Tema 5. L'avaluació de les competències bàsiques (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 3º curso
Asignatura Competències bàsiques i currículum
Profesor R.V.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 18/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. L’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES AVALUACIÓ INICIAL Hi ha diverses maneres per començar a introduir un tema, entre d’elles, la pluja d’idees sobre un tema concret i anotarles a la pissarra. Així, una manera de recollir-ho en una classe on no es participa gaire, és demanar als nens que ho escriguin en un paper i després que, en grups, trobin tres arguments de pes per dir-los en veu alta. Un altre recurs és un examen individual que fa una sèrie de preguntes, tot i que el mestre és l’únic que veu les dades i no es comparteixen amb els altres alumnes. Una avaluació inicial, també, és plantejar preguntes tancades impreses en un paper amb les dues possibles respostes i que l’alumne que cregui que és la solució correcta escrigui el seu nom al full.
Avaluar vol dir comprovar, mesurar, emetre judicis i prendre decisions a partir d’aquests. Les seves grans finalitats són regular aprenentatges i comprovar què s’ha après, tot i que és important saber que no s’han d’avaluar igual els conceptes, procediments i actituds. Cal dir també que, per avaluar els processos cognoscitius d’alt nivell (analitzar, avaluar, crear...) cal que es faci amb activitats productives, complexes i contextualitzades.
N’hi ha dos tipus segons qui regula l’avaluació: - Formativa: avaluació que ens ajuda a aprendre, ens serveix per millorar el que estem fent i per veure el que estem fent. És la que fem durant el procés i que tria el mestre.
Formadora: l’avaluació és autoregulada, de manera que els alumnes proposen activitats d’avaluació i, per tant, participen en aquesta. El mestre també hi intervé però l’alumne n’és el protagonista.
Sumativa: Té lloc al final de la intervenció educativa, de manera que s’avalua el resultat Segons qui participi en l’avaluació: - Heteroavaluació: l’avaluació és portada a terme pels diferents rols: alumne-mestra.
Autoavaluació: el mateix alumne s’avalua Coavaluació: els alumnes s’avaluen entre ells.
Segons en què es basi per mesurar: - L’avaluació comparativa és aquella que compara els resultats d’un alumne amb els de la resta de població. Un exemple és el test d’intel·ligència L’avaluació criterial es basa en proposar-se uns objectius i s’avalua el seu assoliment.
El concepte d’avaluació, segons el diccionari, vol dir atribuir un valor o un judici sobre alguna cosa o algú, sense una mesura exacte, sinó una aproximació quantitativa o qualitativa. En canvi, en el món educatiu, l’èxit d’una metodologia d’ensenyament i dels resultats obtinguts per l’alumnat es fonamenten no tant en la manera com es donen a conèixer els nous coneixements, sinó en l’avaluació, entesa com un conjunt d’activitats que possibiliten identificar errors, comprendre les seves causes i prendre decisions per superar-les (Perrenoud, 1993). Així doncs, en l’àmbit educatiu, l’avaluació que té lloc durant el procés (tant la formativa com la formadora) és més important que la metodologia.
L’avaluació condiciona com i què aprenen els estudiants, ja que s’indica què és el més important i, per tant, el que més han d’aprendre. Un altre exemple seria l’assistència obligatòria relacionada amb l’avaluació, ja que es demana que els alumnes assisteixin a classe. Així, l’avaluació no serveix només per mesurar els resultats.
En relació amb l’avaluació, cal buscar també el canvi en la concepció de l’error, de manera que, com a mestres, hem d’entendre perquè els nens s’equivoquen i que ells també ho entenguin. D’aquesta manera, els infants aprendran dels seus errors. Amb això, rep importància l’autoavaluació, de manera que es podrà ser crític amb un mateix.
L’avaluació s’associa més a la funció qualificadora que a la funció reguladora, la qual és fonamental, de manera que cal avaluar buscant regular l’aprenentatge els nens i diversificant els instruments d’avaluació depenent del que es vulgui avaluar.
Sovint, en relació a l’avaluació es confonen dos conceptes: mesurar i avaluar.
FINALITATS DE L’AVALUACIÓ Els canvis curriculars importants com el currículum per competències, requereixen un canvi en l’avaluació. Si aquesta no canvia i es segueix avaluant el mateix que s’ha avaluat sempre, no canvia res. Les dues grans finalitats de l’avaluació són: 1. L’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar camis per superar-los (avaluació formativa o formadora) 2. L’avaluació com a mitjà per comprovar què s’ha après i quantificar o qualificar els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge per orientar a l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis que cal introduir, acreditar aprenentatges, etc.
L’avaluació es defineix com recollir dades (quantitatives o qualitatives) analitzar-les i emetre judicis i prendre decisions. Aquestes decisions poden ser orientades a regular les dificultats i errors d’un procés d’ensenyamentaprenentatge (formadora o formativa) o relacionades amb la valoració dels resultats d’un procés d’ensenyamentaprenentatge (avaluació acreditativa).
L’avaluació acreditativa és quan les decisions comporten diferenciar diferents graus d’aprenentatge.
Un bon mètode d’avaluació és un examen amb material (apunts), ja que requereix relacionar conceptes i portar a terme uns procediments mentals més complexos.
