Història i Epistemologia X 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia i Epistemologia
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 10. EL COGNITIVISME I L’HUMANISME 10.1 COGNITIVISME 10.1.1 DEFINICIÓ I ORÍGENS Ciència que pretén ser objectiva, tot i a estudiar al que hi ha als successos interns, i el que passa entre estímul i resposta. Ciència objectiva de la ment considerada com a un sistema de coneixement COGNICIÓ: facultat de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit (experiència) i característiques subjectives que permeten valorar la informació.
 Ciència objectiva  es basa en experimentació empírica amb dades objectives. Temps de reacció, número d’encert. Com pensem, quan triguem, etc.
 De la ment  interès en els processos mentals, aquella part de l’individu que és capaç de pensar, organitzar la informació. Aquest procés mental superior és el que donarà lloc a una conducta determinada.
 Considerada com a un sist. de coneixement  perquè tot allò que passa entre E i R són processos on s’utilitza i es transforma la informació continguda en símbols o representacions mentals.
Camps i objectes d’estudi (en contra del conductisme): atenció, raonament de solució d problemes, emoció, memòria, aprenentatge, llenguatge, categorització formació de conceptes, motivació, representacions mentals i percepció reconeixement visual.
La PSICOLOGIA COGNITIVA: estava interessada pels processos bàsics (llenguatge, pensament, memòria...) però actualment domina també la psicologia evolutiva, social, neuropsicologia, psicologia animal i clínica.
Igual que el conductisme, hi ha una part teòrica i una pràctica.
Va néixer des de la part acadèmica i com a resolució de problemes aplicats (cap. cognitives dels soldats p.ex.
a la 2a Guerra Mundial) També per les preguntes sorgides en altres camps com la Intel·ligència Artificial o la Lingüística (avenços matemàtics, físics, etc. tota la tecnologia que va aparèixer, ajuda a entendre millor la psicologia cognitiva.
≠Conductisme. Començà a sorgir perquè el conductisme va començar a decaure. Trobem dificultat per explicar la conducta d’una manera objectiva tenint en compte només estímuls, respostes i reforços. Per tant, els objectius de predicció i control de la conducta es trobaven incomplets pels principis conductuals ortodoxes  aparició cognitivstes.
Això juntament amb altres descobriments, ajuden a crear la teoria cognitiva.
10.1.2 L’EVOLUCIÓ ANYS 40-50: 1rs desenvolupaments teòrics i experimentals:  Anglaterra: la 2a Guerra Mundial demandava uns coneixements aplicada als processos mentals superiors sobretot d’atenció i processament d’informació (pilotatge d’avions, vigilància, desxifrar...) necessitat de conèixer les capacitats humanes.
 EUA: congrés considerat com a moment fundacional de la psicologia cognitiva. Es criticà el conductisme i es començaren a donar visions molt semblant a la del cognitivisme (cap. cognitives, proc. sup.)  Dels 60 fins ara -> ràpid creixement.
BARTLETT (memòria)  demostrà que la memòria estava més influenciada pels temes o esquemes cognitius, personals i individuals, que per les lleis d’associació. parla també de la recopilació, emmagatzematge (es fan una sèrie d’operacions per recordar...) es té una determinada personalitat, gustos, emocions.. tot això també influeix alhora de recordar-ho, no només es recorda més quan succeeixen juntes.
Concepció anterior: associacionisme: recordem allò que passa més seguidament. // PIAGET va influir en el sorgiment del cognitivisme. Les interaccions d’un nen amb el seu entorn es tornen més fortes i complexes i s’adapten a mesura que la seva estructura cerebral i cognitiva s’articulava més a través de la maduració i l’experiència. No tot és ambiental, en dif. etapes (det. genètica) s’està preparat per adquirir un o altre tipus d’aprenentatge.
- Nen: esquema sensorial-motors  permeten una interacció més rudimentària amb l’entorn.
- Adult: esquemes cognitius més complexes (ocasionats per l’experiència i la maduresa del SNC  interaccions més complexes (intel·ligents) amb l’entorn.
GESTALT. Ja parlaren d’aquesta part entre estímul i resposta.
TOLMAN. Acceptava que entre E i R hi havia un comportament cognitiu MASLOW.(humanisme). Va fer una teoria sobre la motivació humana.
PSICOANÀLISI. Encara estava vigent, influeix perquè tot i que ho veu des d’una altre visió i teories dif. té en compte a l’individu.
NORBERT WIENER. L’estudi de la cibernètica: estudi de l’estructura i de la funció dels sistemes informàtics, que són capaç de canviar per a adaptar-se al medi.
SHANNON I WEAVER. Qualsevol sistemes té un sistema pel qual passa la informació i es compren, processa, etc. i es respon i s’actua.
SÍMILS: NEWELL I SIMON. Programa d’ordinador que simulava el raonament humà en la demostració de teoremes.
NOAM CHOMSKI. llenguatge com a sistema heretat vs. Skinner: conducta totalment apresa.
MILLER. El límits de la nostra capacitat per a processar informació.
BRUNER. Emfatització de l’activitat mental per a formular conceptes. Vs conductisme.
ANYS 60-70  Consolidació psicologia cognitiva MILLER I BRUNER. Fundació del 1r Centre d’Estudis Cognitius i es promou la investigació de proc. Cognitius.
NEISSER. 1r llibre on es defineix què és la cognició...
1es revistes.
10.1.3 ELS MODEL COGNITIVISTES Metàfora de l’ordinador Comparació dels ordinadors i tecnologia amb la ment humana. Metàfora de l’ordinador. Tant la ment humana com els programes informàtics reben un input (entrada d’informació), processen aquest input ([allò que interessa al cognitivisme]emmagatzematge, codificació, processament, capacitat d’agafar la informació, com es recupera, decisions preses...), tenen una memòria i produeixen un output (sortida de dades).
Influencia de la cibernètica.
Ser capaç d’adaptar-se a l’entorn i obtenir-se una retroalimentació. Tota aquella energia capaç d’adaptar-se al medi per un propòsit: creació de mecanismes artificials capaços de regular la pròpia conducta.
.capacitat de retroalimentació (obtenir inf. de l’ambient i pròpies accions desviant així el curs d’acció si és necessari per a assolir objectius).
Conductes propositives tant en persones com en màquines.
CIBERNÈTICA + TEORIA DE LA INFORMACIÓ + AVENÇOS TECNOLÒGICS  INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (desafia la ment humana, equiparació d’una màquina amb un humà). investigació dels límits dels poders mentals dels humans que es poden capturar mitjançant màquines.
TEST DE TOURING (les màquines pensen) JOC DE LA IMITACIÓ.
- Un interrogador fa preguntes a un/a persona/ordinador - Les preguntes i respostes estaven mecanografiades - A la persona se li demanava sinceritat i que intentés convèncer a l’interrogador que era la veritable persona.
- L’ordinador programat per respondre com un humà.
Si després d’una sèrie de test l’interrogador és incapaç d’identificar sempre a l’humà : ordinador pensa.
  Intel·ligència artificial forta. L’ordinador programat d’una manera adequada és exactament igual que una ment humana. amb cap. d’atendre, de tenir estats psicològics superior...
Intel·ligència artificial dèbil. L’ordinador simula atributs mentals humans.
JOHN SEARLE Opositor de la visió de la Int. Art. Forta : diu que el pensament és la manipulació dels símbols d’acord a regles i degut a que els programes informàtics manipulen símbols d’acord amb les regles : ordinadors pensen.
Segons ell la ment és al cervell com el programa és al hardware Conclusions: - Els ordinadors només manipulen símbols formals segons regles del programa.
- Només manipular no garanteix la cognició, percepció, enteniment...
- Utilitzar només el programa informàtic no és suficient.
- Els programes posseeixen la sintaxis però no la semàntica.
- Els pensaments, percepcions i coneixements humans posseeixen un contingut mental i es poder referir a objectes, contingut mental, successos del món (tenen significat).
  Interpretació forta: ment considerada funcionalment idèntica a un programa d’ordinador.
Interpretació dèbil: no s’assumeix literalment l’analogia, sinó que té components comuns que s’adopten com a inspiració Crítiques - Problema de la generalització: és útil per a comprensió llenguatge, reconeixement visual de patrons...
- Paradoxa computacional: sembla ser que els humans no som tan lògics...el contingut afecta al nostre ús de regles.
- L’ordinador utilitza símbols ben definits, estables i discrets / la persona pot utilitzar símbols inexistents.
- Oblida context històric, social i motivacions intrínseques.
Dif. en el sentit que el cognitivisme es centre entre E i R què passa i l’estudi de processos superiors (llenguatge, memòria, atenció) pel que s’inspira en els programes informàtics. Part educativa i educació.
10.2 LA PSICOLOGIA HUMANISTA PRINCIPIS: 1. Estan en contra de la investigació amb animals. Per tant allò que feien els cognitivistes d’extrapolar resultats amb animals en humans, es contrari a l’humanisme, allò que s’ha ‘estudi és la persona humana de forma completa.
2. Interès de la realitat subjectiva de la persona en la seva globalitat (tota la part emocional de la persona) i no metodologia rigorosa (allunyament conductisme i cognitivisme).
3. Estudiar als individus en concret, és més informatiu que estudiar què és el que tenen en comú grups d’humans.
4. S’hauria de realitzar un esforç major per descobrir les coses que fan que l’experiència humana s’ampliï i s’enriqueixi. Interès que allò humà pugui desenvolupar tot el seu potencial, positivista.
5. Si es fa investigació, s’ha de centrar en solucionar problemes humans i reals.
6. L’objectiu ha de mostrar una descripció del significat de ser ésser humà, inclou emocions, motivacions, cerca d’objectius vitals, etc. el significat de la vida.
7. Considera l’home com un tot indivisible, qualsevol intent de reduir-lo a hàbits, estructures, connexions E-R està distorsionant la naturalesa humana.
8. Està en contra del mètode científic tradicional. Els humans són molt més que objectes físic si per tant, els mètodes utilitzats per les ciències físiques són serviran per a estudiar tot el potencial que té la intel·ligència humana.
10.2.1 MASLOW I LA MOTIVICAICÓ MASLOW considerat el responsable de fer la Psicologia humanista una branca formal de la Psicologia.
JERARQUIA DE NECESSITATS: - Les necessitat humanes s’organitzen en una jerarquia: com més a sota més bàsiques i més semblant a les de la resta dels animals.
- Com més a dalt de la jerarquia més distinció dels humans respecte els animals.
- A mida que es satisfà una necessitat, es pot abordar la necessitat immediatament superior.
 AUTOREALITZACIÓ. Realització del potencial de l’individu, tenir completes totes les necessitats de la jerarquia.
A mida que es puja en la jerarquia, les necessitats es fan més fràgils: - Seguretat i fisiològiques. Més càrrega evolutiva.
- Amor, estima autorealització: més “noves” i clarament humanes, pel que no tenen tanta solidesa, fàcil interferir en la satisfacció d’aquestes.
- Sobre l’autorealització: és dèbil, delicada i subtil. Vencible per l’hàbit, pressió cultural i actituds errònies.
Moralitat, creativitat, espontaneïtat, falta de prejudicis, resolució problemes...
Característiques de les persones autorealitzades.
1. Percepció exacta de la realitat i completament.
2. Demostració d’una gran acceptació d’ells mateixos i altres.
3. Es manifestaven espontàniament i de forma natural.
4. Necessitat de privacitat.
5. Tendien a ser independents del seu entorn i cultura.
6. Preocupació per tots els homes i no només pels amics, parents i coneguts.
7. Tenen pocs amics.
8. Sentit ètic molt fort però no acceptaven l’ètica convencional.
Tenen defectes 9. Bon sentit de l’humor, gens hostil.
10. Creativitat.
Persona que no està en el nivell d’autorealització  persona deficientment motivada  les seves percepcions són necessitats directes.
Persona en nivell d’autorealització  ser-motivat  oberts a una àmplia gama d’experiències.
    Reconeixement: autorreconeixement, confiança, respecte, èxit....
Afiliació: amistat, afecte, intimitat sexual...
Seguridad: física, de treball, de recursos, moral, familiar, salut...
Fisiologia: respiració, alimentació, descans, sexe, homeòstasis...
10.2.2 ROGERS I LA TERÀPIA NO DIRECTIVA La teràpia no directiva de CARL ROGERS es tracta d’una Psicologia centrada en la persona. D’acord amb Maslow sobre l’impuls d’autorealització.
La persona ha d’utilitzar aquesta tendència de realització per viure una vida plena i assolir el seu potencial complet.
Procés de valor organísmic  persona motivada pels seus sentiments vertaders i viu una vida autèntica  vida motivada més pels sentiments interns que no per les costums, creences, tradicions, valors, etc.
La majoria de persones no viuen d’acord amb els seus sentiments més profunds: - Necessitat d’una atenció positiva en la infància - Normalment els pares donen atenció positiva només quan actuen o pensen d’una determinada manera  Condicions de valia.
- Solució: Prestar una atenció positiva incondicional: S’estima i es respecta a la gent pel que realment són  Només així serà una persona que funciona plenament.
- Persona incongruent: La persona no és sincera amb els seus sentiments  causa dels trastorns mentals CREENCES DE LA PSICOLGIA HUMANISTA: 1. Els homes posseeixen lliure albir i, per tant, són responsables dels seus actes.
2. El mètode més apropiat per estudiar als homes és l’estudi de l’experiència subjectiva.
3. Per poder comprendre als homes se’ls ha d’estudiar com un tot.
4. Els homes són éssers únics y per això, tot lo après d’altres animals és irrellevant per comprendre’ls.
5. Cada ésser humà és únic i per tant, qualsevol cosa apresa és irrellevant per comprendre a la resta.
6. En lloc de buscar el plaer i evitar el dolor (hedonisme), els homes busquen el sentit a la vida.
7. Viure una vida autèntica és millor que viure una vida no autèntica.
8. Com que posseeixen atributs únics com el lliure albir, als homes no se’ls pot estudiar utilitzant la metodologia tradicional científica. Potser se’ls pot estudiar objectivament, però per fer-ho cal crear una nova i única ciència humana.
CRÍTIQUES 1. La P. Humanista equipara el conductisme amb Watson i Skinner, i oblida que d’altres conductistes sí que emfatitzaven els components mentals (ex.Tolman).
2. Insisteix en que la Psicologia científica no es preocupa dels atributs humans superiors. El problema és que potser encara no estem preparats per estudiar aquests atributs.
3. Visió de l’home molt favorable. Il·lusió que no es basa en els fets acumulats per una psic.+ objectiva.
4. Critiquen el conductisme, el psicoanàlisi i la psicologia científica en general, però les tres han fet una important contribució per la millora de la condició humana.
5. Si rebutgen la metodologia tradicional científica, què hem de fer servir? Tornada al passat 6. Al rebutjar la investigació animal estan donant l’esquena a una informació molt valuosa.
7. Molts dels conceptes que utilitzen són tan vagues que no tenen una clara definició.
CONTRIBUCIONS 1. Les crítiques cap al conductisme, psicoanàlisi i la psicologia científica anaven enfocades a la idea que aquestes expliquen només una part de la història i que hi ha aspectes importants que no poden ser explicats des d’aquestes visions.
2. Expansió del camp de la psicologia: Estudiar la persona en la seva totalitat: “No només estem preocupats per com aprenen, pensen i maduren les persones, biològica i intel·lectualment, sinó també per com formulen plans per aconseguir objectius futurs i en per què riuen, ploren i creen un sentit en les seves vides.” ...