ALTERACIONS SISTEMA NERVIÓS (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 17
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Fisiopatologia del sistema nerviós

Vista previa del texto

FISIOPATOLOGIA DE LES ALTERACIONS EN EL SSITEMA NERVIÓS Les funcions del sistema nerviós són: - Integració dels processos del cos.
- Control dels fets voluntaris (músculs esquelètics) i mediació dels reflexos voluntaris (agafar una cosa perquè la vols) - Control dels fets involuntaris (múscul llis, múscul cardíac, glàndules…) I mediació dels reflexos autònoms (freqüència cardíac, pressió arterial, secreció glandular, etc.). Les coses que fem sense adonar-nos compte. Ex: com ara el funcionament dels nostres òrgans, pulmons… - Resposta a estímuls - Responsable del pensament conscient i la percepció, les emocions, la personalitat i la ment (ens permet raonar, el què ens diferencia dels animals). Ens permet comunicar-nos, relacionar-nos… Quan se’ns presenta una sospita, ens hem de preguntar una sèrie de preguntes, per identificar i localitzar la lesió.
- L’alteració és difusa? - O està localitzada? - O és multifocal? - Els símptomes ens refereixen afectació del SNC? - Els símptomes ens refereixen afectació del SNP? - Hi ha afectació dels dos sistemes? - Les manifestacions patològiques pertanyen a l’encèfal? - A la medul·la espinal? És molt important que sapiguem quins símptomes està tenint aquella persona, ja que els mateixos símptomes d’una persona poden ser causats per moltes malalties diferents, però es presenten de forma diferent. És a dir, perdre la força de cop (ictus) / perdre la força mica en mica (esclerosi múltiple).
Fins que no es fan moltes proves, sovint no sabem la causa. Però amb les formes de presentació podem observar a quin costat del cervell es localitza, si es tracta de la medul·la espinal, del cerebel, del sistema nerviós perifèric...tot i que de vegades també potser que l’alteració sigui difusa com fer una encefalitis degut al virus de l’herpes (una inflamació). I segons la simptomatologia podem saber si afecta al sistema nerviós central, sistema nerviós perifèric o al sistema nerviós autònom (ex: persona amb sudoració exgegerada  alteració del sistema nerviós autònom).
ESQUEMA DEL SISTEMA NERVIÓS: És important saber que el sistema nerviós perifèric és el responsable de tota la coordinació dels moviments. Té dos tipus de neurones: - Neurones sensitives aferents (del cos cap al cervell) - Neurones sensitives eferents (del cervell al cos) Quan ens arriba un pacient, per saber què li passa, primer li fem una ANAMNESI: 1r valorem: ESTAT PSÍQUIC (Ens contesta? Està despert? Pot mantenir una conversació...)  NIVELL DE CONSCIÈNCIA. Si està despert li hem de preguntar això, i ens ha de poder contestar: - Orientació (temps, espai...)  el dia no el penalitzem però al mes i l’any si.
- La parla (articulació, ritme, entonació...)  quan té dificultats per la articulació s’anomena disàrtria. Això no significa que la persona no comprengui i parli correctament, únicament ens indica que no pot pronuncia bé les paraules.
- El llenguatge (comprensió, expressió verbal i escrita...)  Si té alteracions en el llenguatge d’expressió (té una afàsia motora – broca (àrea responsable))  no li surten les paraules dels objectes, no diu el què realment és...
 Si té alteracions a la comprensió (té una afàsia de comprensió – àrea de bernicke)  la persona no sap perquè serveixen les coses...
 Si la persona no sap nominar objectes, ni perquè serveixen  afàsia global.
- La memòria (a curt termini, a llarg termini...)  normalment ens ho indica la família, ja que nosaltres necessitaríem moltes valoracions sofisticades. Les persones amb 7 o 8 anys d’Alzheimer, hi ha un deteriorament cognitiu molt bestia i van perdent la memòria a curt termini, i finalment a llarg termini. Al parkinson també s’acompanya de demència.
L’estat psíquic pot ser: - Normal - Confusió – letargia  adormida - Estupor  persona amb postures estranyes, que respon molt malament el dolor, i està adormit.
- Coma  afectació molt important del sistema nerviós (postures) 2n valorem: ALTERACIÓ NIVELL DE CONSCIÈNCIA: COMA (absència total de connexió amb els estímuls externs).
El coma es defineix per l’absència de consciència i la incapacitat de respondre a cap estímul extern.
Recordar: la capacitat de resposta externa i interna depèn de: nivell de vigília i el contingut intacte.
El centre reticular o formació reticular és el responsable de mantenir l’estat de vigília (alteracions aquí, fa que ens disminueixi el nostre nivell de consciència, no reconeixem al dolor, estem adormits...) Podem classificar el coma en: - Lesió supratentorial  les parts més altes del cervell. Ex: sobretot en tumors (benignes o malignes). El cervell està dintre d’una caixa tancada, a la que hi ha alguna cosa que creix allà dintre, per una inflamació de teixits...augmenta la pressió intracranial, i això afecta a la persona fent que es disminueixi el seu nivell de consciència. Ex: ictus, tumors, hematoma subdural (15-20%) - Lesió infratentorial: la zona més baixa del cervell, fa referència al tronc. Ex: ictus vertebro – basilar, lesió desmielinitzant (10-15%) - Per afectació difusa del SNC: En infeccions del sistema nerviós central. Es important saber que entrarà abans un nen petit amb coma, que no pas un adult. Ex: intoxicacions per exemple per alcohol, diabetis, hiòxia, meningitis, encefalitis, HSA (hemorràgia supraanoidea). Aquesta hemorràgia és un tipus d’ictus  hemorràgia dintre la capa de l’aranoides, i pot ser deguda a un vasoespasme, malformació...
DIAGNÒSTIC TOPOGRÀFIC DEL COMA: Sovint al coma va acompanyat per alteracions de la respiració.
DIENCÈFAL: La respiració Cheynes – Stokes  és irregular, i té períodes d’apnees (augmenta, disminueix…). Sobretot quan afecta en el diencèfal. Les pupil·les reaccionen molt poc davant la llum.
Decorticació.
MESENCÈFEL: Si tenim una lesió una mica més avall. La respiració és la taquipnea (Augmenta la seva freqüència respiratòria, no hi ha pauses, únicament respira molt ràpid). Hi ha un augment de les pupil·les, però no reaccionen amb la llum. La posició normalment és de descerebració.
PROTUBERÀNCIA: és molt greu. Pupil·les molt petites. Té la respiració apnèusica (Respiració totalment irregular). Descerebració.
BULB: Respiració atàxica (respiració totalment irregular). Fan una flacidesa, és a dir, no hi ha to muscular.
Hi ha altres situacions que no pertanyen en el coma agut, però que pot aparèixer després de despertar-se del coma: - Obnubilació (somnolent) - Estupor (està parcialment despert) - Coma (tron cerebral, lesions bilaterals o difuses). No tenen cap activitat mental.
- Mutisme acinètic (Despert però immòbil). No tenen cap activitat mental. És un coma vigila.* - Estat vegetatiu (aparença de vigília) - Síndrome del cautiveri (lesions a protuberància). Tenen una gran lesió en el tronc del cervell.
Queden tetraplègics i amb una paràlisi en els parells cranials inferiors (no mouen res, ni respiren de forma espontània, no poden menjar). Són conscients de tot, i estant alerta de tot, i només es poden comunicar amb els ulls. * - Inconsciència psicògena: possible situació que pot semblar un coma, però que no ho és. Ex: histèria, psicosis, esquizofrènia...* - Estat vegetatiu crònic persistent: Post – coma, despertar, ulls oberts, però els pacients no poden parlar ni entendre. * *Situacions que poden simular un estat de coma Postures en la persona amb estat de coma: COMA: forma i reactivitat de les pupil·les: - Pupil·les normals i reactives a la llum: coma metabòlic, lesió diencèfal amb tronc intacte.
