Tema 5: La protecció civil i les llibertats informatives (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 01/05/2016
Descargas 12
Subido por

Descripción

Tema 5 apunts complets

Vista previa del texto

TEMA 5: LA PROTECCIÓ CIVIL I LES LLIBERTATS INFORMATIVES La Llei Orgànica 1/1982 de protecció civil del dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge Aquesta llei és una llei orgànica perquè el dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge són drets fonamentals. Quan es tracta d’una norma que desenvolupa drets fonamentals ha de ser sempre una llei orgànica.
La Llei Orgànica necessita per ser aprovada un tràmit específic que implica la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a diferència de les altres lleis ordinàries. És una norma que regula la protecció civil d’qauqests drets fonamentals, i per tant, no és una norma de dret penal i no es tracta d’una regulació de delictes perquè els delictes han d’estar sempre regulats pel Codi Penal.
Per tant, les infraccions d’aquesta llei donen lloc a sancions econòmiques: indemnitzacions, però no penes privatives de llibertat (les condemnes a la presó són només per delictes).
Llei Orgànica Article primer 1. El dret fonamental a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, garantitzat en l’article 18 de la Constitució, serà protegit civilment front a tota classe d’intromissions il·legítimes, d’acord amb allò establert en la present Llei Orgànica.
2. Quan la intromissió sigui constitutiva de delicte, s’estarà a allò disposat en el Codi Penal. No obstant, seran aplicables els criteris d’aquesta llei per la determinació de la responsabilitat civil derivada de delicte.
3. El dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge és irrenunciable, inalienable i imprescriptible. La renuncia a la protecció prevista en aquesta llei serà nul·la, sense perjudici dels disposats d’autorització o consentiment a allò que es refereix l’article segon d’aquesta llei.
Protecció civil / Protecció penal Protecció civil, dret honor, intimitat, pròpia imatge: intromissions il·legítimes.
Protecció penal: delictes que es troben regulats en el Codi Penal: - Injuries Calumnies Delictes contra la intimitat Delictes d’odi, en certa mesura A vegades un mateix fet pot constituir delicte i una intromissió il·legítima. La persona decidirà si interposa una demanda per la via civil o una querella penal, si es un delicte. Però, si s’opta per la via penal, té preferència.
Art.1.2 “Quan la intromissió sigui constitutiva de delicte, s’estarà a allò disposat en el Codi Penal. No obstant, seran aplicables als criteris d’aquesta llei per la determinació de la responsabilitat civil derivada de delicte”.
Com es delimiten l’honor, la intimitat i la pròpia imatge en l’àmbit civil? La protecció civil de l’honor, de la intimitat i de la pròpia imatge quedarà delimitada per les lleis i pels usos socials atenent a l’àmbit que, pels seus propis actes, mantingui cada persona reservada per a si mateixa o a la seva família.
- La llei determinarà l’àmbit de protecció: en determinats cassos no hi haurà intromissió si es considera que es legitima.
Però també s’ha de tenir en compte els usos socials (encara que s’ha de tenir present que aquests aspecte pot ser relatius, hi ha elements que normalment es consideren, per exemple, potencialment ofensius).
Els propis actes: els drets de la personalitat depenen també de cadascú, cada persona amb el seu comportament i els seus actes pot decidir que dóna a conèixer o no, què considera ofensiu o no, i per exemple, donar el seu consentiment o no perquè una imatge es difongui.
Hi pot haver una intromissió en els drets de la personalitat que sigui legitima? Si: - Quan estigui prevista i autoritzada per la llei Quan existeixi consentiment del titular de dret El consentiment és sempre revocable, encara que pot donar lloc a una indemnització per danys i perjudicis.
Art 2: No s’apreciarà l’existència d’intromissió il·legítima en l’àmbit protegit quan estigui expressament autoritzada per llei o quan el titular de dret hagués anunciat a l’efecte el seu consentiment exprés.
Protecció civil i llibertats informatives 2. Intromissions legítimes en els drets de la personalitat: Quan estan autoritzades per la llei (Art 2.2. LO 1/1982) a) Persones públiques en actes públics b) Persona pública en llocs oberts al públic (moments no privats).
c) L’actualització de la caricatura de persones públiques, d’acord al seu ús social.
d) La informació gràfica sobre un succés públic quan la imatge d’una persona privada aparegui com merament accessòria.
2.2. Aquelles en les que el titular de dret hagués atorgat el seu consentiment exprés: cada cop més, sempre que es pugui, s’exigeix expressar el consentiment per escrit abans de captar la imatge d’una persona, sobretot si és un particular, inclús en un acte públic.
NO HI HA INTROMISSIÓ ILEGITIMA EN EL DRET DE LA PRÒPIA IMATGE SI: Personatges públics: - - Es capta, es reprodueix o publica una imatge de personatges públics: o Persones que exerceixen un càrrec públic o Persones que tenen una professió de notorietat o projecció pública Quan: o La imatge es capta durant un acte públic o La imatge es capta en un lloc obert al públic Tot el que succeeix en un espai públic pot ser fotografiat? La expectativa d’intimitat de la persona, els seus propis actes i l’interès públic o no de la imatge també són elements que intervenen. No s’inclou des de la recent jurisprudència quan la persona està en un lloc públic, però: “en un moment de la seva vida privada”  Es pot utilitzar la caricatura de les persones públiques o de notorietat pública, però d’acord amb l’ús social (Exemple: sàtires que poden ser crítiques, però no humiliants).
Particulars: - Si es tracta d’una informació gràfica sobre un succés o esdeveniment públic quan la imatge d’una persona determinada aparegui com merament accessòria És necessària aquesta imatge per la informació? Com es mostra a la persona? Ponderació: haurà d’estar molt justificat si és prevalent la llibertat d’informació, per l’exigència d’informació i l’interès públic d’allò que s’ha informat.
Límit: les excepcions que estan contemplades en els paràgrafs a) i b) no seran d’aplicació respecte de les autoritats o persones que desenvolupin funcions que per la seva naturalesa necessitin de l’anonimat de la persona que les exerceixi.
Les forces de seguretat quan per la naturalesa de les seves funcions així o requereixin, s’aplica aquesta excepció.
PONDERACIÓ DRET IMATGE / DRET INFORMACIÓ O LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ: CRITERI INTERÈS PÚBLIC STC 72/2007 TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: “Ara be, com ja vàrem assenyalar, el dret a la pròpia imatge no és absolut o incondicionat, de sort que existeixen circumstàncies que poden determinar que la regla general conforma a la qual és al titular d’aquest dret a qui, en principi, correspon decidir si permet o no la captació i difusió de la seva imatge per un tercer, cedeixi a favor d’altres drets o interessos constitucionalment legítims, el que succeirà en els casos en els que existeixi un interès públic en la captació o difusió de la imatge i aquest interès públic es consideri constitucionalment prevalent a l’interès de la persona en evitar la captació o difusió de la seva imatge.
Per això, quan el dret a la pròpia imatge entri en col·lisió amb altres bens o drets constitucionalment protegits, particularment les llibertats d’expressió i informació (art.20.1 a) i d) ), hauran de ponderar-se els diferents interessos enfrontats i, atenent a les circumstancies concretes de cada cas, decidir quin interès mereix major protecció, si l’interès del titular del dret a la imatge en el que els seus trets físics no es captin o difonguin sense el seu consentiment o l’interès públic en la captació o difusió de la seva imatge”.
Protecció civil i llibertats informatives: Tampoc es intromissions il·legítimes en els drets de la personalitat si: consideren Hi ha una autorització conforme a la llei (art.8.1. L.O 1/1982) per part de l’administració o d’un jutge, però: - Sempre han de complir allò previst legalment Ha d’haver una ponderació d’interessos, per exemple, si existeixen altres drets fonamentals Ha d’existir un criteri de proporcionalitat Exemple: la publicació de fotografies de delinqüents, l’entrada en domicili per delicte flagrant, autorització judicial o consentiment o la intervenció de comunicacions de presos per l’administració penitenciaria. STC 14/2003: vulneració del dret de la pròpia imatge per fotografia del detingut que distribueix la policia entre mitjans.
Les administracions no tenen drets fonamentals: no hi ha ponderació de drets, però pot haver fins constitucionalment legítims que justifiquien que pugui haver una intromissió en els drets de la personalitat Important: les administracions, no tenen drets fonamentals, per tant, no tenen tampoc dret a la informació o llibertat d’expressió i això comporta que les imatges i la informació que recullen, conserven i arxiven ha de ser necessària per l’exercici de les potestats que les atribueix la llei i limitada a les finalitats a les que ha de servir.
Exemple: les administracions poden obtenir informació per dur a terme les seves funcions, com la seguretat social, o decisions dels poders públics, o inclús sancions de conductes il·lícites. Però això no forma part del dret a la llibertat d’expressió o informació, perquè les administracions publiques no tenen drets fonamentals.
Llavors, hi ha d’haver finalitats constitucionalment legítims que justifiquin la restricció dels drets de la personalitat. Però no hi ha una ponderació de drets. Perquè els drets fonamentals són propis de les persones, no de les administracions. Però poden haver interessos constitucionalment legítims que ho justifiquin. Exemple: difusió d’una imatge de persones implicades en casos de terrorisme està justificat per una finalitat de seguretat pública.
En conseqüència, no pot afirmar-se que hi hagi un caràcter “prevalent” de la informació de les administracions sobre els drets de la personalitat, perquè noe es tracta d’una ponderació entre dret, sinó que s’ha de veure si es tracta d’una finalitat constitucional legítim i com s’ha aplicat.
Exemple: cas de difusió d’una fotografia presa per la policia d’una persona detinguda, sense el seu consentiment, implicant-lo en un cas d’homicidi, el Tribunal Constitucional, en aquest cas, no ho va entendre com justificat i va considerar que s’havia vulnerat el seu dret a la pròpia imatge. S’ha de determinar cas per cas, contrastar la finalitat, i veure si hi ha proporcionalitat i interès constitucionalment legítim que justifiqui la intromissió en els drets de la personalitat.
ÚS ECONOMIC O COMERCIAL DE LA PROPIA IMATGE Si es tracta d’un ús econòmic o comercial de la pròpia imatge, no pot concórrer cap de les excepcions de l’art 8 de la L.O. 1/1982, ni es pot al·legar dret a la informació o expressió, perquè l0interes econòmic no pot ser prevalent: no hi ha un interès públic que pugui justificar la lesió del dret, sinó en tot cas, un interès lucratiu que requereix sempre el consentiment previ de la persona afectada.
Protecció civil i llibertats informatives No hi haurà intromissió il·legítima en els drets de la personalitat quan predomini un interès històric, científic o cultural rellevant. Es posa en relació amb l’article 20.1 b) CE, que fa referencia a la llibertat de creació literària, artística, científica i tècnica. En aquest cas, la implicació d’una persona real en un relat de ficció no pot implicar-li una intromissió en la intimitat o una vulneració de l’honor.
Les intromissions legitimes per actes propis: la protecció civil de l’honor, de la intimitat o de la pròpia imatge quedarà delimitada per les lleis i pels usos socials, atenent a l’àmbit que, pels seus propis actes, mantingui cada persona per a si mateixa o la seva família. És necessari recordar que les persones públiques, les de notorietat pública i la seva posició front els límits autoimposats front la privacitat.
El consentiment: funciona essencialment en la intimitat i la imatge i no significa renuncia al dret. Ha de ser exprés i escrit (preferible), sense que es confongui la mera tolerància amb el propi consentiment.
Important: Intromissions il·legítimes 1. L’emplaçament en qualsevol lloc, d’aparells per escoltar, de filmació, de dispositius optis o de qualsevol altre mitjà apte per gravar o reproduir la vida intima de les persones.
2. La utilització d’aparells d’escolta, dispositius òptics, o de qualsevol altre mitjà pel coneixement de la vida intima de les persones o de manifestacions o cartes privades no destinades a qui faci ús de aquests mitjans, així com la seva gravació, registre o reproducció.
3. La divulgació de drets relatius a la vida privada d’una persona o família que afectin a la seva reputació i bon nom, així com la revelació o publicació de contingut de cartes, memòries o altres escrits personals de caràcter íntim.
4. La revelació de dades privades d’una persona o família conegudes a través de l’activitat professional o oficial de qui els revela.
5. La captació, reproducció o publicació per fotografia, film o qualsevol altre procediment, de la imatge d’una persona en llocs o moments de la seva vida privada o fora d’ells, excepte els casos previstes en l’article 8.
6. La utilització del nom, de la veu o de la imatge d’una persona per finalitats publicitàries, comercials o de la naturalesa anàloga.
7. La divulgació d’expressions o fets que pertanyents a una persona quan la difami o la faci desmerèixer en la consideració aliena.
VULNERACIÓ DEL DRET A L’HONOR EN L’ÀMBIT DE LA LLIBERTAT D’INFORMACIÓ En l’àmbit de la llibertat d’informació: - - - Imputació d’un fet difamant, que faci desmerèixer la meva consideració en distintes facetes de la vida (treball, condició sexual, relacions socials...) El fet si és fals, serà intromissió il·legítima.
Si els fets que m’imputen són vertaders, la persona s’ha denigrat a si mateixa, però ha de tenir interès públic perquè sigui noticiable, ja que si aquests fets són d’interès públic, el periodista podrà imposar la exceptio veritatis (la veracitat dels fets front al dret a l’honor).
Si no són d’interès públic, pot ser que estiguin vulnerant altres drets, com la intimitat o la imatge. Exemple: poden ser fets veraços però íntims.
Formes d’intromissió il·legítima en l’honor.
1. En l’àmbit de la llibertat d’expressió: Les manifestacions, opinions, crítiques o judicis de valor que degradin la seva reputació en temes d’interès públic i privat, quan siguin innecessàries per la exposició de les pròpies idees o que no tinguin relació amb elles. Això inclou les expressions formalment insultants, injurioses o humiliants.
- Dret a la producció, creació literària, artística o científica Problemes: relats de ficció basats en la realitat. La CE protegeix el procés creatiu. Aquí no es pot aplicar el paràmetre de la veracitat.
El TC 51/2008 situa el límit de l’honor les manifestacions, opinions o judicis que denigrin o degradin innecessàriament, sobretot en qüestions que no tinguin interès públic.
2. El dret a la intimitat Concepte: té per objecte garantir a l’individu un àmbit reservat de la seva vida, vinculat amb el respecte de la seva dignitat com persona, front a l’acció i el coneixement dels demés, siguin aquests poders públics o simples particulars. Per això, neix una potestat per oposar-se a la divulgació per tercers de dades o fets relacionats amb aquest àmbit, que es concreta en una acció jurídica d’oposició. No poder ser els tercers els que delimitin els contorns de nostra vida privada.
La intimitat és un dret que es configura cadascú, amb els seus actes, és un àmbit d’autonomia personal.
Intromissió il·legítima dret d’intromissió il·legítima: a la intimitat (important).
Formes a. Emplaçament i utilització en qualsevol lloc d’aparells d’escolta, de filmació, de dispositius òptics o de qualsevol altre mitjà de gravació de la vida intima (s’inclouen les cartes privades o missatges telemàtics).
b. La divulgació de fets o dades relatives a la vida privada d’una persona o la seva família, que afectin a la seva reputació i bon nom (han de ser fets vertaders) o inclús que siguin innocus. Àmbit coincident: una mateixa acció que es considera il·lícita des del punt de vista de l’honor i la intimitat. Què passa amb els fets o dades que no es divulguen? c. La revelació de dades privades d’una persona o família coneguts a través de l’activitat professional i oficial de qui les revela.
d. Les noves tecnologies obren més possibilitats.
El dret a la intimitat: qüestions bàsiques - - El dret a la intimitat és un dret que construïm nosaltres amb els nostres propis actes.
La revolució tecnològica ha ampliat les possibilitats de intromissió en la intimitat i a la vegada està socialitzant la vida privada.
Els jutges utilitzen la doctrina objectiva de la intimitat (doctrina de les esferes): la esfera íntima (vida sexual, relacions sentimentals, malalties) té màxima protecció.
L’esfera privada (vida domèstica, cercle de relacions personals, situació matrimonial, creences) està protegida constitucionalment, però pot ser ponderada més fàcilment amb els drets de l’article 20.1 CE.
La intimitat: anàlisis.
2.2 El dret a la intimitat; dimensions.
Intimitat personal: dret de l’individu a reservar-se una esfera de la vida pròpia com secreta i intangible (estatus negatiu) i a ostentar la capacitat per evitar la seva manipulació o instrumentalització (estatus positiu).
Intimitat familiar: entenem per família la que es constitueix per vincles de consaniguitat i totes les modernes formes de convivència reconegudes per la llei. La intromissió en la intimitat d’una persona pot desvelar qüestions intimes que incideixen no només en qui les sofreix, sinó en les persones del seu entorn familiar que es veuen perjudicades en el desenvolupament de la seva vida social.
Dret a la pròpia imatge Concepte: és un dret fonamental que es dirigeix a impedir la captació, reproducció o comunicació gràfica, de la imatge d’una persona, per part d’un tercer no autoritzat, de la imatge d’una persona. Per això faculta a les persones a: - Decidir sobre la difusió pública de la seva imatge.
A impedir que un tercer pugui captar, reproduir o publicar la seva imatge sense la seva autorització.
En els dos casos, ha de ser possible identificar a la persona en la imatge.
La protecció implica a una persona identificada amb un doble, però no al cas de les limitacions humorístiques o a la imatge d’un personatge de ficció.
Dret a la pròpia imatge/personatges públics Formes d’intromissió en el dret fonamental a la imatge en personatge públic: a) Il·legítimes: la simple captació, reproducció o publicació de la imatge sense autorització (amb una sola de les circumstàncies és suficient). En moments o llocs de la seva vida privada.
b) Legítimes:  Les persones públiques o de notorietat pública, no tindran protegida la imatge en actes públics.
 En els llocs oberts al públic, les persones públiques o de notorietat tenen dret a la pròpia imatge, sempre que no hi hagi consentiment o estem front un fet noticiable.
Persones privades en llocs públics: màxima protecció a no ser que trobin en un lloc on s’hagi produït un fet noticiable i la seva imatge sigui accessòria, o siguin protagonistes d’un fet noticiable.
Suposats particulars: llei de protecció de la seguretat ciutadana L.O Article 22. Ús de videocàmeres - L’autoritat governativa i, en el seu cas, les Forces i Cossos de Seguretat podran procedir a la gravació de persones, llocs o objectes mitjançant càmeres de videovigilància fixes o mòbils legalment autoritzades, d’acord amb la legislació vigent en la matèria.
Infracció greu - L’ús no autoritzat d’imatges o dades personals o professionals d’autoritats o membres de les Forces i Cossos de Seguretat que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc l’èxit d’una operació, amb respecte al dret fonament a la informació.
Intromissió legitimes en el dret a la pròpia imatge. Formes.
El dret a la pròpia imatge no impedirà: - - La seva captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà quan es tracti de persones que exerceixi un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti durant un acte públic o en llocs oberts al públic.
La utilització de la caricatura d’aquestes persones, d’acord amb l’ús social.
La informació gràfica sobre un succés o esdeveniment públic quan la imatge d’una persona determinada aparegui com merament accessòria.
Dret a la pròpia imatge i activitats comercials No parlem d’un dret fonamental, vinculat a la dignitat, sinó de qüestions patrimonials. Aquí es protegeixen els interessos econòmics de la persona, amb independència del seu caràcter públic o no (la seva utilització en altre context depèn del valor informatiu de la imatge). Quan es produeix una intromissió il·legítima? Quan es realitza sense consentiment i comportant un enriquiment injust en el tercer que ha utilitzat la imatge. Quan es dona mitjançant el seu consentiment (contracte), la imatge no pot ser alienada a perpetuïtat.
