TEMA 2 - Tractament Oncologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria Clínica de l'Adult II
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II TEMA 2 – TRACTAMENT ONCOLOGIA Actualment hi ha moltíssims tractaments per realitzar. Antigament tan sols es realitzava cirurgia, més endavant es van fer més tractaments però tan sols se’n realitzava una. Actualment es realitza combinació de tractaments.
- Cirurgia Quimioteràpia Radioteràpia Bioteràpia (hormonoteràpia, immunoteràpia) Tractament de suport Tractament psicosocial Transplantament CIRURGIA ONCOLÒGICA Abans s’utilitzava molt, i tan sols s’utilitzava la cirurgia, però hi havia un risc per la persona i poden quedar amb seqüeles.
 PROFILÀCTICA: en persones que tenen risc, que es creu que es podria malinitzar, s’extreu aquella part.
 DIAGNÒSTICA (biòpsia): cada vegada s’utilitza menys ja que es realitzen proves d’imatge.
 TERAPÈUTICA  Curativa: per curar (ressecar i extreure). N’hi ha que no son ressecable si per això es fa radioteràpia abans per disminuir la mida del tumor. Abans es treia tot, ara es pot fer cirurgia més conservadora. La radical és la que extreu molt més que el tumor primari per por de metàstasi.
 Pal·liativa: es realitza en tumors no ressecables i es fa per millorar la vivència i el dolor.
 DE SUPORT: per posar implants o quelcom que s’utilitza pel tractament, com posar un Port-a-cath.
 REAPRADORA: per extreure el càncer.
 D’URGÈNCIA: per persones amb processos oncològiques que produeixen un símptoma que requereix intervenció immediata. Caldrà tenir en compte la immunodeficiència.
QUIMIOTERÀPIA És el tractament que es realitza amb medicaments citostàtics (produeixen la destrucció cel·lular o lisis cel·lular). És el tractament base de les politeràpies (combinant quimioteràpia i cirurgia).
No obstant, aquesta tècnica és molt poc selectiva, per tant, fa una lisis cel·lular tant de les cèl·lules tumoral com de les cèl·lules que estan en creixement.
No tothom es pot tractar de quimioteràpia, cal valorar els aspectes personals i del tumor, sobretot persones que tenen IR. Aquest tractament té una alta toxicitat, per això cal limitar la dosis, no obstant, els citostàtics s’han de donar a màximes dosis tolerades ja que a dosis baixes no fan efecte. Així doncs, els citostàtics tenen un marge terapèutic estret però cal administrarlo a dosis altes.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II Així doncs, es calcula la toxicitat limitant de dosis a partir de l’experiència dels tipus de tumors i altres característiques, calculant aquella dosis per la qual comença a ser una toxicitat massa elevada. Un cop trobat aquest nivell en el qual la toxicitat és màxima i no es pot tolerar, s’instaura que la dosis que s’ha d’administrar, la màxima dosis tolerada és la que està just per sota.
La monoquimioteràpia era aquella teràpia que es tractava amb un sol citostàtic, però actualment es tracte amb poliquimioteràpia, que és la combinació de diversos citostàtics realitzant combinacions en base a l’experiència. Tot aquests citostàtics administrats han de ser a màxima dosi tolerada.
La quimioteràpia es pot utilitzar per curar, impedir que el càncer s’escampi i pal·liar els símptomes.
Una característica dels citostàtics és la cinètica del primer ordre, que es tracta que els citostàtics eliminen una fracció de cèl·lules tumorals, és a dir, cada tractament destrueix un percentatge fix de cèl·lules tumorals, essent així una destrucció cel·lular fraccionada. Per tant, encara que el nombre sigui petit (3 cèl·lules per exemple, per ser exagerats) no les eliminarà totes, tan sols una petita fracció. Això fa que el tractament hagi de ser també fraccionat.
Aquests cicles fraccionats no es poden fer tots de cop, per això cal un temps de 3 setmanes de recuperació perquè es tornin a regenerar les cèl·lules sanguínies, per poder recuperar immunitat i poder tornar afrontar el següent cicle.
A part, també es diu que els primers cicles són més efectius ja que al eliminar fraccionadament eliminen molt més volum que al final. Els citostàtics eliminen les cèl·lules que s’estan dividint, que estan fent reproducció, però les cèl·lules que s’estan dividnt però estan en la fase G0 (descans) no són susceptibles. Per molt que s’acabi tot un cicle el risc de recidiva segueix latent, per tant, al cap d’un temps poden tornar a començar el cicle.
Els tipus de quimioteràpia són: - ADJUVANT: com a adjuvant d’un altre tractament principal - NEOADJUVANT: la quimioteràpia és un tractament previ al tractament principal, no un adjuvant, sinó que es fa prèviament al tractament principal, per exemple, a la cirurgia.
Aquest té un petit risc, que si la persona no respon a la QTP, fins que no te’n adones és temps de creixement tumoral.
- INDUCCIÓ: tan sols es fa quimioteràpia. Per poder saber la resposta que ha tingut es fa a través de 4 conceptes:     Resposta completa  curació, el tumor ha desaparegut al 100% i no ha aparegut cap teixit nou susceptible a ser maligne.
Remissió parcial  el tumor s’ha reduït però no al 100%, potser tan sols un 50% o més. No ha aparegut cap teixit nou susceptible a ser maligne.
Estabilització  el tumor no ha variat, ni ha crescut ni s’ha reduït. No ha aparegut cap teixit nou susceptible a ser maligne.
Progressió  el tumor ha crescut un 25% o més i/o ha crescut un teixit nou susceptible a ser maligne.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II - QUIMIOTERÀPIA ALTERNANT: cada tractament citostàtic es fa amb combinacions d’acord amb el teixit que hi ha en el moment concret. Quan un mateix teixit té més d’un teixit diferent, potser calen 2 tractaments. Així doncs, és possible que un cicle es faci amb una combinació de citostàtics i l’altra cicle amb una combinació de citostàtics diferent, fent que cada cicle sigui un tipus de quimioteràpia diferent.
- ÚS ESPECIAL DE QTP REGIONAL: s’administra de forma local utilitzant parts especials de l’organisme. Això pot permetre augmentar la dosi d’alguns citostàtics, com al introduirlo en artèria hepàtica. Aquests espais poden ser:    - Intraarterial Intratecal: és la via més utilitzada ja que hi ha molts citostàtics que no poden arribar a atacar al tumor cerebral, però si s’administra per lumbar entra a líquid raquidi i hi pot arribar.
Intraperitoneal QTP-RADIOTERÀPIA CONCOMITANT: tant la QTP com la RTP són principals per eradicar el tumor.
Hi ha possibilitats de que existeixin cèl·lules residuals no actives (no detectable amb estudis morfològics) i que puguin realitzar una recidiva (s’ha curat del càncer i torna a patir-lo). Això és diferents d’una recaiguda, quan la persona està en el procés agut, està responent al tractament i empitjora.
Alguns fàrmacs quimioteràpics són: EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II Existeixen 4 grans famílies, més 1 família que hi ha fàrmacs molt diversos.
- AGENTS ALQUILANTS  NITROSUREES o Carmustina: té la capacitat de travessar la barrera hematoencefàlica, per tant, arriba al tumor cerebral.
 COMPLEX DE COORDINACIÓ DEL PLATÍ: com el cisplatí s’utilitzen molt, però té efectes secundaris de nàusees i vòmits (primers 4 o 5 dies) que són tractats amb antiemètics o ansiolítics, toxicitat renal (per això necessita altes dosis d’hidratació ja que al eliminar-se crea molta toxicitat), ototoxicitat i alopècia. Depenent de la dosis és irritant o vesicant.
Els fàrmacs irritants són aquells que provoquen inflamació del vas i, per tant, fan flebitis. Els fàrmacs vesicants són aquells que són capaços de perforar podent arribar a ulcerar i necrosar l’os. Per això s’ha d’estar molt segur que la via és segura.
Els vesicants són cisplatí, vincristina i doxorrubicina.
 - - ANTIMETABÒLITS Ataquen als metabòlits, és a dir, substàncies i proteïnes necessaris per la síntesi d’ADN i RNA de la síntesis tumoral.
 5-fluoracil: produeix molta diarrea. És molt fotosensible i per tant cal vigilar moltíssim. És un fàrmac irritant.
 Metotrexato: també s’utilitza per tractar la malaltia de Krhon. És un fàrmac irritant.
ANTIBIÒTICS ANTINEOPLÀSICS Hi ha una sèrie d’antibiòtics que s’utilitzen pel tractament del càncer.
 - Ifosfamida i Ciflofosfamida: són els únics que produeixen una cistitis hemorràgica, per tant cal controlar la orina. Si això passa, cal posar l’antídot que és el mesna.
Doxorrubicina: és un fàrmac vesicant i és dels que més, 3/10 persones tractades amb aquest fàrmac cal una intervenció plàstica. Però la seva característica més important és que té una toxicitat cardíaca, per tant, abans d’administrar i durant caldrà realitzar un EKG, si fa falta monitoritzar. Tenyeix de color vermells.
ORIGEN NATURAL    Alcaloides de la Vinca . els fàrmacs comencen en Vin, i el més conegut és la Vincristina que és vesicant. Produeix neuropaties Derivats de Camptoteca Taxol/Texants i derivat  el fàrmac és el taxol i docetaxel.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II Tots els fàrmacs actuen realitzant lisis tumoral (no cal saber mecanisme d’acció) ja sigui per impediment de creixement de vasos sanguinis, detenció de divisió cel·lular, produint la mort cel·lular o impedint la divisió cel·lular al alterar les estructures de les cèl·lules. Molts dels citostàtics tenen efectes secundaris reversibles, per tant, temporals.
Podem diferenciar els fàrmacs en: - CICLOESPECÍFICS: actuen en els cicles de divisió cel·lular i, per tant, en aquelles que estan en el cicle G0 no hi actuen.
  - FASE ESPECÍFICS: actuen en una fase concreta del cicle (fase S o fase M, etc.) FASE INESPECÍFICS: actuen en vàries fases del cicle NO CICLOESPECÍFICS: actuant tant a les cèl·lules que s’estan dividint com en els que no s’estan dividint (fase G0) Els consells d’administració de QTP són importants ja que els citostàtics presenten molt efectes per la persona a qui se li administra i, també, a la persona que ho administra (no pot treballarhi una dona embarassada). Els citostàtics poden ser teratògens.
- - - La preparació es fa a farmàcia i qui ho prepara ha d’estar completament protegida Els guants a utilitzar són de Nitril. Si no n’hi ha cal doble guant de làtex.
No es recomana mastegar xiclet ni menjar durant la preparació.
No portar les ungles pintades.
Utilitzar la connexió wer-lock que és una connexió en rosca.
Durant l’administració no cal anar completament protegit, tan sols si la via és complicada i pot haver-hi esquitx. Sí cal utilitzar guants.
Tot l’equip va al contenidor per elements perillosos.
La orina es tira al mateix vàter de l’habitació, però cal tirar-hi abundant aigua perquè s’elimini (els citostàtics s’eliminen per l’orina).
Revisar història clínica: tolerància, reaccions adverses, fàrmacs administrats...
Identificar dèficits d’informació del malalt i la família: explicar a la família i a la persona què se li farà i què ha de tenir en compte.
Revisar la pauta d’administració (nom, dosi, horari i dies de durada), la hidratació i medicació associada. Tot s’ha d’administrar amb bomba de perfusió contínua per molts motius, però també perquè avisa quan el medicament no passa.
Planificar els controls necessaris: constants, balanç hídric, control de la via d’administració.
Les vies d’administració de quimioteràpia són:  VIA ORAL És la més còmode, senzilla i ràpida, no obstant hi ha pocs agents en presentació oral (com per càncer de colon). Sempre s’ha de valorar que la persona pugui ingerir bé el medicament perquè tenen presentació que no es pot xafar ni partir. Els factors que s’han de tenir en compte són:  Integritat de la mucosa oral, gàstrica i de l’intestí EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI   UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II Presència de nàusees, vòmits o disfàgia Nivell de consciència del malalt  VIA INTRAMUSCULAR (com Metotrexato) La majoria d’antineplàsics són irritants o vesicants, per això no es poden administrar per aquesta via. Els pacients amb malaltia hematològiques tenen alterats els factors de coagulació, per això cal pressionar.
