TREBALL. EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE I ELS POSSIBLES TRASTORNS (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 2º curso
Asignatura Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Reflexió

Vista previa del texto

Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura Núria Pons Socías 2n DT. UdG EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE I ELS POSSIBLES TRASTORNS Segons Wallon, l’individu és un ésser genèticament social (Castellví i Masjuan, 1997) i, de fet, la major mostra d’aquesta socialització és el llenguatge, el qual sorgeix a partir d’aquesta necessitat. És per això, doncs, que parlarem sobre aquesta socialització, el desenvolupament del llenguatge, com promoure’l a l’aula i els possibles trastorns que hi podem trobar.
L’ÉSSER HUMÀ, UN ANIMAL SOCIAL Com ja hem dit, el llenguatge és una mostra de la necessitat de socialització que presenta l’ésser humà, encara que hi ha diferents teories que tracten aquest tema.
Segons Vygotsky, l’origen de la parla sorgeix a partir de la necessitat de socialitzar-nos, per la qual cosa s’afirma que l’ésser humà té la finalitat de comunicar-se i relacionar-se amb els altres fins que, amb el temps, va desenvolupant la capacitat de parlar amb ell mateix (Sidera, F., 2016).
Així doncs, podríem definir el llenguatge com el sistema de comunicació universal mentre que, a l’hora de parlar de llengües, faríem referència al conjunt de signes que serveix per comunicar, pensar, expressar sentiments, fer art i per identificar-nos com un col·lectiu (Cicres, J., 2016).
Tot i això, cal dir que l’ésser humà, a diferència de molts altres animals, es desenvolupa de manera progressiva. Aquest desenvolupament es veu condicionat per la biologia de la persona, les experiències personals i l’ambient, que inclou la família, la cultura, la geografia i la política del lloc, entre d’altres (Sidera, F., 2015). És per això, doncs, que el llenguatge i la capacitat d’expressar-se correctament es va desenvolupant de manera progressiva. De fet, no és fins els quatre anys que els nens demostren haver assolit els elements fonamentals de la seva llengua (Berko, J. & Bernstein, N., 2010). No obstant això, sovint els infants fan servir recursos per facilitar aquest aprenentatge.
Encara que aquests processos o recursos siguin molt útils pels infants a l’hora de consolidar alguns aspectes lingüístics i preparar-se per poder expressar-se de manera adequada, una inquietud vers aquest tema que podria sorgir és la confusió i el desconeixement en relació a la detecció de trastorns del llenguatge. Això és degut, doncs, a la falta d’informació sobre aquest tema, ja que el docent podria presentar dubtes en relació al desenvolupament habitual del llenguatge dels nens i la possibilitat de tenir un cas a l’aula de trastorn del llenguatge i no tenir els recursos necessaris per identificar-lo. Per aquest motiu, és necessari conèixer el desenvolupament habitual del llenguatge dels nens, de manera que ens pugui resultar més fàcil detectar alguna mena de problema.
DESENVOLUPAMENT LINGÜÍSTIC Com hem dit anteriorment, el llenguatge es va desenvolupant de manera progressiva, de manera que van tenint lloc aprenentatges en els diferents aspectes lingüístics: fonològic, morfològic, sintàctic, etc.
En primer lloc, cal dir que els infants primerament desenvolupen la comprensió lingüística i, seguidament, la parla. És per aquest motiu, doncs, que els nens comencen a assolir el llenguatge i a aprendre paraules i el seu significat a partir de la imitació o ecolàlia (Sidera, F., 2016).
A nivell fonològic, els infants poden tenir dificultats a l’hora de pronunciar diferents sons, especialment si sorgeixen a partir de la unió de dues consonants (Berko, J. & Bernstein, N., 2010).
Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura Núria Pons Socías 2n DT. UdG Per això, sovint porten a terme processos de simplificació -o processos fonològics-, tant de fonemes, com de síl·labes o paraules amb l’objectiu de facilitar la parla. Aquests es basen, principalment, en l’elisió, la inserció d’elements (o epèntesi) i el canvi de les seves propietats.
