1. Web com a plataforma (2014)

Resumen Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Estructura periodística en multimèdia i interactius
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 23/10/2014
Descargas 71
Subido por

Vista previa del texto

Qué es Web 2.0. Patrones del diseño y modelos del negocio para la siguiente generación del software Tim O'Reilly Després que l'octubre de 2001 esclatés la bombolla econòmica que s'havia generat amb les pàgines web tradicional es va fer una sessió de brainstorming entre O'Reilly i MediaLive International.
D'allà va néixer el concepte 'Web 2.0'. Però que és la Web 2.0? 1. Web com a plataforma DoubleClick (una plataforma de publicitat digital) i Akamai (una pàgina de distribució de continguts) van ser pioners en la concepció de la web com una plataforma de continguts. A DoubleClick cada banner (anunci publicitari) servia d'enllaç entre dues pàgines webs. Akamai era una plataforma de continguts que centrava esforços per no saturar l'amplada de banda.
Alguns exemples comparatius entre Web 1.0 i Web 2.0: Netscape vs Google • Netscape era un navegador web que va idear el concepte de “la web com a plataforma”. És l'antecedent de Mozilla Firefox. Va promoure un 'webtop' (un escriptori web) que s'havia de poblar informacions actualitzades via internet i applets (aplicacions). Per a entendre-ho de manera senzilla era un programa que t'instalaves a l'ordinador i sobre el qual s'hi podien instalar petits programets (applets) que completaven el seu ús.
• Google va començar com una pàgina web per cercar altres webs però ha acabat esdevenint una plataforma web gegant. A diferència de Netscape no li cal cap instal·lació, per tant pot funcionar sense cap problema en totes les plataformes. A través de Google es pot accedir a múltiples serveis (cercador, mapes, correu, vídeos, etc.). El que fa gran Google és que no es concep com un servidor ni com un navegador (tot i que té el seu navegador propi), sinó que és un enllaç entre usuaris i entre continguts. En una trucada telefònica Google no seria els telèfons que permeten a l'usuari parlar, sinó que seria la xarxa que hi ha entre els dos telèfons.
DoubleClick vs Overture (ara Yahoo! Search Marketing) i Google AdSense • DoubleClick va basar el seu model de negoci en buscar clients poderosos. Signava contractes amb els llocs webs més visitats. Seguia la premissa de considerar la web com a publicació, no com a participació; eren els publicistes, no els consumidors qui decidien.
• L'èxit de Google Adsense i Overture davant de DoubleClick s'explica per la teoria de “the long tail”. Mentre que DoubleClick buscava contractes amb grans llocs webs AdSense i Overture es van fer grans gràcies a introduir publicitat a molts però petits llocs web. A més, DoubleClick basava la seva publicitat en banners (barres publicitàries com la que hi ha a dalt de cada pàgina d'aquest PDF) i popups (finestres emergents com la que se us ha obert ensenyant-vos un vídeo quan heu baixat aquest arxiu). Per contra AdSense i Overture van preferir utilitzar anuncis menys intrusius i per tant més agradables pel consumidor.
Lliçó del Web 2.0: fer ús de l'autoservei del client i de la gestió de dades algorítmics per abastar tota la web, anar als extrems (pàgines petites) i no al centre (grans pàgines), a la 'llarga cua' i no només al cap.
Akami vs BitTorrent Un altre cop la teoria de “the long tail”.
• BitTorrent funciona mitjançant P2P (peer to peer = amic a amic). Cada client és un servidor.
Els arxius estan subdividits en fragments, que es comparteixen des de diverses localitzacions. S'aprofita la xarxa de persones que s'estan descarregant arxius per proporcionar amplada de banda als altres usuaris. L'èxit es basa en el fet que com més individus utilitzin el servei millor funciona. Hi ha una ètica de cooperació inherent.
• Akami ofereix els seus servidors on emmagatzemar dades i és d'allà d'on els usuaris se les descarreguen.
...