Es recomana que la punció sigui en Z. Al punxar t’emportes una mica de pell en tensió, punxes al múscul i al treure l’agulla deixes de tensar la pell, pel que al forat del teixit cutani no quedarà just a sobre la zona del múscul on s’ha puncionat.
 VIA REGIONAL La via estrella és la via intratecal. És la via complementària a la via intravenosa. S’utilitza per fàrmacs que per via sistèmica no passen al SNC. El reservori Ommaya és un dispositiu que té accés a líquid encefaloraquidi assegurant que arribi el medicament al ventricle.
Aquest reservori permet que no s’hagi de fer cada vegada una punció lumbar. Les cures post-administració per via tecal en punció lumbar són:   2h en repòs al llit, amb poca claror Bona hidratació per prevenir la cefalea Altres vies són intrarterial, intraperitoneal, intrapleural, intrapericàrdica, intracavitària.
 VIA INTRAVENOSA  PERIFÈRICA: si és una via perifèrica, que encara no porta un Port-a-cath, es recomana que es posi a la zona de l’avantbraç ja que si hi ha una extravasació hi ha més os. Cal seguir els protocols del centrar: o Comprovar la inserció correcte, aspirant i veure si refleuxi o Hi ha tres formes d’administració: bolus, perfusió intermitent i perfusió contínua.
 VIES CENTRALS: pot ser un reservori subcutani (o Port-a-cath) que es punxa amb agulla Hubber o Griper, es posa a la part dreta. No és útil per persones que tenen leucèmia.
Pot ser també un catèter tipus Hickman que sí que està indicat en persones amb leucèmia. Aquest catèter es pot portar durant 6-12 mesos. No obstant, és extern i cal educació de les cures pertinents. Té vàries llums i, si en té 3, la que s’utilitza per transfusions sanguínies és la mitja. També és útil pel traspàs de medul·la òssia (el port-a-cath no).
Aquests dispositius necessiten una heparinització cada 4-6 setmanes (el Reservori subcutani) i cada 8-15 dies (Hickman).
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI  UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II VIA CENTRAL D’INSERCIÓ PERIFÈRICA: es tracta del catèter PICC. Un benefici és que disminueix el risc d’infecció de la zona ja que està en un punt perifèric. Normalment es fa en vena basílica ja que el vena cefàlica hi ha una curva en escàpula. Pot estar en una persona entre 6 – 9 mesos, però també cal educació. No serveix pel traspàs de medul·la òssia.
L’extravasació (passa líquid que ha d’anar a vascular a perivascular) és un problema molt freqüent i cal vigilar que depenent del citostàtic pot ser greu i poden caldre diferents IQ per solucionar-ho. Cal vigilar molt la via per assegurar que no es fa extravasació.
Els fàrmacs irritants inflamen el vas (flebitis) i cal canviar de via, però hi ha fàrmacs vesicants que al extravasar-se provoca necrosi i ulceració. Dels citostàtics n’hi ha molt que són vesicants (sobretot Cisplatí, Vincristina i el seu grup, i la Doxorrubicina). Els símptomes que trobarem davant una persona que ha fet una extravasació: - Dolor (no sempre): és el primer símptoma.
Cremor (també pot haver-hi fredor) Inflamació Eritema / Pal·lidesa El protocol dicta que les actuacions seran: EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II 1) Parar la perfusió del fàrmac 2) NO retirar la via ja que en alguns casos s’haurà d’aspirar o perfondre altres. Sempre que es pugui, sense forçar, s’aspirarà (per recuperar líquid) entre 5-10ml. Si està en teixit subcutani, no s’ha d’extreure res.
3) Si procedeix, instil·lar SF per la via 4) Si procedeix, administrar l’antídot 5) Marcar els bordes de la zona de sospita amb permanent.
