalunya  li  corresponen  96  programes.   L’any  2005,  es  fa  el  pla  d’impuls  a  la  TDT  en  obert.  Això  comporta  el  pla  d’extensió  de  la  TDT   en   obert   i   que   el   govern   anunciés   més   programes   a   Cuatro,   Telecinco...   i   això   també     40   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       comporta  que  s’introduís  la  TDT  variant  de  cobertura  insular,  Illes  Canàries  i  Balears  tenen   TDT  local,  estatal  i  TDT  local  de  cobertura  insular.  A  les  Illes,  un  MUX  de  TDT  de  cobertura   insular   a   Mallorca,   Menorca,   Eivissa   i   Formentera   (12   programes).   Les   Illes,   reserven   dos   programes  públics  i  dos  privats  (a  concurs).  Entre  2005  i  2006,  s’acaba  resolent  el  2007.  La   televisió  de  Mallorca  passa  a  ser  pública  i  neix  a  partir  de  2005.  Aquesta  modalitat,  en  més   d’un  cas,  ha  hagut  de  tancar.     Què  ha  passat  amb  la  TDT  local?   Era   una   posada   en   marxa   molt   lenta   i   dificultosa,   i   podem   parlar   de   crisi   de   model.   El   que   passa   es   que   pensen   en   uns   diners   però   hi   ha   un   període   de   crisi   que   comporta   a   la   complexitat   del   model.   Al   2010,   4   anys   després   de   l’arrancada,   dels   96   programes   inicials,   n’hi   havia   56   en   emissió.   Des   de   finals   de   2008,   comencem   a   parlar   de   tancament,   desaparició  o  reorganització:   " Públics:  Una  de  les  dificultats  és  organitzar-­‐se  en  consorcis   " Privades:   hi   ha   hagut   una   sèrie   de   prestadors   que   han   renunciat   a   la   llicència   (Granollers,  Palafrugell,  Cornellà,  Figueres,  etc.)   5.3.  Audiència  en  TV   La   manera   en   com   s’ha   estudiat   l’audiència   en   TV   ha   canviat   al   llarg   del   temps,   però   sempre   s’ha  fet  quan  hi  havia  televisió  privada  (a  EEUU  n’hi  ha  hagut  des  de  l’aparició  de  la  televisió  i   a  Europa  després  de  la  introducció  de  la  televisió  privada).   Sempre  la  publicitat  ha  estat  el  motor  que  ha  estudiat  l’audiència.   La  audiència  de  TV  s’ha  estat  estudiant  amb  un  sistema  d’enquestes.     En   el   cas   d’EEUU   es   fan   unes   enquestes   molt   particulars   d’acord   amb   les   quals   es   seleccionava  una  mostra  i  els  individus  d’aquesta  mostra  se’ls  demanava  que  cada  setmana   enviessin  per  correu  postal  un  “diari  de  visionat”,  un  paper  que  en  franges  de  15  min  s’ha   d’emplenar  quin  programa  s’està  veient  i  quin  membre  de  la  família  ho  està  veient.     En  el  cas  d’Europa  eren  enquestes  però  personals  (sistema  EGM)  amb  mostra  repartida  en   tres  etapes  al  llarg  de  l’any.     Aquests   dos   sistemes   s’han   mantingut   fins   a   finals   dels   anys   80,   principis   dels   90.   Els   publicistes,  agències,  volien  aspirar  a  més.  Volien  saber  minut  a  minut  si  l’audiència  mira  o   no   mira   els   anuncis   publicitaris.   Per   tant   consideren   que   aquest   sistema   d’enquestes   és   obsolet.   Per  tant  als  principis  dels  90  s’introdueix  el  sistema  d’avui  dia  (a  EEUU  encara  es  segueixen   utilitzant  les  enquestes)  que  funciona  mitjançant  audímetres  (people  meter).   En   cas   dels   EEUU   qui   fa   les   mesures   d’audiència   és   l’empresa   Nielsen   que   elabora   l’estudi   amb  un  panel  format  per  9000  llars  amb  audímetres  situats  a  les  ciutats  més  poblades  dels   EEUU.   A  Espanya  ho  fa  Kantar  Media  des  del  final  dels  anys  80.  Kantar  Media,  cada  any,  identifica   quin   és   l’univers   que   vol   estudiar,   l’audiència   sobre   la   que   vol   tenir   coneixement   per   vendre   als  anunciants.  