Civil II Tema 3 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Obligaciones y Contratos
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3 Les relacions entre les obligacions 1. Les obligacions periòdiques Parlem d’obligació periòdica són diferents obligacions de contingut idèntic que neixen en moments successius a partir d’un únic supòsit de fet configurador de l’obligació d’eficàcia duradora (arrendament). S’ha de distingir les obligacions periòdiques de les obligacions a termini, ja es tracta en realitat del compliment d’una sola obligació pagada a terminis.
També cal parlar del naixement de les obligacions a períodes vençuts o a períodes anticipats (1806). Quan l’obligació s’ha de satisfer a períodes anticipats, el deutor haurà de realitzar la prestació en la seva totalitat abans de que s’iniciï el període, mentre que si es a períodes vençuts, l’haurà de pagar en funció del temps transcorregut.
Renta d’un capital (rendiment d’un capital): Interessos d’un crèdit no pagat: 2.
Les obligacions recíproques. L’article 1124 CC Quan un creditor en una obligació està alhora obligat cap al seu deutor, de forma que ambdues obligacions són la una contrapartida de l’altra, es diu que existeixen obligacions recíproques o bilaterals. No hi ha doncs una sola obligació, sinó 2, encara que estiguin englobades en una relació jurídica superior que contingui ambdues.
Excepte que existeixi una disposició especial o voluntat diferent dels interessats, el compliment de les dues obligacions ha de ser simultani. Una part complirà abans que l’altra si vol lliurement avenir-s’hi, però cap de les parts pot exigir que es realitzi l’altra prestació sense haver realitzat la pròpia amb anterioritat Si una part complís amb la seva prestació, però amb tals defectes que privessin de la finalitat perseguida o ho fes parcialment, cabria la possibilitat d’al·legar l’excepció del contracte no complert (exceptio non rite adimpleti contractus) (1124). Aquesta excepció no impedeix que el que exerceixi l’acció per a demanar que la irregularitat s’esmeni in natura, o que es redueixi la seva obligació en la quantia que requereixi la imperfecció. Si el que succeeix és que si allò imperfecte del compliment no afecta a que hagi d’apreciar que globalment va haver-hi un compliment defectuós, no podrà utilitzar l’excepció del contracte sinó que tan sols podrà demanar que es perfeccioni el compliment o es redueixi la quantia de la seva prestació en el valor de la imperfecció o bé no complir-la completament. Aquesta doctrina, si bé no està recollida expressament en cap article del CC, concorda amb els principis de l’Ordenament Jurídic, deduint-ho dels articles 1124, 1100 (útlim paràgraf) i 1466.
Quan un dels obligats no compleix i l’altre ha complert o està disposat a complir, aquest pot exigir (a) bé que s’imposi al seu deutor el compliment forçós, bé la resolució de la obligació de forma que cadascú quedi deslligat de la seva, i (b) que en qualsevol d’ambdós casos se li indemnitzin els danys i perjudicis que hagi patit (1124). A més, també podrà optar per demanar la resolució de contracte encara que hagi optat amb anterioritat pel seu compliment quan aquest fos impossible.
L’article 1124 reflexa una facultat ex lege d’aquell que no ha complert una obligació respecte d’aquell que si la ha complert. Es tracta d’una facultat resolutòria del contracte , de forma que s’ataqui el contracte el qual ha fonamentat l’obligació i obligui a restituir les prestacions. És en realitat d’una clàusula excepcional, tan sols utilitzada en casos concrets que hagin estat estudiats prèviament i en els quals sigui ineludible la seva aplicació.
ARTÍCULO 1124 La facultad de resolver las obligaciones se entiende implícita en las recíprocas, para el caso de que uno de los obligados no cumpliere lo que le incumbe.
El perjudicado podrá escoger entre exigir el cumplimiento o la resolución de la obligación, con el resarcimiento de daños y abono de intereses en ambos casos.
También podrá pedir la resolución, aun después de haber optado por el cumplimiento, cuando éste resultare imposible.
El Tribunal decretará la resolución que se reclame, a no haber causas justificadas que le autoricen para señalar plazo.
Esto se entiende sin perjuicio de los derechos de terceros adquirentes, con arreglo a los artículos 1295 y 1298 y a las disposiciones de la Ley Hipotecaria.
Per una banda, hi ha qui creu que l’extinció d’una de les obligacions per impossibilitat sobrevinguda de realitzar la prestació, sense responsabilitat del deutor, provoca l’extinció de la seva contraobligació. Aquesta extinció no l’estableix cap article explícitament en el CC, però així ho diu una extensa opinió doctrinal i jurisprudencial.
De no ser així, s’enriquiria injustament la part que, com a deutor, s’allibera de l’obligació per la impossibilitat del seu compliment de la prestació i, com a creditor, té dret a exigir el compliment a l’altra part.
Per altra banda, quan l’obligació s’extingeix per la impossibilitat de la que no és responsable el deutor el 1124 estableix que contra el que no compleix, el que ha complert o està disposat a complir pot demanar una resolució de l’obligació. No existeix així la raó per la qui no rep la prestació de l’altra part no pugui demanar la resolució, encara que no hi hagi cap culpa de l’altra part. Per tant, en les obligacions recíproques no hi ha una extinció de l’una per part de l’altra, sinó que existeix la possibilitat de resoldre la una, si, per la raó que sigui, no es complís l’altra.
1460: queda sense efecte el contracte quan l’obligació principal desapareix o bé el comprador tindrà la facultat de decidir si accepta l’objecte tal com està, si cancel·la l’obligació, o bé vol pagar la part proporcional que hauria de pagar respecte al total.
S’entén que la reciprocitat s’origina en el moment de compliment del contracte, a no ser que s’hagi establert un o varis terminis en el contracte. Cap dels obligats incorre en mora fins que l’altre no li ha reclamat la prestació que li pertoca(1100).
- En una compraventa, el fet de no elevar a escriptura pública serà raó de possibilitar l’actuació del 1124.
- Té efectes ex tunc, és a dir, amb efecte retroactiu; per tant, s’hauran de retornar tot allò que hagi estat pagat, els fruits i els interessos.
- Reciprocitat liquidatòria: havent celebrat un contacte, al cap d’un temps, per haver incorregut certes circumstancies, té lloc la rescissió del contracte. Quan s’hagi declarat la nul·litat del contracte, els contractants hauran de tornar els objectes del contracte i els fruits que hagin pogut donar.
- Naixement: el naixement d’una obligació és requisit de naixement de l’altra, és a dir, si una de les obligacions recíproques no neix, l’altra tampoc ho farà.
3. Les obligacions accessòries Obligació que té com a requisit de naixement una obligació prèvia (obligació principal) però que després podem dir que s’independitza.
- Obligació d’interessos -Obligació penal - Obligació de fruits -Costos judicials Es tracta del fruit o rendiment de l’obligació principal mentre aquesta no es compleix en el cas dels interessos i dels fruits. En el cas de les obligacions penal i els costos judicials funcionarien com a resar 3.1. L'obligació d'interessos Es tracta d’una obligació pecuniària, també anomenada obligació de capital (1173), que serveix com a contraprestació.
També tenen a veure amb la restitució de l’enriquiment i injust Interès legal (establert per la Llei) Interès convencional (pactat per les parts) Interès efectivament pagat (1756) Existeix una preferència del crèdit dels interessos respecte del crèdit del capital.
(1173). Per altra banda el rebut del capital per part del creditor, eximeix al deutor respecte als interessos(1110.1). La garantia del deute principal s’estén als interessos (1871) Anatocisme(1109): els interessos no pagats es converteixen en capital 3.2. L'obligació penal Regulades en els articles 1152-1155.
Són aquelles clàusules per les quals es canviaran els interessos per una pena en el moment d’incompliment il·legal de l’obligació.
Pena substitutiva: canvi dels interessos per la pena Pena cumulativa: exigència de la pena i els danys i perjudicis Pena facultativa: quan expressament s’ha dit que el creditor podrà reclamar tant el deute com la pena.
Amb la fixació d’una clàusula penal ja es fa patent el càlcul dels danys i perjudicis que podria causar l’incompliment del contracte.
4.
Les obligacions eventuals Són aquelles obligacions generades a partir d’una altra originaria que hagi causat despeses pel seu incompliment. Podem posar com a exemple el dret de retenció de la cosa.
Dret de retenció de la cosa: en el dret civil espanyol es concep com a dret d’excepció en el cas de deixar alguna cosa per al compliment d’una obligació, de forma que el creditor pot retenir la cosa fins que es compleixi l’altre obligació del contracte (1730, 1780). En canvi, en el dret català, no es concep com una excepció sinó com una equiparació amb una penyora o un dipòsit, de forma que passat un termini, la cosa es pot vendre en subhasta pública en cas que no es compleixi l’altre part del contracte i pugui haver originat despeses (269.4 i seg. CCCat).
5.
Les obligacions subsidiàries: la fiança Aquella obligació que neix en garantia d’una altra obligació, i que s’haurà de complir en el cas que no es compleixi la primera d’elles. La fiança és una obligació subsidiaria en que intervé un tercer que actua com a fiador. En aquest cas, la relació jurídica es dóna entre fiador i deutor, però entre creditor i fiador no n’existeix cap.
Quan parlem de fiança solidaria parlem d’una fiança en que el creditor pot recórrer directament al fiador a l’hora de reclamar el deute.
...

Tags: