Felip II i el segle XVII (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Museologia i Museografia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Felip II Li interesarà molt el tema de la pintura. Les pintures estaven en l'Alcazar pero no l'estaven decorant, sino que estarien en la casa del tresor. L'element que cal destacar, és que ell es capaç de diversificar amb la compra i l'encàrrec d'obres. Aixo recau perque ell te un grna projecte artistic que serà el monnestir de St.Llorenç de l'Escorial. Intentarà portar sempre pintors italians, portarà Sofonisba ..., altres pintors del món nordic que fara encarrecs seran Michel Coxcie (conegut com el Rafael del nord) i Antonio Moro.
Les pintures que compra en els paisos baixos no nomes seran destinades a l'Escorial sino que també estaven repartides en altres palaus com el Reial Alcazar de Toledo, o el Palau Reial de Madrid. Parlar de Felip II, és parlar del monestir de Sant Llorenç del Escorial. Aquest edifici pretenia ser una mena de gran reliquiari, ell volia que fos el més gran del món. La seva complexitat fa que sigui considerada la 8ena maravella en el segle XVI. La hem d'entendre com un gran centre de coneixement, concebeix aquesta construccio al voltant de la biblioteca. També tenia el seu gabinet de curiositats on s'aglutinaba tota una serie d'objectes extranys i de la natura, obres d'art, molts amb simbolisme...
Si ens centrem en el tema de la pintura, la coleccio de Felip IIens demostra aquest pas de canvi entre lo estrictament una cambra de meraveles i el que serà una cambra artística. Anuncia les dues tipologies quei nteresaran mes a partir del segle XVII: ciencies naturals i la pintura.
Temes preferits de la pintura: 1. Pintura de tipus devocional o religiosa. Permet una lectura moralitzant. La hem de relacionar amb la propia personalitat del monarca que especialment Felip II era molt fanatic a nivell religios.
2. Pintura vinculada amb el manierisme. On destaca la representació d'essers monstruosos, es representa mes quantiat que qualitat.
3. Retrats o esenes on es mostra aquest món animal. Aus, reptils, dibuixos i perspectives de jardins.
Té preferiencia per El Bosco com artista, li agrada el seu contingut espiritual dels seus quadres, les imatges visionàries. Altres que seran representats seran Van der Weyden, Metsys, Botticelli, Peruggino, Cellini, entre els espanyols destaca Juan Fernandez Navarrete. Era conegut com el Tiçià espanyol. Una de les coses que destaca es que Felip II s'interessa molt per la conservacio de les seves obres, s'involucrava directament en les seves obres. Fins i tot indica la manera com han de ser transportades, disposades, indica l'açada a on han d'estar els quadres perque puguin ser admirats...
Felip II s'avança al segle XVII. Seguint la moda de la cartografia que encara es molt incipient, no s'oblida de crear una galeria per mapes es coenixia com la Salla del Rei. On ell recull obres dles millors cosmografs del segle XVI, es comencen a rebre els primers mapes a l'entorn del 1561. Les millors peces arriven en el 1577. A partir del 1574, comença a integrar en aquesta galeria no només mapes sino també vistes de ciutats o paisatges flamencs. Es una coleccio que es ultimes peces que es reben sera quan ell ja es mort (1590) i tres anys despres de la seva mort arriben unes estampes colorejades amb les imatges de es ciutats d'Amberes, Bruixes...
Aquesta sala sempre sera molt importantp erque es un altre d'aquells espais que permet parlar del seu propietari d'una manera clara i evident. Les seves coleccions no eren audaçes, ni atrevits. Es podria dir que els Habsburg com a coleccionistes son mes aviat classicsi eclectics on Tiçià serà el gran pintor, on el món flamenc te un gran pes gairebe d'herencia familiar. Respecte els artistes espanyols els admiren pintors que actualment els considerem de segona. Una de les seves principals obsesions va ser la bibitoeca i en el cas de Felip II serà la construccio del Escorial, que es la seva obra que més el representa.
Segle XVII Hi ha un canvi d'expectatives a tots nivells, si que hi ha una convivencia amb segons quines creences del segle anterior.
1. Organitzacio molt rigurosa i autonoma de les coleccions, el model sera elsl gabinets de ciencies naturals que és el que té més exit.
Fets que potencien aquest canvi: 1. Expansio geografica a nous territoris 2. Evolucio de les ciencies naturals 3. L'expansio d'aquests nous territoris comporta restablir amb correccio els coneixements adquirits fins al moment.
...
Especialització en 3 areas de coneixement que marcaran les 3 tipologies de coleccionisme, per una banda l'art, una segona serà l'història i l'arqueologia i les ciencies naturals. Reials academies sera la relacio entre politica i coleccionisme.
Academia del Cimento, 1657 fundada sota la proteccio de Ferran II de Medici vinculades a la politica Diferencies de ciencies naturals de Londres i la de Paris Son dos models diferents justament per la vicnulacio politica, la relacio o no relacio que tenen amb l'Estat. Fruit de dos contextos diferents i per tant tindran dues formules museistiques diferents.
L'academia de Londres es una iniciativa particular de estudiosos i cientifics, en canvi la de França esta vinculada a Lluis XIv al monarca i la ministre de finances. Les consequencies sera que mentre la de Londres tindra una filosofia molt mes lliure a seguir, la francesa no. L'anglesa sempre patira problemes economics i es disgregara en lo que serà el Museu Britànic. En el cas de la francesa com que esta protegda per el monarca sempre tindra recursos economics, i sobreviura.
Totes dues a nivell cientific el que pretenien era tenir un coneixement mes objectiu de la realitat i poder establir un sistema de lcasificacio, el més complet i universal possible.
Carlos Linneo, Systema naturae (1735) Va establir les taules morfologiques, el que feia era facilitar la classifiacio dels objectes. Va treballar en la Universitat d'Uppsala. La seva obra es desenvolupa en el segle XVIII pero es important citar la seva obra en aquest segle. Fa una clasifiacio del sistema vegetal, a l'enteron del 1740 fau n viatge per el seu pais i recull unes 70.000 plantes i les classifica. Aixo es el que ens porta a les catalogacions e inventaris raonats en el camp de l'art. També ens portarà a l'escola en el camp artístic. Considerat com el princpe de la botanica, grans autors han fet eogis a la seva obra com per exemple Rosseau.
Aquesta voluntat de crear taules morfologiques donara lloc a treballar amb un nou concepte ue serà en el camp de l'art el treballar per escoles. Rapidament en el tema del colelccionisme s'arrelara i a mitjans dell segle XVIII estara aceptat.
John Tradescant Elias Ashmole Quan passa al mon universitari podem dir que son obertes a tot el public vinculacio museu-universitat Primeres imatges dels museus Musaeum Calceolarianum Gabinet de ciencies naturals de Francesco Calceolari.
Armari artístic: dintre seu te 1.000 peces més. Es va concentrar tot el gust de l'epoca perque hi ha tot tipus d'objectes. Els seus autors son filosofs que diexen escrits en les peces que ells fan, combina una sumptositat amb un programa mot excentric. Era un regal a Gustau Adolf de suècia i en l'actualitat es troba a Uppsala. Hi havien peces en marfil, cera, pintura...
...

Comprar Previsualizar