ARTICLE INNOVACIÓ EN L’AVALUACIÓ D’ARTUR PARCERISA La premsa s'ha fet ressò d'una experiència d'avaluació dels aprenentatges, desenvolupada per una trentena de centres, en la qual l'alumnat pot consultar Internet i altres fonts d'informació per realitzar alguns exàmens. La notícia ha saltat als diaris per la seva novetat, ja que posa en dubte alguns principis que semblaven consubstancials amb l'avaluació escolar. Aquesta notícia propicia, entre d'altres, tres reflexions, que exposem a continuació. En primer lloc, apareix a la premsa una informació relacionada amb l'escola que no és negativa (fracàs, preu dels llibres de text, etc.).
Si és una mostra que hi ha qüestions educatives com aquesta que poden interessar el conjunt de la població, potser comencem a anar pel bon camí. Ho haurem de veure.
En segon lloc, l'aposta per substituir la pura reproducció de definicions per una avaluació de capacitats i competències sembla prometedora. Ho és en el sentit que posa en pràctica un replantejament d'allò que ha d'ensenyar, i per tant avaluar, la institució escolar. Al darrere de la innovació que es proposa hi ha una reflexió de fons sobre l'aprenentatge de competències.
Hi ha, també, un posicionament sobre la relació entre l'escola i la societat: es proposa un ús de les tecnologies de la informació i la comunicació d'acord amb el que se'n fa fora de las parets escolars. En aquest sentit d'obertura, també cal destacar que l'experiència és fruit d'un programa de recerca d'un grup de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual cosa suposa una col·laboració entre la Universitat i la resta del sistema educatiu que hauria de servir d'exemple.
En tercer lloc, la innovació aborda el tema de l'avaluació. En fer-ho, posa el focus d'atenció en allò que constitueix un element clau per afavorir un tipus d'aprenentatge o un altre. L'avaluació és un referent molt important -si no el més important- per a l'alumnat, que influeix en com s'implica aquest en el seu procés d'aprenentatge.
Sense entrar en l'experiència concreta, veiem que la seva filosofia posa sobre la taula la necessitat de buscar alternatives, als centres escolars, que resultin coherents amb l'aprenentatge per competències que requereix la societat actual. Sovint, sembla que el discurs teòric va per una banda i la realitat pràctica per l'altra. Però el cas és que teoria i pràctica són dues cares de la mateixa moneda. No hi ha pràctica sense teoria -tot i que sigui implícita- ni teoria sense el coneixement sorgit de la pràctica. Coordinar l'una amb l'altra es fa indispensable per avançar en la millora de la docència.
Insistir en el fet que l'escola ha d'evitar quedar aïllada, que cal ajudar l'alumnat a formar-se en competències que li permetin ser cada vegada més autònom, crític i capaç d'adaptar-se a situacions canviants, però seguir reproduint les mateixes rutines de sempre, dificulta que l'escola afronti un canvi necessari per respondre millor al seu paper en la societat actual. El canvi es fa imprescindible, i en aquest canvi, els sistemes d'avaluació hi han de tenir un paper molt rellevant.
Experiències com la que dóna peu a aquest article, juntament amb moltes altres que s'estan desenvolupant sense tant de ressò mediàtic, probablement suposen l'avançada d'una necessària i esperem que inevitable reconfiguració de l'escola. Hi ha altres aspectes, però el currículum i l'avaluació són, sens dubte, qüestions centrals.
Artur Parcerisa L’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES Segons Zabala i Arnau (2007), conèixer el grau de domini que l’alumnat ha adquirit d’una competència és una tasca molt important.
Per fer-ho, partim d’una situació problema (context real) analitzem la situació, seleccionem l’esquema d’actuació i actuem de manera flexible i estratègica.
A més, també cal tenir en compte que l’error és útil, de manera que no s’ha d’amagar: s’ha de fer explícit i normalitzarlo, ja que amagar-ho copiant dels altres no ens ajuda a fer una reestructuració de l’aprenentatge. Els nens i nenes no han de tenir por a dir que s’han equivocat; ho han de veure com una oportunitat per aprendre.
En relació a això, cal dir que el més important és aprendre a autoavaluar-se. Per això, és necessari que els alumnes s’apropiïn dels objectius d’aprenentatge, les estratègies de pensament i acció aplicables per donar resposta a les tasques i els criteris d’avaluació.
De fet, els alumnes que més aprenen són, fonamentalment, aquells que es plantegen qüestions i reflexions sobre els objectius de la tasca. L’anticipació i la planificació de l’acció en relació als criteris d’avaluació són fonamentals per ser un bon aprenent. Un exemple són les diapositives inicials dels PowerPoint d’aquesta assignatura on es diu què s’ha fet fins ara i què s’explicarà aquell dia en concret.
Per tant, autoavaluar-se és fonamental per aprendre a aprendre. Els que són capaços de superar els errors que van cometent seran més capaços de superar-se i seguir aprenent al llarg de la seva vida. Es poden utilitzar moltes estratègies i metodologies com les presents al document de Neus Sanmartí.
Habitualment, quan parlem de criteris d’avaluació parlem dels criteris de realització, que són els que lliguen amb els objectius. Aquests criteris, però, poden relacionar-se també en la gradació de les competències. En canvi, el criteri de resultats es la gradació d’assoliment d’aquest objectiu (nivells d’assoliment). Per exemple: ...

Comprar Previsualizar