Tema 13 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  13:  CONVERSIÓ  I  DISSOCIACIÓ:  HISTÈRIA     Tipus:   • Conversió   • Dissociació   Són  mecanismes  molt  diferents  malgrat  es  donin  els  dos  en  la  histèria.     CONVERSIÓ   Tota  aquella  patologia  que  s’expressa  mitjançant  el  cos.   1. Aguda   2. Persistent   1.AGUDA   Formes  agudes  de  conversió.  Trobem  2  patologies:   1.1 Crisis  excito-­‐motriu   (Gran   crisis   de   Charcot):   Hi   ha   molta   presència   de                                                                 patologia  corporal.   1.2 Crisis  d’inhibició:  inhibició  de  la  corporalitat.     1.1Gran  crisis  de  Charcot   • Pròdroms:  el  pacient  s’adona  que  alguna  cosa  li  està  passant.     • Període  Epileptoide:  el  pacient  cau  a  terra  i  comença  a  fer  convulsions  que   semblen  epilèptiques.   • Període   de   contorsions:   el   pacient   es   pot   contursionar     sobre   sí   mateix.   També   poden   aparèixer   moviments   pèlvics   que   recorden   als   d’una   relació   sexual.     • Trance   • Període   terminal:   el   pacient   comença   a   recuperar   la   consciència   i   plora   o   expressa  el  malestar  que  ha  patit.   El   trastorn   de   Charcot   es   veu   poc.   Són   unes   fases   molt   estructurades   i   les   crisis   es   donen   en   públic.   Ex:  una  noia  diu  que  el  seu  ginecòleg  s’aprofita  d’ella.  Tot  i   així  ella  torna  a  les  visites  i  cada  cop  hi  va  més.  Diu  que  és  epilèptica  des  dels  14   anys  i  fins  ara  s’ha  pres  la  medicació.  No  era  epilèpsia,  sinó  aquest  trastorn.     Per   distingir-­‐ho   de   l’epilèpsia,   es   fa   un   electroencefalograma.   Els   epilèptics   sempre  perden  la  consciència,  mentre  que  els  histèrics  mai  la  perden  encara   que  diguin  que  si.       1.2Crisis  d’inhibició   Una   crisis   que   s’expressa   corporalment   on   predomina   la   inhibició.   És   el   contrari   que  la  crisis  de  Charcot.   1.2.1 Letargia   histèrica:   la   persona   està   en   una   situació   endormiscada.   La     persona   dorm   i   no   respon.   Pot   estar   dies   dormint  .   1.2.2 Accés   catalèptic:   crisis   on   la   persona   queda   amb   una   disminució   de   les   seves   funcions   vitals,   es   podria   confondre   amb   una   persona   morta,   no   respon   a   cap   estímul.   Ex:   una   monja,  es  pensaven  que  estava  a  punt  de  morir,  el  psiquiatre  la   punxava  i  no  reaccionava  fins  que  de  sobte  va  reaccionar  i  es  va   “despertar”.   1.2.3 Crisis  sincopals:  “me  desmayo”.  En  situacions  de  conflicte  es   desmaien.     Punts  en  comú  de  la  crisis  de  Charcot  i  la  d’inhibició:   • S’acostumen  a  donar  en  públic   • Es  contagien,  és  a  dir,  és  molt  probable  que  si  un  es  desmaia,  caiguin  2  o  3   més.       2.PERSISTENT/  CRÒNICA   Són  patologies  que  poden  cronificar-­‐se.   2.1 Sistema  Nerviós  Central   2.2 Sistema  neurovegetatiu   Normalment,  quan  es  dóna  una  alteració  en  el  SNC  estem  parlant  d’un  histriònic,   mentre   que   quan   hi   ha   alteració   en   el   sistema   neurovegetatiu   es   tracta   d’alteracions   somatomorfes.     Però   no   sempre   és   així,   cal   estar   atent   perquè   a   vegades  les  neurovegetatives  també  poden  ser  histriòniques.     2.1Sistema  Nerviós  Central   2.1.1  alteracions  a  nivell  motor:  Paràlisis.  Se  li  paralitza  alguna  part  del  cos.   Ex:  si  té  un  examen  i  és  dretà,  se  li  paralitza  el  braç  dret.   Contractures   musculars.  Ex:  un  solista  té  presentació  al  liceu  i  es  queda  afònic.       2.1.2   alteracions   a   nivell   sensitiu:   alteracions   de   la   sensibilitat.   Ex:   anestèsia,   hiperestèsia   (augment   de   la   sensibilitat)   o   parestèsia   (sensacions  desagradables).     2.1.3   alteracions   a   nivell   sensorial:   sordesa   o   no   sents   allò   que   no   vols   sentir.  Ceguesa,  anòsmia  (no  olfacte).     No   hi   ha   lesió   ni   en   el   nervi   ni   a   l’escorça   sinó   que   hi   ha   un  bloqueig.   El   conflicte  s’expressa  a  nivell  del  SNC.  Hi  ha  una  alteració  funcional  del  SNC.     2.2Sistema  Neurovegetatiu   2.2.1   alteracions   a   nivell   motriu:   Espasmes:   ex:   a   nivell   de   faringe,   “bolo   esofágico”   una   bola   no   em   deixa   empassar.   Ex:   nàusees,   vòmits,   vaginisme  (contracció  de  la  vagina  a  l’hora  de  les  relacions  sexuals).   2.2.2   alteracions   a   nivell   sensitiu:   Dolor.   Ex:   mal   de   cap,   migranya.   Te   l’expliquen  d’una  manera  molt  curiosa  (un  dolor  profundo...)   2.2.3  alteracions  a  nivell  vasomotor:  Picor,  cianosis...  ex:  extremitats  blaves,   hemorràgies  al  palmell  de  la  mà.     S’ha   d’explorar   si   darrere   d’aquestes   alteracions   hi   ha   una   personalitat   histriònica  o  histèrica  per  distingir.       DISSOCIACIÓ   El  pacient  no  té  consciència  de  tenir  un  problema.   1. Personalitat   múltiple:   Patologia   clàssica   en   la   qual   la   persona   desenvolupa   dues   personalitats,   dos   mons   paral·lels,   sense   tenir-­‐ne   consciència.   Ex:  un  home  que  passa  una  setmana  a  NY  i  una  a  LA,  té  una   feina   i   una   família   a   cada   ciutat   però   ell   no   és   conscient   d’aquesta   doble   vida.  És  difícil  de  creure  per  l’observador.     2. Fuga   psicògena:   Et   desplaces,   desapareix   una   part   de   la   teva   vida.   Ex:   estàs   a   classe   i   de   sobte   et   trobes   a   les   3   de   la   matinada   a   una   banc   de   plaça   Catalunya.   No   saps   que   ha   passat   entremig   d’aquestes   dues   situacions  i  no  hi  ha  hagut  consum  de  substàncies  tòxiques.     3. Amnèsia   psicògena:   No   recordes.   No   te’n   recordes   de   coses   de   la   teva   vida  (qui  ets,  d’on  vens...)   4. Despersonalització:   Dificultat   de   reconèixer-­‐se   a   un   mateix.   Sents   que   han   canviat   coses   de   tu   mateix.   (Desrealització:   canvien   els   altres,   despersonalització:  canvio  jo).     La  conversió  és  el  conflicte  que  el  projectes  en  el  propi  cos,  en  la  dissociació   et  mantens  fora  del  conflicte.     Hi   ha   una   sèrie   de   trastorns   (tant   conversius   con   dissociatius)   que   creen   desconfiança  per  dos  motius:   1. Guany   secundari:   el   pacient   treu   un   benefici   (estan   pendent   d’ell,   centre   d’atenció...)   2. No  es  fan  mal:  cauen  però  mai  es  fan  mal.     Creen  desconfiança  i  els  trastorns  histèrics  es  confonen  amb  simulacions,  però  NO   simulen  i  NO  ho  fan  expressament.       TRASTORN  HISTRIÒNIC  DE  LA  PERSONALITAT   Apareixen  11  trets  o  característiques:   1. Histrionisme:  necessitat  de  ser  el  centre  d’atenció  (que  et  mirin,  que  parlin   de  tu...).  No  poden  passar  desapercebuts.     2. Dependència   infantil:   depèn   molt   de   la   opinió   dels   altres.   L’entorn   els   admira,  la  opinió  dels  altres  és  molt  important.   3. Suggestibilitat:  són  molt  suggestibles.  Si  li  dius  “ets  el  millor”  de  seguida  li   puja  l’autoestima,  si  li  dius  que  ho  fa  malament,  li  baixa,  s’ofenen  molt  ràpid.   Intenten   que   la   gent   els   accepti,   són   camaleònics.   Ex:  si  al  matí  estan  amb  un   grup  de  gent  del  Madrid  ells  també  ho  són,  i  si  a  la  tarda  estan  amb  gent  del   Barça,  ells  són  del  Barça.     4. Egocentrisme:  necessiten  que  la  gent  parli,  comenti.  “Ell”  és  lo  important,   només   parlen   d’ells   mateixos,   no   s’interessen   pels   altres.   Ex:   (conversa   telefònica)   com   estàs?   Bé!   Oh   doncs   jo   ahir   vaig   anar....i   parla   durant   30   minuts  sobre  coses  d’ell  que  a  ell  li  semblen  interessants  però  no  ho  són.     5. Mitomania:   manera   d’actuar   afectada.   Molt   teatral,   com   parlen,   com   s’expressen....   6. Erotització:   erotitzen   les   relacions   per   aconseguir   l’interès   dels   altres.   Excitar  a  l’altre  per  tenir-­‐lo  interessat.     7. Seducció:  no  arriben  fins  al  final.  En  realitat,  saben  que  l’altre  no  arribarà  a   res.  Solen  fer-­‐ho  amb  persones  casades.   8. Manipulació:  tendeixen  a  manipular  i  també  son  molt  manipulables.  Van  a   la  seva  i  es  volen  sortir  amb  la  seva.  Son  poc  escrupolosos,  fan  el  que  sigui   amb  tal  d’aconseguir  el  que  volen.     9. “Belle   indifference”   (Pierre   Janet):  tall  dissociatiu,  com  si  els  problemes   que  explica  no  van  amb  ell,  ho  expliquen  amb  una  distància.     10. Aparença  proteïforme:  mostrar  diverses  cares  d’un  mateix.   11. Labilitat  emocional:  canvien  constantment  l’expressió  de  les  emocions.       Tractament:  (quan  tenim  clar  que  no  és  un  problema  orgànic)   • Psicològic:  aconseguir  que  la  persona  pugui  afrontar  el  conflicte  i  no  l’hagi   de   dissociar.   S’ha   d’establir   una   bona   aliança   terapèutica.   No   enganxar-­‐se   però  tampoc  allunyar-­‐se.  No  sortir  de  la  relació  terapèutica.  Trobar  el  punt   en  que  no  et  deixis  atrapar  però  que  no  senti  que  no  t’importa  res.   ...