La  mostra  d’individus  s’amplia  en  comparació  amb  EGM,  que  no  contempla  la   mostra  amb  menors  de  14  anys,  per  contra  de  Kantar,  que  ho  fa  fins  a  nens  de  4  anys.     Espanya:  44.444.000  !  11758  persones  /  4625  llars   Catalunya:  7.061.999  !  1537  persones  /  530  llars     Sempre  hi  ha  objeccions  sobre  els  resultats  de  la  mostra,  això  és  degut  a  que  els  panels  no   estan   situats   a   les   llars,   no   a   segones   residències,   que   és   on   es   consumeix   més   audiència.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     41     Altra   queixa   ha   estat   que   es   sobrerrepresentava   de   les   llars   dels   catalanoparlants   i   en   una   votació  van  baixar  la  proporció  de  llars  catalanoparlants.   Els  resultats  que  Kantar  fa  públics  són  els  que  tenen  menys  importància,  ja  que  els  altres  són   venuts  a  les  empreses.   Un  exemple  de  públics  són  els  resultats  de  consum  de  televisió  (ex:  abril  2014  !  237  minuts   diaris  per  persona  i  dia  de  mitjana).   Barlovento   comunicación:   del   1992   al   2013   ha   agafat   les   dades   de   Kantar   Media   i   ha   fet   una   evolució  del  consum  de  televisió  per  persona  i  dia.  Amb  aquesta  gràfica  comprovem  que  ha   augmentat   cada   vegada   més   el   consum   de   televisió   a   mesura   de   la   incorporació   de   la   digitalització  i  amb  la  introducció  de  la  TDT.   Dues  mesures:   • Audiència   mitjana   (Rating):   En   %.   Mitjana   telespectadors   d’un   programa   (franja   horària).  Univers  o  audiència  potencial.  A  partir  dels  audímetres,  es  veu  quina  és  la   mitjana  de  telespectadors  d’un  programa  determinat  sobre  l’audiència  potencial  (  =   els  que  tenen  audímetre).   • Share  (quota   de   pantalla/de   mercat):   Telespectadors   d’un   programa   (franja   horària).   Persones  que  en  aquell  temps  (programa/franja)  miren  la  televisió.  En  aquest  cas  no   es   mira   en   relació   amb   els   que   tenen   audímetre   (audiència   potencial)   sinó   amb   les   persones  que  tenen  audímetre  que  estan  mirant  la  televisió.  També  és  en  %.     Funcionar   amb   ratings   et   dona   recursos   però   a   mesura   que   hi   ha   més   canals,   hi   ha   més   competència  i  les  xifres  de  rating  de  tothom  baixen.  Per  aquest  motiu  també  es  va  veure  la   necessitat  de  mesurar  mitjançant  el  share.     Altres  conceptes:   • Prime  time:  Franja  horària  de  màxima  audiència.           5.4.  Tendències  en  TV   Incidència  específica  en  una  d’aquestes  modalitats  !  televisió  per  ones:  es  caracteritza  per   utilitzar  l’espectre  radioelèctric.  Ha  passat  den  aquests  darrers  anys  d’analògic  a  coexistència   amb  el  digital  i  finalment  solament  digital.   Canvis  que  s’estan  produint  en  la  TDT  en  l’ús  de  l’espectre  radioelèctric:   L’agència   de   Nacions   Unides   competent   en   l’àmbit   de   telecomunicacions   decideix   com   s’utilitza  l’espectre  !  UIT:  Funciona  amb  un  nombre  determinat  d’Estats  i  el  propi  sector.  La   UIT   adopta   un   conveni   on   tots   els   membres   es   posen   d’acord   amb   com   s’utilitza   aquest   espectre.  L’any  2007,  en  un  context  de  desenvolupament  de  la  digitalització,  es  decideix  que   una  part  de  l’espectre  que  abans  servia  per  la  TV  (broadcasting)  es  destina  a  comunicacions   mòbils.   Aquesta   decisió   s’haurà   de   migrar   un   cop   s’hagi   consumat   l’apagada   analògica   (dividend  digital:  “alliberament”  d’aquest  espai  de  l’espectre  que  era  utilitzat  per  la  TV  per   ser  utilitzat  per  telefonia  mòbil).     2010:  La  UE  complirà  les  condicions  de  la  UIT  i  fixen  un  termini  per  al  dividend  digital  !  1  de   gener  de  2015.   