Trastorns Emili Soro tema 4 part 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 16
Subido por

Descripción

Apunts del tema 4 (discapacitat auditiva) de l'assignatura de Trastorns del desenvolupament amb Emili Soro.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emarpa95 TEMA 4: DISCAPACITAT AUDITIVA- SEGONA PART INTERVENCIÓ EN LA DISCAPACITAT AUDITIVA ORIENTACIONS EDUCATIVES Entre les orientacions educatives dirigides als nens i nenes amb sordesa destaquen els mètodes monolingües i els bilingues, que al seu torn es divideixen en altres mètodes:  Mètodes monolingües: prenen com a referència l’idioma oral de la comunitat (per exemple el català o el castellà), encara que en moltes variants aquest es complementi amb altres suports. Entre aquests mètodes trobem els següents: o Oralista unisensorial: parteix de l’idioma oral com a únic mitjà de comunicació, és a dir, l’educació del nen no es complementa amb llenguatge de signes ni altres suports. S’intenten aprofitar les restes auditives de l’infant (si n’hi ha) i Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 Usuario unybook: emarpa95 els esforços van destinats a aconseguir que al nen se l’entengui quan parla.
o Oralista multisensorial: a l’igual que en l’anterior, el nen no fa servir cap idioma que no sigui l’oral. La diferència és que en aquest es fan servir altres sentits per aconseguir una millor percepció de la parla, per exemple es pot ensenyar el nen a modular el volum de la seva veu segons les vibracions que noti al posar-se la mà al coll mentre parla. Un altre exemple seria usar la lectura labial per ajudar a percebre millor la parla, tot i que cal tenir en compte que per mitjà d’aquesta només es pot captar al voltant del 30% de la informació.
o Audio-oral complementat o parla complementada: al principi d’aprendre a parlar el nen s’ajuda d’un sistema format per tres posicions de la mà i vuit figures que es fan amb els dits.
Aquestes posicions, també anomenades gestos, ajuden al nen a evocar el so que vol produir, i a mesura que parla millor va Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 Usuario unybook: emarpa95 deixant d’utilitzar-lo. L’adult que parla amb ell també fa servir el sistema mentre parla.
o Comunicació bimodal: mentre es parla es fan servir signes que representen visualment l’estructura sintàctica i semàntica dels enunciats.
Aquesta llengua parlada amb suport de signes s’anomena llenguatge signat.
 Mètodes bilingües: l’infant s’educa sobretot per mitjà de la Llengua de Signes, tot i que també se l’hi ensenya l’idioma oral de la comunitat oïdora perquè l’hi sigui més fàcil integrar-se en la societat i aprendre a llegir i escriure quan arribi el moment. En aquesta orientació podem distingir les següents modalitats d’aplicació: o Bilingüisme simultani: el nen rep estimulació tant en la llengua oral com en la de signes des del principi.
o Bilingüisme successiu 1: primer s’educa al nen exclusivament en Llenguatge de Signes i una Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 Usuario unybook: emarpa95 vegada el domina se l’hi ensenya el llenguatge oral com a segona llengua.
o Bilingüisme successiu 2: primer s’ensenya el Llenguatge de signes, després la llengua escrita i finalment es comença l’oralització, en cas de considerar prou competent al nen o nena.
Oralista unisensorial Oralista multisensorial MÈTODES MONOLINGÜES Només llengua oral Llengua oral usant altres sentits.
Àudio-oral complementat Llengua oral + sistema de gestos Comunicació bimodal Llengua oral + signes Bilingüisme simultani Llengua oral i Llenguatge de Signes a la vegada MÈTODES BILINGÜES Bilingüisme successiu 1 1.Llenguatge de Signes.
2.Llengua oral Bilingüisme successiu 2 1.Llengua de signes 2.Lectoescriptura (3.Llengua oral) HABILITACIÓ DE LA COMUNITAT De cara a una millor integració en la comunitat de les persones amb sordesa, és important que s’habiliti la informació de l’entorn per tal que sigui accessible per a elles. Un exemple d’habilitat la informació de l’entorn seria que els programes de Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 Usuario unybook: emarpa95 televisió estiguessin tots subtitulats o amb un intèrpret del Llenguatge de Signes. D’aquesta manera es promouria una comunitat oberta a la diversitat i seria més fàcil impulsar l’habilitació dels interlocutors socials, és a dir, fer que la comunitat fos més competent amb les competències de la persona sorda de manera que es facilités la comunicació. És especialment important ensenyar als pares de nens i nens amb sordesa a interactuar amb ells de manera que es potenciï la seva capacitat comunicativa. Aquestes són algunes pautes que haurien de seguir els adults a l’interactuar amb nens sords:  Evitar la directivitat i fomentar el diàleg, és a dir, enlloc de donar ordres a l’infant deixar que ell també expressi els seus desitjos i opinions: cal evitar l’excés d’instrucció formal.
 Equilibrar les preguntes tancades i les obertes, ja que normalment hi ha tendència a fer-los-hi moltes preguntes tancades i això minva les seves oportunitats per desenvolupar el llenguatge, ja que només han de respondre “si”, “no” o altres respostes breus.
 Deixar que el nen iniciï els torns de diàleg.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 Usuario unybook: emarpa95  Promoure l’aprenentatge en contextos naturals.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emarpa95 ...

Comprar Previsualizar