- Pupil·les midriàtiques, no reactives: lesió mesencèfal, intoxicació per alcohol, cocaïna...
- Pupil·les miòtiques, lleugera reacció a la llum: intoxicació per mòrfics, hipotèrmia.
- Anisocòria: lesió mesencèfal ipsolateral. Compressió III parell cranial.
3r valorem: INCREMENT DE LA PIC: herniacions: (augment de la pressió intracranial). Quan un tall del cervell s’ha desplaçat degut a un tumor, pot ser una hèrnia, degut a l’augment d’aquesta pressió.
Quan la PIC augmenta, pot produir-se herniació cerebral: desplaçament o herniació del contingut cerebral d’un compartiment a un altre.
Les més freqüents: - Hernia del cos callós (lateral) - Hèrnia de l’uncus del lòbul temporal - Hernia cerebel·losa o amigdalina (Amígdales cerebrals cap al forat occipital).
4rt valorem: EXPLORACIÓ DELS PARELLS CRANIALS I FISIOPATOLOGIA: 1. NERVI OLFACTORI: No és freqüent. Perden la olor, no identifiquen cap olor. Aquest nervi té relació amb el sentit del gust.
- Agnòsia olfactiva: incapacitat per reconèixer, analitzar, verbalitzar i integrar sensacions olfactives. Agnòsia: dificultat per reconèixer.
- Anòsmia: incapacitat per detectar els olors.
- Agèusia: pèrdua del sentit del gust.
2. NERVI ÒPTIC: El còrtex occipital té a veure amb la visió, perquè d’aquí i surten unes fibres nervioses que es creuen i ens permeten veure-hi bé. Quan una persona té alteració de la visió, pot perdre-la totalment, o només una part.
- Hi ha pèrdua d’agudesa visual? - Hi ha alteracions percepció colors? Lesions nervi òptic - Hi ha alteracions camp visual? Lesions vies òptiques 3. NERVI OCULOMOTOR 4. NERVI TROCLEAR 5. NERVI MOTOR OCULAR EXTERN Els nervis 3, 4, i 5  també fan referència a la visió. Ens poden passar tres coses en alteracions dels 3 nervis: - Diplopia: hi veuen doble - Parpado: que ens caigui una parpella (ptosis palpebral) - Nistagmus: una persona que no pot controlar els moviments (involuntaris) d’un ull. Pot ser horitzontal, vertical, rotatori, obliquo...
Hem de tenir en compte si hi ha motilitat extrínseca i intrínseca: hi ha diplopia? Ptosis palpebral? Nistagmus? 6. NERVI TRIGEMIN: Lesió al centre de la cara, ja que la innerva tota. Lesió a protuberància o bulb i medul·la espinal. Innerva molt la zona de la comissura de la cara. La més típica és una desviació de la comissura bocal. Si això és molt important, dificulta el poder succionar, mastegar...
7. NERVI FACIAL: Hi ha asimetries a : parpelles, llengua, llavis, comissura bucal… 8. NERVI ACÚSTIC: raro. És el nervi que s’ocupa que hi sentim bé, i que no sentim coses estranyes. Pot haver-hi un tumor (neurnoma) en la zona del nervi acústic, i pot afectar en tot al sistema auditiu. Aquest nervi bàsicament s’encarrega de l’agudesa auditiva i conducció del soroll.
9. NERVI GLOSSOFARINGI - Hi ha alteracions a la llengua= 10. NERVI VAGO - Desplaçament contra lateral de la úvula? - Absència d’elevació del paladar? - Disfàgia? - Absència del reflex nàusees? - Regurgitació nasal? - Disfonia? 11. NERVI ESPPINAL - Dificultat per aixecar l’espatlla (ens permet estar rectes) El 9, 10, i 11, ens permet poder empassar bé, que l’aigua no ens surti pel nas, ens permeten que la úvula (campaneta) estigui ven centrada al mig (no sens desplaci), quan ens posen un pal a la boca (lo habitual és que tinguis una nàusea, i ells no la tenen).
12. NERVI HIPOGLOSO: Hi ha alteracions en la motilitat de la llengua? Disàrtria? Dificultats per succionar i mastegar? Els parells cranials IMPORTANTS SÓN: Els parells cranials baixos, els òptics, i el nervi facial.
EXPLORACIÓ MOTORA: Important saber si la persona té força o no.
Quan una persona no té gens de força per aixecar un braç  plagia.
Quan afecta a fibres motores (habitualment si afecta a l’hemisferi dret)  tindrem una plagia al costat esquerra del cos / si afecta a l’hemisferi esquerra  tindrem una plagia al costat dret del cos.
Quan sóc capaç d’aixecar una mica, encara que em caigui, té una parèsia (i d’aquestes n’hi ha de diferents nivells). La parèsia és pèrdua de forà amb gravetat o sense gravetat, però es conserva al moviment.
EXPLORACIONS DELS REFLEXES I MOVIMENTS ANORMALS: - Signe de Babinski (els nens petits el tenen molt) Però els 3 anys marxa. Quan rasques amb una clau a sota al peu, els dits del peu es separen cap a fora.
- Quan tenim una alteració a les vies motores (corticospinal) pot aparèixer aquest reflexa. També poden aparèixer petits moviments musculars involuntaris (fasciculacions)  de fibres musculars.
- També poden aparèixer grans moviments  persona amb una corea (persones que no poden estar quiets), tremolors, moviments de grans fibres musculars (mioclònies – afectes més musculatures), tics… - La distonia és una contracció dolorosa.
EXPLORACIÓ DE LA FUNCIÓ SENSITIVA: - Alteracions en la sensibilitat superficial: alteracions que afectin al tacte (ens toquen i no ho toquem), alteracions del dolor (fer-se mal i no entrar-se’n), del calor i fred (exteroceptiva). Ex: perill perquè ens podem cremar - Alteracions en la sensibilitat profunda (propioceptiva)  AGNÒSIA (quan nosaltres tenim desconeixement de qualsevol cosa,  un objecte (agnòsia visual), ens fan un dibuix a l’esquena i no el reconeixen, dificultat per reconèixer una cara familiar, o una pròpia cara… Quan les persones desconeixent una part del cos ( ictus en la part dreta, i afecta a l’hemicos Esquerra, i aquesta gent no saben reconèixer que l’hemicos Esquerra està paralitzat). Aquests pacients s’aixequen i cauen, no saben reconèixer el seu braç i la seva cama. Fins que aquestes persones no han reconegut que tenen aquesta alteració, no podem passar a rehabilitació.
Aquesta sensibilitat ens permet aspectes molt importants: la nostre poisció (saber i controlar com estem situats), de forma inconscient estic en aquesta posició. Si t’afecta et fa estar inestable inclús pot caure. Pots reconèixer els objectes, identificar...aquesta sensibilitat també ens permet conèixer encara que no i veiem l’objecte que tenim a la ma. Tot això ho controlen les fibres sensitives de la sensibilitat propioceptiva. Ex: persones que tenen un ictus i tenen afectació d’aquestes fibres a nivell de l’hemisferi dret (arteria cerebral mitja dreta) presenten desconeixement del seu propi hemicos Esquerra (asomatognòsia) i de la seva pròpia lesió (agnòsia) de tal manera, que no saben que aquella mà es seva.  són incapaces de cuidar-se a si mateixes.
- Alteracions en la sensibilitat interna: la que regula el nostre òrgans interns. Hi arriben terminacions nervioses, i també esta controlat per les vies sensitives.