De manera que es facilita la pronúncia d’algunes paraules i els elements que les formen (Llach, S., 2016).
Tot i aquests processos que afavoreixen la introducció dels nens en el llenguatge, és molt important seguir treballant des del centre escolar perquè aquests aconsegueixin reconèixer i produir els fonemes de la seva pròpia llengua i a combinar-los en paraules i frases adequadament (Berko, J. & Bernstein, N., 2010).
A nivell morfològic, els nens també van assolint els procediments de manera progressiva. Així doncs, tot i que al nostre idioma disposem de només tres processos de formació de paraules (flexió, derivació i composició), hi ha algunes que són completament arbitràries, per la qual cosa tenen lloc les confusions per part dels infants. És per això, per tant, que a vegades tenen lloc equivocacions en relació als morfemes de gènere, nombre i temps verbal. No obstant això, aquests coneixements es van assolint de manera progressiva amb l’ajuda de la imitació i l’exemple de la parla adulta (Llach, S. 2016).
En quant el desenvolupament sintàctic, trobem que els nens van assolint la capacitat de construir frases de manera progressiva, de manera que aquests van passant per diferents fases de desenvolupament lingüístic.
Entre elles, trobem l’etapa holofràstica, que és aquella en la que l’infant es comunica únicament mitjançant una paraula que engloba el significat de tota una frase (com per exemple: ‘’aigua’’ per dir “tinc sed, vull aigua”). Una altra etapa és la telegràfica, en la qual el nen fa servir dos mots relacionats entre sí per comunicar-se. A continuació, també trobem l’etapa de productivitat parcial, que és l’anterior a l’assoliment total de la capacitat lingüística. Aquesta consisteix en la utilització i construcció d’oracions simples amb una intenció comunicativa (Llach, S., 2016).
ACTUACIÓ DOCENT PER AL DESENVOLUPAMENT LINGÜÍSTIC Tot i aquest desenvolupament lingüístic de l’individu, cal dir que és necessària la intervenció de l’escola com agent socialitzador que és per promoure que aquest aprenentatge s’assoleixi de manera adequada. No obstant això, és necessari afegir que la influència de la família i l’entorn del nen també intervenen en aquest procés.
Des de l’aula, doncs, podem promoure la consciència fonològica i portar a terme activitats que la treballin amb l’objectiu de facilitar la introducció de la lectoescriptura (Mejía, L. & Eslava, J., 2008), ja que és un gran recurs perquè els nens entenguin la relació entre so-grafia. A més a més, les activitats de consciència fonològica també són molt útils perquè els infants entenguin els diferents sons que pot tenir una mateixa paraula i poder, així, operar, detectar i manipular els sons, les síl·labes i altres elements lingüístics (Llach, S., 2016).
Alguns exemples d’activitats de consciència fonològica són la segmentació de fonemes, mitjançant el qual es demana a l’alumne que identifiqui i representi amb la grafia els sons d’una paraula; la recerca de fonemes iguals en paraules diferents, l’eliminació o inserció de fonemes, etc. (Llach, S., 2016) Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura Núria Pons Socías 2n DT. UdG A més d’aquest tipus d’activitats, també resulta molt eficaç la utilització de la llengua, per la qual cosa és necessari promoure l’expressió oral tot donant el suport dels elements discursius de l’adult. És a dir, el docent ha de fer preguntes per clarificar o confirmar o corregir alguna expressió del nen. Amb això, per tant, estaríem treballant la pragmàtica de la llengua, que és un altre aspecte que es desenvolupa a mesura que es posa en pràctica i es té la oportunitat d’imitar el llenguatge adult.
