Tema 1: Formes del saber (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ingeniería Informática - 3º curso
Asignatura Ética per a l'Enginyeria
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 11/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: FORMES DEL SABER.
LA TECNOLOGIA 1. RACIONALITAT (USOS I TIPUS) La racionalitat o raó és una facultat humana, una idea abstracta, que té usos i finalitats diversos en funció del context i objectius que es persegueixen.
No hi ha un únic ús de la racionalitat o un de superior als altres. Per exemple no és el mateix l’ús que es fa a la física que a l’ètica: així com a la física no seria adequat admetre interpretacions diverses per a les variables d’una mateixa fórmula, en l’ètica tampoc no ho seria intentar una formulació matemàtica d’una jerarquia de valors morals.
Diferents usos de la racionalitat: - Teorètica: nocions com el saber o el coneixement, la comprensió, etc.
Pràctica: fins, objectius a obtenir (ex: convèncer a algú).
Instrumental: mitjans, recursos, camins per assolir els objectius.
Comunicativa: argumentació, llenguatge, etc.
Racional ≠ raonable Raonable i racional no són termes sinònims. Una decisió pot ser racional, dins d’un ús particular de la racionalitat i, en canvi, no resultar raonable.
Per exemple, un determinat mitjà proposat per la racionalitat instrumental: el cas del SIDA.
Fi: acabar amb el SIDA Mitjà: o o Inventar una vacuna: racional i raonable.
Matar a tots els sidosos: no és raonable però si que és eficaç i racional instrumental.
És un bon senyal que una decisió, opció o actuació sigui racional i raonable.
2. CIÈNCIA, TÈCNICA I TECNOLOGIA Ciència: La ciència o ciències té origen en l’interès d’entendre com funcionen les coses, és la recerca del saber, del saber per saber. Vol donar una explicació als fenòmens naturals. Què passa i per què, què hi ha per què hi ha allò que hi ha.
Tècnica: És la més antiga. És un saber pràctic, fruit de l’aprenentatge, molts cops per imitació o repetició (observació, prova i correcció). Vol un resultat útil, no només ampliació del saber. Un exemple és l’artesania, fa ús de la tècnica.
Tecnologia: També és un saber pràctic, busca un resultat, té una finalitat pràctica. És la més moderna, i requereix l’ús dels sabers de les ciències i coneixements moderns. Sense ciència no hi ha tecnologia. A diferència, el resultat no s’aconsegueix per imitació.
Avui dia, no hi ha tanta diferència entre ciències i tecnologies. Moltes ciències requereixen de les tecnologies per evolucions, per tant lligam estret i bidireccional.
D’aquí el terme tecnociència.
3. EL SISTEMA TECNOLÒGIC El nostre entorn està immers a la tecnologia. La tecnologia afecta a tots els àmbits de la nostra vida, tant pública com privada (administració empreses, comunicacions, transport, energia, educació, sanitat, lleure, relacions socials, economia, política, ...).
Cal prendre consciència de fins a quin punt les formes tecnològiques canvien la vida i la forma en què vivim. Tot evoluciona cap a l’automatització sense que hi hagi esdevingut en una tria de la societat, s’ha imposat.
El sistema tecnològic ens ofereix unes capacitat però també ens genera certes dependències. És un sistema que “ens dóna i ens treu”.
4. TRES VISIONS DE LA TECNOLOGIA.
Hi ha 3 visions diferents de la tecnologia: 1) TECNOFÍLIA: és una visió positiva de la tecnologia. Hi ha un gran interès i una confiança cega en la tecnologia. Només es destaquen les avantatges, l’evolució i els beneficis. Considera que la tecnologia és sinònim de progrés i de millora ignorant els aspectes negatius: dependència, riscos, costos econòmics, socials i mediambientals, així com la pèrdua d’estils o formes de vida.
2) TECNOFÒBIA: és la visió oposada a la tecnofília. Considera la tecnologia un mal per a la humanitat. Destacant tots els aspectes negatius: dependència, riscos, costos econòmics, socials i mediambientals, així com la pèrdua d’estils o formes de vida. Defensa una tomada enrere o una frenada tecnològica.
3) CONTEXTUALISTA: és la versió que ens interessa, és una versió crítica i analítica respecte la tecnologia. Analitza cada tecnologia en l’entorn i circumstàncies en què sorgeix i es desplega. Fa una crítica que reconeix tan els beneficis com els perjudicis. No té una posició predefinida, però no considera la tecnologia sempre neutral. Es considera que la tecnologia és un instrument de poder.
...

Comprar Previsualizar