Hi ha persones que tenen malalties que els i afecten a la marxa (els i costa caminar) - Atàxia (inestabilitat en la marxa) sensorial  es caracteritza sobretot per eixamplar en la base de sustentació. Obrir els peus per aguantar-se. Alteracions de la sensibilitat - Atàxia cerebel·losa (persones amb problemes al cerebel)  eixamplar els peus, i també per eixamplar els moviments dels braços (molt moviment amb els braços, i eixamplar les cames).
Necessiten caminadors en la fase aguda. Alteracions del cerebel - Marxa de parkinson: Efecte molt al moviment. Els moviments es tornen lents i rígids. I quan caminen tenen tendència a fer passos molt petits i es tiren molt endavant. Es poden quedar clavats (en la fase off) i han de tornar a arrencar.
- Hemiparèsia ESPASTICA: Sovint recuperen Més la cama i llavors el braç. Pèrdua de la força muscular, però estan rígids. Persona que té una part del cos espàstica (rigidesa). Tenen una part molt rígida, i el peu pot tenir una rotació interna (normalment porten fèrules a les cames). La rigidesa tenen molt dolor.
EXPLORACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: Totes les alteracions del sistema nerviós autònom, poden afectar a qualsevol òrgan.
- Parasimpàtic  actua quan estem amb repòs - Simpàtic  actua quan estem amb activitat.
Persones que fan hipotensions quan s’aixequen de cop I cauen a terra  degut a un problema del Sistema nerviós autònom.
Sudoració de forma exagerada - problema del sistema nerviós autònom.
- Hi ha alteracions en la pressió arterial com hipotensió ortostàtica o alteracions del ritme cardíac al canviar de posició? - Hi ha alteracions pupil·lars o sequedat ocular? - Hi ha alteracions en la micció? - Hi ha alteracions en la sudoració? - Hi ha alteracions en la salivació? FISIOPATOLOGIA DE LES ALTERACIONS DEL SISTEMA NERVIÓS Les malalties neurològiques més freqüents: Moltes no sabem l’origen, i algunes no tenen ni tractament.
- Ictus  malaltia vascular cerebral.
- Malalties episòdiques o paroxístiques del SNC: Epilèpsia, migranya, trastorns de la son. Es van repetint si no es controlen.
- Malalties neurodegeneratives i desmielinitzants: malaltia d’Alzheimer, esclerosi múltiple, esclerosis lateral amiotròfia.
- Malalties extrapiramidals: malaltia de Parkinson. Afecten a neurotransmissors responsables dels moviments.
- Malalties inflamatòries del SNC: meningitis, encefalitis.
ICTUS: El concepte de malaltia o accident vascular cerebral (MVC) anomenat també ictus, fa referència a un trastorn brusc de la circulació gairebé sempre a nivell encefàlic i rarament a nivell medul·lar, generalment com a conseqüència de la interrupció del flux sanguini a una part del parènquima encefàlic (isquèmia cerebral) o com a conseqüència del trencament d’una artèria o vena cerebral espontània i no traumàtica (hemorràgia cerebral). Es molt estrany tenir un infart venós. Normalment es produeixen en una artèria.
Habitualment 8 de cada 10 persones que tenen un ictus, tenen un ictus isquèmic (ruptura d’una artèria) i 2 de cada 10 un ictus hemorràgic.
- L’ictus isquèmic sovint es presenta en forma de ictus transitori (dura menys de 24 hores). El definim com a ictus que dura menys de 1 hora. Després de 2 o 3 ictus que dura menys d’una hora, i llavors presentar un infart establert. Es molt raro tenir un infart en tot el cervell (malignes), perquè les persones es moren en poques hores.
- L’ictus hemorràgic lo habitual és que les persones tinguin l’hemorràgia a dintre el cervell (el teixit del cervell), però hi ha un tipus d’hemorràgia, que és la hemorràgia supraenoidea (afecta a la capa més interna).  degut a un espasme a persones molt hipertenses o per una malformació d’una vena o artèria.
Una hemorràgia que es dóna en les capes més externes per un cop  no és un ictus.
Classificació malaltia vascular cerebral: Classificació hemorràgies cerebrals: Com es presenta l’ictus? Les manifestacions més comunes de l’ictus són dèficits motors i/o sensitius, dificultats per parlar i/o entendre, dificultats en la visió i/o mal de cap fort de forma sobtada.
S’activa el programa R A P I D ( Rigui, Aixequi, Parli, ictus?, De pressa (061, 112)) MALALTIES EPISÒDIQUES: EPILÈPSIA: Es considera que una persona pateix epilèpsia després de tenir una crisi epilèptica única no provocada, si a més presenta algun factor de risc persistent de patir epilèpsia, com una lesió isquèmica en l’estudi de neuroimatge o té un electroencefalograma (EFG) patològic.
Malaltia molt estigmatitzant, la gent ho amaga (i pot semblar que la persona que età estirada a terra sigui per altres motius, com una borratxera. Hi ha la crisi parcial (en una extremitat) i aquestes persones poden controlar quan els hi ha de venir la crisi. En una crisi total, la persona no n’és conscient.
Ex: hi ha nadons per motiu que sigui que són més sensibles a temperatures altres (febre) i fan una crisi epilèptica. O una persona que es pren una droga i li fa això  però això no es considera epilèptic sinó només una sola crisi que ha fet.  NO ES UNA EPILÈPSIA.
El lòbul temporal és una àrea molt epilalaptogen (si està afectada)  pateixen aquestes descarregues elèctriques.
Persones que tenen epilèpsia genètica  que poden debutar en qualsevol edat  tenen alteracions en el seu electroencefalograma. O nens amb retards mentals… No obstant, hi ha un % de persones molt petites (menys del 20%) que tenen un tipus d’epilèpsia, que és resistent a tots els tractaments que hi ha en aquests moments: EPILÈPSIA REFRECTÀRIA, i persones que tenen afectació en la seva qualitat de vida. Tenen criteris de ser intervingudes quirúrgicament.
No és el mateix epilèpsia que crisi epilèptica.
- Crisi epilèptica: conjunt de signes i símptomes derivats de l’activació excessiva i sincrònica de les neurones del còrtex cerebral + la convulsió.
- Convulsió: contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics que determina moviments irregulars localitzats en un o en diversos grups musculars o bé generalitzats per tot el cos.
En la crisi epilèptica, els signes i símptomes apareixen bruscament, tenen una durada curta (de pocs segons a pocs minuts), són transitoris i paroxístics. Normalment s’aconsella que es protegeixi la persona perquè no es pugi fer mal i es deixi convulsionar. (es posen coixins al costat) Es poden acompanyar d’alteracions de consciència, alteracions motores, alteracions autonòmiques, sensorials, sensitives...
Tenen sensacions de deja vú, al·lucinacions, sensacions d’alguna olor molt forta, sensacions sensitives estranyes.
Crisi tònico – clònica de l’epilèpsia: URGÈNCIA (desencadena vares crisis epilèptiques generalitzades, i no retorna al seu estat de consciència  es pot morir. Diem que es troba en un Estatus epilèptic.
- Fase tònica: contracció de tota la musculatura, sobretot l’axial, contracció diafragma i musculatura intercostal amb apnea. (Perquè el tòrax s’aixeca). Llavors mou molt les extremitats.
- Fase clònica: contracció breu i rítmica de tota la musculatura que va disminuint.
- Fase post – crítica. (pot ser que hi hagi una relaxació de l’esfínter urinari.
MALALTIES NEURODEGENERATIVES: LA MALALTIA D’ALZHEIMER Malaltia neurodegenerativa multifuncional de etiologia desconeguda caracteritzada per una demència progressiva d’evolució lenta.
Hi ha formació de plaques difuses de la proteïna beta amiloide i acumulació de la proteïna tau hiperfosforilada (ovillos neurofibrilars) associats a pèrdues sinàptiques i neuronals.