Els drets de la personalitat La presa d’imatges i el mitjà d’obtenció de les mateixes: a. Tant el TEDH com el TC venen assenyalant que la forma en la que s’obté la informació pot ser tinguda en compte a l’hora d’analitzar les vulneracions de l’OJ per part del mitjà.
b. Per això, assenyalen que l’adequació de les actuacions dels professionals als codis deontològics poden ser un mitjà de proba, buscant que no vulnerin els drets fonamentals.
c. En el cas del dret a la pròpia imatge, es te en compte la falta de consentiment, però sobretot les maniobres fraudulentes per obtenir imatges.
Per exemple, teleobjectius o càmeres ocultes.
Càmera oculta - - Considera la càmera oculta un mitjà constitucionalment prohibit.
Les prohibicions incondicionals no valen en el periodisme: haurà que veure si la noticia té un interès públic i contribueix al debat democràtic.
Haurà que tenir la possibilitat de que el periodista pugui obtenir la informació a través d’altre mitjans menys danyins pels DDFF.
Per saber si els mètodes del periodista s’ajusten a la bona fe i a la ètica professional, és necessari comprovar els codis deontològics del mitjà i l’associació als que estigui adherit.
Per tant, la prohibició constitucional és excessiva, i es d’esperar un canvi jurisprudencial d’aquí a poc.
El TEDH l’ha admès quan la informació no podia ser obtinguda d’altre manera, havia un interès públic important i s’havien pres mesures, com pixelar la imatge o distorsionar la veu, ja que allò rellevant era el que s’estava contant i no qui ho estava contant.
Protecció civil i llibertats informatives La responsabilitat civil en la premsa escrita: Art 65.2 de la llei 4/1966 de Premsa i Impremta: responsabilitat solidaria d’autors, directors, editors i impressors, amb caràcter solidari. Legitimat per SSTC 240/92 i 171 i 172/90, en virtut de la culpa in eligendo o in vigilando.
Es diu que la responsabilitat de l’empresa editora és excessiva, com conseqüència del dret de vet del director del mitja (no controlable per l’empresa editora) i completament fora de lloc en el cas de l’empresa impressora.
Responsabilitat civil dels mitjans audiovisuals La Llei de Premsa no és aplicable als mitjans audiovisuals. S’aplica el règim general de l’article 1902 CC.
a) Mitjans audiovisuals de l’Estat i CCAA: responen solidàriament al director de la societat anònima titular de ‘emissora, el director de l’ent pública (culpa in vigilando) i als autors de la informació.
b) Mitjans privats: autors del programa, la persona física o jurídica titular de la llicencia, encara que siguin obres de producció aliena. En ambdós casos, s’haurà d’atribuir a les persones intervinents en programes d’accés (debats, tertúlies, entrevistes) la responsabilitat per les seves pròpies manifestacions.
Perjudicis morals i indemnització En l’àmbit de la comunicació no és possible que es produeixin danys materials a tercers. Es produeixen danys (perjudicis): el art 9.3 de la LO 1/1982 presumeix l’existència de perjudici quan s’acrediti que s’ha produït una intromissió il·legítima en els drets de la personalitat (honor, intimitat i imatge).
Així, la persona ofesa haurà d’al·legar la intromissió il·legítima i aportar probes de la seva existència. Bastarà, en aquest sentit, acompanyar a la demanda del tros de diari, gravació sonora o vídeo.
Problemes de LO 1/1982 amb respecte a dany produït / indemnització a. L’art 9.3 no assenyala si el dany moral implica sempre una indemnització. L’existència de perjudici es presumira sempre que s’acrediti la intromissió il·legítima.
b. Presumpció de dany: no sempre iures et de iure (no admet proba en contrario). A vegades serà presumpció iuris tantum (admet proba en contrari).
c. Poden existir intromissions sense que es produeixi dany.
d. La funció de la responsabilitat civil es compensar, no castigar.
Danys morals i indemnització Quantificació del dany moral: es transforma el dany moral en una pena civil, que te l’avantatge de ser objectiva, ja que no es necessari demostrar el dolo o mala fe de qui ha produït una intromissió il·legítima en el dret de la personalitat corresponent. El art 9.3. de la LO estableix criteris de valorització: avaluació de les circumstancies del cas, gravetat de la lesió efectivament produïda, difusió de l’ofensa i possible enriquiment de l’infractor.
...

Tags: