7. Els tractats i el Dret Comunitari (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Profesor E.F.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 05/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura dret constitucional I, de primer de dret a la UAB amb el professor Enric Fossas, de l'any 2017

Vista previa del texto

Dret Constitucional I 1º Dret UAB TEMA 7: ELS TRACTATS I EL DRET COMUNITARI 7.1: EL TRACTAT INTERNACIONAL COM A NORMA INTERNACIONAL I LA SEVA EFICÀCIA INTERNA La internacionalització de la vida econòmica i política ha repercutit en les relacions entre els estats i l’ordenament jurídic de cada estat.
Són fonts del dret internacional, que regula la seva producció i relacions. De tal manera que en el dret internacional existeix un tractat internacional que regula els tractats internacionals: el conveni de Viena.
És un pacte, conveni o acord que en diem tractats o convencions entre dos o més estats, basats en el dret internacional. Un cop han estat signats per l’Estat espanyol i han estat publicats al BOE, es converteixen en dret intern de l’Estat espanyol. No són producció de cap òrgan de l’Estat, sinó que són fruit de l’acord entre l’Estat espanyol i un o més Estats.
La Constitució dedica articles als tractats internacionals dins del capítol 3. Regula essencialment la producció interna, com l’Estat espanyol l’elabora. Qui participa, el procediment que s’ha de seguir, etc. es regula pel dret internacional. Des del punt de vista del dret intern ens interessa entendre també els tractats internacionals.
La Constitució en els articles 93, 94, 95 i 96 regula els aspectes interns, les institucions de l’Estat que participen internament en l’elaboració i la conclusió des tractats internacionals. També regula els diversos tipus de tractats, que es diferenciaran pel diferent grau d’intervenció que tenen tres institucions: 1. El govern, que té el paper principal perquè li correspon la conclusió del tractat, el “treaty making power”, el poder de fer tractats, la iniciativa de concloure el tractat o de proposar-lo. Segons la Constitució és perquè se li atribueix la direcció de la política exterior i interior. Li correspon la preparació, la negociació amb altres Estats i la seva 1 Dret Constitucional I 1º Dret UAB conclusió, que no significa que hagi acabat, perquè hi ha de participar també el Parlament.
2. El Parlament, la participació del qual (de les dues cambres) varia en funció del tipus o la importància del tractat del que parlem.
3. El cap de l’Estat (Rei), que té una funció formal, un acte degut. Li correspon la manifestació formal de la voluntat de l’Estat cap als altres Estats. És una funció deguda, obligada.
Tipus de tractats A la Constitució hi apareixen tres tipus de tractats: - Article 93: Tractats mitjançant els quals l’Estat espanyol atribueix a una organització o institució supraestatal competències, funcions derivades de la pròpia Constitució.
L’Estat pot decidir mitjançant tractats internacionals que una part de les competències correspondrien a un organisme propi de l’Estat, es derivin a una institució internacional o supraestatal.
Aquest tipus de tractat exigeix intervenció de les Corts, perquè exigeix ser tramitat a les Corts amb procediment ordinari a través d’una llei orgànica.
- Article 94.1: Tractats que tracten de determinades matèries que poden ser de caràcter polític, militar, que afectin a la integritat territorial de l’Estat, etc. En aquest tipus de tractat s’exigeix també una autorització de les corts que s’ha de fer d’acord amb els procediments legislatius interns que s’han d’utilitzar per a què cada una de les dues cambres doni la seva autorització per la celebració del tractat.
- Article 94.2: Tractats que no formen part de l’article 93 i 94.1. Són tractats de menys importància i a intervenció de les Corts generals és molt menor perquè la Constitució preveu que només s’han d’informar.
Posició dels tractats a l’ordenament jurídic És una font del dret que no és producte de la voluntat exclusiva de l’Estat i els seus poders, sinó amb altres estats. L’aspecte intern és la regulació constitucional com a font del dret.
Els tractats des del punt de vista internacional obliguen d’acord amb el dret internacional, però des del punt de vista intern, l’eficàcia dels tractats ve regulada per la Constitució, diu quin lloc ocupen i en quin moment aquesta norma pren vigència. Un tractat no forma part de l’ordenament jurídic fins que no és publicat oficialment (article 95 de la Constitució) No és un dret extern, és un dret igual que les altres fonts del dret.
2 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Posició que ocupen dins la jerarquia normativa En relació a la Constitució els tractats tenen una posició subordinada, perquè la pròpia Constitució disposa que la celebració d’un tractat que contingui clàusules contràries a la mateixa, exigeix el previ control constitucional.
D’aquí se’n deriva que existeixi un procediment que reguli el control de la constitucionalitat dels tractats internacionals amb caràcter previ, abans de la seva ratificació. És un mecanisme preventiu, per evitar la signatura d’un tractat que després es comprovi que és anticonstitucional (article 95). D’aquest precepte en deduïm la posició jeràrquicament superior de la Constitució respecte els tractats.
En relació a les lleis, els tractats tenen una posició de primacia per la raó que la Constitució disposa que els tractats internacionals només es poden derogar o modificar en la forma prevista en els tractats o en les normes del dret internacional. Això vol dir que un tractat internacional no pot ser modificat ni derogat per una llei, perquè les lleis tenen una posició de subordinació.
Els tractats internacionals un cop formen part de l’ordenament espanyol no poden ser modificats per altres lleis ni derogats. Quan hi ha una contradicció entre tractat i llei, si la llei contradigués les disposicions del tractat, seria una llei inaplicable.
- Força activa: capacitat que té una norma per derogar o modificar una altra norma.
- Força passiva: una norma és resistent de cara a una altra norma, és a dir, capacitat de poder o no poder ser modificada per una altra norma.
7.2: EL CONTROL DE LA CONSTITUCIONALITAT DELS TRACTATS Control previ L’article 95 de la Constitució estableix que el Govern o qualsevol de les dues cambres pot requerir al tribunal constitucional perquè declari si existeix o no contradicció entre la Constitució i el tractat.
La pròpia Constitució, a l’article 95 va preveure un mecanisme, que no és un recurs ni una qüestió d’inconstitucionalitat, ni un recurs previ, sinó que és un mecanisme de control dels tractats previ i preventiu, per evitar que l’Estat espanyol signi un tractat que després no podria aplicar.
3 Dret Constitucional I 1º Dret UAB L’incompliment del tractat genera responsabilitats. Per evitar incórrer en responsabilitats es va preveure que es pugui comprovar si té disposicions contràries a la Constitució abans de signarla, perquè si fos així, l’Estat podria no signar-lo o modificar la Constitució.
Aquest procediment és un procediment especial, se li diu un requeriment. El poden presentar al Tribunal Constitucional el govern, el congrés o el senat perquè aquest es pronunciï sobre la constitucionalitat o no del tractat que s’ha de signar. El que emet el tribunal no és una sentència, és una declaració, tot i que té efectes vinculants, no és una opinió consultiva.
Només ha estat utilitzat dues vegades: - DTC 1/1992 pel tractat de Maastricht, que deia que els ciutadans europeus tindrien sufragi actiu i passiu en les eleccions locals.
- DTC 1/2004 per un tractat que mai va entrar en vigor, pel qual s’establia una Constitució per Europa que dos països no van ratificar, per tant, no va entrar en vigor.
Control a posteriori Els tractats un cop s’han celebrat, ratificat i publicat formen part de l’ordenament jurídic i també poden ser objecte del recurs o la qüestió d’inconstitucionalitat.
7.3: EL DRET EUROPEU I EL DRET INTERN En base a l’article 93 de la Constitució es va aprovar la Llei Orgànica LO 10/1985 que va aprovar l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea (entra en vigor el 1986) La Unió Europea és un OPNI, un “Objecte Polític No Identificat”. És una organització internacional suggerent, no és un Estat, ni un Estat d’Estats, ni un Estat federal. Disposa d’un interès jurídic propi, d’un sistema jurídic de normes.
Aquest ordenament jurídic està integrat per dos tipus de fonts del dret: - Dret originari: Format per tractats constitutius de la Unió Europea, que s’han anat modificant posteriorment a partir de més tractats: - o Maastricht 1992 o Amsterdam 1997 o Niça 2001 o Lisboa 2007 Dret derivat: És el dret produït per les institucions de la Unió Europea: reglaments, directives, recomanacions i dictàmens. Aquest dret s’ha de relacionar amb l’ordenament jurídic espanyol.
4 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Relacions entre l’ordenament jurídic espanyol i l’ordenament jurídic de la Unió Europea Les relacions entre l’ordenament espanyol i l’ordenament comunitari o europeu es regeixen per dos principis, que són principis del dret europeu, fixats per la jurisprudència de la Unió Europea.
- Principi d’eficàcia directa: Aquest principi vol dir que les normes produïdes per les institucions de la Unió Europea són directament aplicables, i han de ser aplicades pels jutges. La Unió Europea no té tribunals propis, els aplicadors són els jutges de cada Estat, que han d’aplicar el dret europeu directament, no és necessari cap pacte, són una font immediata.
- Principi de primacia del dret europeu: Aquest principi vol dir que en cas de conflicte, en cas de contradicció entre una norma del dret europeu i una norma del dret estatal, es produeix un desplaçament del dret estatal a favor del dret europeu, que sempre s’aplica de forma preferent.
Els jutges espanyols o de cada Estat de la Unió Europea poden plantejar en cas de dilema i si es donen determinats requisits una qüestió perjudicial, que és un procediment similar a la qüestió inconstitucional.
5 ...

Comprar Previsualizar