Hi ha dos tipus de lesions que es donen: - Afecta a la formació d’una proteïna que es diu beta amiloide  aquesta pot fer plaques a nivell del teixit cerebral i a més d’una acumulació de la proteïna TAU ( a nivells normals, envolta el nostres axons, i va carregant totes les substàncies de rebuig que es provoquen en tota la transmissió neuronal i en condicions normals no es queda dipositada en el teixit). En cas patològic, aquesta s’acumula, i fa com uns cabdells, que destrueix el teixit normal del cervell. La primera àrea que s’altera és l’àrea de l’hipocamp. El final tot el cervell i l’escorça queda afectada per aquest tipus de lesions.
- Alteració d’un neurotransmissor de l’acetil colina.
No se sap massa bé perquè passa (tot i que hi ha una forma familiar). Es comencen a formar a l’hipocamp, i en la zona més interna de la base del cervell (responsable de la cognició, memòria, aprenentatge. Mica en mica, les alteracions s’estenen en tota la base del cervell, i finalment tot el cervell tindria aquesta alteració.
Finalment acaba afectant a totes les ares del cervell, i afecta en totes les funcions. No hi ha tractament curatiu.
Des de que hi ha la fundació pascal Maragall, hi ha molts diners que s’estan donant per aquesta malaltia, i que els familiars dels Alzheimer pugin participar en intervencions…El tractament és intentar frenar aquests símptomes. Normalment es moren per complicacions de la malaltia (infeccions  broncoaspiració o una infecció d’orina que acaba conduint per una asèpsia o un xoc).
MALALTIES DEGENERATIVES I DESMIELINITZANTS: ESCLEROSI MULTIPLE (afecta a la gent molt jove).
En l’esclerosi múltiple hi ha lesions a la mielina que protegeix els axons, produint-se l’anomenada plada de desmielinització, principalment a la substància blanca cerebral.
En les primeres fases de la malaltia aquesta desmielinització es pot recuperar parcialment.
En una placa de desmielinització hi ha axons desmielinitzats, remielinitzats, pèrdues d’axons i gliosis.
Clínica de l’esclerosi múltiple: Alguns símptomes apareixen més al principi de la malaltia (símptomes sensitius) i altres durant l’evolució (debilitat motora, trastorns urinaris, sexuals...) - Trastorns sensitius (40-75%) - Trastorns motors (40-90%) - Alteracions per afectació del tronc encefàlic (25%) - Alteració de l’equilibri (10-80%) - Trastorns visuals (15-60%) - Alteracions dels esfínters (70%) - Altres: alteracions sexuals, de l’estat d’ànim, cognitives, fatiga, dolor, tremolor...
Comencen amb una degeneració del nervi òptic. I hi ha un dany a la mielina (substància que recobreix a tots els axons). Aquesta substància ens permet que la transmissió nerviosa es produeixi sense cap problema. Aquests axons es fan malbé però es recuperen (al principi de la malaltia), però després es tornen a fer malbé, però no es recuperen. On hi ha plaques desmielinització, la persona tindria una simptomatologia o una altre (alteracions motores, sensitives, visuals).
De esclerosi múltiple n’hi ha de molts tipus. Quan una persona se li diagnostica d’una esclerosi múltiple, no té perquè tocar-li lo pitjor. Els tractaments actuals, estan alentint molt o aturant aquesta malalta. I per tant, ara és una malaltia crònica i aquestes persones poden viure com una altre persona. Però lògicament dependrà del tipus d’esclerosi i l’efecte del fàrmac. Es poden donar a nivell encefàlic o de medul·la. NO ES CONEIX LA CAUSA (hipòtesi: a causa d’una infecció viral, amb algunes persones amb una sensibilitat especial, afecta al sistema immunològic, i aquest va contra la pròpia persona) MALALTIES NEURODEGENEERATIVES: ESCLEROSI LATERAL AMIOTRÒFICA (ELA): L’ELA és una malaltia degenerativa de curs progressiu que afecta a les cèl·lules de l’asta anterior i a la via corticoespinal (neurones que controlen la musculatura voluntària) i que es manifesta principalment amb debilitat muscular, amiotròfica i hiperreflèxia.
Es distingeixen tres formes clíniques de la malaltia: - Comuna: que sol iniciar-se de forma asimètrica per una extremitat superior.
- D’inici per extremitats inferiors: de manera asimètrica, que va progressant de forma ascendent lentament.
- Bulbar: d’evolució més ràpida, amb disfàsia i disfàgia, a més de hipersialorrea i augment de mucositat.
Fisiopatologia de l’ELA: En l’ELA, tant les neurones motores superiors com les neurones motores inferiors degeneren o moren, deixant d’enviar missatges als músculs.
Els músculs gradualment s’afebleixen, es consumeixen (Atròfia) i hi ha contracció (Es produeixen les fasciculacions – solen ser a la llengua).
No té tractament. Té una supervivència molt curta. Sembla ser que també es per un tema immunològic. No s’investiga casi bé. La pateixen poques persones. Difícil de diagnosticar. Les formes més freqüents de presentació  és la pèrdua de força en un braç de forma progressiva, o la pèrdua de força a les dues cames, o la forma bulbar (afecta els parells cranials baixos 9,10, 11, 12) i afecta la capacitat per empassar)  musculatura toràcica, afectació a nivell respiratori… Hi ha alguna cosa familiar genètica. No es coneix l’origen.
MALALTIES EXTRAPIRAMIDALS: MALALTIA DE PARKINSON: La malaltia del Parkinson és una malaltia neurodegenerativa progressiva crònica resultant de la mort de les cèl·lules dopaminèrgiques de la substància negre del mesencèfal.
També hi ha afectació de altres nuclis del tronc cerebral i més tard s’afecta a l’escorça cerebral, sobretot l’hipocamp i l’amígdala, responsables dels símptomes no motors. Sobretot afecta a la zona dels ganglis basals (responsables de la producció de la dopamina (on hi ha la substància negre).
El seu inici, s’afecta fonamentalment les neurones pigmentades e la part compacte de la substància negre que innerven l’estriat (nuclis caudat i putamen) Les neurones de la substància negre sintetitzen i emmagatzemen dopamina, el seu missatger químic en la via nigro-estriada. En la malaltia de parkinson hi ha dèficit de dopamina.
Simptomatologia: el dèficit de dopamina dóna: - Bradicinèsia (moviments lents, reducció en la freqüència i amplitud dels moviments) - Tremolor de repòs (generalment s’inicia a la mà i els dits) - Rigidesa en “roda dentada” - Alteració de l’equilibri (sobretot en els estadis avançats) - Altres símptomes no motors: depressió, demència, trastorns del son, fatiga, somnolència diürna o disautonomia.
MALALTIES INFLAMÀTORIES DEL SISTEMA NERVIÓS: NEUROINFECCIONS: Infeccions causades per gèrmens que envaeixen el SNC: - Meningitis - Encefalitis - Infecció localitzada - Infecció a la medul·la espinal: mielitis - Altres (per exemple infecció d’un dispositiu implantat).
Malalties greus, elevada morbimortalitat. Tenen un inici brusc amb febre alta, cefalea, disminució del nivell de consciència, nàusees, vòmits, fotofòbia...
Més freqüents: - Meningitis bacteriana aguda - Meningitis vírica - Meningitis tuberculosa - Encefalitis vírica - Encefalomielitis - Encefalopaties - Infeccions del SNC en persones infectades per VIH Diagnòstic: - Clínica - Exploració neurològica - Fons d’ull - Anàlisis de sang i hemocultius - Anàlisi LCR (quan no hi ha hipertensió endocraneal) Proves de neuroimatge: TAC cranial.
...

Comprar Previsualizar