6) Retirar catèter 7) Mesures generals:  No embenar ni pressió  Netejar la zona amb suavitat  Extremitat elevada  Valoració especialitzada 8) Mesures en fàrmacs específics  DOXORRUBICINA: s’aplicarà una pomada que és l’antídot (DMSO). La seva actuació és alterar la composició química del citostàtic perquè es pugui absorbir més ràpid i ser menys perjudicial possible. Aquest antídot, és una pomada que s’ha d’aplicar amb un gruix de 1’5cm i deixar assecar a l’aire i aplicar amb un marge de seguretat, és a dir, aplicar al doble del diàmetre de la lesió.
El DMSO produeix cremor i urticària, cal acompanyar-lo amb fred local, sense pressió, per poder amortiguar els efectes secundaris. Es posa 3-4 vegades al dia durant 3 setmanes aprox.
 ALCALOIDES DE LA VINCA: el tractament és amb la Hialuronidasa. S’administra de forma SC envoltant la lesió amb petites puncions, i a cada punció cal canviar l’agulla.
S’aplica amb calor ja que facilita l’absorció del medicament.
 CISPLATÍ: s’administra Tiosulfato amb el mateix procediment que Hialuronidasa.
Aquestes actuacions específiques cal saber-les, ja que l’actuació ha de ser ràpida.
Per prevenir aquesta extravasació que realitzar diferents accions:       Passar perfusió per bomba Comprovar SEMPRE que la via és permeable Fixar bé la via (a vegades l’extravasació és degut a una mobilització del catèter) Utilitzar vies centrals si és possible.
Entre un citostàtic i un altre cal administrar 50-100 cc de SF per netejar la via.
Evitar puncions innecessàries ja que es poden donar extravasacions a distància (porta via perifèrica a l’avantbraç, s’extreu sang a la mateixa via i l’extravasa el fàrmac en el punt d’extracció ja que no s’ha cicatritzat).
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II RADIOTERÀPIA La RT són radiacions ionitzants d’alta energia amb finalitat terapèutica que produeixen lesions a l’ADN produint mort cel·lular. És un tractament local, es busca on és l’òrgan amb el tumor i s’irradia aquella zona. Els rajos utilitzats són alfa, beta i gamma, a partir d’isòtops activats.
Es tracta d’un tractament circumscrit (local) i és important trobar la dosis letal ja que si queda un sola cèl·lula viva es pot repetir el cicle tumoral. El seu ús pot ser: - PROFILÀCTIC: per prevenció de tumor cerebrals o altres tumors. Per exemple, nens amb leucèmia, se sap que fa metàstasi a cervell, i es fa per profilàctic.
- TERAPÈUTIC   CURATIU (Radical): tan soles es fa RT. Es realitza en estadis molt inicials.
PAL·LIATIU: per augmentar la qualitat de vida i pal·liar el dolor i altres símptomes.
Al disminuir la mida del dolor, es disminueix el dolor que provoca i s’eviten complicacions.
- ADJUVANT: ajuda la quimioteràpia ja que disminueix la mesura i evita metàstasis. Però el principal és la QT.
- NEOADJUVANT: s’aplica abans de la IQ per tal de reduir la mesura del tumor i fer que sigui més fàcilment operable.
- CONCOMITANT: els dos tractaments són importants, tant QT com RT, fent sinèrgia.
Eviten/ataquen possibles metàstasis.
- INTRAOPERATORI: tan sols passa amb la RT, durant la IQ es fa una irradiació directe sobre la zona que han ressecat o intervingut, per evitar que en els marges hi hagi cèl·lules que puguin fer renéixer el tumor.
També es pot classificar la radioteràpia segons la tècnica:  EXTERNA o TELETERÀPIA: radiació de feix extern d’energia generada amb l’accelerador lineal o pot ser ciclotró. Per arribar a l’òrgan han de travessar el cos i també s’han de protegir les persones del voltant. Abans, es fan unes sessions que es diuen de simulació, per saber quina és la posició exacta que ha d’estar la persona per atacar directament el tumor. Això es fa a partir d’imatges per veure el tumor en diferents posicions de la persona.
 INTERNA o BRAQUITERÀPIA o PURITERÀPIA: s’implanta directament l’aplicador a la zona del tumor (radioisòtops de baixa moderada energia i limitada penetració tissular). Es fa en aquells tumors que són accessibles fent que l’aparell sigui molt proper al tumor, d’aquesta manera es disminueix la quantitat de radiació i millora els efectes. . Hi ha dos tipus de radioteràpia interna: EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II  INTRACAVITÀRIA: per exemple, en tumor d’úter entre l’aparell a la cavitat uterina.
L’aparell emet unes radiacions, que amb menys dies i menys dosis el tumor es pugui curar. Durant les sessions, cal tenir en compte que la persona és radioactiu.
 INJERTS INTERSTICIALS: s’irradien uns metalls de la mida de punta de llapis (semilla radioactiva) i són implantats dins de l’òrgan que té el tumor (per exemple, la pròstata) de manera que durant un temps es va fent irradiació contínua a l’òrgan.
També es pot fer en tumors al llavi o càncer de mama. Aquests metalls poden ser: o o  PERMANENT: la persona va a casa amb els metalls i cal que tingui unes mesures preventives ja que es radioactiu i cal vigilar amb les visites, nens, dones embarassades, etc.
TEMPORAL RADIOFÀRMACS: fàrmacs que s’irradien, essent radioisòtops de baixa moderada energia i il·limitada penetració tissular (Iode 131). La persona pren aquest fàrmac que irradia, i aquest va a buscar l’antigen del tumor i provoca la radiació en aquella zona, per exemple, en càncer de tiroides. La persona ha d’estar aïllada ja que és radioactiva.
Cal tenir en compte que la radioteràpia és tòxica. Tot i que els efectes secundaris són menors que la QT i cirurgia i és menys incapacitant pel malalt, també té efectes secundaris: - Manifestacions generals: cansament, mareig, astènia, anorèxia, cefalea Manifestacions cutànies: alopècia (depèn d’on s’irradii, en el costat invers d’on s’irradia), radiodermitis (ja que es crema la pell per arribar al tumor) o epitelitis Manifestacions digestives: mucositis, nàusees, vòmits, xerostomia, diarrea Manifestacions hematològiques: trombocitopènia, anèmia, leucopènia (és el que més preocupa).
Alguns efectes són reversibles però d’altres poden ser irreversibles.
BIOTERÀPIA És el futur del tractament del càncer, a partir d’activar el sistema immunitari per eliminar tan sols la cèl·lula cancerígena i no totes. Hi ha 2 tipus: - HORMOTERÀPIA: tan sols es pot utilitzar en tumor hormonodepenents (mama, ovari, pròstata, tiroides, endometri, etc.). Són tumors que tenen uns receptors que al ajuntarse amb una hormona determinada creixen més, és a dir, per créixer necessiten hormones. Quan hi ha aquest tipus de càncer s’ha d’impedir que hi hagi aquesta hormona a partir de 2 tractaments:   Quirúrgic: extracció de la membrana que produeix aquella hormona (ex. extreure l’ovari que produeix estrògens). No s’utilitza gaire.
Químic: a partir de medicaments, provocar que no existeixen aquestes hormones en el cos (ex. adelantar la menopausa). Els més utilitzats són: EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI - UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II o Antiestrògens: eviten que hi hagi estrògens, com Tamoxifeno. Està indicat en càncer de mama, mama metastàsic o prevenció de càncer de mama (ex.
no mengen carn ja que estan hormonats). Cal advertir que amb aquest medicament no es tindrà la menstruació, sequedat vaginal, problemes de calci, serà estèril, etc.
o Progestàgens: com l’acetat de megestrol que s’utilitza, a part, per tractar la caquèxia. S’utiltiza en càncer de mama, d’endometri, de pròstata, i altres.
IMMUNOTERÀPIA: s’estimula el sistema immunitari perquè pugui detectar les cèl·lules malignes i matar-les. Això es degut a que hi ha cèl·lules cancerígenes que muten per passar desapercebuts als limfòcits T. Hi ha diferents línies de tractament en immunoteràpia:  Activa: s’administren substàncies que provoquen resposta immunològica, és a dir, que activen la resposta de les cèl·lules immunitàries.
o o  INESPECÍFICA: estimula la immunitat en general com:  Interferons: tenen efecte antiproliferatiu (evita la proliferació de cèl·lules tumorals) i immunomodulador (activa el sistema immune per atacar les cèl·lules). S’utilitza en melanoma i malalties hematològiques. La via d’administració és subcutània i produeix una pseudogrip, cal administrar-la a la nit.
 Interleuquina: produeix activació dels limfòcits T, estimula la via immunitària dels limfòcits T. S’utilitza en carcinoma renal i melanoma. La via d’administració és IV o SC i ens hem de fixar si és a dosis altes ja que a dosis altes serà dosidepenent i pot produir una hipotensió important (s’ha d’administrar amb dopamina).
ESPECÍFICA: vacunes amb antígens tumorals per actuar sobre aquell tumor específic.
 Anticossos monoclonals: si s’administren conjunts faciliten l’activitat del fàrmac administrat, és a dir, pot ser tractament coadjuvant de la quimioteràpia o altres. Per tant, sols no fan res.
Produeix febre, urticària i calfreds (s’acompanyaran de paracetamol i altres fàrmacs). La via d’administració és IV.
Passiva: s’administra component del sistema immunitari, com anticossos monoclonals que s’han fabricat fora del cos. Podem administrar o Interferons: proteïnes com a resposta a infeccions virals. Els efectes són antiproliferatius i immunomoduladors. La seva via d’administració és subcutània i els efectes secundaris són Pseudogrip.
Es pot utilitzar en Tricoleucemia, Leucemia mieloide crònica, Limfoma cutani, Sarcoma de Kaposi, entre altres.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II o Interleukina: estimula creixement de cèl3lules T activades. La seva via d’administració és iv o sc. Els efectes secundaris són hipotensió i arítmies.
Es pot utilitzar en carcinoma renal o melanomes.
o Anticossos monoclonals: conjugat que facilita l’activitat citotòxica. La seva via d’administraicó és intravenosa. Els seus efectes secundaris són febre, urticària i calfreds. S’utiltiza en càncer de colon i limfomes B.
Gràcies al tractament de suport es poden dur a terme els tractaments anteriors, els quals tenen una alta toxicitat. Alguns son: - FACTORS DE CREIXEMENT I ERITOPOYETINA: estimulen el creixement, és important per la disminució de defenses que comporten altres tractaments. A vegades, fins i tot s’han d’aturar els tractaments pel que comporten, i aquests factors permeten recuperar més ràpidament:  Factors de creixement: tractament genèric, estimula el creixement de tota la línia mieloide.
 Eritropoetina: tractament específic, només fan créixer una de les sublínies de mieloides.
- ANTIEMETICS ANTIBIÒTICS ANTIFUNGICS TERÀPIA ANTIVIRAL NUTRICIONAL: moltes vegades els malalts de càncer pateixen caquèxia tumoral i cal nutrició enteral o parenteral per poder seguir el tractament adequat.
- SUPORT PSICOLÒGIC  CIRURGIA o Aïllament social o Alteracions sexuals o Por al rebuig o Disminució de l’autoestima o Alteracions dels rols familiars  QUIMIOTERÀPIA o Ansietat o Malestar general o Baixa autoestima o Desgana o Falta d’interès o Apatia  RADIOTERÀPIA o Reaccions fòbiques o Pors  T. MEDUL·LA OSSE EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI o o o o o o UNIVERSITAT DE GIRONA Limitació de les relacions personals Tristesa Indefensió Desemparament Ansietat Depressió  HORMONOTERÀPIA o Problemes sexuals o Disminució d’autoestima o Depressió o Problemes de parella  IMMUNOTERÀPIA o Reducció de la capacitat de concentració o Pèrdua d’interès o Desgana o Depressió  INFERMERIA CLÍNICA DE L’ADULT II ...

Tags:
Comprar Previsualizar