La poesia, per exemple, també és un gran recurs per a l’aprenentatge i consolidació de nou vocabulari, de manera que es treballaria també el lèxic i la semàntica, les quals fan referència a les paraules i el seu significat. Els embarbussaments, de fet, també podrien ser un repte pels nens mentre que, a l’hora, té uns beneficis lingüístics i educatius molt importants. Això és degut a la possibilitat de treballar la fonètica de determinades paraules que puguin resultar complicades o comportar problemes.
ELS TRASTORNS DEL LLENGUATGE Tot i aquests recursos per promoure el desenvolupament lingüístic, com a docents podem trobar-nos en la situació que un nen no parla, parla malament a una edat ja avançada o ha deixat de parlar de sobte. Aquest podria ser, doncs, únicament un trastorn del llenguatge o un signe d’un altre problema en el desenvolupament del nen.
És per aquest motiu, doncs, que es recomana buscar ajuda professional, el qual necessitarà la informació que pugui aportar el centre. Per poder fer aportacions significatives com a docent, hi ha qüestionaris com el Children’s Communication Checklist (CCC), tot i que es recomana ferne un personalitzat.
Per estar completament segurs de que l’alumne té alguna mena de trastorn del llenguatge, cal saber que hi ha un retràs en el desenvolupament lingüístic si aquest no fa servir paraules amb un objectiu comunicatiu als 16 mesos o si no construeix frases de dues paraules als dos anys.
Tot i això, també existeix la possibilitat que un nen presenti un lleu retràs en l’evolució del llenguatge en relació a la cronologia però tingui una bona comprensió d’aquest. En aquest cas, es tractaria d’un retràs maduratiu i, per tant, d’un retard simple del llenguatge.
Encara que puguem trobar-nos amb el cas d’un petit retard maduratiu, és important saber que els retards lingüístics també poden ser una senyal de que el nen pateix el trastorn d’espectre autista o un retard mental, tot i que també es presenten altres dèficits cognitius (Artigas, J., Rigau, E., & García, K., 2006).
És per tot això, doncs, que cal prendre consciència i informar-se sobre els diferents trastorns del llenguatge que podríem trobar-nos a l’aula per ser capaços, com a mestres, de detectar-los i poder prendre mesures i adequar la metodologia educativa a aquestes necessitats.
Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura Núria Pons Socías 2n DT. UdG REFERÈNCIES Artigas, J., Rigau, E., & García, K., (2006). Trastornos del lenguaje. Anales de Pediatria Continuada: 4, 140-144.
Recuperat de: http://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/24-lenguaje.pdf Berko, J. & Bernstein, N. (2010). Desarrollo del lenguaje. Madrid: Pearson Educación Castellví i Masjuan, P. (1997). Psicologia del desenvolupament. Barcelona: Proa Cicres, J. (2016). Llengües 1: El llenguatge i la llengua [Apunts Acadèmics]. UdGMoodle Llach, S. (2016). Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura: La forma del llenguatge. Els sons [Apunts Acadèmics]. UdGMoodle Llach, S. (2016). Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura: La consciència fonològica.
[Apunts Acadèmics]. UdGMoodle Llach, S. (2016). Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura: Morfologia [Apunts Acadèmics].
UdGMoodle Llach, S. (2016). Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura: Adquisicions de la sintaxi [Apunts Acadèmics]. UdGMoodle Llach, S. (2016). Aprenentatge de les llengües i lectoescriptura: Activitats de consciència fonològica [Apunts Acadèmics]. UdGMoodle Mejía, L. & Eslava, J. (2008). Conciencia fonológica y aprendizaje lector. Acta Neurológica Colombiana: 24, 55-63. Recuperat de: http://www.acnweb.org/acta/2008_24_S2_55.pdf Sidera, F (2016). Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat: Relacions entre llenguatge i pensament [Apunts Acadèmics]. UdGMoodle Sidera, F. (2015). Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat: Desenvolupament físic, cognoscitiu i lingüístic en la infància [Apunts Acadèmics]. UdGMoodle Sidera, F. (2016). Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat: Desenvolupament lingüístic i comunicatiu [Apunts Acadèmics]. UdGMoodle ...