Exercici de textualització d'entrevista de Maruja Torres (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Teoria i tècnica dels gèneres periodístics
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Arnau Lleonart i Fernàndez 27-03-2014 Textualització de fragment de transcripció Maruja Torres Acte amb Maruja Torres a l'Aula Magna de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB (2010-1999) Elvira Altés: ... A mi m'agradaria preguntar-li a la Maruja... quines característiques creus que cal tenir per ser periodista? Maruja Torres: Totes. És a dir, sempre sumar, mai restar. Jo penso que per sobre de tot s'ha d'estimar el llenguatge i el món que vols descriure amb el teu llenguatge. Que has de tenir una curiositat sense límits, tots els dies de la teva vida i tots el minuts dels teus dies. Un periodista no et fa horaris; pot fer fins tot vacances, però de vacances i tot no deixarà de fixar-se en tot des del punt de vista del periodista, això és una cosa que pràcticament és genètica, no? Una altra cosa és que pensis: ara ho he d'escriure o no, però generalment ho escriuràs encara que estiguis de vacances si creus que és una cosa que has de fer. Cultura, és molt important la cultura. Per cultura no vull dir cultura morta...
coneixements tan amplis com puguis de tot, de tot, des de l'economia fins a la física, però sobretot coneixement de la naturalesa humana perquè això et porta cap a una següent qualitat que crec que s'ha de tenir, o característica, que és l'escepticisme, el no refiar-se, no refiar-se de les primeres versions, ni les segones, ni de les terceres... Buscar la veritat i ser rigorós a l'hora de comparar, a l'hora d'obtenir diferents, diferents fonts, diferents informacions de diferents fonts... I per sobre de tot això, jo crec que el periodista no ha de deixar de pensar en cap moment de la seva vida tampoc que no està treballant ni per una empresa, ni per un redactor en cap, ni per un director... està treballant per una cosa que es diu lectors. I sempre, quan tingui un dubte, això ho puc publicar o no, perjudicarà o no, totes aquestes coses queden absolutament desprestigiades i reduïdes i relativitzades si tu penses que és un servei públic el que tu estàs fent, i que a l'altra banda del diari, amb unes pantufles i a una cadira, hi ha una persona que està rebent una informació que necessita i que necessita que sigui fidedigna. Per tant, jo crec que amb tot això, i després ja... obstinació, una paciència a prova de bomba, mà esquerra pel tracte amb els jefes...Fer periodisme és com viure pràcticament, necessites de tot, tota mena de defenses, i pràctica, pràctica, pràctica... Estudiar i a més a més pràctica. És una de les feines que jo crec que convé practicar mentre estudies també. Com veieu, és difícil, no m'estranyaria res que us aixequéssiu i us anéssiu la meitat (riures).
Elvira Altès: La Maruja Torres ha fet moltes menes de periodisme, segur que ho sabeu: des de les divertides cròniques dels famosos a la crònica de conflictes i de guerres. És una especialista en cinema i coneix molt escenaris de la política internacional. Algun dels seus treballs són un exemple del que en un moment es va dir nou periodisme, tant per l'estil d'escriptura com per l'enfocament dels seus reportatges.
Quan et poses a fer un reportatge, doncs, com t'ho planteges, no només a nivell de documentació i de fonts, que també naturalment que és important, si parles amb algú o no, sinó també mentalment, com...