La   UE   pren   una   segona   decisió:   al   2010   la   telefonia   mòbil   s’ha   estès   considerablement   i   consideren   que   s’ha   d’aplicar   el   principi   de   neutralitat   tecnològica   !   no   separació   per     42   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       tecnologies  de  mòbil  com  2G,  3G,  4G....  sinó  tot  l’espectre  per  mòbils,  sense  separació  per   generacions  de  mòbils  (aquest  procés  pren  el  nom  de  refarming  o  reassignació).   Espanya:   al   2011   completa   la   migració   i   pren   dues   decisions:   una   sobre   el   dividend   digital   (alliberament  de  l’espectre  per  a  telefonia  mòbil  igual  que  la  UE)  i  una  altra  de  reassignació   de  l’espectre,  aplicar  la  neutralitat  tecnològica  també  com  la  UE.   Resultat:  el  ministeri  d’Indústria,  Turisme  i  Comerç  durant  el  2011  fa  un  procés  de  licitació  de   l’espectre  radioelèctric.  Fa  una  sèrie  de  lots:   • Dividend  digital  (800  Mhz)   • Refarming  (900  Mhz)   • Refarming  (1800  Mhz)   • Refarming  (2.6  GHz)   Aquesta   reassignació   la   fa   en   un   90%   ho   posa   a   subhasta   i   un   10%   a   concurs   públic.   Resultat   !  1.800  milions  d’euros  aprox.  Principals  operadors:  Movistar,  Vodafone  i  Orange.   “Els   costos   derivats   de   la   reorganització   de   l’espectre   radioelèctric   que   cal   realitzar   per   alliberar   la   banda   de   freqüències   790   a   862   MHz   seran   sufragats   per   l’Administració   amb   els   ingressos   obtinguts   en   les   licitacions   públiques   que   es   convoquin   per   assignar   espectre   radioelèctric”  (Llei  2/2011  d’Economia  sostenible,  art.51)   Per  tant,  podem  pensar  que  hi  havia  recursos  amb  1800  milions  d’euros  per  sufragar  aquests   costos,  tal  com  diu  la  llei,  però  el  Govern  els  utilitza  per  reduir  el  dèficit  a  l’any  2011.       2012:   24   d’agost.   Pla   TDT   alta   definició   (aprovació   d’aquest   pla)   +   espectre   4G   abans   de   01/01/2014.     2012:  “Se  reducen  las  frecuencias  asignadas  para  prestar  el  servicio  de  TV,  garantizando  un   uso   más   eficiente   del   espectro,   aunque,   gracias   a   los   avances   tecnológicos   se   garantiza   la   emisión  del  mismo  número  de  canales  nacionales  de  TV  que  los  actuales”  !  això  no  ha  estat   així.   “En   el   caso   de   las   televisiones   autonómicas,   el   marco   es   lo   suficientemente   flexible   como   para  permitir  acomodar  las  diferentes  realidades  de  desarrollo  de  este  servicio  existente  en   las   diferentes   Comunidades   Autónomas,   y   facilitar   la   evolución   hacia   las   emisiones   de   alta   definición,   en   el   contexto   general   de   un   aprovechamiento   más   eficiente   del   espectro”   !   menys  espectre  per  les  TV   “El  Plan  de  impulso  de  la  TDT  cuenta  con  el  respaldo  de  las  televisiones  privadas  asociadas   en  UTECA,  que  han  culminado  un  acuerdo  para  el  impulso  de  la  televisión  digital  terrestre  en   el   que   se   incluye   una   apuesta   decidida   por   la   televisión   de   alta   definición   de   elevada   calidad   y  por  la  introducción  de  servicios  innovadores  en  la  TDT.  Igualmente,  se  han  establecido  las   bases   para   que   la   televisión   privada   afronte   en   las   mejores   condiciones   el   proceso   de   liberación  del  dividendo  digital”  !  les  televisions  privades  donen  suport  a  aquest  pla,  a  les   quals  se’ls  garanteix  les  mateixes  condicions.     Febrer  de  2013:  Agenda  Digital  para  España:  “Lograr  un  uso  más  eficiente  del  espectro  con   una  perspectiva  a  medio  y  largo  plazo,  es  uno  de  los  objetivos  fundamentales  (...)  