a on poses els accents d'importància d'allò que vas a fer? Maruja Torres: Jo acostumo...Per un reportatge, sobretot de la importància, de la... del calat d'aquests que has nomenat... de viure'ls com una aventura, no? Jo... O fins i tot hi ha coses que les fas en dos o tres dies, i també. Entregar-te amb el cor, amb els sentits, perquè són els que reben moltes coses, molta informació, i tenir el cervell ben despert per filtrar, no?, i per sintetitzar, que són treballs de síntesi bàsicament. I jo recordo... I pencar desaforadament, i tenir intuició, molta documentació però molta intuició també, i molts contactes. Però, jo recordo que el reportatge sobre la forma, la forma...més que per explicar com era l’ètnia gitana, que hagués estat una pedanteria, era una mica per explicar com està Arnau Lleonart i Fernàndez 27-03-2014 la societat... en aquell moment era un moment que començava a haver-hi el problema de la droga dins de les famílies i hi havia molts enfrontaments amb paios, que els tenien de veïns, i aleshores vaig explicar fonamentalment les diferències... la, la, l'amplitud de l'abisme que ens separa i que fa que sigui com un món paralel... que està al mateix lloc, ocupant el mateix espai que nosaltres però, en canvi, és com si flotés per sobre, no? És com un hectoplasma que ni veiem. I vaig disposar d'un mes, que està molt bé per un... Com vosaltres sabeu, que una redacció et doni un mes per fer un reportatge és molt, no?, però penseu que per fer els àrabs, que són uns quants milions, vaig tenir quinze dies... i això incloïa viatges, fronteres, retrocedir perquè no es podia passar perquè s'havia tancat el... Total que, sort que no eren els musulmans, que són crec que són 400 milions i això hagués estat més difícil, però aquest... aquest, vaig anar, no sé ni com dir-t'ho, vaig anar com embogida, però la mateixa qualitat sempre, la mateixa característica: estar com... amb una sensibilitat a flor de pell, com una esponja perquè tot t'entri, tot t'entri i conforme... Jo tinc un sistema de treballar que és com si comencés a llegir una novel⋅la policíaca... i això m'agrada molt a mi, perquè per molta documentació que portis, la documentació moltes vegades ni tan sols és fidedigne perquè està ja sesgada per les persones que ho han escrit, per la persona que ho ha escollit, que ha decidit guardar allò i no guardar allò altre, que això també passa. Aleshores, vas a descobrir, vas a descobrir que és, que et sorprengui allò i, clar, fiar-te una mica del teu nas, que això és una cosa que un periodista ha de tenir, ha de tenir nas, si no que es dediqui a una altra cosa...
Textualització: Elvira Altés: Quines característiques cal tenir per ser periodista? Maruja Torres: Totes. S'ha d'estimar el llenguatge i el món que vols descriure, has de tenir una curiositat sense límits. També cultura, coneixements tan amplis com puguis de tot, des de l'economia fins a la física, però sobretot coneixement de la naturalesa humana. Això et porta a una altra qualitat, que és l'escepticisme, el no refiar-se de les primeres, segones o terceres versions. I per sobre de tot això, el periodista no ha de deixar de pensar en cap moment de la seva vida que no està treballant ni per una empresa, ni per un redactor en cap, ni per un director... està treballant pels lectors. Sempre que dubti si això ho pot publicar o no ha de pensar que hi ha una persona que està rebent una informació que necessita i que necessita que sigui fidedigna. Fer periodisme és com viure, necessites de tot i molta pràctica. És una de les feines que jo crec que convé practicar mentre estudies també.
Elvira Altés: Quan et poses a fer un reportatge on poses els accents d'importància d'allò que vas a fer? Maruja Torres: Jo acostumo a viure'ls com una aventura, fins i tot són de dos o tres dies. T'has d'entregar amb el cor, amb els sentits, que són els que reben molta informació, i has de tenir el cervell ben despert per sintetitzar. També has de pencar desaforadament i tenir molts contactes i molta intuïció. Per fer un reportatge sobre els àrabs, que són uns quants milions, vaig tenir quinze dies. Això incloïa viatges, fronteres... vaig anar com embogida. És important estar amb una sensibilitat a flor de pell, com una esponja perquè tot t'entri. Per molta documentació que portis moltes vegades ni tan sols és fidedigna perquè està esbiaixada per les persones que l'han escrit. Has de fiar-te una mica del teu nas, que és una cosa que un periodista ha de tenir, si no que es dediqui a una altra cosa...
...