Para  ello   es  necesario  impulsar,  por  un  lado,  medidas  que  fomenten  un  uso  más  dinámico  y  flexible   del   espectro,   y   por   otro,   la   revisión   del   estado   actual   de   las   bandas   de   frecuencia,   identificando  aquellas  infrautilizadas  y  evaluando  aquellas  bandas  de  frecuencia  que  puedan   satisfacer  la  demanda  creciente  de  tráfico  de  datos  en  las  redes  móviles”  -­‐-­‐>  encara  al  2013   es  seguia  dient  que  s’alliberarien  a  l’1  de  gener  de  2014,  cosa  que  tampoc  ha  estat  així.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     43     Línies  d’actuació:   • “Adelantar   la   puesta   a   disposición   a   los   operadores   de   telecomunicaciones   de   los   bloques   de   espectro   del   dividendo   digital   para   servicios   de   comunicaciones   electrónicas”  !  termini  1/1/2015  (termini  de  la  UE,  ja  que  no  s’ha  acomplert  el  de   Espanya)   • Aprovació   d’una   llei   de   telecomunicacions   el   2013,   que   es   va   acabar   aprovant   al   2014:  9/2014,  de  9  de  maig,  de  telecomunicacions.     “Televisor  connectat”  /  convergència:     Unió   amb   el   receptor   de   televisió   de   serveis   audiovisuals   amb   internet   i   amb   telecomunicacions.  La  Unió  Europea  ha  anat  actuant  en  aquesta  matèria  comença  un  procés   de  prendre  posició  davant  d’aquest  entorn  de  convergència.     L’any   2013   aprova   un   llibre   verd:   “propuestas   para   la   convergència   plena   del   mundo   audiovisual,  crecimiento,  competència  y  valores”.  !  el  llibre  planteja  un  procés  de  consulta   oberta  per  veure  si  en  aquest  nou  entorn  s’ha  de  regular  i  intervenir  més  o  menys  en  quant  a   pluralisme,  protecció  de  menors...   El   Parlament   Europeu   ha   aprovat   un   document   sobre   “els   reptes   de   la   televisió   connectada”   i  ha  enviat  unes  recomanacions  a  la  Comissió  Europea  sobre  televisió  connectada.   Per  tant,  presa  de  posició  inicial  de  la  comissió  europea  per  tal  de  veure  si  s’ha  de  regular  o   no  sobre  aquest  àmbit.     “La   convergència   pot   entendre’s   com   la   fusió   progressiva   dels   serveis   de   radiodifusió,   tradicionals   i   internet.   Això   condueix   a   possibilitats   de   visionat   que  van  des  dels  televisors  amb  connectivitat  a  Internet  afegida,  passant  pels   descodificadors   que   entreguen   continguts   de   vídeo   OTT   (over-­‐the-­‐top   !   continguts   proporcionats   per   algun   prestador   o   operador   que   no   els   ha   produït)   als   serveis   de   comunicació   audiovisual   prestats   a   través   d’ordenadors   personals,   portàtils,   tabletes   i   altres   dispositius   mòbils.   Els   consumidors   utilitzen  tabletes  i  altres  dispositius  mòbils.  Els  consumidors  utilitzen  tabletes  o   telèfons  intel·∙ligents  al  mateix  temps  que  veuen  la  televisió,  per  exemple  saber   més   sobre   el   que   estan   veient   o   interactuant   amb   amics   o   amb   el   propi   programa  de  televisió”     Llibre  verd,  pàgina  3         “Televisor”  +    Serveis  i  funcions  ordinador/web   Característiques  principals  del  televisor  connectat:   • Serveis  audiovisuals  sota  demanda   • Modalitats  múltiples   • Nous  actors     • Multiplicitat  de  dispositius  en  què  rebem  TV:  progressivament  mòbils,  tabletes...   • Canvis  en  el  consum     Multiplicitat  de  formes  de  televisió  connectada  que  cada  una  té  unes  connotacions       Determinades:     44     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació   - - - -   Plataformes   propietàries:   Cada   fabricant   té   el   seu   sistema   i   decideix   en   quin   ordre   posa   els   continguts,   etc.   (Sony,   Samsung   Smart   TV,   LG   Smart   TV...).   Quan   el   fabricant   estableix   el   seu   ordre,   dins   d’aquests   portals   hi   ha   possibilitat   de   fer   compres,   transaccions,  etc.  i  l’empresa  generalment  es  queda  un  percentatge  !  per  tant  qui   controla  aquests  portals  no  és  neutre   Altre   possibilitat   és   que   alguns   operadors   estan   en   condicions   de   definir   ells   uns   descodificadors  que  et  proporcionen  el  seu  servei  més  la  connectivitat  via  internet:   o iPlus  (Canal  +)   o  Tivo  (ONO)   Nous   actors   que   busquen   fórmules   per   arribar   a   l’usuari   a   través   de   fórmules   molt   diverses:   o Google  TV   o InOut  TV   Televisió   híbrida   (Hybrid   Broadband   Television):   Variant   de   la   televisió   connectada   que   ha   estat   promoguda   per   un   consorci   europeu   d’algunes   empreses   de   televisió   (RTVE   està   a   aquest   consorci)   i   alguns   fabricants   d’empreses   d’electrònica.   Això   et   proporciona   accés   a   TDT   +   accés   a   la   xarxa,   amb   diverses   modalitats   (vídeo   sota   demanda,  publicitat,  jocs,  participació  directa,  xares  socials...).  Es  coneix  també  com   a   botó   vermell   perquè   així   s’accedeix   a   la   primera   plana.   Aquest   sistema   ha   estat   adoptat  per  la  majoria  de  països  europeus.  Espanya  estava  en  proves  des  del  2011  i   l’agenda  digital  de  2013  reafirma  que  aquest  és  el  sistema  estàndard.     Televisió  connectada  per  països  (milions  d’unitats)  al  2012:   Japó  !  21,1   EEUU  !  15,8   Xina  !  13,8     Amb  quina  freqüència  s’utilitzen  les  funcionalitats  de  la  TV  connectada:   Europa:  33%  no  l’utilitza   EEUU:  21%  no  l’utilitza   Per  tant:  es  venen  tv  amb  funcionalitat  de  tv  connectada  però  després  no  s’utilitza.  El  que   més  s’utilitza  és  la  TV  en  directe  i  no  pas  vídeo  sota  demanda.     Consums:  Televisió  social  /  Segones  pantalles:   Interacció   digital   dels   telespectadors   a   l’entorn   dels   continguts   televisius.   La   característica   principal  és  que  es  fa  interacció  centrada  amb  els  continguts  de  televisió.     Multitasking  amb  TV  com  a  eix.   Perquè  puguem  fer  aquest  tipus  de  televisió,  promocionarà  els  serveis  lineals  de  televisió.   Twitter  vs.  Facebook   Va  unida  principalment  a  Twitter  i  és  un  fenomen  relativament  nou  però  que  està  en  auge.   A   Estats   Units   el   juny   de   2012   un   33%   dels   usuaris   de   Twitter   tuitejaven   sobre   continguts   televisius.  A  Rússia  un  40%  de  la  conversa  durant  prime  time  TV.   Per  tant  és  una  nova  forma  de  consum  que  fomenta  el  visionat  en  directe  i  que  especialment   és  important  per  un  segment  de  població  entre  15  i  45  anys.   TV  social  i  visionat  en  directe:  comentar  i  compartir  experiència   Mesura   TV   social:   pràcticament   a   tot   arreu   s’ha   desenvolupat   un   instrument   per   mesurar   l’índex   de   televisió   social.   En   el   cas   d’Espanya   un   grup   d’enginyers   informàtics   i   economistes     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     45     van  crear  un  sistema  per  calcular  l’engagement.  Kantar  Media  va  comprar  aquesta  empresa   (Tuitele)  que  van  crear  aquest  sistema.  A  Estat  Units  s’utilitza  un  altre  sistema.   El   que   s’ha   comprovat   és   que   es   continua   fent   comentaris   sobre   els   programes   televisius   durant   les   pauses   publicitàries.   !   Manteniment   comentaris   en   bloc   publicitari:   Cadenes   valoren  positivament  aquest  element  ja  que  es  parla  dels  seus  continguts  però  en  canvi  els   anunciants  consideren  inútil  seguir  invertint  en  aquests  anuncis  si  la  gent  no  els  mira.     Per   tant   el   que   es   fa   es   un   patrocini   d’un   emplaçament   de   producte   integrada   dins   el   contingut  del  programa.       ...